Arxiu de la categoria: ESO

Cinema fòrum: “La classe (Entre les murs)”

1r BAT, 4t ESO,

Entre les murs és una pel·lícula francesa dirigida l’any 2008 per Laurent Cantet, basada en la novel·la de François Bégaudeau. La pel·lícula va rebre la Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i fou candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

François és un jove professor de llengua francesa en un institut difícil, situat en un barri conflictiu. Els seus alumnes tenen entre 14 i 15 anys. No dubta d’enfrontar-se a Esmeralda, a Souleymane, a Khoumba i als altres en estimulants batalles verbals, com si la llengua estigués en joc. Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, microcosmos de la França contemporània. La franquesa de François sorprèn als seus alumnes, però el seu sentit de l’ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

En parelles, trieu un dels personatges de la pel·lícula que us haja cridat l’atenció per qualsevol motiu, imagineu i inventeu la seua biografia i escriuviu-la. Tracteu de pensar quina podria ser la seua vida, quines coses li han passat o li passen pel cap que condicionen el seu present i futur i la seua forma d’actuar. Més tard ho posarem en comú tota la classe per analitzar els personatges i les situacions de la pel·lícula.

Càncer, trasplantaments i clonatge

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , ,

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge →

La reproducció assistida i la bioètica

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , , , , , ,

Per Marc Aleixandri Pla i Nathaly Contador Tàpia

Notícia: El 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen problemes de mobilitat

Experts reunits en el 28º Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia reclamen una major atenció a aquesta malaltia.

– A Espanya, al voltant de 3.000 persones pateixen la malaltia, catalogada com “rara”.
– La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, que pot arribar a destruir per complet les articulacions afectades.
– L’hemofília requereix una atenció multidisciplinària i una major formació del pacient i el seu entorn, que han de conèixer molt bé la patologia per actuar de manera eficaç en situacions de risc.
– L’increment de l’arsenal terapèutic en aquest camp suposarà un avantatge per a les persones amb hemofília, incloses les afectades pel dèficit del factor XIII, per a les quals Novo Nordisk ha desenvolupat el primer tractament recombinant, que es distribuirà en breu a Espanya.

L’hemofília és una malaltia catalogada com “rara”, que, a Espanya, pateixen aproximadament 3.000 persones. Es caracteritza pel dèficit dels factors VIII o IX de la coagulació, la qual cosa impedeix que aquesta es produeixi correctament i provoca hemorràgies. La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, produïda pels sagnats en les articulacions (hemartrosi). Tant és així que el 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen entre una i tres articulacions seriosament afectades, amb els consegüents problemes de mobilitat.

Continua la lectura de La reproducció assistida i la bioètica →

Exposició: “Fites tecnològiques”

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , ,

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.

Les malalties infeccioses

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , , ,

Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta

La malària

La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.

Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.

El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.

També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.

Continua la lectura de Les malalties infeccioses →

Benvinguts al nostre petit herbari

1r ESO, 2n ESO, ,

Durant la primera meitat del curs 2012-2013 alumnes de 2n ESO han elaborat un petit herbari virtual. Seguint unes pautes, cada alumne ha triat una espècie vegetal que ha fotografiat i de la qual ha buscat una informació que aquí s’exposa. El resultat han estat 45 espècies de 30 famílies distintes, entre les que trobem plantes ornamentals, silvestres, conreades, autòctones, exòtiques… Aquí en tens una petita mostra:

Pots trobar-les a partir de la barra de cerca a dalt de tot d’aquesta pàgina, a la dreta del nom del bloc, introduint-hi el criteri de cerca: nom comú o científic, per exemple. També segons la família a la qual pertany de les llistades a continuació:

Strelitzia reginae

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic o llatí: Strelitzia reginae
Família: Strelitziaceae
Nom comú o vulgar:
· Català: Au del paradís
· Castellà: Ave del Paraíso
· Angles: Bird of Paradise
· Àrab: طائر الفردوس
Nom de l’alumne: Paula Carpes Garcia
Data i lloc: Diumenge, 16 de desembre del 2012, a l’Ampolla
Hàbitat: Jardí
Descripció: No és un arbust, sinó una planta herbàcia perenne.
· Etimologia: el nom del gènere està dedicat a Charlotte de Mecklembourg-Strelitz, esposa de George III d’Anglaterra.
· Altura: 1-1,5 m.
· Com és la planta:
Fulles: persistents, grans, de color verd grisenc, molt peciolades, de forma oval i oblonga, amb nervació mediana bastant aparents, ondulada i crespada sobre un dels marges.
Flors: Cada tija floral sosté 5-8 flors formades per grans sèpals de color groc ataronjat i tres pètals de color blau intens. El més cridaner de la Strelitzia reginae són les seves flors. A elles deu el nom amb el que es coneix comunament: au del paradís.
Altres: A més són resistents al vent i per això són adequats per als jardins de zones costaneres. És una de las flors més emprades per a centres de flors. S’utilitza molt a les vores dels jardins com arbustos i també es planta molt en grans macetes.
Hàbitat:
On es sol trobar: És originària d’Àrica del Sur.
Clima: Es cultiva en climes càlids subtropicals i mediterranis on la temperatura no baixa dels 5ºC en jardins a l’aire lliure tot l’any. Per a que la flor floreixi la temperatura ha de estar per d’amunt de 10ºC.
Cultiu: Es pot multiplicar la planta per llavors al setembre o divisió per rizomes a l’estiu. Un cop hagi germinat, anirem amb compte que no sigui cremada pel sol, així que li procurarem ombra. Els exemplars més joves tindran a parts iguals sol i ombra.
Cal tenir paciència amb elles ja que aquest tipus d’espècie pot trigar a germinar fins a dos mesos, per no parlar de l’aparició de les primeres flors, que poden fer-se esperar fins a dos anys. Requereixen aigua en quantitats moderades, més generoses a l’estiu i temperatures constants de 25 º C.
Relació: L’au del paradís no té cap propietat medicinal, ni és tòxica, no s’utilitza com aliment però sí que és una planta ornamental.
Pàgines on he trobat la informació:
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/flores/el-ave-del-paraiso_184172.html
http://fichas.infojardin.com/arbustos/strelitzia-reginae-flor-ave-del-paraiso-estrelitzia.htm
http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=132839

Minthostachys verticillata

1r ESO, 2n ESO, , , ,

La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica silvestre de la família de les lamiácies. El nom comú de menta peperina proveeix d’una confusió (comercialment aprofitada per algunes empreses argentines elaboradores d’infusions) i és sustentat organolèpticament per les característiques de l’oli essencial d’alguns dels quimiotipus que l’espècie presenta, en alguns casos d’aroma marcadament mentolat.
Aquestes característiques provenen de les diferents quantitats de mentona o pulegona (que li dóna el seu aroma característic) en l’oli essencial. Hi ha una enorme variabilitat en les composicions relatives d’aquests olis.
Alumne: Àlex González
WEB DE LA INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Peperina

Fortunella japonica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.

Ficus rubiginosa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus rubiginosa
Família: Moraceae
Nom comú: En català, castellà i en anglès es diu: ‘’ficus’’
Nom del alumne: Berta Tomas Gómez
Data i lloc: 29-12-12 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: Port arbustiu, les fulles estan tancades dins d’un parell de estípules soldades al principi, és un arbust de fulla caduca. Comprén unes 2000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals. El representant de la família del ficus a Europa és la figuera, i el ficus més conegut desde fa poc es el ficus cautxú.
Fonts d’informació: Enciclopèdia catalana i wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ficus
 Relació amb els éssers humans o altres espècies: És una planta hornamental, és tòxica i és pol·linitzada per algun animal.