Aquestes imatges d’un capó reial ingerint un exemplar gran de cargol poma al Delta de l’Ebre, capturades pel nostre company Xavi Curto, han estat aquests últims dies als mitjans de comunicació. El cargol poma representa un greu problema per al conreu de l’arròs, dins dels nombrosos casos d’espècies invasores al Delta de l’Ebre. La depredació per part del capó, lluny de ser una solució, no deixa de constituir una bona notícia.
Llegeix més al blog del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre »
Els alumnes de 1r ESO C del nostre centre han tingut l’ocasió de visitar, en companyia de tres professors, les instal·lacions del Grup Balfegó a l’Ametlla de Mar, on s’alimenta i es comercialitza la tonyina roja. No sols hem pogut visitar el lloc on es tracta i es prepara el peix per a la seua distribució. També els cercles on s’alimenten les tonyines i, fins i tot, nedar entre elles! El personal de Tuna Tour, que en tot moment s’ha preocupat perquè la visita fos del nostre gust, també ens ha oferit un tast d’aquesta preuada tonyina. Tot plegat, una experiència inoblidable!
Ja podeu participar en Bioimatges 2015! Mireu el vostre entorn, la ciència, la natura, feu una fotografia i participeu en aquest concurs de fotografia biològica. Podeu participar en una de les 5 categories i a més accedir al premi especial de fotografia microscòpica i de recerca.
Podreu guanyar magnífics premis i les vostres fotografies es divulgaran i participareu a l’exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. Mostrant a tota la societat l’imaginari biològic d’alumnes i docents. Col·laborareu amb la creació d’una col·lecció de fotografies biològiques amb finalitats científiques!
Es pot participar fins el diumenge 18 d’octubre de 2015.
Entreu a les bases i a participar!
Aquí podeu veure i descarregar les imatges que vam prendre a la pràctica de laboratori d’ahir.
La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking
La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.
Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro
Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barrejant aspectes polítics, sociològics, psicològics i comunicatius.
Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.
Amb el nom de “Què mengen els musclos”, els alumnes de Biologia i Geologia de 4t ESO han ficat en pràctica una sèrie de tècniques de camp: han arreplegat mostres de plàncton junt a les muscleres, han mesurat la profunditat de la Badia i han calculat la profunditat de la zona fòtica en distints punts. Posteriorment han observat i identificat les mostres al laboratori del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita. Una bona feina per concloure un parell d’unitats didàctiques dedicades a l’estudi de l’ecologia, que no hagués estat possible sense el saber fer d’Albert i Pep que, des del Camp d’Aprenentatge ens han acompanyat en aquesta experiència. Gràcies un any més, i fins el curs vinent!
La imatge del dia i la pregunta: de quin color és el vestit? Sembla que la població es divideix entre els que el veuen blau i negre i els que el veiem blanc i daurat. La resposta no està en el vestit, sinó en la nostra percepció dels colors. En aquest enllaç trobareu una explicació interessant del fenomen, així com enllaços a vídeos curiosos i altres il·lusions òptiques interessants, com el tauler d’escacs d’Adelson: t’ho cregues o no, els requadres A i B són del mateix color! (pots comprovar-ho aquí).
El passat dimecres dia 21 de gener els nostres estudiants de Biologia de 2n de Batxillerat van ser protagonistes del taller Com es desenvolupen els medicaments? a les instal·lacions del Parc Científic de Barcelona. Allí, dos joves investigadors els van guiar en els procediments per a sintetitzar una de les molècules que s’està utilitzant per a la investigació d’un nou fàrmac per al Parkinson.
Professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència. Podeu llegir-lo als diaris Ara, El Punt Avui o La Vanguardia, entre d’altres. Ha escrit diversos llibres de divulgació. A més és coordinador de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia. El proper dilluns 12 de gener, a partir de les 16:30h, estarà a la cafeteria del nostre Institut per oferir-nos una xerrada sobre epigenètica, en el que serà el Cafè Científic d’aquest curs. Tots, alumnes, professors, famílies, esteu convidats, no us ho podeu perdre!
“Els secrets de l’epigenètica: de l’adaptació a l’ambient a la malaltia, passant pel comportament humà”
Des d’un punt de vista evolutiu, les espècies es van adaptant a l’entorn on viuen per acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per acció de la selecció natural, que incideix en la dinàmica genètica de les poblacions en el decurs de les generacions. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d’un individu, aquest també s’ha d’adaptar al seu entorn particular. En el cas dels mamífers, bona part d’aquesta adaptació s’aconsegueix amb la modulació directa d’aspectes fisiològics i del comportament. I també gràcies a les modificacions epigenètiques, que consisteixen en modificacions químiques específiques en el material genètic i en les proteïnes que li fan de bastida, les quals afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. En general les modificacions epigenètiques són reversibles, però també poden ser transmeses als descendents, i malgrat encara es desconeixen molt aspectes de com es generen, se sap que l’ambient i l’alimentació són dues de les causes que les provoquen, i que n’hi ha que es relacionen directament amb processos patològics com el càncer i les malalties neurodegeneratives. I també en el nostre comportament, com per exemple en la facilitat amb què podem respondre amb agressivitat davant una situació de conflicte. El conjunt de totes les possibles modificacions epigenètiques del genoma humà constitueix el nostre epigenoma, el qual va ser analitzat per primer cop l’any 2009. En aquesta conferència es farà un repàs del coneixement actual sobre aquesta qüestió, amb exemples trets del món animal i, molt especialment, de l’espècie humana.
Us hi esperem!
Amb motiu de l’Any Internacional de la Biotecnologia el Departament de Ciències ha programat a 4t d’ESO unes activitats útils per tots aquells que en un futur vulguen fer qualsevol grau de ciències, conduïdes per Anna Borrull i Gemma López, investigadores i docents del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dijous 18 de desembre
COM RESOLEN ELS INVESTIGADORS ELS PROBLEMES CIENTÍFICS? CASOS PRÀCTICS Gema Isabel López Martínez
Mitjançant tècniques de biologia molecular i biotecnologia podem resoldre o prevenir malalties. Darrere d’una investigació hi ha un producte comercial que pot solucionar el problema. Un exemple és la producció d’insulina homòloga a la humana o de biodièsel per part de bacteris tot emprant l’enginyeria genètica. Es formaran grups petits on a partir de notícies científiques de premsa es discutirà quina és la problemàtica, les eines genètiques a emprar per resoldre el problema i quin seria el producte final.
Dijous 8 de gener
ENGINYERIA GENÈTICA: REDISSENYANT LA VIDA Anna Borrull Riera
Es tractarà des de la transformació d’organismes unicel·lulars fins als vegetals i animals modificats genèticament (transgènics). Es comentaran les aplicacions que tenen en l’actualitat aquestes tècniques: producció de fàrmacs per enginyeria genètica, teràpia gènica, diagnòstic clínic amb eines moleculars, projecte genoma humà, reproducció assistida, clonació i també aplicacions en agricultura, ramaderia i medi ambient, així com els pros i contres de forma objectiva.
