Arxiu de la categoria: Batxillerat

Sense Ministeri de Ciència

4t ESO, Batxillerat, ,

Quan vam conèixer la composició del nou govern de l’Estat Espanyol alguns vam comprovar, no sense sorpresa, que entre les noves carteres ministerials no hi figurava aquella que es dedica al nostre àmbit de coneixement: la ciència. Efectivament, almenys durant aquesta legislatura, i si no hi ha cap remodelació ministerial molt significativa, no tindrem Ministeri de Ciència. És clar que darrere d’un govern amb menys ministeris hi ha la situació de crisi en què ens trobem, però per altra banda crida l’atenció el desdoblament dels ministeris “econòmics”: Ministeri d’Economia i Competitivitat i Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. De fet, la regulació de l’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) recaurà sobre una Secretaria d’Estat, a càrrec de Carmen Vela, depenent del Ministeri d’Economia i Competitivitat, del qual és titular Luis de Guindos, quan altres vegades la ciència ha tingut ministeri propi, o ha anat lligada a educació.

La prestigiosa revista científica Nature es feia ressò d’aquesta notícia. En aquest article (en anglès) podem llegir els comentaris d’Amaya Moro-Martín, física del Centre d’Astrobiologia de Madrid:

Els investigadors estan alarmats pel senyal que es llença. “Molts dels països per davant d’Espanya en investigació i desenvolupament tenen un ministeri especialitzat”, diu.

Que els mals de la investigació científica a casa nostra (sistemes educatius que no recolzen suficientment la ciència, qualitat de les nostres universitats, endogàmia, sistemes de promoció post universitària, manca d’inversió privada, i un llarg etc.) no es solucionen amb la creació d’un ministeri, això està clar. Però aquest fet ens indica quines no són les prioritats d’aquest govern. Tot i que puga semblar que en Secundària no ens afecta directament, aquest és el recolzament a la ciència que es trobaran els nostres alumnes de Batxillerat científic en els anys immediats.

Llegit a La ciencia y sus demonios y a Amazings »

Teràpies placebo

2n BAT, 3r ESO, , ,

Una notícia apareguda fa quasi un mes ens informava que el Ministeri de Sanitat ha elaborat un informe que estudia les anomenades teràpies alternatives o naturals, en el qual conclou que en alguns casos el seu efecte no és més que un placebo.

El placebo és l’efecte psicològic produït al nostre cos per la suggestió i la predisposició a tal efecte (“com crec que m’anirà bé, sols això ja em fa sentir millor”). És tan important que, quan es proven nous medicaments, aquests són proporcionats a un grup experimental, i els efectes es contrasten amb els d’altre grup de malalts al que se li ha administrat un “medicament” sense efectes fisiològics, el placebo. D’aquesta forma, les persones objecte de la investigació desconeixen si estan prenent o no el tractament real, eliminant així les desviacions produïdes per l’efecte psicològic.

Aquest seria el cas de l’homeopatia. Aquesta pràctica consisteix en administrar al pacient dosis molt diluïdes de la mateixa substància que ha provocat la malaltia, segons la creença, no contrastada científicament, que aquest principi combatrà la malaltia. Segons l’informe del Ministeri, el “medicaments” homeopàtics no suposen un risc per als pacients (ja que estan tan diluïts que el que els malalts estan prenent és pràcticament aigua), però els seus efectes es corresponen als de un placebo.

La conclusió evident és que, si a un li funciona un mètode, és lliure de fer-lo servir, sempre que estiga ben informat. Però darrere d’això hi ha altres conclusions no menys evidents: per una banda, que aquestes teràpies mai no han de substituir d’altres que sí s’han mostrat eficients en la lluita contra determinades malaties; per altra, que si el seu efecte és merament psicològic, qui proporciona aquests remeis, normalment a preus més aviat elevats, està aprofitant-se’n de la suggestió dels pacients, quan no directament de la seua desesperació en no trobar cures a la malaltia. I això és, a banda de poc ètic, perillós.

Llegeix la notícia a El País »

Resum meteorològic de 2011

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , ,

Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.

Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.

Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.

Resum meteorològic de l’any al 3/24 »

Les millors fotos del 2011 meteorològic al 3/24 »

Cimera del clima de Durban

2n BAT, , ,

Prorrogada per assolir un acord de mínims

Del 28 de novembre a, en principi, el 9 de desembre d’aquest 2011, s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Durban la que de moment, i fins la propera que es celebrarà a Qatar l’any vinent, és la última Cimera de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, coneguda amb el nom de COP 17 (Conferència de les Parts). La Cimera s’ha hagut de prorrogar dos dies més del previst per poder arribar a un acord, que s’ha assolit amb l’absència de delegacions de països que ja havien abandonat la reunió davant les dificultats de la negociació i la finalització dels terminis.

El tema més transcendent de la Cimera era l’ampliació o substitució del conegut Protocol de Kyoto, resultat de la Cimera celebrada en la ciutat japonesa que li dóna nom, l’any 1997, i en el que es fixaven límits per a les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, en especial el diòxid de carboni, amb l’objectiu de disminuir l’escalfament global antropogènic i el conseqüent canvi climàtic. Aquest protocol, que expira en 2012, va trobar-se amb l’oposició d’alguns dels principals emissors, com ara els Estats Units d’Amèrica, que van negar-se a signar-lo en el seu moment.

La Cimera de Durban ha arribat a l’acord de prorrogar el Protocol de Kyoto fins 2017, negociar un instrument legal, encara no definit, que s’hauria de signar en 2015, per limitar les emissions a partir de 2020, i establir un fons verd que proporcione ajudes econòmiques als països més afectats pels efectes del canvi climàtic.

Aquest acord tan poc definit i tan disputat fins a l’últim moment, qüestiona, una vegada més, la credibilitat de les resolucions preses en aquest tipus de trobades internacionals en les que és difícil arribar a postures comunes i, quan s’aconsegueix, massa vegades tot ha quedat en paper mullat. En una reunió amb delegacions de més de 190 estats, cadascun amb uns interessos distints, és evident que el consens no pot estar mai fàcil. Els més reticents aquesta vegada han estat Estats Units, Xina i Índia, que veuen en les limitacions de les emissions de gasos contaminants un impediment al seu desenvolupament industrial i econòmic.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »

Lynn Margulis (1938-2011)

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Se’ns va el mes de novembre, i amb ell un dels noms més destacats en la Biologia evolutiva dels últims cinquanta anys. Lynn Margulis és sobretot coneguda per difondre la teoria de l’endosimbiosi seriada, que explica els processos que van donar lloc a les cèl·lules eucariotes (amb nucli i orgànuls membranosos). Alguns d’aquests orgànuls, com els mitocondris i cloroplastos, tenen un material genètic propi, una doble membrana lipídica, i es repliquen per bipartició independent de la mitosi o divisió del nucli de la cèl·lula en què es troben. Aquests orgànuls serien els descendents de cèl·lules procariotes, bacteris, aerobis (en el cas dels mitocondris), fotosintètics (en el cas dels cloroplasts), que es van adaptar a la vida dins el citoplasma d’una cèl·lula més gran. El benefici d’aquesta seria obtindre l’energia fabricada pels procariotes aerobis (en els precursors dels mitocondris) i els sucres fabricats en la fotosíntesi (en els avantpassats dels cloroplasts). El benefici dels “convidats”: obtindre un ambient estable on viure i reproduir-se, on troben els nutrients i les condicions que necessiten. Aquest benefici mutu i íntim és el que anomenen simbiosi, i en aquest cas, com que es produeix en l’interior del citoplasma cel·lular, endosimbiosi.

Aquesta explicació, al principi revolucionària, avui la més acceptada per a l’explicació de l’origen evolutiu d’alguns orgànuls cel·lulars eucariotes, és segurament el major motiu pel que recordarem a Lynn Margulis. Però no l’únic. També la difusió i recolzament que va fer de la teoria Gaia de James Lovelock, els seus treballs amb el seu fill Dorion Sagan, fruit del seu matrimoni amb el també gran científic Carl Sagan, o el seu carisma i capacitat comunicadora que l’han convertida, també, en una dona mediàtica i controvertida.

Per això la recordem, perquè se’ns ha anat una de les grans de la Biologia, amb aquestes paraules escrites per ella:

Sovint els científics saben poc del context cultural i històric de les seues idees. Els biòlegs neodarwinistes, per exemple, realment creuen que “evolució” és un camp subordinat a la biologia, especialment a la zoologia. Així ignoren els components no zoològics de la ciència de l’evolució (per exemple, la història geològica, incloent especialment la paleontologia; les ciències ambientals, l’ecologia, la química atmosfèrica, la microbiologia, etc.). Poques vegades reconeixen que els seus marcs teòrics deriven d’un model capitalista anglòfon, i inevitablement cauen en prejudicis, assumpcions i orientacions filosòfiques del nostre entorn. Com que la majoria de la gent interessada en l’evolució viu en una cultura capitalista anglòfona, les assumpcions neodarwinistes queden vetllades. Conceptes com la validesa de la terminologia “cost-benefici” i “competició contra cooperació” o la superioritat de l’anàlisi matemàtica són assumits acríticament.

Traduït d’un text escrit per Lynn Margulis en 2007. Llegeix el text sencer en l’anglès original »

La notícia en el bloc de Juli Peretó, professor de Bioquímica de la Universitat de València, d’on Lynn Margulis era doctora Honoris Causa »

3a Olimpíada de Geologia

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, ,

L’any 2010, la Geologia es va sumar a les olimpíades científiques i, per això, diverses institucions vinculades amb la geologia, i coordinades per AEPECT, van organitzar la I Olimpíada Espanyola de Geologia.

La gran acollida que va tenir aquesta activitat amb aproximadament 600 participants va animar a organitzar una nova edició el 2011, amb l’objectiu de participar en les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO). En l’edició nacional van guanyar els quatre estudiants, elegits entre més de mil participants, que van participar en les Olimpíades Internacionals que es van celebrar a Itàlia. El resultat d’aquesta primera participació en la IESO es pot considerar un èxit: una medalla de plata (d’un total de 10), una de bronze (de 10) i dos premis per la capacitat d’organització i coordinació en el treball de recerca en grups.

Tot això anima a organitzar la III Olimpíada Espanyola de Geologia.

Dates d’inscripció: del 21 de novembre de 2011 al 31 de gener de 2012

Fase territorial a Tarragona: Divendres 2 de març de 2012, Universitat Rovira i Virgili (URV)

Qui pot participar?
Tots els estudiants de Batxillerat o 2n Cicle d’ESO de l’Estat espanyol, de fins a 18 anys, en equips de 4 estudiants coordinats per un professor del seu centre (es poden fer tants grups com el centre consideri oportú coordinats per un o diversos professors). Per participar en IESO 2012 és imprescindible no haver complert els 18 anys a l’inici de la competició (setembre o octubre de 2012).

Com participar?
1. Forma un equip amb un professor i quatre estudiants.
2. Descarrega el document d’inscripció a la web de l’olimpíada.
3. El professor de cada equip ha de trametre al coordinador de la fase territorial o l’organització nacional (veure adreces d’enviament).

En què consistirà l’olimpíada?
1. Al febrer de 2012, hauràs de participar en la fase territorial, de la província o regió a la qual correspongui teu centre. Si estàs entre els guanyadors, passaràs a la fase nacional.
2. La fase nacional se celebrarà el 24 de març de 2012 en el Palau de la Magdalena de Santander. Els guanyadors passaran a la fase internacional.
3. AEPECT organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La fase internacional se celebrarà a Argentina al setembre o octubre de 2012.

Més informació i bases a: http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/index2012.htm »

Setmana de la Ciència 2011

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) ens agradaria que no només parlem de Ciència a l’institut sinó que també en parlem amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Concurs fotogràfic

L’Assemblea general de les Nacions Unides va declarar 2011 l’Any Internacional dels Boscos. L’objectiu és fer conscient la població de la importància de l’explotació sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos. Per això us proposem que sortiu a un bosc proper a casa vostra, de les nostres comarques i en feu una fotografia d’allò que més us crida l’atenció del bosc i formuleu una pregunta investigable relacionada amb la foto.

Es tracta de mostrar amb fotografies situacions què voldríeu investigar, què voldríeu saber i/o conèixer i les acompanyaríeu d’una pregunta investigable.

Termini de presentació de les fotografies: 9 de novembre 2011
Hi haurà tres categories:
A: Estudiants de primer cicle d’ESO.
B: Estudiants de segon cicle d’ESO.
C: Estudiants de Batxillerat.

S’atorgarà un premi per categoria i consistirà en un val de material didàctic.

Bases del concurs
• Les fotografies poden ser d’algun bosc de les Terres de l’Ebre. En fer la fotografia cal posar un paper amb la data del dia.
• Es poden fer en grups de tres alumnes.
• Les obres s’hauran de presentar impreses amb una mida màxima de 30 x 20 cm i han de ser originals i inèdites. Sota de la fotografia heu d’escriure la pregunta.
• Les obres es lliuraran en un sobre i al revers de la foto constarà el nom de l’autor, la categoria per la qual participa, el lloc al que pertany la fotografia i la pregunta investigable. Caldrà entregar-ho a consergeria.
• El jurat estarà format per membres del Departament de Ciències de la Naturalesa i del Departament de Visual i Plàstica.

2.- Activitats que es faran a casa i s’avaluaran a l’aula

Simular una erupció volcànica

A casa amb l’ajut dels vostres familiars consulteu la web que a continuació us donem i que tindreu penjada al Moodle i fareu la simulació:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp
En aquesta web el geòleg David Brusi mostra un vídeo de com es pot simular una erupció volcànica en un petit recipient, únicament amb cera, sorra, aigua i foc. Proveu-ho, els resultats us sorprendran!
Llegeix l’experiment i les explicacions científiques de per què passa… no et perdis l’article Experimenta amb l’energia de la Terra, simula l’erupció d’un volcà a casa.
Al mateix temps que feu l’activitat feu fotografies del vostre treball i a continuació feu un Power-point en què cada diapositiva consti d’una fotografia i un peu de foto que doni títol a cada un dels fenòmens que es porten a cap.
S’avaluarà de la maqueta obtinguda desprès de la simulació i de la presentació: l’originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació.
Es pot fer en grups de tres alumnes.
Data límit d’entrega: 21 de Novembre de 2011

3.- Ciència o màgia. Resolem enigmes a l’institut

Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

• Quina s’apagarà primer?

• Què passarà amb el volum de les “xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?

• I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati del dilluns (21), dimarts (22) i dimecres (23) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa
Setmana de la Ciència del 18 – 27 de Novembre de 2011

Descarrega la versió imprimible »

Activitat sísmica i volcànica a El Hierro

2n BAT, 4t ESO, , , ,

L’illa de El Hierro, la més jove de l’arxipèlag de les Canàries, va formar-se fa 1,2 milions d’anys, aproximadament, quan el magma va començar a sortir per una clivella en forma de “Y” que dóna forma a l’illa. Com la resta de les illes Canàries, es va formar a partir d’un punt calent o “hot spot”, és a dir, un plomall de magma del mantell que travessa la litosfera i forma volcans submarins que poden arribar a la superfície de l’aigua, donant lloc a illes volcàniques, com les illes Hawaii o les Galápagos.

Així, atenent al seu origen geològic, no ens haurien de sorprendre les notícies de les últimes setmanes. Ja des del mes de juliol d’aquest any 2011 venien donant-se precursors com ara petits sismes que podien indicar un començament d’activitat volcànica, els quals van anar intensificant-se durant el mes de setembre, fins arribar a un sisme de 4,3 graus en l’escala Richter. Aquesta activitat sísmica va desembocar en l’erupció volcànica submarina del passat 11 d’octubre, detectada per mètodes indirectes, localitzada a uns 5 km al sud de l’illa i a uns 900 m de profunditat respecte al nivell de la mar, a l’endemà de la qual es van observar taques de sofre a l’aigua marina. Davant aquesta situació, i en previsió de nova activitat que puga suposar un risc per a la població, a hores d’ara es manté evacuada la població costanera de La Restinga, la més propera a l’erupció.

Segueix l’evolució a la pàgina de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) »

Consulta els gràfics dels mitjans de comunicació: El Periódico, El País »

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , ,

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »

Imatges de la Terra des de l’espai

1r ESO, 2n BAT,

Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »