Arxiu de la categoria: Educació, escola i debat

SOBRE LA PROVA DE 6è

Publicat el per
3


Ja ha tornat a passar.

Ja ens hem assabentat d’una
notícia important que ens afecta per mitjà de la premsa…. i quina
manera de despertar-nos!: Aquest curs el finalitzarem passant una prova
final als nens i nenes de 6è, bé, vindran a passar-lis, perquè la prova
serà externa.

La prova serà passada el mateix dia a tots els nens
i nenes de Catalunya, tant de centres concertats com públics….Davant
d’aquesta notícia plantejo les següents preguntes:

  • Si portem temps dient que l’avaluació ha de ser continuada, no es contradiu aquesta notícia amb la pedagogia?
  • Una
    única prova a TOTS i TOTES les nenes i nens de Catalunya… vol dir
    això que tenim canalla homogènia? Partim de les mateixes realitats?
  • Per què? No vull semblar la Terribas, però PER QUÈ?
    Quin sentit té i què en treurem dels resultats? Tornarà la Bofill a fer
    estudis on digui que la concertada està millor que la pública perquè té
    menys immigració i classes socials més altes?
  • PER QUÈ?
    És que aquesta prova soluciona els problemes que tenim a Secundària?
    Igual si que algú es creu que ara els nivells pujaran com per art de
    màgia…..és que donem per segur que la paraula examen va lligada a
    esforç i millora? O és que el que es pretén és preparar una futura "Revàlida" que permeti fer una criva per l’accés a l’ESO?
  • Si és així…. no serà que fem passos cap a temps llunyans?
  • I una última pregunta…. PER QUÈ no
    ens deixen treballar tranquil.lament, que puguem pensar com innovem i
    millorem l’escola sense pressions que només responen a populismes
    polítics?

Això si, durant uns dies la gent ja no parlarà
de la crisi ni dels pressupostos però si dels mestres, de les escoles i
de l’examen de 6è. Fantàstic!

LLIBRES DIGITALS O LLIBRES CONVENCIONALS?

Publicat el per
3

El 16 de setembre va aparèixer la notícia al 3/24 que una quarantena d’instituts utilitzaran llibres digitals, això vol dir que els alumnes no faran servir els libres de text que s’han de canviar cada any, si no que amb l’ús d’un portàtil (o tablet pc) i pel preu de 20 € (a l’any!) poden accedir als llibres digitals.

D’entrada podem dir que és un guany pel que fa a l’economia familiar (uns 200 € anuals amb llibres de text), una aposta de futur -ja que un portàtil o tablet pc pot durar tota l’eso- i un avenç pel que fa a la modernització i actualització dels centres educatius.

Digital Text són els encarregats d’aquesta aposta… crec que val la pena donar-hi una ullada.

…Ah! una altra avantatge: el pes que han de portar els nanos, no és el mateix portar un portàtil a la motxilla que 5 llibres, més les 5 llibretes…. la columna vertebral dels nostres joves necessiten que els centres educatius entrin ja en el segle XXI.

Vídeo del 3/24

LES TIC A L'ENSENYAMENT SEGONS CUNÍ

Publicat el per
2

Acabo de llegir un post en el bloc del Jordi Perales on mostra un fragment del programa del Josep Cuní on es fa un debat sobre si les TIC són present o futur a l’ensenyament.

És curiós perquè la que sembla la pedagoga és la mare i no els directors que el Cuní ha portat com a representants del professorat.

El que és una llàstima és que en el programa del Cuní sempre es mostra un professorat antiquat i "demode"…. quina llàstima que no vegi vídeos com els que poso a continuació del Cuní! Es veurien innovacions educatives, com ha de ser l’escola del segle XXI (no del futur, si no del present!)… però potser al Cuní no l’interessa massa mostrar aquesta imatge de l’escola.

AIXÒ ÉS BEN DIFERENT:

Les TIC a l'ensenyament?: Informació – R/evolució

Publicat el per
3

Mentre la setmana passada apareixia un article on es qüestionava l’ús de les TIC a l’ensenyament, trobo aquest vídeo al bloc La maquineta, un bon vídeo que explica prou bé en quin segle vivim i com hem d’utilitzar les tic :categories, classificació i ordenació de la informació, trencant barreres idiomàtiques….

I encara hi ha qui pot dir que els nens s’acostumen a fer clic?

QUAN LA COMUNITAT EDUCATIVA ÉS REAL

Publicat el per
1

Aquest mes de juny he pogut comprovar com és d’important el que anomenem "comunitat educativa", i ho he pogut fer des de dos punts de vista:

Com a mare

Primer amb la festa de comiat del 6è de l’escola del meu fill, on els pares i mares hem organitzat unes activitats que han anat més enllà del dia en qüestió. A partir de reunir-nos i de trucar-nos vam poder parlar del pas a la nova etapa (la secundària), de fer pinya i portar a tot un grup al mateix institut, de fer que anessin participant tots els pares… fins i tots els més llunyans a l’escola van participar, vam riure i ens vam conèixer i vam poder compartir amb els nostres fills el sentiment d’escola, i tot això ho vam poder celebrar un dissabte al vespre amb una trentena de mestres de l’escola.

Amb aquesta festa, i en el Ceip Barrufet en particular, m’he adonat com és d’important la participació dels pares i mares: podem arrossegar a molta gent quan ens fem nostra una tasca a fer, i ens adonem que junts podem . Es tracta doncs que l’escola ens doni oportunitat de participar amb un objectiu concret.

Com a mestra… o de conserge a mestra

Se’ns jubila la Pepi, la conserge del Drassanes, i li estem preparant un comiat molt especial amb mestres actuals i d’antics.

La Pepi és la persona més antiga d’una escola que en els úlimts 4 anys ha renovat més del 50 % de la plantilla…. és evident que ha estat referent per molts en el barri ja que és la cara visible del Drassanes. El comiat està sent molt emotiu, i et fa adonar de com és d’important tothom en una escola, i com tots els membres poden ser mestres…. perquè són exemple amb la seva integritat i el seu compromís. Gràcies Pepi per ser tan bona mestra!

En conclusió: L’escola la fem entre tots i cal sentir-la com a pròpia, només així tothom s’implica…

INTERNET A L'AULA: CONGRÈS VIRTUAL… i no tan virtual

Publicat el per
Respon

Ja fa uns dies el Pitu Martínez ens feia saber que es realitzaria un Congrés estatal d’educació simultani a 4 seus els dies 26, 27 i 28 de juny .

Es realitzarà simultàniament a Santander, Catalunya, Madrid i Granada. En aquest congrès hi haurà ponències, demostracions, tallers…. i en principi les 4 seus estaran connectades.

Aquest congrès anomenat INTERNET EN EL AULA comença a escalfar motors a través d’una xarxa o comunitat d’educadors al bloc INTERNET EN EL AULA, amb 598 membres.

DE moment no puc dir massa cosa, només que pinta molt bé, molta gent coneguda i moltes experiències per compartir.

"El Congreso Virtual Internet en el Aula se prepara para su puesta de largo

Quedan sólo 17 días para el comienzo del Congreso Virtual Internet en
el aula. Este congreso incluye la difusión de experiencias en el uso de
las nuevas tecnologías en el aula. También, se impartirán talleres para
ayudar al aprendizaje de los participantes en el congreso. Sin olvidar
los espacios dedicados a la reflexión, ocho espacios en los que aportar
tanto comentarios como dudas, construyendo un entorno virtual de
intercambio y colaboración entre los congresistas."


Visitar Internet en el Aula

Avui de vaga

Publicat el per
7

Aquest matí m’he despertat sentin la ràdio… els tertulians del Basté, després, com que dec ser una mica massoquista he posat la tele…. volia saber què deien els mitjans de comunicació, i és clar, a TV3 hi ha el Cuní.

M’he quedat "perplexa", podria dir que "estorada" també i aquí va el motiu: D’entrada a la tertulia parlaven sobre la vaga de mestres i les bases de la llei, però no hi havia cap mestre, 3 homes, 4 si compto al Cuní, i una dona. Els homes han afirmat que els serveis públics es poden privatitzar i "que no passa res", el Cuní concretament ha dit "abans a TV3 ens vigilaven mossos d’esquadra i ara la seguretat privada". La meva perplexitat pel fet que afirmessin que "privatitzar" és una cosa bona ha arribat al seu clímax quan de cop i volta, un dels tertulians ha volgut posar un altre exemple de privatització i ha dit: "abans a la mili hi anava tothom"…. és clar aquí la dona (no sé el seu nom i em sap greu perquè era l’única mostra d’intel.ligència) ha dit "però continua sent públic! abans era obligatòria, ara voluntària però continua sent públic!"….. i com creieu que ha continuat? doncs com no pot ser d’una altra manera: els 4 homes (Cuní -gran informador?, gran presentador?- inclós) parlant de la mili.

En fi, he apagat la tele és clar, ja en tenia prou de desinformació.

Al senyor Cuní li dedico aquest post, explicaré el motiu pel qual he fet la vaga:

No ha estat per cap dret laboral, i és clar que hi ha coses de la llei que m’agraden i que trobo necessàries, però n’hi ha una, una que és imperdonable i que ell no enten… no es pot obrir la via a que cap entitat privada pugui gestionar un centre educatiu públic. No hi ha d’ haver gestió privada del servei públic perquè per definició el servei públic no ha de tenir "guanys". La gestió privada mai anirà a perdre diners, oi?

Per altra banda he sortit a la vaga sense ingenuitats, he sortit perquè crec que havia de sortir i sabent que els sindicats poden manipular la manifestació… ara això si, si no són sords hauran sentit clarament que el crit dels mestres era "no a la privatització", jo no he sentit cap que digués no a l’autogestió.

M’he sentit contenta i orgullosa de sortir i reclamar, a més ha estat un bon moment per parlar a les escoles sobre quina llei d’educació volem… ara només queda que sindicats, mitjans de comunicació i evidentment el Sr. Conseller, escoltin i centrin l’atenció en millorar el sistema educatiu de veritat.

Deixo aquí el document que hem fet a l’escola i que hem enviat als sindicats, com veieu, hem parlat i hem discutit…. creiem que una altra llei d’educació és possible.

PREMI A LES LLETRES CATALANES

Publicat el per
2

Najat el Hachmi ha obtingut un premi, el premi a les lletres catalanes.

La premsa parla del tema fent referència a la seva situació d’immigrant i d’integració…. es veu claríssim que no tenim el fet "migratori" encara normalitzat, ja que sembla que pesi més el seu origen que la qualitat dels seus escrits.

Ara, del que he llegit a premsa em quedo amb aquest paràgraf del Periodico:

"El cas de Najat el Hachmi no és únic. Juntament amb Laila Karrouch, autora d’unes memòries bondadoses (De Nador a Vic),
forma part de la generació d’immigrants que van arribar a Catalunya
molt joves, o bé que ja van néixer aquí, i escriuen en català. (En
aquest sentit, potser no és casual que totes dues creixessin a Vic,
ciutat pionera en el sistema educatiu de distribució dels immigrants en
diverses escoles.)"

A veure…. si noies com la Laila i la Najat, nascudes fora de Catalunya, escriuen en català i ho fan bé, i afirmem que és gràcies al sistema educatiu….com pot ser que arribem a la conclusió que és millor fer "centres excluents" per immigrants?

No sé, però crec que tant la Laila com la Najat estarien molt agraïdes que se les tractés de bones escriptores enterrant l’etiqueta "immigrant", igual que crec que la majoria d’immigrants estarien agraïts que se’ls tractés dins de la societat i no de forma excluent…. i en el fons, tota la societat catalana estaríem agraïts si algun dia arribem a viure la immigració de forma racional i normalitzada, és a dir convivint i trencant guettos.