07/11/2004 02:06
Aquest és un nou debat a partir d’un article:
El passat dissabte 6 de novembre, al diari AVUI, hem pogut llegir un
article de Santiago Cucurella, Director de la Fundació Universitària
Martí l’Humà de la Garriga.
A partir del debat sobre la gratuïtat dels llibres de text planteja la
necessitat d’utilitzar més la xarxa d’internet i les TIC en general :
"M’agradaria que, en lloc de reivindicar la gratuïtat dels llibres de
text, els sectors més il·lustrats de la nostra societat reivindiquessin
la seva substitució pel material en xarxa de lliure accés -per tant,
totalment gratuït- que a hores d’ara ja existeix"
Aquest és l’article:
Com cada any, a l’inici del curs s’ha reproduït l’etern debat sobre la
conveniència de la gratuïtat dels llibres de text. En aquest mateix
diari l’Ignasi Riera va dedicar al tema un dels articles més lúcids de
la campanya d’enguany demanant que el govern aconseguís en cinc anys la
gratuïtat total dels llibres de text per als alumnes dels nivells
obligatoris matriculats en centres públics i concertats, amb una
fórmula gens demagògica però cara: a través de l’abonament dels diners
que han costat. D’aquesta manera, els autors rebrien els seus drets i
s’acabaria amb el frau que per a ells significa la revenda de llibres.
D’altra banda, aquest mètode contribuiria a garantir la pluralitat dels
continguts, que no existeix quan els llibres s’editen des de
l’administració. A més, en Riera demana una cosa tan elemental com que
els llibres només es puguin vendre a les llibreries, i que s’acabi
d’aquesta manera amb l’intrusisme professional que fan algunes
associacions de mares i pares.
La proposta és molt sensata, tot i que fora de temps, perquè, en la
meva opinió, el que toca ara és reivindicar com a instrument didàctic
les noves tecnologies, ja que faciliten dues coses molt importants per
als alumnes: l’argumentació i l’alteritat.
M’agradaria que, en lloc de reivindicar la gratuïtat dels llibres de
text, els sectors més il·lustrats de la nostra societat reivindiquessin
la seva substitució pel material en xarxa de lliure accés -per tant,
totalment gratuït- que a hores d’ara ja existeix, i que reivindiquessin
també la necessitat imperiosa que el professorat s’adapti d’una vegada
per totes als entorns digitals, atès que les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) són enormement valorades per
l’alumnat. Acaba d’aparèixer la convocatòria dels concursos oposició
per accedir als diversos cossos de professorat dependent de les
administracions educatives i no trobo aquest requeriment enlloc. Avui
és impossible parlar d’escola de qualitat mentre ignorem els entorns
digitals i resulta difícil entendre que les administracions educatives
encara no exigeixen per accedir a la funció pública docent uns
coneixements mínims didàctics a aquest respecte.
Amb l’objectiu de pal·liar aquest dèficit neix el Programa Xarxa, que
ha de contribuir a passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a
l’aula, de manera que amb la suma de sinergies entre el Centre
Tecnològic i Universitari de Granollers, la Fundació Jaume Bofill,
empreses compromeses a compartir els progressos que elles han
aconseguit en aquest àmbit, sindicats, determinats mitjans de
comunicació que divulgaran la iniciativa i la mateixa Fundació
Universitària Martí l’Humà de la Garriga podrem tirar endavant
l’experiència innovadora d’ensenyar valors ciutadans als nostres joves
a través de les TIC, amb l’assessorament de persones tan rellevants en
aquest àmbit com Pilar Comes, Antoni Farrés, Alfons Cornella, Jordi
Iparraguirre, Miquel Batlles, Mercè Chacón, Antoni Zabala, Pere Marquès
i Josep Maria Lloreda. Esperem que el departament d’Educació vulgui
sumar-se al projecte, sensible com és als seus dos eixos fonamentals:
noves tecnologies i educació en valors. Si més no perquè treballar en
xarxa és el futur.
Santiago Cucurella. Director de la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga
Davat d’això, el Jordi Guim planteja el següent:
Creo que podemos estar ante un falso dilema: gratuidad o
no gratuidad.
Creo que este no es el problema.
Lo que nos importa es la calidad, el contenido y la
usabilidad de los libros que utilicen nuestros alumnos.
Hoy es realmente imperdonable que muchos de los libros de
"texto", que utilizan nuestros alumnos carezcan de
direcciones URL o de material en la Web.
Puedo citar un libro que adquirí hace unos años:
Business Information Systems de Bobert C. Nickerson, lo
podéis leer y usar en:
LINK
Seguro que todos tenemos muchos y muy buenos ejemplos.
Creo que el libro de texto, como se concibe en el formato
clásico puede y debe desparecer.
De hecho opino que debemos apostar por el siguiente
esquema:
Un equipo–Un libro–Una Web–Material actualizable.
El libro es un material más de trabajo estudio
aprendizaje, y muchos de los elementos que contiene pueden
ser compartidos, ampliados, mejorados en el entorno
didáctico actual.
En mi opinión no serán los intereses actuales (editores,
autores,… ) los que van a modificar este entorno, creo que seremos los equipos
los que vamos a conseguir este cambio necesario e
imprescindible.
Estic molt d’acord amb el que planteja el Jordi Guim: Un llibre de text
que no tingui tots els continguts (masses) si no que tingui els
recursos necessaris per a poder buscar la infromació necessària.
), crec que es lliure de responsabilitat a la família i a la societat en general.