Colectic no és el TEB, ni Ravalnet

Començo aquest escrit per la part que volia deixar pel final, però perquè quedi clar des del principi crec que és millor expressar, des del començament, la conclusió d’aquest post: Colectic no és el TEB, ni Ravalnet.

Quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB (sembla mentida, podríem dir “cap allà finals del segle XX”) l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, MAI, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem  per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi  vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio.

El TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa quan pràcticament ningú parlava de xarxes (Ravalnet), i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat facilitant l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital (projecte Òmnia).  Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats perquè entressin en el món digital va fer del TEB un referent.

La veritat és que quan al cap de 20 anys vaig deixar l’associació creia que aquesta idea continuaria. Es parlava del “model TEB” com una manera innovadora de fer amb joves i que Ravalnet havia d’arribar a  ser la veritable xarxa de la gent i entitats… però Colectic no ha continuat aquesta trajectòria.

L’equip professional s’ha convertit en una cooperativa, espero que segueixin el model de la XES (xarxa d’economia solidària) i espero també que els hi vagi bé, però em veig en la necessitat d’aclarir que jo no tinc res a veure en aquest projecte. Encara hi ha qui em parla de Colectic com si fos el TEB i/o Ravalnet i de vegades hi ha gent que des de Colectic parla de mi com si encara tingués  algun lligam. Però no és així.

No n’hi ha cap i encara menys des de que la cooperativa Colectic ha acomiadat a tot l’equip educatiu i ha abandonat la idea inicial del projecte amb joves. No han cregut en els joves del barri, tampoc han entès la importància de donar protagonisme als nois i noies del Raval. És una gran llàstima, entre les persones acomiadades està la Susi, gran referent entre joves i veïns i veïnes del barri. Haver-la acomiadat és la demostració que no han entès res. La revista Masala parla així d’ella:

“La historia de Susi es la de una joven del Raval que tuvo la suerte de encontrarse en el lugar y en el momento indicado… No. La suya es la de una chica que supo entender que, si ella quería, se esforzaba y miraba con la cabeza alta, como sigue haciendo, podría salir de lo estipulado, de lo que se esperaba de la juventud del Raval que creció en la década de 1980.
Cristalina, aunque vista de negro, no se esconde. Habla sin rodeos ni atajos, sus palabras son golpes de efecto, rimas delante de un micro, «aunque yo prefiero quedarme en la última fila».”

I parlant del TEB:

“Poco a poco, empezó a ir cada tarde, llegaba de las primeras y se iba de las últimas. También daba una mano a las peques con los deberes y acabó por hacer de voluntaria (…) En el TEB fomentan el empoderamiento de la gente joven, que sean ellas mismas las que resuelvan sus inquietudes y afronten los conflictos que van encontrándose en su cotidianidad. Les ayudan a formarse y la única norma que inculcan es el respeto; «no es una norma, es lógica. En el TEB siempre hemos tenido las puertas abiertas y siempre las cosas han estado ahí para que quien quisiera hacer uso de ellas. Formamos parte del barrio y los jóvenes son el barrio. Por eso no entiendo cuando los profesionales o las entidades hablan de “nuestros chicos”. No son de nadie, son de ellos mismos.”

Colectic ha acomiadat a les 3 persones responsables de treballar d’aquesta manera, a l’Eva, al Ramon i a la Susi. Han abandonat el projecte educatiu. No, no tinc res a veure.

Però d’una cosa estic ben segura, la filosofia del TEB i les possibilitats de Ravalnet poden continuar perquè ha quedat ben demostrat que funcionen.

Segur, estic molt segura, que quan es pugui i quan es vulgui, hi haurà qui ho continuarà. Llavors sí, allà hi seré donant suport.

(Anna Pérez. Membre de l’equip fundador del TEB i Ravalnet)

LA PREHISTÒRIA AMB STEAM?

Des de ja fa un temps a l’escola hem  decidit iniciar-nos  en la metodologia del treball globalitzat, concretament en l’aprenentatge basat en projectes (ABP).

En aquest context i de forma interdisciplinar les àrees tecnològiques i artístiques, conjuntament amb l’imprescindible àmbit lingüístic, es barregen tot trencant la “barrera de les matèries”  per poder explicar el món que ens envolta, i és aquí on apareix la idea d’ STEAM (Science -ciència-, Technology -tecnologia-, Engineering -enginyeria-, Art -art- i Mathematics -matemàtiques-).  Un  plantejament metodològic que integra la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i la matemàtica des d’una perspectiva estètica, incloent per tant la creativitat a través de les arts, tant si aquestes són plàstiques com musicals.

Amb aquesta idea ens hem iniciat amb les STEAM en el desenvolupament del projecte de la Prehistòria a 5è:

  • Després de les indagacions fetes per l’alumnat sobre el repte plantejat (la demanda d’una arqueòloga) ve el moment de transformar la informació cercada.
  • L’objectiu final és fer una exposició a l’escola però utilitzant varietat d’eines TIC i STEAM, d’aquesta manera han sorgit diferents productes per explicar les diferents etapes de la prehistòria, des de reproduccions de pintures rupestres creant els colors de forma natural, presentacions amb el drive, esquemes i mapes mentals col·laboratius, models utilitzant la robòtica, maquetes per dissenyar els habitatges, programes de ràdio…

Ens queda encara molt per aprendre, però crec que  anem per bon camí i de ben segur els nens i nenes ens mostraran les possibilitats de l’evolució TAC-STEAM.

L’ #edhackRaval: una oportunitat creativa de participació social

Aquest cap de setmana s’ha celebrat l’edhack Raval, una experiència, més que interessant, a la que he tingut la sort de participar.

Ha passat un dia i encara dura la ressaca d’haver viscut una trobada participativa de barri per tal de millorar els problemes educatius del Raval, per tant encara s’han de fer les valoracions i les crítiques constructives d’aquest acte, que ha estat el primer a fer-se a Barcelona i a Catalunya, però la veritat és que ha estat una passada: Ha estat la primera vegada que s’organitza a Barcelona, a Catalunya, i hi ha qui diu que a tot Europa, una trobada on s’ajunten diferents persones de diferents edats, de diferents àmbits, de diferents procedències… amb un objectiu comú: Detectar els problemes que es volen solucionar i a partir d’aquí pensar junts per trobar les solucions.

L’Edhack ha estat una bona fórmula per veure com és de gran la societat, tenim la capacitat de sumar, de conèixer noves persones i posar-nos a treballar de forma col·laborativa. I és que sabem arremangar-nos quan convé, sabem aguantar el cansament si sabem que davant tenim una fita social que val la pena millorar.

Suposo que estic encara de “subidón”, però és que estic convençuda que he estat testimoni, i protagonista, d’un esdeveniment molt, molt important.

Deixo aquí l’article de l’Ara que en parla.

L’edhackRaval a twitter


NO PODEM PERDRE L’ESCOLA

L’escola catalana adoctrina als nens i nenes de Catalunya“. Aquesta és la frase i la gran mentida que ens hem de sentir dir aquests dies, i res és gratuït, res és perquè si.

Ens escandalitzem i ens sorprèn tan desvergonyiment per part d’Arrimadas, Albiol, Rivera,  Dastis… I tants silencis còmplices d’Iceta i d’altres que, suposo, esperen la seva oportunitat per poder arribar al poder, cremant tot el que molesta per aplanar el camí (il•legalitzar partits, intervenir mitjans de comunicació o destruir el model educatiu).

S’ataca  l’escola desprestigiant al professorat i  repetint la mentida constantment per tal de convertir-la en veritat… tot val per construir un relat que  doni l’excusa per acabar amb el model educatiu català, i ja sabem el motiu: “adoctrinar“,  tothom recorda la gran frase de Wert “españolizar a los niños catalanes”, objectiu semblant al que tenien els  colonitzadors que van anar a evangelitzar els indígenes americans.

I no, no ho podem permetre,  perquè ens estimem l’escola i perquè estem lluitant per millorar-la, perquè tot i que el nostre sistema educatiu encara  té mancances té uns valors que no volem renunciar: sentit crític, diversitat cultural, coeducació, innovació, plurilingüisme, convivència, cohesió social, democràcia, una escola pública que vol garantir la igualtat d’oportunitats… No volem una escola rància que potenciï el pensament únic, no volem tornar als valors d’una escola franquista, que ho és per molt que s’amagui en partits unionistes i constitucionalistes. No. No ho volem ni ens ho podem permetre, perquè si perdem l’escola ens perdem com a societat.

Cal que comencem a pensar en fer un front comú, podem fer-ho, de fet ja ho hem fet, només cal no oblidar com vam defensar els col•legis electorals  l’1 d’octubre.

FAPAC, Ensenyament,  associacions de mestres,  sindicats… Fem alguna cosa conjunta?

https://t.co/v2bwya5RCj

http://www.ccma.cat/324/memoria-audiovisual-de-l-1-o/interactiu/19012/

I ARA QUÈ?

Fa dies que em ronda pel cap escriure alguna cosa sobre com afrontar el nou curs escolar després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Aquest cop ha tocat a casa, i en el meu cas molt a casa, la meva ciutat i el meu poble. Però ens ha tocat a tots i a totes molt, no només per la proximitat física, si no per la proximitat dels autors d’aquests terribles atemptats.

El cap se’ns omple de preguntes: com ha pogut passar? Què estem fent malament perquè uns nois “integrats” en un poble com Ripoll decideixin perdre la vida fent-la perdre a d’altres? Què estem fent malament perquè encara estiguem parlant “d’ells” com si fossin estranys malgrat portin tota la vida a Catalunya?

Com a mestra que fa temps que treballa en escoles d’alta immigració (més del 90%) no deixo de pensar que aquests nois podrien ser ex-alumnes meus, quan llegeixo els escrits de col·lectius de mestres de Ripoll, o de la carta de Raquel, l’educadora de Ripoll, m’ho sento molt proper… tindria i tinc els mateixos sentiments.

I començo a buscar respostes, que no sempre trobo, a pensar que cal encarar el proper curs  amb serenitat però alhora amb la fermesa clara de lluitar perquè tot el nostre alumnat tingui les mateixes oportunitats i les mateixes ganes de viure, que creguin, i visquin, que la societat on viuen cal defensar-la perquè és nostra, de tots i totes, i que tota la gent que viu a Catalunya som realment membres d’una mateixa societat, amb tota la riquesa que implica la diversitat de tots i cadascun dels seus membres… si aconseguim que tots i totes ens sentim part de la mateixa societat, que aquesta ens brinda les mateixes oportunitats i vivim bé, no estarem tots i totes, juntes, en disposició de defensar-la? de lluitar juntes  per millorar la nostra vida?

Potser és això el que hem d’entendre per integració, ho tinc claríssim!: Igualtat d’oportunitats.

És clar, parlo de mestra d’escola que té més d’un 90% d’immigració…. aquí tenim un primer problema, la societat no barreja els seus fills i filles a les escoles… toca continuar lluitant per una escola pública de tots i totes i convèncer a tot el veïnat que aquesta és l’escola dels seus fills i filles.

No m’agrada el Proderai, perquè parla només d’un tipus de radicalització. És cert, s’entén que aquesta preocupi, però ens hauria de preocupar també qualsevol radicalització que impliqui la islamofòbia, el feixisme i qualsevol ideologia que impliqui l’odi vers diferents col·lectius per tal d’impedir la convivència. De fet el que ens cal a les escoles és un PRODERADO: Processos de detecció de radicalització d’odi. Ens cal per poder intervenir i educar millor…. però el que ens cal de veritat és tornar a replantejar-nos com treballem la convivència a les escoles i instituts i quins són els valors que entre tots i totes (professorat, alumnat, mares i pares) volem construir.

Vull continuar confiant en la condició humana, i ho continuaré fent.

Vull continuar treballant per una escola pública de qualitat perquè el nostre alumnat s’ho mereix, i ho continuaré fent.

Vull continuar pensant que l’escola pot ajudar a millorar el món, sent conscient que no és l’únic lloc on es pot fer i que per aquest motiu cal més coordinació i treball conjunt amb l’entorn, i ho continuaré fent.

Vull pensar que  ho podem fer… i ho farem, sense pors.

Deixo aquí uns textos que ens poden ajudar en aquest procés:

Plantar cara al terror de Ramon Barlam.

Profe, què ha passat? de Joan M. Girona

Grup de mestres de Ripoll

“SOMNIS I DRETS” PREMIAT A “RETINES”

I una bona notícia per acabar el curs, el vídeo “Somnis i drets” ha rebut el premi RETINES2017. Bona proposta del TEB presentar el vídeo!:

“Per la seva proposta empoderadora a través del vídeo i la seva original forma de demanar un dret bàsic. El contingut és ampli, potent i ple d’energia. A través d’un videoclip, nenes i nens del Raval de Barcelona manifesten el seu interès i dret a tenir una educació digna sense sentir-se discriminats per la seva situació econòmica. Mentrestant i sense perdre l’esperança, retraten situacions quotidianes de les seves famílies que poden ser tristes, complicades o complexes. El jurat determina guardonar amb el segon premi de 300€ a Somnis i drets de l’Escola Collasso i Gil del Raval de Barcelona, en col·laboració amb el grup La Llama (TEB & Ravalnet).”

QUAN ACABA UN CURS

El curs 2016-17 ja ha acabat, i com sempre toca fer balanç.  La veritat és que la Núria Cervera ja ho ha explicat molt bé en el seu post per tant no em repetiré, simplement reforçaré la idea que treballar per projectes a Cicle Superior dóna molts i molts bons resultats.

Projectes com l‘Apadrina, Patrimonia’m,  Canta i explica seguint el model pedagògic de Classe Inversa o  el Projecte compartit Expliquem el barri amb el Camp d’Aprenentatge reforcen la idea que treballant d’aquesta manera l’alumnat s’empodera i és realment protagonista del seu aprenentatge: Els nois i noies saben que estan aprenent i saben que estan treballant. Realment quan treballes així es crea un ambient  a l’aula on els nens i nenes perceben que creiem en ells i en les seves possibilitats. Diria que és un ambient “màgic” on l’alumnat i el professorat s’engresca i caminem junts, on el treball col·laboratiu és la base alhora que els nens i nenes creixen en autonomia.

És una llàstima, però no tothom ho entén així, i aquest final de curs ha estat dur, no és agradable veure com es prenen direccions allunyades d’aquesta línia, fins i tot es mira de trencar metodologies i projectes existents que funcionen, que han rebut el reconeixement de la societat però que internament, des de certes direccions s’intenten minimitzar i eliminar. Mai havia viscut un claustre, demanat per més de la tercera part del professorat, on assistís l’inspector per petició de direcció i haver de sentir frases lapidàries com: “no està demostrat que treballant amb projectes els alumnes aprenguin”… se’t queda la cara de  😯

En fin, dedicat a qui pensa d’aquesta manera, unes frases i un enllaç sobre Neuroeducació (La Neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre les Neurociències (com funciona el cervell), la Psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’Educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge).

“Diversos estudis han demostrat que només aprenem allò que ens crida l’atenció i allò que ens genera emoció al ser après. Que l’exercici físic i dormir bé faciliten de forma clara i directa l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. Que aprenem més de forma grupal que individual, i que el bon humor, entre molts altres factors, facilita l’aprenentatge. Molts d’aquests coneixements no són nous els mestres ja les apliquem, però la Neuroeducació ens facilita l’evidència científica i ens explica perquè és així.”

Perquè sí, si que està demostrat, els nens i nenes aprenen i molt!

Més informació sobre neuroeducació i ABP (aprenentatge basat en projectes).

Aquí alguns exemples:

 

 

RECORDANT ESCOLA2018

El Boris Mir ens recorda la trobada de blocaires que vam fer a Callús el 17 de maig del 2007 on l’objectiu era pensar com havia de ser l’escola del 2018: “Una proposta col·lectiva basada en propostes positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys.”

Gràcies Boris per recordar-nos que els somnis, si es lluiten i es treballen,  es poden fer realitat malgrat les dificultats.

 

 

CANTA I EXPLICA TREBALLANT AMB FLIPPED CLASSROOM

Fa força temps que vam crear la webquest Canta i explica i amb els anys l’hem anat actualitzant amb la metodologia Flipped Classroom  o Classe inversa.

Hem anat diferenciant el treball autònom del col·lectiu per tal que els nens i nenes prenguin consciència que l’acte d’assimilar continguts l’hem de fer de forma individual, però que aquest acte ens serveix per poder compartir el que hem aprés amb la resta de companys i companyes del grup de treball, així com de tota la classe, per tal d’aprendre junts i poder crear un producte nou.

En aquest cas, després d’entendre què és i com funciona la mètrica i la rima, per grups, els nens i nenes de 5è han creat  lletres de cançons sobre els temes que els interessen (amistat, família, il·lusions, aventures, la vida…).

Amb les lletres fetes s’ha produït el treball en xarxa i col·laboratiu amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu, si els nens i nenes han fet la lletra els estudiants grans han fet les músiques.

I és clar, un bon treball s’ha d’exposar, és l’única manera d’assimilar continguts i d’empoderar a l’alumnat.

I aquest és el resultat, el concert conjunt dels nens i nenes de 5è amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu.