El manifest que el passat estiu van signar més de 100 premis Nobel en favor dels transgènics i crític a les accions de Greenpeace envers aquests, va tornar a ficar en primera pàgina la controvèrsia. Podeu llegir la carta en aquest enllaç, i aquí o aquí algunes de les reaccions en premsa. I vosaltres, què n’opineu?
La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking
La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.
Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro
Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barrejant aspectes polítics, sociològics, psicològics i comunicatius.
Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.
Amb motiu de l’Any Internacional de la Biotecnologia el Departament de Ciències ha programat a 4t d’ESO unes activitats útils per tots aquells que en un futur vulguen fer qualsevol grau de ciències, conduïdes per Anna Borrull i Gemma López, investigadores i docents del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dijous 18 de desembre
COM RESOLEN ELS INVESTIGADORS ELS PROBLEMES CIENTÍFICS? CASOS PRÀCTICS Gema Isabel López Martínez
Mitjançant tècniques de biologia molecular i biotecnologia podem resoldre o prevenir malalties. Darrere d’una investigació hi ha un producte comercial que pot solucionar el problema. Un exemple és la producció d’insulina homòloga a la humana o de biodièsel per part de bacteris tot emprant l’enginyeria genètica. Es formaran grups petits on a partir de notícies científiques de premsa es discutirà quina és la problemàtica, les eines genètiques a emprar per resoldre el problema i quin seria el producte final.
Dijous 8 de gener
ENGINYERIA GENÈTICA: REDISSENYANT LA VIDA Anna Borrull Riera
Es tractarà des de la transformació d’organismes unicel·lulars fins als vegetals i animals modificats genèticament (transgènics). Es comentaran les aplicacions que tenen en l’actualitat aquestes tècniques: producció de fàrmacs per enginyeria genètica, teràpia gènica, diagnòstic clínic amb eines moleculars, projecte genoma humà, reproducció assistida, clonació i també aplicacions en agricultura, ramaderia i medi ambient, així com els pros i contres de forma objectiva.
El debat sobre els aliments transgènics no és nou en absolut, ni està prop d’estar tancat. Entre els partidaris i els contraris s’intercanvien arguments que van des de la seguretat alimentària i els possibles riscos per a la salut humana, els perills de la introducció de noves espècies i la disminució de la biodiversitat, fins la millora a les collites que podria ajudar a combatre la sequera o la fam o a lluitar contra malalties.
Una mostra d’aquesta discussió s’escenifica en les següents cartes publicades entre els anys 1997 i 1998 al diari El País. Els protagonistes són Daniel Ramón Vidal, aleshores coordinador nacional de Ciència i Tecnologia d’Aliments del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per una banda, i Gregorio Álvaro Campos, biotecnòleg, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM) i membre d’Aedenat (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) i Jorge Riechmann, politòleg, professor de la Universidad de Barcelona i membre del Departament Confederal de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, per altra banda.
Els aliments transgènics, per Daniel Ramón Vidal
En les últimes setmanes hem assistit a un ressorgir de les campanyes de diversos col·lectius ecologistes en contra dels anomenats aliments transgènics. La línia argumental és comuna: menjar-los és perillós, provoquen problemes en el medi ambient i només beneficien a les transnacionals que els produeixen. Què hi ha de cert? Cal entendre primer què són aquests aliments: productes biotecnològics en l’obtenció dels quals s’han utilitzat tècniques d’enginyeria genètica. Des del punt de vista conceptual res de nou en la tecnologia d’aliments, ja que des dels inicis de la història s’ha fet ús d’una grollera eina genètica, l’encreuament sexual i la posterior selecció. Tècnicament, una cosa molt diferent, ja que amb l’enginyeria genètica podem modificar un únic gen del genoma d’un animal o una planta comestible. Són segurs per a la salut? Si ens atenim a criteris científics són tan segurs, si no més, que qualsevol del supermercat. Donada la tecnologia genètica, coneixem millor els canvis introduïts en una patata transgènica que en una varietat tradicional d’aquest vegetal obtinguda per millora clàssica. Però a més, per poder ser comercialitzada aquesta patata transgènica ha de superar llargues proves de laboratori encaminades a delimitar la seva composició i demostrar la seua falta de toxicitat. Només llavors podrà ser venuda. No són proves rutinàries o trivials. En el cas del tomàquet MacGregor, el primer aliment transgènic comercialitzat, l’empresa productora va haver de fer desenes d’assajos durant més de quatre anys fins a tenir el permís. I el més important per al consumidor espanyol: així serà amb tots els que es comercialitzen, ja que després de l’entrada en vigor del Reglament de la CE s’estan creant comitès de científics independents que supervisaran la seua bondat higienicosanitària. Davant d’aquest control exhaustiu recordem que tot aliment tradicional obtingut per millora clàssica no necessita aquestes proves, i no obstant això ningú aixeca la veu, tot i que no sapiguem quantes parts del seu patrimoni genètic hem canviat. Exigim com a consumidors el mateix nivell de control per a tots els aliments, siguen transgènics o no.