En el debat que es va produir ahir a Catalunya Ràdio en el programa de la Sílvia Cóppulo, El Secret, el Sr. Jaume Graells, Director General d’educació bàsica i batxillerat, va afirmar que en el projecte 1×1 es poden i es podran utilitzar diferents tipus de materials curriculars digitals…. no és necessari arribar al 60% d’ús que fins ara s’havia dit.
Ja ho vaig expressar ahir… estic molt contenta de l’afirmació del Sr. Graells!
Aquí podeu escoltar el que es va dir en el debat:
Ja hem superat la primera setmana de curs, i amb ella, les notícies i les inauguracions que l’acompanyen.
És cert, cada 14 (o 12 o 15) de setembre és notícia un fet tan habitual com que comença el curs escolar, això si cada any es fa èmfasi en un aspecte concret. Aquest setembre la notícia dels portàtils a les aules ha superat amb ressó al dels barracons, i és que els mitjans no han parat d’insistir en el fet que aquest curs els adolescents aniran a l’institut amb un portàtil i que abans d’acabar el curs escolar també els nens i nenes de 5è de primària.
El que la majoria dels mitjans no han explicat són els matisos ni han informat que a Catalunya no són tots els alumnes si no uns quants.
S’ha parlat del projecte 1×1 sense matisar que darrera d’aquesta iniciativa hi ha editorials concretes o sense explicar les necessitats infraestructurals que el centre necessita. Tampoc s’ha explicat les mesures de control que s’exerceix sobre l’alumnat i les famílies, ni s’ha qüestionat per què La Caixa és l’única via de finançament.
Tot i que la majoria de les notícies han estat poc clares cal ressaltar dos articles que han aparegut aquesta setmana:
Això de l’educació digital no queda clar de Karma Peiró:
"…No està clar el motiu pel qual només figura una editorial com a principal distribuidora dels llibres de text digitals que necessitaran 33.000 alumnes al 2010. Aquesta és Digital Text.
No està clar perquè és necessita un software que controli el que es fa amb l’ordinador fora de les aules, tenint en compte que la meitat de la màquina pertany a la família. Quina és l’empresa propietària del software de control? …"
Doneu-nos Senyor el programari d’avui de Marta Rojas a Vilaweb
"D’aquest portàtil escolar, ens n’ha arribat la informació que és un ‘notebook’ d’una marca molt concreta, model pim-pam i dos números més, el subministrament del qual és gentilesa de PromoCaixa ("parlem?"), una empresa que aquesta humil articulista es guardarà bé prou de dubtar que hagi estat seleccionada per concurs públic i que sigui la justa mereixedora d’aital encàrrec institucional. "
Hem d’agrair a la Karma i a la Marta que qüestionin el model que s’està duent a terme a Catalunya des de la seva visió de periodistes, és necessari informar i no desinformar!
Per altra banda, i d’aquí el títol d’aquest post, hi ha iniciatives molt bones, que plantegen models diferents a l’1×1, i un exemple és el 2×1 que planteja Espurna. Una manera de demostrar com poden ser els materials digitals més enllà de les editorials.
Ara més que mai, cal ser creatius i continuar dient les coses pel seu nom.
L’ADMINISTRACIÓ QUE NO ESTIMAVA ELS MESTRES….Aquest és el títol que podria haver escrit Stieg Larsson si hagués treballat a l’educació a Catalunya. Aquest és el pensament que m’ha vingut al cap mentre llegia el dos últims posts de Ramon Barlam.
La veritat és que sovint l’administració ens demostra que el professorat som un nº: ens movem per llistats numèrics i el reconeixement de la feina feta importa poc, si fas les coses bé és perquè vols, és a dir voluntarisme, però costa molt reconèixer la feina feta.
Des d’aquí el meu suport al company del Ramon, el Diego, a la Núria Alart i a tants d’altres que veuen com s’interromp la feina iniciada.
Això si, des del dia abans d’inici de curs, i des de la més grans de les il.lusions per una nova etapa (en el fons, cada inici de curs ho és oi?), deixo el vídeo de la Núria Alart sobre competències docents, cal tenir clar que vol dir. Bon inici de curs!
Adheriu-vos al manifest! Entre tots podem intentar tenir la força suficient per a poder canviar les coses, fer propostes de millora i pensar l’escola que volem.
Aquests dies a la XTEC veig dos enllaços que m’indiquen que alguna cosa està passant, un enllaç m’esperança, l’altra… tot i que li veig moltes avantatges m’espanta. M’explicaré millor:
L’enllaç que m’omple d’esperança és Pla TAC de centre, tot i que encara és un document de treball hi veig unes línies molt clares de per on podem (i hem) d’anar.
Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l’altra enllaç, Continguts digitals i ordinadors 1:1:
"L’escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes són nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l’oci i la comunicació però que han de ser guiats en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’Escola Digital no és
únicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia sinó que és una escola que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat i que requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic."
Crec que el document del Pla TAC apunta a que el més important és el canvi metodològic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l’enllaç Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:
"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment,
no representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia
utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes
eines per innovar."
És evident que la frase que em preocupa no és la que fa referència a la innovació si no a la que afirma que no hi ha discontinuïtat amb la metodologia utilitzada fins ara. I és que em fa por que es pugui arribar a la conclusió que el fet que cada alumne tingui un portàtil representi cap innovació.
I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la pàgina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, és a dir el llibre digital, per la pàgina 23 i feu els exercicis"? És a dir… continuarà tot igual?
El Pla TAC apunta canvis metodològics i organitzatius, i no sé si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d’haver una relació de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla també i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest….)… en canvi en el projecte 1:1 veig una intenció molt clara:
"Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la
utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)"… vol dir això que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?
Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, però m’agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:
"Convé que la visió sigui formulada a través d’un procés de reflexió entre tot el professorat del centre i, si és possible, de la comunitat educativa. És molt important que hi hagi informació, discussió i diàleg en el si del claustre. Per tal que això es pugui produir de forma coherent,
és molt recomanable que inicialment hi hagi una formació de tot el claustre conjuntament (o, si no és possible) del major nombre de professorat. Això farà que aquesta visió es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visió és la imatge compartida sobre el què volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."
Iniciem doncs el debat que se’ns proposa des del Departament d’educació i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l’escola digital que tan desitgem.
El Ramon Barlam em fa arribar aquesta proposta:
El dia sense llibre de text és una iniciativa
que sorgeix d’un grup d’ensenyants preocupats per la tirania del llibre
de text (bé, dels editors i dels interessos creats que hi ha al
darrere). Es va pensar, per tant, que una acció d’aquest tipus podria
servir per consicenciar companys, pares i -sobretot- polítics i mitjans
de comunicació, que aquesta no és la millor via per acostar l’escola a
la societat del coneixement.
Volem deixar molt clar que la iniciativa no va contra els llibres, sinó
contra l’abús del llibre de text (també dels digitals), que ens recorda
èpoques no massa llunyanes quan les Enciclopedies tipus Rubio y Álvarez
recollien tot el saber que les neurones havien d’acumular, sense que res més enllà existís. El dia sense llibre de text
reivindica, de manera pacífica però contundent, un major suport a la
innovació (no només la tecnològica), i esdevé un modest reconeixement a
tots aquells ensenyants que, amb gran dedicació i il·lusió, pensen que
una altra escola és possible.
Per tal de canalitzar totes les actuacions hem convingut fer aquesta
wiki, que posem a la vostra disposició i a la que us convidem a
participar-hi activament.
He rebut un correu amb la intenció de fer córrer el seu missatge.
Es tracta d’una carta al Diari de Mataró signada per Ramon
López, mestre de primària. Us el passo doncs i el començo a fer córrer jo també. Feu-lo córrer:
Abans que res, disculpeu si aquest missatge ja us havia arribat.
Us volia passar un escrit publicat per un mestre al Diari de Mataró:
http://www.diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/seccions:linux/_/23749
Referències:http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumno/PC/tactil/elpepiespcat/20090217elpcat_4/Tes/
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587856&idseccio_PK=1009&h=
http://paper.avui.cat/article/societat/154853/acord/promoure/continguts/digitals/classe.html
——
Fes
córrer aquest missatge si creus que val la pena donar a conèixer el que
s’hi denuncia. Probablement els grans mitjans no se’n faran gaire
ressò, però la força de la xarxa pot arribar a tombar martingales molt
ben organitzades.
L’altre dia vaig anar a veure "La classe", una pel.lícula que no em va deixar indiferent. El Jordi Jubany (que ja té bloc!) fa una reflexió a partir del títol original de la pel.lícula "Entre Les Murs" (Entre parets) a partir del significat dels murs o les parets que té l’escola i la necessitat d’obertura del centre educatiu.
El
film el vaig trobar interessant, de fet em va agradar, que no vol dir
que m’agradés el que hi veia… posaré alguns exemples per explicar-me
millor:
Crec profundament amb la força del llenguatge visual, i per tant
crec que les escenes no són gratuïtes, ens mostren missatges i
aquestes són les conclusions a les que crec que es pot arribar amb la
pel.lícula:
1- Que treballar d’una manera col.laborativa utilitzant
mitjans tecnològics i audiovisuals és pura anècdota, el normal és la
classe magistral i el "subjuntivo".
2- Que l’expulsió és necessària.
3- Que
els joves són molt mal educats i que el professorat no els sap aturar,
al contrari, entra en les discussions i atura les classes constantment (ep! jo això no ho penso, crec que es pot arribar a aquesta conclusió veient la pel.li… hem d’adonar-nos que la mateixa pel.li ens mostra nanos encantadors quan treballen d’una altra manera).
4- Pobre professorat de secundària!
Com
amb tota pel.lícula…. ens hem de plantejar què hi ha de de realitat i
què hi ha de fantasia, en aquest cas, com m’agradaria que la majoria
fos pura ficció!!!!
Sincerament crec que la pel.li ja ens dona la solució a com fer millor les classes, no?
Com deia abans, la pel.li em va agradar, pot ser un bon material per replantejar-nos com funciona la secundària
Llegeixo al bloc del Ramon Barlam i el de la Lu Doménech un parell de crítiques a dos programes de TV diferents.
La Lu critica el tracte que fan a TV3 dels adolescents en el programa Oik Mentns? Estic completament d’acord amb les seves reflexions.
El Ramon parla del programa "Heroïs qüotidians" on fa una "mofa" a l’educació. Evidentment que no critico que es pugui fer broma, si se’n fa del Barça es pot fer ja de tothom, però en tot cas és la manera i del que se’n riu. Aquesta és la resposta que he posat en el bloc del Ramon:
"I d’on ha sortit aquest super-vídeo???
Ramon, no menysté la feina del professorat que es dedica a la
diversitat, si no a tot aquell que pretén innovar, fer les coses d’una
manera més activa i vivencial, ….. És ridiculitzar la feina de mestra
ridiculitzant-la fins a l’extrem, però no ridiculitza el "profe
xusquero", és a dir el funcionair típic que fa classes magistrals, no,
ridiculitza al professorat amb un discurs on surten paraules com
"pedagogia activa, maquetes, treballar sense llibres,…" i evidentment
se’n riu de l’alumnat amb dificultats.
També vaig veure el programa dedicat als adolescents, i aquí, crec
que no només el professorat ens hauríem de queixar, si no tot el públic
adult i no adult. Que tinguem la imatge dels joves que vol mostrar el
programa no ens ha de pertocar només a nosaltres, si no als pares i als
mateixos adolescents.
Què es pot fer? D’entrada a mi m’agradaria saber qui és el brillant
periodista-guionista-pallasso que ha creat aquest vídeo…. un possible
profe amargat? un feixista que vol tornar al "Florido pensil"? Què tal
si fem entre tots una bona investigació i ho avarigüem?
Després, fem servir les armes que tenim, denunciem-ho tots als nostres
blocs i fem córrer la veu… igual arriba a alguns blocs mediàtics i es
pot fer ressó de la nostra disconformitat.
Malauradament
no tenim canals de televisió propis, ni emisores de ràdio… ara bé,
com que això s’ha emés en un canal públic igual si que ens toca exigir
que el nostre Departament d’Educació, que forma part del mateix govern
que permet aquest tipus de programes en canals públics, reclami una
disculpa i esigeixi una programa divulgatiu de la bona feina.
Això si que ho podem fer oi? I el Departament d’Educació…. ens escolta i/o ens llegeix, oi?"
I aquest el vídeo:
Organitzat pel: SE Ciutat Vella a
través del Pla de Formació de Zona, PFZ.
Emissió en diferit per ràdio de la
conferència “Treball
cooperatiu a les aules de Primària”, a
càrrec de Joan Domingo Peña Sots-director de Planificació estratègica EUETIB-UPC
Membre del GIAC (Grupo de interés en aprendizaje cooperativo).
Es va celebrar el 19 de novembre, al matí, al Centre cívic Convent de
Sant Agustí.
Tot i que es va realitzar en el marc d’una jornada de primària,
pel el seu interès global creiem que pot ser d’interès per a qualsevol etapa
educativa.
La podeu escoltar a la Xer.
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).