Mostra tots els articles de vramiro

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , ,

Jugar a ser déus Salvador Macip i Chris Willmott

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals… Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran.

¿Qué puede salir mal? Sandra Ortonobes

¿Qué puede salir mal? és un llibre de divulgació científica fascinant i nou que ens ensenya el mapa bàsic del nostre cos per entendre de què estem fets, com funcionem i com interactuem amb el nostre entorn. En aquest món tan perillós, com és possible que continuïs amb vida? Des que som una sola cèl·lula, el nostre organisme s’enfronta a una sèrie d’obstacles que no li donen treva: mutacions genètiques, substàncies tòxiques que entren sense avisar, atacs constants de virus i bacteris amb molt mala llet i una loteria de tota mena de malalties. No obstant això, per sobreviure en aquest món hostil que ens envolta, el cos humà està preparat per contraatacar aquestes amenaces sense pensar-s’ho dues vegades. La crítica ha dit: “Si no has entés res de les teves classes de biologia, aquest llibre de la Hiperactina et salvarà la vida… I a més te l’explicarà. PD: El capítol sobre les drogues és brutal.” Jose Luis Crespo, Quantum Fracture.

Conferència sobre canvi climàtic al Fòrum Jove

1r BAT, , ,

Aquest dimecres 22 de març l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha visitat el Fòrum Jove a l’Auditori d’Amposta. Allí ha escoltat la conferència La natura ens parla i no escoltem. El canvi climàtic que ja està aquí, a càrrec de Pere Luque, biòleg i conservador de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere Luque ha començat la conferència amb un supòsit extret d’una sèrie de ficció per, a continuació, enumerar les proves que confirmen que l’actual procés de canvi del clima és real i està causat pels humans. Tot seguit, ha fet un repàs dels efectes de la crisi climàtica sobre la natura, parant especial atenció en la fauna i, més particularment, en els insectes, la seva especialitat. Amb el torn de preguntes ha conclòs una trobada que ha servit per ficar de manifest dades concretes sobre la magnitud de la problemàtica ambiental a la quan ens enfrontem.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , ,

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

Tenir cura de la natura en un clima canviant

1r BAT, , , ,

Aquest dilluns dia 13 de febrer l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha estat convidat de luxe a una trobada intergeneracional. Rafel Balada, botànic i exdirector dels Parcs Naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports, i Ferran Bertomeu, biòleg i investigador júnior a l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, han parlat de les seves trajectòries lligades a la conservació de la natura i la biodiversitat i, sobretot, a l’estima pel territori. L’alumnat ha assistit a una conferència emocionant entre dos investigadors de distintes generacions, al final de la qual ha pogut adreçar-los les seves preguntes. Podeu recuperar la conversa al canal de YouTube d’OxigeNATs.

A continuació, Pere Luque, biòleg i tècnic de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, ha fet una visita guiada a l’alumnat per l’exposició del Museu, fent incidència en el paper del Museu en la recerca i la divulgació de l’arqueologia, l’etnologia i la natura.

Ha estat un matí dedicat a la biologia de camp, molt ben aprofitat i valorat per l’alumnat.

L’activitat forma part d’una iniciativa del grup de divulgació de la natura OxigeNATs, amb Oriol Cervera, Júlia Alcaraz i Eva Colomina al darrere, a qui volem agrair la invitació, l’excel·lent organització i el tracte rebut, així com al Museu de les Terres de l’Ebre i a Pere Luque per obrir-nos les portes del Museu i les seves magnífiques explicacions.

#100tífiques 2023

1r ESO, ,

Aquest divendres 10 de febrer la investigadora en biofísica Irina Pi Jaumà ha tingut una trobada a la sala d’actes amb l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV, com a part de la iniciativa #100tífiques, amb motiu de la celebració, l’11 de febrer, del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. No només ha explicat la seva trajectòria acadèmica, sinó que també ha parlat dels interessos i motivacions que l’han portada a desenvolupar una carrera científica. La sessió ha despertat l’interès de l’alumnat, que ha tingut l’oportunitat de fer-li preguntes i veure en ella un mirall i un model a seguir.

Conferència sobre els forats negres

4t ESO,

Aquest divendres 10 de febrer l’alumnat de Ciències de quart d’ESO ha tingut l’oportunitat de rebre a Quim Llorens, físic i matemàtic que actualment està cursant el seu doctorat sobre els forats negres. Malgrat sembli un tema complicat, Quim els ha apropat de manera senzilla, didàctica i molt divertida a la física que regeix l’univers. Han après que la gravetat deforma l’espai-temps, que un forat negre pot ser tan petit com una pilota o tan gran com una una galàxia i que té tanta massa que crea un força gravitatòria que ni la llum pot escapar d’ell.

Han sorgit idees molt interessants, com que el temps passa més lent com més gravetat hi ha, o preguntes com què passaria si “caiguéssim” en un forat negre, ens donaríem compte? Hi ha algun forat negre a prop nostre? Quim també ha explicat la feina dels físics i ha engrescat a tots i totes a treballar i estudiar en allò que els agradi, i ha ressaltat la importància de les noies i dones en el món de la ciència.