Arxiu de la categoria: Social

Sobre Can Vies: somni? violència?. “Pedagogia Can vies”

Publicat el per
Respon

Avui és diumenge 1 de juny, el final d’una setmana que començava el 26 de maig com a dia post electoral (les europees), i el final d’una setmana que cal analitzar.

El dilluns van desallotjar Can vies,  un centre social autogestionat de Sants amb 17 anys d’història. Tal com es recull a la viquipèdia Can Vies va ser ocupat el 10 de maig de 1997 i des de llavors s’ha destinat a diferents usos socials:

“Part del CSA es feia servir com a habitatge i una altra part com a centre social on s’hi realitzaven assemblees, es feia la redacció i maquetació de La Burxa, així com festes, passis de vídeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pel·lícules o documentals, dinars populars i altres activitats. L’espai servia per a realitzar tallers de teatre o assaigs de grups de música. També era la seu de la Colla Bastonera de Sants, que assajava al CSA, des d’on va ser impulsada. També participaven o van participar molts col·lectius com ara: La Burxa, Construint, Assemblea de Joves de Sants, Negres Tempestes, BarriSants.org, Agon, Col·lectiu de Cinema, Víctimes del Civisme, Colla Bastonera de Sants.” (Viquipèdia)

El desallotjament per tant, no només  enderroca un edifici, si no una idea: l’autogestió, i aquest és el fet que ha indignat al jovent de Sants, els hi han trencat un somni. No cal oblidar que l’atur juvenil està situat per sobre del 50% i això fa que bona part del jovent senti que està fora del sistema, perquè evidentment el sistema l’exclou. Aquí vindria la primera pregunta que ens hem de fer: Qui és l’antisistema? Qui exclou i titlla a joves de ser-ho? o a joves que busquen alternatives?

El que ha passat aquesta setmana ha estat una resposta del jovent del barri vers la defensa del seu somni, del barri on viuen, i han sentit que Can vies era, o és, part d’ells. I què hem fet la gent gran, els adults, el veïnat? Doncs cada dia som més els que ens hem anat sumant en aquesta defensa i hem baixat a la plaça a fer les cassolades, ens hem posat colze a colze amb els joves del barri per dir-lis que no estan sols en aquesta lluita i sobretot, amb ells, hem demostrat el rebuig unànim  vers la violència policial.

La violència no ens agrada, cap tipus de violència, cal rebutjar-la ben alt!  Per aquest motiu la gent de Sants denunciem l’agressió policial que ha patit el barri  i ens afegim a propostes creatives  com la d’aquest dissabte al matí: #reconstruïmcanvies. Evidentment també rebutgem  la violència dels “encaputxats” que cremen contenidors…. però, qui són aquesta gent? qui hi ha a sota d’aquestes caputxes? Crec que és molt difícil d’analitzar i sens dubte em falta informació, però crec que es barregen moltes coses: desesperació, crisi, mossos infiltrats…. , mossos infiltrats…. No caiguem en provocacions!

Afageixo a continuació diferents vídeos i imatges que recullen molt bé què ha estat aquesta setmana i il·lustren el que acabo d’explicar:

 

La cançó de Can Vies i el vailet . Expressa molt bé què ha pogut sentir un jove de Sants aquests dies, i la seva mare també 😉

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jetne1LvGqo[/youtube]

 

Can vies, parlen les víctimes de la brutalitat policial, un vídeo de la Directa. És una mostra clara de l’actuació policial.
Em quedo amb les paraules de la primera testimoni “No és un problema de la gent jove, és un problema de tots”

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xD0cNwx7oQw[/youtube]

 

Reconstrucció de Can Vies, o la “Pedagogia Can Vies”. Per mi el millor d’aquesta setmana pel que fa al conflicte.
Una manera creativa i positiva de lluitar, realment ha estat emocionant veure, i viure, com de les runes es construïa, com la gent del barri s’apropava i feia una cadena humana per deixar les pedres a la porta de la seu del districte. Una prova que entre tots i totes podem defensar una idea, un somni: abandonem l’individualisme per pensar conjuntament una nova realitat.
Tant de bo aquesta pedagogia Can Vies sigui la que perduri i la que haguem après.

Reconstrucció de Can Vies – #canviesnoestoca #efectecanvies 31/05/2014 from Joan Serra on Vimeo.

 

Malauradament, la realitat ens diu que els violents ens volen violentar i volen rebentar el nostre somni. Estiguem alerta per evitar-ho i denunciem el que haguem de denunciar.

Estat policial ahir la nit a Gran Via

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vwmAO5DOQwA[/youtube]

Encaputxats secretes treient a cops de porra a la gent del metro

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=m4BoghQCyFQ[/youtube]

 

Per acabar, les meves fotografies

 

Una mica de respecte

Publicat el per
Respon

Aquesta matinada s’ha produït un fet lamentable a Sants, ha mort un noi de 19 anys, justament quan els anava a fer, i un altre ha estat mal ferit.  Era una festa d’aniversari però ha acabat bastant malament, un grup de 4 persones han decidit acabar amb la vida del noi per robar-li el mòbil.

El tractament de la notícia d’entrada ja és sospitós: “Les dues víctimes han estat apunyalades per nois de nacionalitat sud-americana en el decurs d’una festa”.

Nacionalitat sudamericana?? No existeix tal nacionalitat. No és una manera de posar el col·lectiu immigrant sudamericà en el sac de la violència?

La notícia és explicada d’una forma prou austera, però tant que no explica res…. el noi mort no té rostre, és un de tants. A més a més els comentaris dels lectors no tenen desperdici, desperten l’odi racista més elevat i demostren una falta de respecte cap a les víctimes: Llegiu els comentaris i sabreu de que parlo, frases com “volem nacionalitat i en cas de ésser immigrants repatriació immediata no volem més xusma al nostre país; ja tenim prou amb l’autòctona!!” fan molt de mal:

Naciodigital

Ara

Aquest post té la intenció de posar rostre a la notícia, d’exigir una mica de respecte als mitjans de comunicació davant les persones que viuen situacions com aquesta. El noi en qüestió era un lluitador, va vèncer una greu malaltia i era estimat per tots els seus amics, sudamericans i catalans, pels companys d’escola i d’institut…. i això la notícia no ho explica. Tenia noms i cognoms i  era amic del meu fill. Demà a l’institut professors i joves en parlaran i, fent-ho, continuaran lluitant per un barri on la convivència imperi, però sobretot portaran al Gabi al cor…. si, si, tenia i té nom. Això la notícia no ho explica, però tots els seus amics i coneguts el recordaran pel seu caràcter, per les seves ganes de viure i pel seu somriure.

La bretxa social de Barcelona

Publicat el per
3

Aquest dia 6, dia de reis, el País ens ha regalat amb una notícia impactant, però del tot necessària publicar: Creix la Barcelona pobre.

En un gràfic molt bo podem veure quins són els barris que estan per sobre de la renda mitjana de Barcelona (situada en 100) i quins estan molt per sota.
L’anàlisi que Clara Blanchar fa en l’article és molt bo, destaco aquí algunes de les frases:

“Tomando como índice de renta familiar el 100, en los extremos del listado figuran Can Peguera (34) y Pedralbes (241). O sea, una familia de Pedralbes dispone de siete veces más renta que una de Can Peguera, el barrio de las llamadas “casas baratas”, levantado para alojar a los trabajadores de la Exposición de 1929, lo gestiona el Patronato Municipal de la Vivienda, que ofrece los pisos a familias en situación muy precaria. Los datos de cinco años atrás demuestran cómo la situación de unos mejora y la de los otros empeora. En 2008, la renta familiar en Pedralbes era de 194 y la de Can Peguera de 52.”

“Desde la Coordinadora de Asociaciones y Entidades de Nou Barris, Albert Recio, explica que el último número de la revista La Veu del Carrer, que edita la FAVB, también pone el foco en el distrito en un artículo que peina las inversiones municipales por distritos. “Hay un paralelismo entre la degradación de la renta y las inversiones municipales”

Afageixo al seu anàlisi les conclusions que arribo tot mirant aquestes dades:

1- Portem temps parlant de Ciutat Vella, amb la idea d’unificar territori evidentment, però cal tornar a parlar del RAVAL, és l’únic barri del districte que està per sota de 75, concretament la renda de la seva gent està a 64. Si compto que últimament al barri del Raval ha anat a viure gent amb un nivell adquisitiu més gran, sobretot gent estrangera, però d’Europa, que viu en pisos per temporada, i que segur que ha fet pujar la renda, arribo a la conclusió que el grau de misèria del barri on treballo fa tremolar. Cal per tant reivindicar el Raval, des de tots els agents socials de Barcelona, però especialment dels de Ciutat Vella, per tal de com a mínim, posar-se al mateix nivell que els barris del districte.

2- Nou Barris és el gran terreny abandonat de la ciutat. Allà no hi ha “guiris” que facin pujar la renda, per tant les dades són del tot reals. La renda de Can Peguera, a 34, o de Baró de Viver a 38, de Ciutat Meridiana a 51, etc, etc…. ens han de fer replantejar que coi està passant, i posar remei ja a aquesta situació.

3- Fa temps estem parlant de creuar línies vermelles… en el mapa es veu molt clar les que ja s’han traspassat, són en vermell precisament els barris que estan per sota de 75, evidentment el sud i la perifèria de la ciutat. Són també, o coincideix, els barris on menys infraestructures públiques hi ha, els més abandonats.

4- Són 28 barris per sota de 75. 26 més que no arriben a la mitjana de la ciutat = 54 barris per sota de la mitja de la ciutat.

5- 19 barris per sobre de la mitjana, només 19 barris.

6- És de calaix que podem arribar a la conclusió que la majoria, la immensa majoria de la ciutat viu per sota de la mitjana. La situació per tant és molt greu.

7- Si mirem les dades que l’article ens diu, ens adonem que no només és certa la frase que la crisi no castiga a tothom igual, si no que a uns i a unes ens castiga i a d’altres els premia. Si no, com s’explica que la renda de certs barris (els de la zona alta) pugi i els de zones d’extraradi baixi?…  i baixi tant?!

8- Per tenir més dades podem veure la comparativa de barris de l’ajuntament. D’entrada he de dir que el que més m’ha sobtat ha estat descobrir com el meu barri: Sants-Badal té la densitat més alta de la ciutat. He de dir també que ara, en aquests moments, volen treure l’únic CAP que tenim. Podeu comprovar també els pocs recursos que tenim.

9- Visc en un barri pobre, o empobrit, per sota de la mitjana de la ciutat: Sants-Badal. Treballo en un barri pobre i empobrit, el Raval, molt per sota dels barris del seu districte i dels més baixos de la ciutat amb una esperança de vida molt per sota també.  I he de dir que estic indignada, no hi ha dret! El mapa està bé, però són números. Quan surto al carrer no veig números, veig persones: nens i nenes, mares, pares, avis, àvies, immigrants, autòctons… persones.

I aquí el mapa i més dades per si volem indignar-nos més:

Pla de futur del barri Sants-Badal

Barri Sants-Badal

Diagnosi Sants-Badal

Informes estadístics de Barcelona

Comparativa de barris


El Mas Style

Publicat el per
Respon

Estem vivint un moment històric, això ho sap tothom, per aquest motiu des de fa ja un temps estic guardant articles i  notícies com a preferits dins de l’Apps de l’ARA, ara bé, hi ha documents que no tenen preu… i aquest és el Mas Style.

“Bravo” Polònia! per documentar gràficament i amb humor el moment que estem vivint.

IMPLICA'T

Publicat el per
Respon

“El projecte Implica’t és el fruit d’un equip de persones generoses, solidàries i compromeses, vinculades al món de l’educació i que comparteixen entre elles una amistat que les porta a endegar projectes com el que tot seguit us presentem…..”

Així és com comença la presentació del projecte, i és del tot cert. Un grup de mestres ens hem reunit per poder elaborar materials didàctics per treballar a l’escola amb la finalitat de treballar la solidaritat amb el nostre alumnat.

A la web podem trobar infinitat d’activitats, des de més plàstiques a més TAC, i totes amb la mateixa intenció: Conscienciar als nens i nenes que poden millorar el seu entorn immediat i formar part de la construcció d’una nova societat.

És una sort poder formar part d’un equip humà tan gran, des dels amics de webquestcat a noves amistats lleidetanes, i fer que l’eduwiki formi part d’aquest projecte ha estat, per les seves coordinadores, un honor ben gran.  És així com des de l‘Eduwki a la Marató hem contribuït amb el nostre granet de sorra… .però és que ja ho dieun els africans:

“Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món”

#11s2012

Publicat el per
Respon

Avui fem història, si, per molt que hi hagi qui minimitzi la manifestació d’avui, avui farem, o fem, història.

Avui milers, centenars de milers de persones (arribarem al milió?) ens manifestarem pel dret a decidir, pel dret a gestionar-nos lliurement, pel dret en definitiva a poder ser. Esperem que fem avui un pas històric per poder-ho aconseguir i comencem doncs a dissenyar quin és el futur que volem. Com diu el Carles Capdevila a l’ARA se’ns gira feina. Cal que pensem quina Catalunya volem, com fem que sigui més justa, que tingui una democràcia real…. i comencem a mirar Europa enlloc de caure ens les provocacions d’Espanya. Segur que ser independents vol dir deixar de mirar què diuen o com ens minimitzen.

Fem doncs un pas de gegant per un país on l’objectiu sigui desterrar les desigualtats socials, on tots i totes ens sentim del mateix país, on l’immigrant se senti acollit i amb capacitat d’integració, un país innovador pel que fa a la recerca amb la capacitat de trobar noves fonts de producció per tal de generar treball, pensem en les energies alternatives, en el turisme… pensem en construir un país que mira endavant. I si, avui farem història perquè comencem a construir.

A L'ESCOLA PENSEM QUINA ESCOLA VOLEM I DIEM PROU RETALLADES

Publicat el per
Respon

PENSEM QUINA ESCOLA VOLEM
I DIEM PROU RETALLADES

Avui 22 de maig ha estat una jornada reivindicativa per les escoles de Catalunya.

A la nostra escola hi ha hagut mestres que han fet vaga i d’altres que han estat amb els nens i nenes treballant per l’escola que volem.

Aquí tenim els escrits que han fet nens i nenes de 4t i de 6è, així com els murals que han fet 5è, Cicle Inicial i Parvulari.
També podeu veure la lectura del manifest i l’ambient del dia d’avui en el vídeo. 


#12M #12mGlobal #12Mani #12manibcn

Publicat el per
Respon

El moviment del 15M està viu, avui ha quedat del tot demostrat,  i és que la indignació continua creixent.

Una frase de l’Eduardo Galeano m’ha acompanyat avui a la mani: “Estàs amb els indignes o amb els indignats”. No tinc dubte, sempre amb els indignats.

La manifestació s’ha dut a terme al carrer però també a la xarxa, el 324 se’n fa ressó, i és que la imaginació de la gent per fer pancartes demostra, una vegada més, que la societat civil té sentit comú i més saviesa del que la classe política del nostre país creu.