Arxiu d'etiquetes: Origen de la vida

Llegir ciència per Sant Jordi

Els inicis de la vida Lynn Margulis, Michael F. Dolan

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

El somni de Lucreci Martí Domínguez

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida

Per Arnau Riera

QUÈ ÉS LA VIDA?

-Una pregunta difícil de respondre:
-Pot ser carboni, nitrogen, hidrogen o oxigen però aquets materials també formen essers inerts…
-També pot ser aigua o sals minerals, però igualment l’aigua esta present en el mar, i no es vida..
-La vida pot ser proteïnes o àcids nucleics però els virus també i no son vida…

Continua la lectura de Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida

XVI Matinal de l’evolució

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Dissabte passat es va celebrar a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València una edició més de les Matinals de l’evolució organitzades per Juli Peretó. Aquesta vegada la temàtica de les ponències ha estat l’origen de la vida i el “món ARN”, coincidint amb la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València d’Antonio Lazcano, que va ser un dels ponents.

Darwin en el tub d’assaig: l’evolució experimental d’àcids nucleics (Carlos Briones)

Les cèl·lules emmagatzemen a l’ADN la informació per fabricar proteïnes. Aquestes últimes són les encarregades de fer possibles les reaccions químiques de la vida (el metabolisme) gràcies a la seua activitat catalítica (en forma d’enzims). En el pas d’ADN a proteïna cal un intermediari: l’ARN. Però, en l’origen de la vida, quina va ser la primera molècula replicadora? L’ADN necessita l’activitat catalítica de les proteïnes, i aquestes la informació del material genètic. La qüestió va quedar resolta amb el descobriment dels ribozims, molècules d’ARN autocatalítiques que poden dur a terme les dues funcions. Actualment en coneixem vuit de distints.

Així, en aparèixer la vida, fa entre 3850 i 3500 milions d’anys, hi trobaríem un “món d’ARN” en què aquesta seria la molècula amb capacitat d’autoreplicar-se i d’emmagatzemar la informació hereditària (com en els viroides actuals). En etapes posteriors l’ARN donaria lloc a les proteïnes (amb la “invenció” dels ribosomes), que assumirien la catàlisi. I finalment la informació es guardaria en forma d’ADN, més estable.

Continua la lectura de XVI Matinal de l’evolució

Experiment de Miller

Redescobrint els experiments de Stanley Miller

El recent descobriment d’unes mostres procedents d’un experiment no publicat i portat a terme per Stanley Miller cinc anys després de la seva famosa publicació sobre la “sopa primigènia” llança noves evidències sobre l’origen de la vida.

El 1953, un jove Stanley Miller treballava com a estudiant de postgrau en el laboratori del seu mentor, Harold Clayton Urey, sobre els inicis de la vida en una hipotètica atmosfera i oceà primitius. El seu famós experiment, publicat a la revista Science, va consistir en exposar una barreja de metà, amoníac, hidrogen i aigua a una sèrie de descàrregues elèctriques de 60.000 volts. El resultat va ser l’obtenció d’àcid acètic, ADP-glucosa i diversos aminoàcids, pilars estructurals de les proteïnes.

A partir de llavors, nombrosos experiments han reproduït aquests resultats i obtingut altres compostos orgànics. No obstant això, fins ara no ha estat possible aconseguir proteïnes.

El 1958, cinc anys després del llegendari experiment amb Urey, Miller va realitzar altres similars en presència de metà, amoníac, àcid sulfhídric  i diòxid de carboni, però aquesta vegada no va analitzar les mostres obtingudes (o no va deixar constància d’haver-ho fet), limitant-se a etiquetar i emmagatzemar-les en vials. Fins a la seva mort el 2007, sembla que mai va tornar a treballar amb elles. (…)

Continua llegint a La Ciencia y sus demonios »

Bacteri que viu en arsènic

Un bacteri que pot viure amb arsènic amplia les possibilitats de vida extraterrestre

Es confirmen les filtracions i la NASA anuncia la descoberta, si bé encara falta molt per a poder demostrar que hi ha vida en uns altres planetes

L’Agència Espacial Nord-americana (NASA) va confirmar ahir en una esperada conferència de premsa, a la seu de Washington, les filtracions fetes dilluns arran de l’anunci ‘d’una descoberta astrobiològica decisiva en la recerca de proves de vida extraterrestre’. La descoberta, feta en un llac de Califòrnia, té a veure amb un bacteri capaç de viure en un ambient ric en arsènic, un important verí natural, que fins ara es considerava incompatible amb la vida. Però els científics de la NASA van dir ahir que, si bé la descoberta era un gran avenç, encara faltava molt per poder demostrar que hi ha vida extraterrestre. (…)

Continua llegint la notícia en VilaWeb

Pots veure una imatge del bacteri aquí.

Si vols practicar l’anglès, pots veure la conferència de premsa de la NASA:

Planeta amb condicions per a la vida?

A 20 ANYS LLUM DE LA TERRA

Descobreixen el primer planeta que podria ser habitable fora del sistema solar

El planeta, batejat com a Gliese 581 g, podria tenir aigua i una atmosfera semblant a la Terra

Astrònoms dels EUA han descobert el primer planeta fora del nostre sistema solar que compleix les condicions de temperatura i gravetat perquè existeixi una atmosfera i, per tant, per ser habitable.

El planeta, a 20 anys llum de la Terra, es troba en òrbita de l’estrella Gliese 581, i per això ha estat batejat com a Gliese 581g. Segons els científics, es tracta d’un planeta “probablement” rocós, amb una superfície ferma. “Està a la distància correcta de l’estrella perquè hi hagi aigua, ni molta calor ni molt de fred, i una gravetat similar a la de la Terra perquè hi hagi una atmosfera”, va explicar ahir en una conferència un dels científics a càrrec de la investigació, Steven Vogt. (…) Llegir més

Vida “sintètica”?

L’equip d’investigació de Craig Venter aconsegueix una cèl·lula amb material genètic sintetitzat al laboratori

Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial

La meta és crear organismes que devorin petroli, substitueixin els hidrocarburs o absorbeixin diòxid de carboni – Venter, pare del genoma humà, aconsegueix un nou bacteri al generar-ne els elements sintèticament

El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home. (…)

craig-venter