Arxiu d'etiquetes: Geologia

Què fa el Parc Natural dels Ports per tu?

El 15 de desembre, l’educador ambiental Víctor Reverté ha oferit una xerrada titulada Què fa el Parc Natural dels Ports per tu?. L’activitat s’ha adreçat a tots els grups de primer d’ESO, amb l’objectiu d’apropar la riquesa natural d’aquest territori que l’alumnat visitarà a la primavera.

Mitjançant preguntes, Víctor ha fet participar l’alumnat i concretat el significat del Parc Natural. Ha explicat, amb un llenguatge proper, rigorós i local, aspectes geològics importants per a la flora i la fauna, com les cingleres i els barrancs. El massís dels Ports permet, amb els seus racons i la seua orientació, la vida d’espècies vegetals emblemàtiques, com l’auró i el faig, en un entorn on hi predomina el pi negral. Amb esplèndides fotografies, hem sabut d’orquídies i de la flor endèmica anomenada “cornial”. A més, també n’ha mostrat d’alguns dels moixons que hi habiten, i d’altres animals com ara ratpenats, papallones, libèl·lules, cabres, llúdries, etc. A través de vídeos, hem après com s’ha dut a terme el projecte de la reintroducció del trencalòs. I també ens hem meravellat de veure com surt una libèl·lula del seu capoll.

L’alumnat ha escoltat atentament de bon grat i ha pres bona nota de la xerrada. Finalment, hem après que cal cuidar aquest espai per gaudir-lo, tant nosaltres com les properes generacions.

L’alumnat de primer d’ESO explora el riu Sénia

El dilluns 28 d’abril, l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut, acompanyat pels educadors d’Arabogues, ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop la diversitat biològica i geològica de l’entorn del riu Sénia. Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, observant de primera mà la varietat d’espècies que habiten aquest espai natural protegit. Amb el suport dels educadors, han après sobre les adaptacions dels éssers vius al seu medi i la importància de preservar aquests ecosistemes.

Durant l’activitat han estudiat l’estat de salut del riu, investigant la presència de macroinvertebrats a l’aigua. Un dels punts destacats de la jornada ha estat l’estudi de la geologia de la llera del riu Sénia. Gràcies a les pluges abundants dels darrers mesos, el riu baixa amb força i el paisatge està molt verd, en contrast amb la sequera que havia marcat anys anteriors. Aquest fet ha permès l’alumnat d’observar de forma directa com els canvis meteorològics i estacionals afecten la dinàmica natural del territori.

La meteorologia també ha acompanyat: el dia ha començat assolellat i s’ha mantingut estable, amb una temperatura agradable, permetent fer totes les activitats amb comoditat. La sortida al Parc Natural dels Ports ha estat una experiència educativa que ha permès  l’alumnat connectar amb l’entorn natural, conèixer el territori i reflexionar sobre la importància de la seua conservació.

Tsunamis: l’amenaça del mar

El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.

Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.

Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.

Conferència sobre l’erupció de La Palma


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Visita al Museu de les Mines

El Museu de les Mines de Bellmunt aprofita les antigues instal·lacions de les mines de galena per obtenir plom a la comarca del Priorat. Disposa d’una exposició permanent i dos audiovisuals on mostra com era l’extracció de galena i la vida a la mina durant els més de cent anys que va durar l’explotació.

La visita guiada inclou l’entrada a la primera de les vint plantes en galeria de la Mina Eugènia i la possibilitat de buscar minerals al terrer a la sortida de la mina. Allí, l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de trencar mostres de roca amb el martell geològic per observar la roca fresca i hi han trobat diverses mineralitzacions de calcita, calcopirita i, sobretot, galena, entre l’esquist de la zona, anomenat localment llicorella.

La jornada ha servit per aprendre sobre la geologia de la comarca i per entendre el funcionament d’una explotació minera a partir d’un exemple proper, de les mans expertes del personal del Museu.

Conferència sobre riscos geològics


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

Activitat de camp al Parc Natural dels Ports

El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.

Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.

La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Visita i taller al Cosmocaixa


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.