REFLEXIONANT SOBRE LA TECNOLOGIA

Aquests dies he pogut comprovar com els avenços tecnològics afecten a la nostra vida, al nostre dia a dia quotidià.

Per assumptes familiars he hagut d’estar una setmana a 3000 km de distància i passar moltes hores en un hospital. Qui m’escolti, o em llegeixi, pot estar-se preguntant què m’ha portat a reflexionar sobre la tecnologia en una situació com aquesta, però si em permeteu explicar-me ho entendreu.

Que la tecnologia ajuda a la medicina és del tot sabut, però te n’adones més quan ho vius amb pròpia pell, quan escàners, ressonàncies i neurocirurgia substitueixen a trepanacions i sangoneres, quan després d’haver patit una operació de 5 hores al cervell la persona està conscient a la tarda i es pot moure i parlar. Qui, avui en dia, s’atreveix a qüestionar els avenços tecnològics dins un hospital? Més aviat els exigim, oi?

Però no només en l’aspecte mèdic i quirúrgic, també pel que fa a les relacions humanes. Les sales d’espera estan plenes de persones amb aparells mòbils per poder-se comunicar. Hi ha trucades telefòniques però molta comunicació a través de Whatsapp, molts avisos tranquil.litzadors a famílars i amics així com missatges per compartir penes i preocupacions. Però sobretot, en el meu cas, una molt bona eina per salvar distàncies. És així com des d’una sala d’hospital puc compartir, a través de xarxes socials com facebook, els missatges que familiars posen al malalt. Missatges d’ànim que fan evident que malgrat els 3000 km les distàncies s’escurcen.

De cop i volta, i després d’una forta tempesta, veig com neix l’arc de Sant Martí, primer al mar i després s’alça…. és fantàstic i espectacular, i sens dubte una imatge que convida a l’esperança… no trigo ni 5 minuts en fer fotografies. Les comparteixo per correu electrònic a través del meu mòbil…. Puc fer que el que jo veig ho vegi la gent que m’importa i compartir així el sentiment positiu que tinc.

La tecnologia millora, i les xarxes socials ens ajuden a estar més a prop i a compartir la nostra vida, els anhels i les necessitats….

i encara hi ha qui a l’escola s’atreveix a qüestionar el seu ús?

Mentre a la vida real la gent fa servir facebook, twitter i whatsapp a l’escola prohibim els mòbils i la connexió a les xarxes socials dins les aules de  l’educat 2.0, però no patiu, algun dia això canviarà, igual que ho fa un paissatge quan apareix l’arc de Sant Martí.



UNA MÀ INNOCENT

Aquesta setmana hem acabat d’editar el vídeo que  des del primer trimestre hem estat treballant amb els nens i nenes de 6è de l’escola.

El tema l’hem centrat dins el projecte Patrimonia’m i concretament en l’estudi de la NECRÒPOLIS romana, l’element romà que hem patrimonia’t enguany.

Durant el primer trimestre vam fer tot un treball de recerca amb l’alumnat  a partir de la visita a la necròpolis i també d’un sites que vam preparar per tal de recollir tot el que amb els nens i nenes vam descobrir a partir de la visita i d’altres documents d’internet.

Un cop finalitzada la recerca els nanos van proposar crear un vídeo on poder explicar el que havien esbrinat sobre la forma que tenien els romans d’enterrar i acomiadar els seus morts. Igual que l’any passat, que van fer un vídeo sobre el que havien après de la història de l’escola, aquest any van decidir que volien fer una pel.lícula a partir d’una de les coses que els va sorprendre més, de fet podria dir que es van quedar encisats amb la forma que tenien d’enterrar als infants: Els enterraven amb un braçalet protector i unes fitxes de joc per jugar a l’altra vida… això els va captivar!

I d’aquí surt la història “Una mà innocent”, perquè és “una mà innocent”, la d’un nen, qui troba un braçalet a la necròpolis, i és “una mà innocent” d’una nena romana qui el vol recuperar.

Els nens i nenes de 6è han volgut crear una pel.lícula que jugués amb el misteri per poder explicar els símbols romans, així com la importància d’entendre i respectar la història.

Aquí us deixo “Una mà innocent”:


 

 

 

WOICES

Aprofitant aquests dies de vacances m’entretinc provant eines que durant el curs no trobo el moment degut  al ritme diari de l’escola.

Així doncs  estic provant “Woices” una eina que et permet geolocalitzar amb àudio punts d’interés. En tres passos ho tens tot: assenyales el punt en el mapa, escrius una presentació i graves o puges l’arxiu. A més a més és una eina integrada al món de la telefonia mòbil. Android et permet baixar una aplicació per tenir accés a totes les audioguies i els arxius que la gent ha fet en un radi de proximitat que el mateix telèfon detecta.

És una eina molt fàcil i intuïtiva i les possiblitats que ofereix són enormes…. de ben segur que ho utilitzarem el  proper trimestre en el treball de l’edat mitjana: geolocalitzar els edificis medievals del barri del Raval.

Fa un temps ja en parlàvem de les possibilitats de woices  en el bloc de l’eduwiki:

  • Escriure l’entrada sobre un monument proper o la nostra localitat i penjar-la també en àudio a Woices, indicant al mapa on està.
  • Situar al mapa espècies animals o vegetals i parlar de les seves característiques i entorn.
  • Crear biografia amb àudios, tot creant una ruta d’ecos on a cada lloc s’expliqui què ha fet el personatge de qui descrivim la vida.
  • Fer una mena de guia turística de la nostra localitat.
  • Fer descripcions, treballant la creativitat i la imaginació (com recordem un indret, les diferències i contrastos amb altres punts del mapa, com ens imaginem un lloc on no hem estat mail).
  • Recitar poemes i situar-los al lloc que descriuen o que evoquen (per exemple, el mar, la muntanya, un llac, etc.) , o al lloc on va nàixer l’autor/a.

Ara però deixo un exemple de com donar a conèixer les perles arquitectòniques d’un barri com Sants, molt transitat però poc turístic malgrat els interessants edificis que té, com bé apunten un grup d’estudiants de 4t d’ESO en el seu treball de recerca… ai si haguessin fet servir el woices!