I ara que, bé ja fa temps, que la Rosalia ho peta i és reconeguda com a artista brillant val la pena recordar que la primera entrevista la va fer a la ràdio de RAVALNET, la xarxa ciutadana del barri del Raval, impulsada per educadors i joves de l’associació per a joves TEB.
Aquí la tenim, dins el programa Show Bizness de Ravalnet. Una entrevista on podem escoltar a la jove artista en el seu inici professional responent a preguntes d’uns joves apassionats per la ràdio. La podem sentir parlar de com i quan va formar-se en la música tot parlant d’entitat de barri.
Una joia aquest programa que val la pena recuperar, una mostra de la feina ben feta realitzada en una entitat de barri que ja no existeix, però que va fer història.
Gràcies a la Susi Álvarez, @djsu8 a instagram, que continua treballant en el Raval fent ràdio popular i compromesa.
Aquest mes de novembre, concretament el dimecres 18, vam poder explicar l’experiència del projecte “Coneixes el Raval?” que va ser premiat en el passat concurs de bones pràctiques del consorci.
Ja ho he dit anteriorment, però reitero que tenir l’oportunitat d’explicar el que fas ajuda a reflexionar sobre l’acció educativa, i sovint, als mestres, ens manca aquest temps.
En el cas d’aquest projecte ens adonem també del ressò de la nostra feina, i això ens anima a continuar endavant.
Aquest mes de novembre hem tingut l’ocasió de fer dues xerrades sobre el mateix tema: la immigració a l’escola: Com treballem? Com es gestiona la diversitat?…
La veritat és que preparant la presentació t’adones que va molt bé tenir ocasions per explicar el que fas, ja que és un moment que dediques a pensar sobre la teva acció educativa i sovint, per no dir sempre, als mestres aquest temps ens falta. Per tant, malgrat la dificultat del temps per reflexionar, en el moment que has de fer una xerrada et forces a buscar el moment i crees una presentació.
Deixo aquí la nostra presentació, la conclusió de la qual és que el treball per projectes és la millor manera de treballar amb els nens i nenes, més si l’alumnat és d’origen divers perquè el treball per projectes, webquest, treball col·laboratiu, flipped classroom… permet la interacció entre iguals, la motivació per aprendre…. Nosaltres no gestionem la diversitat, treballem amb ella perquè forma part del que som, i sincerament, no sé d’on són els meus alumnes, ho he de pensar si m’ho pregunten, són nens i nenes amb unes ganes fantàstiques de venir a l’escola, i aquesta, és casa seva.
Aquí deixo el vídeo de la presentació de les jornades del 20è aniversari de l’Associació per a Joves Teb. Val la pena veure’l si tenim una estona i si ens interessa el tema: El paper de les TAC, el Raval, els participants del TEB i les línies de l’entitat.
Poso a continuació la meva participació en la xerrada introductòria de la celebració dels vint anys del TEB. A continuació afegeixo l’enllaç al hashtag #20anysteb per saber com ha anat tota la jornada, l’enllaç al facebook així com algunes fotos de l’acte, sobretot de la xerrada del Jordi Adell.
Evidentment si parlem de TEB hem de parlar de RAVAL, perquè el TEB no hauria pogut ser, ni pot ser, sense el barri del Raval.
Em toca parlar del barri, de com ha anat evolucionant al llarg de la història del TEB, és a dir durant aquests 20 anys.
I parlar de com era el Raval fa 20 anys, no es pot fer sense fer referència als orígens de l’entitat, i ja em perdonareu, però faré referència a l’evolució “educativa”, a la mirada que des de l’educació podem fer del Raval. No ho puc fer d’una altra manera. Era mestra i educadora en els inicis del TEB, i continuo sent mestra, i evidentment educadora, tenint la gran sort de treballar com a mestra en el Raval, per tant…
Si faig memòria….Fa 20 anys al barri hi havia forces casals infantils, i la veritat és que donaven molta cobertura als nens i nenes del Raval, però hi havia molt poqueta cosa per joves. D’aquí va sorgir la idea de crear una associació de joves, per poder donar resposta a adolescents que volien fer coses, activitats i no estar tot el dia al carrer. Els orígens del TEb també corresponen a l’etapa encara de l’EGB, i la veritat és que hi havia molts joves que no havien acabat l’EGB, molts repetien cursos i quan feia els “anys que havien d’estar escolaritzats” encara que no haguessin arribat a 8è, se’ls treia fora del sistema de l’ensenyament obligatori. Això si, podien fer FP, en aquella època no era obligatori tenir el títol per poder fer una formació professional, pero vaja, l’absentisme escolar era molt gran i molts d’aquests joves que no acabaven la EGB tampoc estudiaven una FP: quedaven exclosos del sistema educatiu.
Sigui com sigui, la manca de formació era una característica. També les condicions del barri a nivell de salut, d’higiene, de condicions de vida eren molt deficitàries… en definitiva molta pobresa. El Raval sortia a la premsa per reportatges paternalistes del tipus entitats que donaven menjar a la gent o per escàndols de pederàstia, però poques vegades per la lluita que des de dins es feia per millorar l’entorn.
Afortunadament hi ha moltes coses que han anat millorant en el temps i és evident que
el TEB sol no ha canviat el barri, seria absurd dir això, però és innegable també que ha contribuït a fer les coses d’una altra manera: a fugir del paternalisme que es vivia i vam col.laborar a potenciar la cohesió del barri tot fent xarxa entre les entitats, creant un model educatiu propi (autoorganització dels nanos) i fugint del paternalisme del “tot t’ho dono fet i regalat”.
Mentre el TEB anava consolidant-se el sistema educatiu va canviar, i amb ell també el paper de les escoles i instituts del barri. Sense l’esforç dels centres educatius no es pot entendre que els problemes d’absentisme hagin millorat, que la majoria dels nanos del barri acabin els seus estudis… és evident que els joves d’avui estan molt més ben formats que els joves de fa 20 anys.
Per altra banda al llarg d’aquest temps la immigració ha augmentat, hi ha molta més immigració ara que abans, també l’estructura del barri… recordo que amb els joves del TEB teníem debats sobre la Rambla del Raval, quan encara només era un munt d’obres. Vam ser crítics en aquell moment, no volíem que la gent del carrer Cadena o Sant Jeroni es quedés sense casa, realment va ser un procés traumàtic…. però no podem negar que la Rambla del Raval és del barri, la gent s’ho ha fet seu i és un espai de trobada. El gat del Botero ha trobat el seu lloc i amb ell els nois i joves del barri que també fan d’aquest indret un lloc de trobada. La cultura convertida en joguina de nens i nenes…. en quin barri veiem que l’art al carrer té tant de sentit?
Les escoles s’han massificat, la majoria d’aules estan per sobre de la ràtio establerta i el nombre de casals és, si fa o no fa, el mateix. Quan vaig començar a treballar al barri la majoria dels alumnes anaven també al casal. Hi va haver una temporada que al TEB venien joves que anaven també a un altre casal…. ara la realitat també ha canviat. La majoria dels nens que tenim a les aules no van als casals, no perquè no vulguin, si no perquè hi ha llista d’espera. També la majoria dels nens no es queden al menjador escolar, ja hi ha moltes menys beques.
En època de crisi és evident que els problemes que el Raval ja tenia s’agreugen, i lluny del que alguna gent va dir, el moviment migratori no s’atura, continua sent un barri d’acollida on hi ha moltes famílies que malviuen en habitacions de pisos atrotinats, per no parlar de desnonaments… etc
Per altra banda les entitats del barri continuen sent el puntal que dóna suport al teixit social, això si, amb pèrdua de subvencions, però continuen tirant endavant, perquè els veïns del barri continuen anant a les entitats per millorar la seva vida, i per ajuntar-se amb altres amics i veïns per buscar solucions.
I és que una cosa està clara: el Raval és un barri amb molts problemes, però molt viu, sempre ha mirat endavant i ho continua fent. Canviarà la tipologia de gent al llarg del temps, però seran els carrers estrets, seran els espais de trobada dels centres educatius i de les entitats, seran els km que la gent ha fet per venir cap aquí… però sigui el que sigui, és un barri supervivent i lluitador. Esperem que el TEB pugui estar, com a mínim 20 anys més, donant suport al Raval perquè continuï lluitant i tirant endavant.
