Per Judit Guillén i Andrade Borcean
Punt 3
Notícies:
http://www.abc.es/ciencia/abci-javier-armentia-astrologos-unos-ignorantes-universo-201603012215_noticia.html
http://www.abc.es/recreo/abci-verdaderas-fechas-signos-zodiaco-segun-nasa-201609230937_noticia.html
Entrevista a Javier Armentia
Al març d’aquest any, a Javier Armentia el van entrevistar fent-li preguntes sobre l’astrologia i, en resum, Javier Armentia esperava que el manifest amb les “objeccions a l’astrologia” que van filmar fa 40 anys i quasi 200 científics fós revulsiu (provocant una reacció brusca) i ell es va implicar personalment juntament amb Miguel Àngel Sabadell en promoure la seva “versió espanyola” el 1990. Les Objeccions a l’astrologia de fa 40 anys, advertien al públic contra les prediccions dels astròlegs perquè deien que els seus principis manquen de fonaments científics.
Més de 25 anys després d’aquesta iniciativa, el director del Planetari de Pamplona reconeix que no ha servit per restar popularitat als horòscops, etc. L’astrofísic diu que “l’astrologia és un frau” i també ho argumenta, ja que l’astrologia és una disciplina que pretèn conèixer i predir la personalitat dels individus i també els esdeveniments importants de la seva vida mitjançant la posició dels astres i el seu moviment a partir del moment del naixement d’una persona. Durant els anys, l’astronomia i l’astrologia, sovint eren practicades pels mateixos investigadors ja que es van desenvolupar conjuntament.
Model heliocèntric
L’astronomia i l’astrologia es van començar a separar a partir del model heliocèntric, a l’època de Kepler. Des d’aleshores, l’astronomia ha continuat canviant desenvolupant-se amb la física i les matemàtiques però, tot i això, l’astrologia segueix basant-se en els signes del zodíac.
Zodíac
La NASA aclara la polèmica sobre els signes del zodíac
La NASA ha fet contes i hi ha 13 signes del zodíac. La primera cosa que intenten aclarir és que la NASA estudia astronomia i no astrologia. “Ningú ha probat que l’astrologia pugui predir el futur o dir com és la gent en base de la seua data de naixement”, indiquen.
Què son exactament els signes del zodíac? Si imaginem una gran línia recta que uneixi la Terra i el Sol i s’expandeixi més allà del sistema solar, aquesta línia s’aniria desplaçant d’acord amb el moviment del nostre planeta. Les constelacions zodiacals són aquelles que señala aquesta línia imaginaria al llarg d’un any.
Fa més de 3000 anys, la civilització de Babilònia va dividir el zodíac en dotze parts iguals, amb una constelació per a cada una d’elles. Com que eren 12, igual que els mesos del any basat en les fases llunars, en van assignar un a cada. Eren conscients que la divisió zodiacal no resultava en dotze parts exactes, així que la van adaptar a les seves necessitats i preferències per obtenir un calendari funcional. El cas és que més de tres milenis després, els eix de la Terra no apunta a la mateixa direcció que avans.
Segons l’astrologia, el Sol regeix el signe del Lleó. Regeix al signe del Cranc a la Lluna. Saturn regeix Capricorn. Mercuri regeix els signes dels Bessons i Verge. Venus, Taure i Balança. Mart: Àries. Júpiter: Sagitari. Urà: Aquari. Neptú: Peixos. Plutó: Escorpí.
PUNT 4
Noticies:
http://www.20minutos.es/noticia/2835910/0/luna-formacion-tierra-nueva-teoria-impacto-planetas-casi-pulveriza-tierra/
http://elpais.com/elpais/2016/07/19/ciencia/1468949512_326869.html
La Formació del sistema solar
Teoria 1 “LA ACREACIÓN”
Aquesta teoria no és del tot factible perquè no dona respostes a moltes preguntes com per exemple la creació dels satèl·lits. La teoria consisteix en que, primerament, estava formada per una enorme bola de pols i gas, i que al pas de milions d’anys es va anar formant el sistema solar.
Teoria 2 “PROTO PLANETAS”
Aquesta teoria dona respostes a moltes preguntes pero no al moviment que tenen avui en dia el nostre planeta. Aquesta teoria consta de que hi havia com una gran quantitat de cossos de mida com la nostra lluna i que, en la gravetat, es van anar ajuntant per la seva gravetat, aquest procés és molt violent i caòtic. Però per a tindre aquests cossos primer tindrem que tindre un núvol de pols i gasos, però aquesta teoría no ho destaca.
Teoría 3 “LA CAPTURA”
Aquesta teoria és una versió millorada de l’anterior. És a dir, que el nostre sol era una proto-estrella i es va suspendre materials del seu interior. Així que els planetes són creats per la suspensió d’aquests materials del sol.
Teoría 4 “LAPLACIANA MODERNA”
Aquesta teoria consta que primer hi havia una nebulosa de pols i gas, i que posteriorment es va refredar i es va colapsar. Al refredament d’aquesta nebulosa, es van formar anells concèntrics a’interior i al exterior, i això dona lloc a que els interiors van donar lloc al sol gràcies a que la seva rotació va anar disminuint i va augmentar la calor, en canvi els exteriors van donar lloc els planetes que coneixem avui en dia. Aquesta teoría només té un defecte i és que no explica com va baixar la velocitat de rotació del Sol.
Teoría 5 “NEBULOSA MODERNA”
Aquesta teoría és com una mescla de tot, consisteix en que, com la massa interior es va concentrar, la exterior es va separar pero continuen recivint la massa que desprendeix la massa calenta del interior. En aquesta teoría es van basar mirant les estrelles i van deduïr que aquest procés és el que va formar el sistema solar.
FORMACIÓ LLUNA
Avui en dia tenim dos teories de la creació de la lluna.
La primera teoria és que la terra va tindre un gran impacte i va produïr molta pols i per la cristalització d’aquesta pols és va crear la lluna.La segona teoría es que hi havia un objecte de la mida de Mart que estava al costat de la terra i que la Terra era encara jove per la qual cosa els materials es van mesclar i quedaria la lluna tal i com la coneixem.
FORMACIÓ LLUNA
La Nasa el dia 28 d’Agost va fer un gran avanç en la ciencia. Aquest gran avanç té a veure el nostre satèl·lit la lluna. La lluna té un enorme cráter que significa que va tindre un gran impacte en la seva superfície. Pero fins ara no han pogut veure que aquest cráter era molt més gran del que pareixia. Quan van trobar aquest cráter era de 80 km de diàmetre pero gràcies a un experiment que es recrear aquest procès amb un caño que té la capacitat de llançar qualsevol projectil a 25000 km per hora. Al final d’aquest experiment es van donar conte que el cráter era de 250 km de diàmetre i que és va produïr als 3800 Millons de anys. A partir d’aquest descobriment és pot fer una hipotesi de que la lluna podría ser creada per un gran impacte de algún esteroide del espai.
PROCÉS DE FORMACIÓ DE LA TERRA
Noticia: https://www.timetoast.com/timelines/la-formacion-del-planeta-tierra-desde-su-nacimiento-hasta-hoy
Fa 5000 Millons de anys la terra encara no estava formada, només creades unes petites roques formades per la gravetat. Posteriorment aquestes roques és van anar ajuntant i aixó va provocar es que és convertis en una bola gegant de lava líquida suspesa al espai. És va convertir en lava líquida perque quan els meteorits impactaven en aquella massa rocosa, generaven molta calor. Fa 3900 Millons de anys no paraven de impactar meteorits i és quan apareixen els oceans, grácies als meteorits perque portaven l’element H2O.
Després als 3500 Millons de anys es van crear les primeres roques per oxidació al fons marí. Aixo va donar lloc als primers al primer aliment fotosintesi.
Posteriorment com hi havia un únic continents, als 750 millons de anys per la calor del nucli, va partir aquesta escorça en dos parts. Però als 650 millons de anys és coneix la terra com una bola de neu perquè estava completament congelada.
Als 600 millons de anys és quan la atmósfera era més cálida i al mar és on hi havia més vida, pero posteriorment als 540 millons de anys aquest bacteris han pogut evolucionar y poder aguantar les temperatures. També és va tornar a juntar formant un único continent que era anomenat Pangea, peró als 375 Millons de anys és quan els animals aquatics decideixen surtir de la l’aigua i és allavors quan és produeixen les primeres plantes i animals fora de l’aigua. Però posteriorment per culpa de plujes ácides desapareix el 95% de la vida.
Als 180 millons de anys apareixen els primers mamifers de gran tamany i són els dominadors del mon.