Producte acabat: El vídeo

Fent referència al post del 30 de març sobre la importància de treballar el vídeo a l’escola mostro el treball fet i acabat, el producte: el vídeo fet pels nens i nenes de 6è de l’escola.

El procés ha estat molt interessant:

1- En gran grup els nens i nenes decideixen la història, l’estructuren en tres parts (inici-nus-desenllaç) i s’inicia l’organització del treball en grups.

2- Organització en grups per elaborar el guió. Cada grup elabora un guió d’una de les parts de la història (inici-nus-desenllaç) tot posant els diàlegs i també el tipus de pla que s’ha de veure. Hi ha un quart grup que és l’encarregat dels decorats, vestuaris i material necessari que treballa coordinadament amb cada grup que escriu el guió.

3- Un cop fet el guió s’incia la gravació. Els nens i nenes són els que agafen la càmera per gravar i sempre segueixen el guió.

4- Un cop gravat s’inicia l’edició de vídeo. Per fer-ho ens dividim les diferents parts del vídeo en grups de treball, d’aquesta manera tothom edita una part.

5- Les mestres guiem tot el procés i "enganxem" totes les parts editades per tal de construir el vídeo definitiu.

6- El resultat final:

Una conferència a primària??

Sovint sento afirmacions del que poden o no poden fer els nostres nanos, alumnes de primària amb unes determinades característiques: immigració, problemes socials…

Amb la Núria Cervera sempre hem pensat que s’ha de partir de la seva realitat però tenint molt clar que el que s’ha de fer és "estirar-los cap a munt", no baixar el nivell per sistema i no donar mai per sentat que no podran fer segons quines activitats.

L’experiència ens diu que si hi ha un bon clima de treball, que si es potencia l’interès, si els dones els recursos adequats, el poder de la creativitat, i el protagonisme dels seus aprenentatges tenen la mateixa capacitat d’aprendre que qualsevol…. o més!

L’altre dia, i dins de Socials, a la Núria se li va acudir que estaria bé portar a un "conferenciant", un professor d’història que els parlés de la diada de Catalunya.

Sé que molta gent hauria dit: "És impossible que nens i nenes del Raval estiguin més d’una hora escoltant i parlant amb un profe d’història", però la Núria ens demostra que tot és possible i que la clau és una idea fantàstica: La confiança en els alumnes!

Mireu el que escriu la Núria i sentiu la xerrada, que evidentment, ha acabat sent un podcast més.

FER VÍDEO A L'ESCOLA

A l’escola hi fem moltes activitats i hi ha moltes maneres diferents
d’aprendre: agafar un llibre i treure informació per després
reelaborar-la, preparar un programa de ràdio i treballar d’una manera
més lúdica tan la llengua oral com l’escrita o també agafar una càmera
de vídeo i posar-se a gravar.

Però què treballem quan fem video? En primer lloc la llengua oral
(quan, per exemple, tots junts pensem el guió i el comentem), la
llengua escrita(quan transcrivim el que hem pensat…), el poder o la
força de les imatges, el llenguatge visual i una altra manera de
plasmar el que sabem, el que aprenem, els nostres pensaments… En
definitiva, una altra manera de comunicar-nos.

Però fer vídeo a l’escola és més que tot això, és aprendre a utilitzar
una càmara, és compartir amb els companys una aventura, és aprendre a
comunicar sensacions, sentiments, és aprendre a editar vídeo i aprendre
un programa d’edició de vídeo, és combinar imatge i so, és fer
muntatges amb gust estètic…

I què es pot fer amb una càmera de vídeo a la mà?
Des d’explicar històries inventades o adaptades, fins a mostrar la
bellesa d’una estació de l’any amb tots els seus colors, o realitzar un
noticiari, o expressar sentiments…

Fent vídeo, els nois i noies aprenen a treballar en grup i a entendre
què vol dir la paraula col.laborar, ja que tots estan treballant per
aconseguir elaborar un producte comú. Aprenen un llenguatge nou, el
visual, i s’adonen que la nostra mirada pot tenir diversos angles, que
depenent d’on situem la càmara podem expressar por, poder…

Però també amb una càmera a la mà es pot aprendre que el moviment té
significat i que, per tant, ens ajuda a comunicar-nos. Si, per exemple,
camino al costat de la persona a qui estic gravant vol dir que l’estic
acompanyant, si giro amb la càmera sobre mi mateix mostro el que hi ha
al meu voltant però vist des de mi…

Amb una càmera a la mà podem crear missatges visuals, i si som capaços
de crear-los, podrem entendre els missatges que rebem. Dominar el
llenguatge visual és molt important ja que estem envoltats de missatges
de publicitat on la imatge és el llenguatge per excel·lència. Només
podem arribar a ser crítics amb el que veiem si tenim els coneixements
suficients per llegir el que ens volen dir.

EL PODCASTING A L'ESCOLA

El podcast és un sistema que permet crear arxius de so, generalment
mp3, que es poden penjar fàcilment a internet. Aquests arxius queden
recollits en webs concretes que formen el canal de podcast d’una manera
similar als blocs, de manera que subscriure’s a la informació que es
genera és ben senzill a través de la sindicació dels RSS.

És fàcil pensar que aquesta facilitat de generar àudios ens pot anar
molt bé a l’escola, ja que qualsevol producció pot ser compartida a
través de la xarxa.

Si algú pensa que aquesta activitat és pròpia d’alumnes grans és que
oblida que a les classes dels més menuts l’oralitat és present al 100%,
un conte, un embarbussament, dites, cançons, converses orals a partir
d’un projecte de treball o un llibre…. el podcast pot ser pels més
petits un recurs extraordinari per mostrar la quotidianitat de la
classe.

Per altra banda, si pels petits és possible, amb els més grans és més
que possible, la capacitat creativa dels nanos a mida que van creixent
es va fent més gran, només cal donar-los la possibilitat de la paraula
a través d’un micro o un mp3 i s’inventaran diferents maneres de fer
emissions: acudits, ràdio novel.les, entrevistes, debats….

És sens dubte, per totes aquestes possibilitats que ofereix el
podcasting, que el Departament d’Educació a través del projecte
XtecRàdio, el programa “L’altra ràdio a l’escola” de Ràdio 4 i Podcatalà han organitzat el concurs "Sentits en dos minuts", un concurs que promou la participació d’escoles i instituts per expressar a través de la paraula i el so les sensacions que percebem a través dels sentits!
Dos minuts de temps perquè els alumnes d’infantil, primària i secundària s’expressin.

No teniu ganes de sentir com transmeten els més menuts i els més grans
els sentits? Tinc molta curiositat per veure com són capaços de fer-nos
tastar, olorar, veure, tocar….a través del gran sentit de l’oïda… a
través del món sonor que permet la ràdio i el podcast.

Treball cooperatiu a les aules de Primària

Organitzat pel: SE Ciutat Vella a
través del Pla de Formació de Zona, PFZ.

Emissió en diferit per ràdio de la
conferència
Treball
cooperatiu a les aules de Primària”
, a
càrrec de Joan Domingo Peña Sots-director de Planificació estratègica EUETIB-UPC
Membre del GIAC (Grupo de interés en aprendizaje cooperativo).

Es va celebrar el 19 de novembre, al matí, al Centre cívic Convent de
Sant Agustí.
Tot i que es va realitzar en el marc d’una jornada de primària,
pel el seu interès global creiem que pot ser d’interès per a qualsevol etapa
educativa.
La podeu escoltar a la Xer.

Escolta l’àudio

El Gimp amb els nens i nenes

Sovint es parla del GIMP com un programa difícil, i el que és veritat és que és un programa que costa d’entendre al principi, les finestres autònomes sobten i trenquen esquemes.

Ara bé, un cop el comences a treballar t’adones de les possibilitats que ofereix i si, a més, el treballes amb els alumnes veus que per ells no representa cap dificultat, ja que no han de trencar cap esquema previ ni els sorprèn el funcionament, no tenen vicis anteriors creats per l’ús d’altres programes i, tot el contrari, estan oberts a qualsevol funcionament i plataforma.

Aquest trimestre he continuat treballant Picasso i la veritat és que el resultat del treball dels nens i nenes de 5è i 6è han superat les meves expectatives inicials… la veritat és que per ells el GIMP és un programa que els permet expressar-se a través del llenguatge visual i assolir la competència digital.

Aquí tinc diferents tutorials sobre el Gimp, i a sota la mostra del que poden fer nens i nenes de 10, 11 i 12 anys:

PICASSO EN TIC:

Aquest any en el taller d’informàtica dels nens i nenes de cicle superior treballem Picasso.

La idea és treballar a partir del GIMP per tal que els nens i nenes es fixin en els detalls dels quadres, coneguin les diferents èpoques o manipulin les imatges per tal de crear-ne de noves i diferents….La programació del taller està en el bloc del taller així com les competències bàsiques que es treballen.

La primera activitat que han fet els nens i nenes ha estat "Art amb lupa":

  • Després de fer recerca per internet buscant quadres de picasso, els nens i nenes han utilitzat l’eina del quadrat de selecció del GIMP per seleccionar diferents detalls. Un cop feta la selecció creaven imatges noves (Edita: copiar-enganxar com a nou).
  • Les imatges noves les havien d’anar desant a la respectiva carpeta tenint present no esborrar l’anterior ni l’original.
  • Després han utilitzat el programa Presentació (o Impres) de l’Open Office per tal de fer una presentació per a la resta de l’escola, ja que l’objectiu ha estat crea una activitat pels més petits per tal que es fixin en els quadres de Picasso i trobin els detalls en el quadre corresponents.
  • Els nois i noies han hagut d’inserir les imatges i crear una diapositiva nova per tal de crear la "solució", és a dir, han utilitzat fletxes per assenyalar on anava cada detall.

Aquí teniu el resultat final, i una bona activitat creada per nens i nenes per a nens i nenes…. això si, si treballeu Picasso. Més activitats al bloc de Picasso en TIC.

ArtamblupaView SlideShare presentation or Upload your own. (tags: educacio tic)

WEBQUEST I RÀDIO

Tal com vaig dir que faria, dins l’espai de l’Altraradio a l’escola parlaré de
bones propostes educatives que fan que l’escola doni resposta a les
necessitats actuals.

En aquest sentit, avui parlaré de les webquest i de la ràdio com a producte final a fer per part dels nois i noies.

Molts alumnes saben el que són les webquest, unes webs que ens marquen
un itinerari a seguir tot fent recerca per internet. En cada webquest
hi trobem una introducció
on es motiva a l’alumne per tal que s’impliqui en un projecte
d’investigació. Aquests són alguns exemples: "vols ajudar al Norbert a
preparar el seu viatge per Europa?" "El professor Tal ha de fer un
estudi sobre les tortugues i vol avariguar què es pot fer per evitar
que estiguin en perill d’extinció, vols ajudar-lo a aconseguir-ho?"

Un cop ens hem implicat en la història que ens proposa la webquest, cal que ens quedi molt clara quina és la tasca
a fer, i aquesta no pot ser del tipus: "copia la informació d’internet
o d’un llibre a la llibreta", ni tampoc "respon a aquestes preguntes".
Perquè una webquest sigui una webquest, la tasca ha de plantejar una
transformació de la informació, per exemple, a partir d’haver
investigat sobre les tortugues els nois i noies poden fer una
presentació on expliquin com podem evitar l’extinció d’aquesta espècie
animal, o fer un esquema en un gran mural, o una exposició al vestíbul
de l’escola… o poden fer un programa de ràdio. La tasca ha de
permetre que l’alumne processi la informació i la transformi
creativament en un producte nou.

En una webquest també hi ha l’apartat de procés, on els
nois i noies trobaran quins són els passos a seguir per tal de recollir
les dades necessàries, també trobaran els suports i les ajudes que
necessiten per tal de dur a terme la tasca. Així mateix hi ha un
apartat on es podran avaluar i també una explicació de com seran avaluats pel professorat i, finalment, un apartat de conclusions.

Això si, i molt important, la webquest mai es fa de forma individual,
es fa sempre en grup, de manera que cada membre té un compromís amb la
resta de companys.

Realment amb les webquest podem introduir canvis metodològics
importants, i els nostres joves poden aprendre tot utilitzant unes
eines que els hi són molt familiars: les tecnològiques i audiovisuals.

La ràdio com a tasca de les webquest ens permet que la transformació de
la informació sigui molt creativa per part de l’alumnat, ja que hauran
de transformar el que han investigat en format pregunta si han de
preparar una entrevista, o recollir de forma esquemàtica tot el que han
après per poder explicar el contingut temàtic……

Hi ha un parell d’experiències molt maques en aquest sentit, la
webquest "Els fèlids" i la webquest "Històries de vida, històries
viscudes"
, en una els nens i nenes de cicle inicial expliquen tot el
que han esbrinat dels fèlids tot fent un reportatge, i en l’altra, els
nois i noies de 6è entrevisten a àvies del barri perquè els hi
expliquin anècdotes i vivències de la Guerra Civil i la Postguerra.

Amb les dues experiències els nens i nenes són creadors de continguts, per tant, protagonistes del seu aprenentatge.

Aquestes webquest les podeu trobar en el portal de WEBQUESTCAT.