Arxiu d'etiquetes: Biologia

Carn processada i càncer (estudi de l’OMS)

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicà aquest dilluns un comunicat sobre un estudi del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) que afirma que hi ha una relació entre el risc de patir determinats tipus de càncer i el consum de carn processada i carn roja. El doctor Kurt Straif, Cap del Programa de Monografies del CIIC, afirma que “per a un individu, el risc de desenvolupar càncer colo-rectal pel seu consum de carn processada continua sent molt petit, però aquest risc augmenta amb la quantitat de carn consumida”.

Ja era sabut que un excés d’aquests aliments podia augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, per la seua aportació de colesterol i àcids grassos saturats. Tanmateix, consumits de forma equilibrada en el context d’una dieta saludable ens aporten clars beneficis nutricionals: ferro, vitamines del grup B o aminoàcids essencials. Malgrat això, la notícia ha suposat un cert revol mediàtic.

A continuació podeu consultar alguns enllaços relacionats:

Olimpíada de Biologia de Catalunya 2016

2n BAT,

L’Olimpíada de Biologia de Catalunya té com a objectiu principal estimular i implicar als estudiants de segon de Batxillerat en el desenvolupament d’aquesta ciència. La primera prova, de caire teòric, tindrà lloc dissabte 6 de febrer de 2016 a les diferents subseus. La prova pràctica es realitzarà la setmana del 8 al 12 de febrer a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Cada centre pot inscriure un màxim de quatre alumnes, a través del formulari oficial que ha d’omplir un professor de Biologia del centre.

Podeu trobar les bases i tota la informació en aquest enllaç.

Inscripcions del 13 d’octubre al 27 de novembre de 2015.

XVI Matinal de l’evolució

General, , , , , ,
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Dissabte passat es va celebrar a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València una edició més de les Matinals de l’evolució organitzades per Juli Peretó. Aquesta vegada la temàtica de les ponències ha estat l’origen de la vida i el “món ARN”, coincidint amb la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València d’Antonio Lazcano, que va ser un dels ponents.

Darwin en el tub d’assaig: l’evolució experimental d’àcids nucleics (Carlos Briones)

Les cèl·lules emmagatzemen a l’ADN la informació per fabricar proteïnes. Aquestes últimes són les encarregades de fer possibles les reaccions químiques de la vida (el metabolisme) gràcies a la seua activitat catalítica (en forma d’enzims). En el pas d’ADN a proteïna cal un intermediari: l’ARN. Però, en l’origen de la vida, quina va ser la primera molècula replicadora? L’ADN necessita l’activitat catalítica de les proteïnes, i aquestes la informació del material genètic. La qüestió va quedar resolta amb el descobriment dels ribozims, molècules d’ARN autocatalítiques que poden dur a terme les dues funcions. Actualment en coneixem vuit de distints.

Així, en aparèixer la vida, fa entre 3850 i 3500 milions d’anys, hi trobaríem un “món d’ARN” en què aquesta seria la molècula amb capacitat d’autoreplicar-se i d’emmagatzemar la informació hereditària (com en els viroides actuals). En etapes posteriors l’ARN donaria lloc a les proteïnes (amb la “invenció” dels ribosomes), que assumirien la catàlisi. I finalment la informació es guardaria en forma d’ADN, més estable.

Continua la lectura de XVI Matinal de l’evolució →

El capó reial i el cargol poma

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO, , , , , ,

Aquestes imatges d’un capó reial ingerint un exemplar gran de cargol poma al Delta de l’Ebre, capturades pel nostre company Xavi Curto, han estat aquests últims dies als mitjans de comunicació. El cargol poma representa un greu problema per al conreu de l’arròs, dins dels nombrosos casos d’espècies invasores al Delta de l’Ebre. La depredació per part del capó, lluny de ser una solució, no deixa de constituir una bona notícia.

Llegeix més al blog del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre »

La tonyina roja a l’Ametlla de Mar

1r ESO, ,
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Els alumnes de 1r ESO C del nostre centre han tingut l’ocasió de visitar, en companyia de tres professors, les instal·lacions del Grup Balfegó a l’Ametlla de Mar, on s’alimenta i es comercialitza la tonyina roja. No sols hem pogut visitar el lloc on es tracta i es prepara el peix per a la seua distribució. També els cercles on s’alimenten les tonyines i, fins i tot, nedar entre elles! El personal de Tuna Tour, que en tot moment s’ha preocupat perquè la visita fos del nostre gust, també ens ha oferit un tast d’aquesta preuada tonyina. Tot plegat, una experiència inoblidable!

Concurs Bioimatges 2015

General, ,

Ja podeu participar en Bioimatges 2015! Mireu el vostre entorn, la ciència, la natura, feu una fotografia i participeu en aquest concurs de fotografia biològica. Podeu participar en una de les 5 categories i a més accedir al premi especial de fotografia microscòpica i de recerca.

Podreu guanyar magnífics premis i les vostres fotografies es divulgaran i participareu a l’exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. Mostrant a tota la societat l’imaginari biològic d’alumnes i docents. Col·laborareu amb la creació d’una col·lecció de fotografies biològiques amb finalitats científiques!

Es pot participar fins el diumenge 18 d’octubre de 2015.

Entreu a les bases i a participar!

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , , ,

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

La xarxa tròfica de la Badia dels Alfacs

4t ESO, , , , ,

Amb el nom de “Què mengen els musclos”, els alumnes de Biologia i Geologia de 4t ESO han ficat en pràctica una sèrie de tècniques de camp: han arreplegat mostres de plàncton junt a les muscleres, han mesurat la profunditat de la Badia i han calculat la profunditat de la zona fòtica en distints punts. Posteriorment han observat i identificat les mostres al laboratori del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita. Una bona feina per concloure un parell d’unitats didàctiques dedicades a l’estudi de l’ecologia, que no hagués estat possible sense el saber fer d’Albert i Pep que, des del Camp d’Aprenentatge ens han acompanyat en aquesta experiència. Gràcies un any més, i fins el curs vinent!