Arxiu d'etiquetes: Astronomia

L’Univers i la Terra

Per: Sònia Curto, Eva Franch i Megan Gadanuer

Estudiant estrelles paregudes al Sol en el nostre veïnat còsmic l’equip de Jason T. Wright i Jason Curtis, de la Universitat Estatal de Pensilvania, ha demostrat que al cúmul Ruprecht 147, hi ha estrelles similars al Sol com quan a la Terra començava la vida. Ruprecht 147 està entre 800 i 1000 anys llum de distància. Es pot dir que a prop del nostre planeta. Això pot ser de gran ajuda per a investigar l’evolució d’estrelles com el Sol i per a buscar planetes similars a la Terra.

Segurament, T. Wright i Jason Curtis abans de començar la investigació es van preguntar: Com i quan va començar la formació de la Terra i el Sol? Quin és el punt de partida sobre el que es basen aquestes investigacions? Com hem arribat fins aquí? Plantejant aquestes qüestions, procedim a explicar el primer tema i segurament el més important: l’Univers i la Terra.

Explorem el sistema solar

A l’antiguitat observàvem els astres a ull nu, però amb la invenció del telescopi es va produir una veritable revolució científica. Sabem que el límit del sistema solar és a uns 15.000 milions de quilòmetres del Sol.

Continua la lectura de L’Univers i la Terra

Per què explorar l’espai?

Arran de la informació que ens arriba des de la sonda Curiosity, que ha ficat de nou d’actualitat l’exploració espacial, tornem a sentir veus que es fan una pregunta que, per altra banda, és lògica: per què gastar tants recursos econòmics en la investigació d’altres móns, quant tenim tantes urgències que resoldre al nostre? Aquesta és una qüestió tan vella com el programa espacial i que, malgrat els avenços d’aquest, continua vigent. Potser no s’han sabut publicitar suficientment els beneficis d’aquesta investigació, que podríem resumir en els següents punts: desenvolupament de la ciència i la tecnologia, amb un major coneixement de la natura i les conseqüents aplicacions pràctiques, no sols en els viatges interestelars, sinó també a la nostra vida diària i, no menys important, la col·laboració necessària entre nacions que podria substituir a la guerra com a motor de la innovació científica i tecnològica.

Però molt millor explicat està en la carta que Ernst Stuhlinger, directiu científic de la NASA en 1970, va escriure en resposta a la germana Mary Jucunda, una monja que des des Zàmbia li va escriure per demanar-li com es podien dedicar tants diners en viatjar a Mart quan a la Terra hi ha xiquets que moren de fam. La carta, traduïda fa unes setmanes a Amazings, és llarga, però val la pena dedicar-li uns minuts:

Estimada Germana Mary Jucunda,

La seua carta ha estat una de tantes que m’arriben cada dia, però m’ha commogut més profundament que totes les altres perquè ve d’una ment inquieta i un cor compassiu. Intentaré respondre a la seua pregunta el millor que puga.

Primer, però, m’agradaria expressar la gran admiració que sento per vostè i per les seues valentes germanes, perquè esteu dedicant la vostra vida a la més noble causa de l’ésser humà: ajudar als seus semblants necessitats.

Pregunta en la seua carta com puc suggerir que es gasten milers de milions de dòlars en un viatge a Mart, en un moment en què molts xiquets moren de fam a la Terra.

Sé que no espera vostè una resposta com “Oh, no sabia que hi havia xiquets morint-se de fam, però des d’ara deixarem d’explorar l’espai fins que la humanitat haja resolt aquest problema!”. En realitat, sé de l’existència de xiquets famolencs molt abans de saber que un viatge al planeta Mart és tècnicament possible. No obstant això, com molts altres, crec que viatjar a la Lluna, i després a Mart i altres planetes, és una aventura que hem d’emprendre ara, i fins i tot crec que aquest projecte, a la llarga, contribuirà més a la solució d’aquests greus problemes que tenim aquí a la Terra que molts altres potencials projectes d’ajuda que s’estan debatent i discutint any rere any, i que són tan lents a l’hora de proporcionar ajuda tangible.

Continua la lectura de Per què explorar l’espai?

Investigació espacial

Una sèrie d’esdeveniments que han estat notícia recentment han ficat de nou d’actualitat la investigació espacial, per motius distints. Per una banda el recent aniversari del llançament de les sondes Voyager, per altra, la mort de la primera persona que va trepitjar la Lluna i finalment i sobretot, les notícies que sobre Mart ens envia la sonda Curiosity.

Neil Armstrong va passar a la història quan, l’any 1969 va ser la primera persona que va ficar un peu al nostre satèl·lit natural, La Lluna, com a culminació del programa espacial Apol·lo 11. Seua és la famosa frase:

Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat.

Juntament amb ell viatjaren Buzz Aldrin, que també va passejar per  La Lluna, i Michael Collins. Aquesta fita, efectivament una de les més importants assolides mai per l’ésser humà, va fascinar tota una generació que ho va viure en directe (o quasi) a través dels mitjans de comunicació. I com davant molts altres esdeveniments d’aquesta dimensió, és relativament comú trobar algú que nega que una cosa així va succeir realment. Com a antídot, o per als escèptics, recomano aquesta entrada a La ciencia y sus demonios.

El passat mes d’agost Neil Armstrong moria als 82 anys d’edat, i amb ell se’n va un dels mites de la carrera espacial i una de les icones del segle XX.

Llegeix l’entrada a Amazings »

Al voltant de la mateixa data es celebrava l’aniversari del llançament de les dues sondes Voyager que, trenta-cinc anys després, continuen enviant informació ja des dels límits del nostre Sistema Solar. A més, aquestes sondes inclouen un disc amb informació que es va enviar en el supòsit hipotètic que una civilització extraterrestre es trobés amb la Voyager i fos capaç de reproduir-lo. En aquest disc s’inclouen des de salutacions i missatges en distints idiomes, músiques diverses i imatges del nostre planeta. Carl Sagan, coordinador del projecte, va definir-ho com “un missatge en una ampolla enviat a l’oceà còsmic”.

També el passat mes d’agost aterrava a Mart la sonda Curiosity, nom amb què és conegut l’últim intent d’explorar el veí planeta roig, i el més susceptible d’haver tingut aigua líquida i, per tant vida, del nostre entorn. Aquesta característica de Mart és, precisament, un dels objectes d’estudi de la misió espacial. La maniobra d’aterratge de la sonda a la superfície marciana va ser un experiment tan arriscat, que els tècnics de la NASA el qualificaren prèviament com els “set minuts de terror”, en referència al temps que s’esperava que durès la mateixa. El resultat satisfactori ha fet d’aquesta la última fita, de moment, en la investigació fora del nostre planeta.

Consulta la secció Curiosity / Viaje a Marte de El País »

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »

Imatges de la Terra des de l’espai

Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »

Planetes extrasolars

El descobriment de planetes que estan fora del nostre Sistema Solar, anomenats també exoplanetes o planetes extrasolars, ha anant augmentant gràcies a les noves tècniques de detecció. Els científics ja no sols poden detectar gegants gasosos (del tipus del “nostre” Júpiter) que orbiten prop del seu estel, com el cas del primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. Ara també poden descobrir planetes més semblants a la Terra: rocosos, i a tal distància respecte de l’estel al qual orbiten que fan pensar en la possibilitat de trobar vida en ells. Aquesta és la distància que anomenem zona d’habitabilitat d’un sistema planetari: ni tan a prop ni tan lluny del seu estel, que no puguem trobar aigua líquida, una de les condicions indispensables per a la vida.

Els nous mètodes han permès el descobriment de 50 nous planetes en la última setmana, entre els quals hi ha alguns dels anomenats “Súper Terres”, pel fet que tenen característiques semblants a les del nostre planeta, però una massa comparativament superior, i es troben en aquesta anomenada zona potencialment habitable. Un exemple d’aquest tipus de planetes va ser Gliese 581 g, el descobriment del qual va tindre un important ressó mediàtic fa aproximadament un any, tot i que posteriorment s’ha confirmat la seua no existència.

Llegit a La Ciencia y sus demonios »

El joc del Big Bang 2.0

Des del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es envien aquesta informació:

Nova fase de competició del JOC DEL BIG BANG 2.0, de l’1 d’abril a l’1 de maig, un joc on-line sobre l’inici de l’univers que et desvetllarà alguns del seus misteris i que posarà a prova la teva imaginació.

Apunta’t! És gratuït i s’hi pot jugar sol o acompanyat, amb amics o tota la classe, només cal registra-s’hi. Més de 3000 joves ja hi han jugat, i tu, a què esperes?

A més, els participants podran guanyar un viatge a Ginebra per a dues persones per visitar el CERN, entre molts altres premis.

Fes-te fan d’El Joc del Big Bang i gaudeix de les possibilitats de la nova versió 2.0.

Eclipsi total de Lluna

Eclipsi total de lluna 2.0

Es retransmetrà en directe, amb participació de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, a través de la web www.eclipsesolar.es

Durant la matinada de dimarts es produirà un eclipsi total de Lluna, que es podrà veure bé i de forma gairebé exclusiva des de Canàries, on el fenomen alinearà l’ombra del Teide i el satèl·lit eclipsat. L’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) ha explicat que a la illa l’eclipsi es podrà veure uns minuts abans de la sortida del Sol, fet que crearà una “imatge única”. L’espectacle, que no es produeix a Tenerife des de 2001, es retransmetrà en directe, amb participació de l’IAC, a través de la web www.eclipsesolar.es

Planeta amb condicions per a la vida?

A 20 ANYS LLUM DE LA TERRA

Descobreixen el primer planeta que podria ser habitable fora del sistema solar

El planeta, batejat com a Gliese 581 g, podria tenir aigua i una atmosfera semblant a la Terra

Astrònoms dels EUA han descobert el primer planeta fora del nostre sistema solar que compleix les condicions de temperatura i gravetat perquè existeixi una atmosfera i, per tant, per ser habitable.

El planeta, a 20 anys llum de la Terra, es troba en òrbita de l’estrella Gliese 581, i per això ha estat batejat com a Gliese 581g. Segons els científics, es tracta d’un planeta “probablement” rocós, amb una superfície ferma. “Està a la distància correcta de l’estrella perquè hi hagi aigua, ni molta calor ni molt de fred, i una gravetat similar a la de la Terra perquè hi hagi una atmosfera”, va explicar ahir en una conferència un dels científics a càrrec de la investigació, Steven Vogt. (…) Llegir més