Dilluns vinent dia 23 de gener, a les 19:30h, celebrem a l’institut una trobada amb les famílies dels alumnes de 1r ESO. L’objectiu de la reunió és mostrar algunes de les metodologies que fem servir els professors i professores en aquest curs, en especial aquelles relacionades amb les noves tecnologies.
Animem a l’assistència, que esperem siga profitosa!
Quan vam conèixer la composició del nou govern de l’Estat Espanyol alguns vam comprovar, no sense sorpresa, que entre les noves carteres ministerials no hi figurava aquella que es dedica al nostre àmbit de coneixement: la ciència. Efectivament, almenys durant aquesta legislatura, i si no hi ha cap remodelació ministerial molt significativa, no tindrem Ministeri de Ciència. És clar que darrere d’un govern amb menys ministeris hi ha la situació de crisi en què ens trobem, però per altra banda crida l’atenció el desdoblament dels ministeris “econòmics”: Ministeri d’Economia i Competitivitat i Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. De fet, la regulació de l’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) recaurà sobre una Secretaria d’Estat, a càrrec de Carmen Vela, depenent del Ministeri d’Economia i Competitivitat, del qual és titular Luis de Guindos, quan altres vegades la ciència ha tingut ministeri propi, o ha anat lligada a educació.
La prestigiosa revista científica Nature es feia ressò d’aquesta notícia. En aquest article (en anglès) podem llegir els comentaris d’Amaya Moro-Martín, física del Centre d’Astrobiologia de Madrid:
Els investigadors estan alarmats pel senyal que es llença. “Molts dels països per davant d’Espanya en investigació i desenvolupament tenen un ministeri especialitzat”, diu.
Que els mals de la investigació científica a casa nostra (sistemes educatius que no recolzen suficientment la ciència, qualitat de les nostres universitats, endogàmia, sistemes de promoció post universitària, manca d’inversió privada, i un llarg etc.) no es solucionen amb la creació d’un ministeri, això està clar. Però aquest fet ens indica quines no són les prioritats d’aquest govern. Tot i que puga semblar que en Secundària no ens afecta directament, aquest és el recolzament a la ciència que es trobaran els nostres alumnes de Batxillerat científic en els anys immediats.
Llegit a La ciencia y sus demonios y a Amazings »
Una notícia apareguda fa quasi un mes ens informava que el Ministeri de Sanitat ha elaborat un informe que estudia les anomenades teràpies alternatives o naturals, en el qual conclou que en alguns casos el seu efecte no és més que un placebo.
El placebo és l’efecte psicològic produït al nostre cos per la suggestió i la predisposició a tal efecte (“com crec que m’anirà bé, sols això ja em fa sentir millor”). És tan important que, quan es proven nous medicaments, aquests són proporcionats a un grup experimental, i els efectes es contrasten amb els d’altre grup de malalts al que se li ha administrat un “medicament” sense efectes fisiològics, el placebo. D’aquesta forma, les persones objecte de la investigació desconeixen si estan prenent o no el tractament real, eliminant així les desviacions produïdes per l’efecte psicològic.
Aquest seria el cas de l’homeopatia. Aquesta pràctica consisteix en administrar al pacient dosis molt diluïdes de la mateixa substància que ha provocat la malaltia, segons la creença, no contrastada científicament, que aquest principi combatrà la malaltia. Segons l’informe del Ministeri, el “medicaments” homeopàtics no suposen un risc per als pacients (ja que estan tan diluïts que el que els malalts estan prenent és pràcticament aigua), però els seus efectes es corresponen als de un placebo.
La conclusió evident és que, si a un li funciona un mètode, és lliure de fer-lo servir, sempre que estiga ben informat. Però darrere d’això hi ha altres conclusions no menys evidents: per una banda, que aquestes teràpies mai no han de substituir d’altres que sí s’han mostrat eficients en la lluita contra determinades malaties; per altra, que si el seu efecte és merament psicològic, qui proporciona aquests remeis, normalment a preus més aviat elevats, està aprofitant-se’n de la suggestió dels pacients, quan no directament de la seua desesperació en no trobar cures a la malaltia. I això és, a banda de poc ètic, perillós.
Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.
Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.
Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.
L’any 1967 el gran trompetista de jazz Louis Armstrong editava la que segurament és la cançó per la que tots el recordarem: What a wonderful world és un himne a les coses senzilles de la vida amb una música i una lletra capaces de fer-te somriure només escoltar les primeres notes. Recentment el també gran, però en aquest cas de la divulgació de les ciències naturals, David Attenborough, ha utilitzat la lletra d’aquesta cançó per il·lustrar aquestes imatges del nostre planeta, dintre de la sèrie de documentals per a la BBC Frozen Planet.
I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world
Veig arbres verds i roses roges
Els veig florir per a tu i per a mi
I em dic a mi mateix, quin món tan meravellós
I see skies of blue and clouds of white
The bright blessed day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world
Veig el cel blau i els núvols blancs,
La beneïda brillantor del dia, la sagrada foscor de la nit
I em dic a mi mateix, quin món tan meravellós
The colours of the rainbow, so pretty in the sky
Are also on the faces of people going by
I see friends shakin’ hands, sayin’ “How do you do?”
They’re really saying “I love you”
Els colors de l’arc de Sant Martí, tan bonics al cel
Estan també a les cares de la gent que passa
Veig amics donant-se la mà, dient-se “Què tal?”
En realitat s’estan dient “T’estimo”
I hear babies cryin’, I watch them grow
They’ll learn much more than I’ll ever know
And I think to myself, what a wonderful world
Yes, I think to myself, what a wonderful world
Sento xiquets plorant, els veig créixer
Aprendran molt més del que mai arribaré a saber
I em dic a mi mateix, quin món tan meravellós
Sí, quin món tan meravellós
Louis Armstrong: What a wonderful world »
Llegit a Fogonazos i Pharingula »
INSPIRACIÈNCIA és un concurs de relats d’inspiració científica que pretén combinar ciència i escriptura d’una forma participativa i ser un estímul per a la innovació.
El concurs té dues modalitats competitives: relats curts (entre 800 i 1.500 paraules) i microrelats (fins a 500 paraules).
Hi ha dues categories: públic general (a partir de 18 anys) i públic juvenil (menors de 18).
Els participants s’han de registrar a una de les dues categories i poden enviar com a màxim un relat per a cada modalitat competitiva. És a dir, cada participant pot enviar un relat curt i un microrelat. Cal que omplis aquest formulari i rebràs un correu electrònic que et permetrà activar el teu compte. Un cop activat, ja podràs publicar els teus relats i participar en la votació. IMPORTANT: el nom d’usuari i la contrasenya són les claus que permetran accedir al teu compte. El pseudònim serà el nom amb el que signaràs el relat. Els relats poden estar escrits en català, en castellà o en gallec.
Consulta les bases del concurs i inspira’t!
El concurs preveu un premi institucional per a cada modalitat i categoria. Podran ser dispositius electrònics, llibres de divulgació, cursos d’escriptura o tallers similars. Tan bon punt es concretin, es donaran a conèixer en aquest web. Es designarà un jurat que valorarà les contribucions i proposarà els guanyadors. El jurat estarà format per figures reconegudes dins el món de la cultura en sentit ampli (ciència, literatura, art, divulgació). També hi ha un premi del públic i es decidirà per votació online. Per a votar només caldrà haver-se registrat al concurs.
Termini de presentació de relats: Fins el 15 de març de 2012
L’acte de lliurament de premis està previst que tindrà lloc l’abril de 2012. Oportunament s’informarà als participants de la data i el lloc de celebració.
INSPIRACIÈNCIA és un projecte de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC).
Del 28 de novembre a, en principi, el 9 de desembre d’aquest 2011, s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Durban la que de moment, i fins la propera que es celebrarà a Qatar l’any vinent, és la última Cimera de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, coneguda amb el nom de COP 17 (Conferència de les Parts). La Cimera s’ha hagut de prorrogar dos dies més del previst per poder arribar a un acord, que s’ha assolit amb l’absència de delegacions de països que ja havien abandonat la reunió davant les dificultats de la negociació i la finalització dels terminis.
El tema més transcendent de la Cimera era l’ampliació o substitució del conegut Protocol de Kyoto, resultat de la Cimera celebrada en la ciutat japonesa que li dóna nom, l’any 1997, i en el que es fixaven límits per a les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, en especial el diòxid de carboni, amb l’objectiu de disminuir l’escalfament global antropogènic i el conseqüent canvi climàtic. Aquest protocol, que expira en 2012, va trobar-se amb l’oposició d’alguns dels principals emissors, com ara els Estats Units d’Amèrica, que van negar-se a signar-lo en el seu moment.
La Cimera de Durban ha arribat a l’acord de prorrogar el Protocol de Kyoto fins 2017, negociar un instrument legal, encara no definit, que s’hauria de signar en 2015, per limitar les emissions a partir de 2020, i establir un fons verd que proporcione ajudes econòmiques als països més afectats pels efectes del canvi climàtic.
Aquest acord tan poc definit i tan disputat fins a l’últim moment, qüestiona, una vegada més, la credibilitat de les resolucions preses en aquest tipus de trobades internacionals en les que és difícil arribar a postures comunes i, quan s’aconsegueix, massa vegades tot ha quedat en paper mullat. En una reunió amb delegacions de més de 190 estats, cadascun amb uns interessos distints, és evident que el consens no pot estar mai fàcil. Els més reticents aquesta vegada han estat Estats Units, Xina i Índia, que veuen en les limitacions de les emissions de gasos contaminants un impediment al seu desenvolupament industrial i econòmic.
Se’ns va el mes de novembre, i amb ell un dels noms més destacats en la Biologia evolutiva dels últims cinquanta anys. Lynn Margulis és sobretot coneguda per difondre la teoria de l’endosimbiosi seriada, que explica els processos que van donar lloc a les cèl·lules eucariotes (amb nucli i orgànuls membranosos). Alguns d’aquests orgànuls, com els mitocondris i cloroplastos, tenen un material genètic propi, una doble membrana lipídica, i es repliquen per bipartició independent de la mitosi o divisió del nucli de la cèl·lula en què es troben. Aquests orgànuls serien els descendents de cèl·lules procariotes, bacteris, aerobis (en el cas dels mitocondris), fotosintètics (en el cas dels cloroplasts), que es van adaptar a la vida dins el citoplasma d’una cèl·lula més gran. El benefici d’aquesta seria obtindre l’energia fabricada pels procariotes aerobis (en els precursors dels mitocondris) i els sucres fabricats en la fotosíntesi (en els avantpassats dels cloroplasts). El benefici dels “convidats”: obtindre un ambient estable on viure i reproduir-se, on troben els nutrients i les condicions que necessiten. Aquest benefici mutu i íntim és el que anomenen simbiosi, i en aquest cas, com que es produeix en l’interior del citoplasma cel·lular, endosimbiosi.
Aquesta explicació, al principi revolucionària, avui la més acceptada per a l’explicació de l’origen evolutiu d’alguns orgànuls cel·lulars eucariotes, és segurament el major motiu pel que recordarem a Lynn Margulis. Però no l’únic. També la difusió i recolzament que va fer de la teoria Gaia de James Lovelock, els seus treballs amb el seu fill Dorion Sagan, fruit del seu matrimoni amb el també gran científic Carl Sagan, o el seu carisma i capacitat comunicadora que l’han convertida, també, en una dona mediàtica i controvertida.
Per això la recordem, perquè se’ns ha anat una de les grans de la Biologia, amb aquestes paraules escrites per ella:
Sovint els científics saben poc del context cultural i històric de les seues idees. Els biòlegs neodarwinistes, per exemple, realment creuen que “evolució” és un camp subordinat a la biologia, especialment a la zoologia. Així ignoren els components no zoològics de la ciència de l’evolució (per exemple, la història geològica, incloent especialment la paleontologia; les ciències ambientals, l’ecologia, la química atmosfèrica, la microbiologia, etc.). Poques vegades reconeixen que els seus marcs teòrics deriven d’un model capitalista anglòfon, i inevitablement cauen en prejudicis, assumpcions i orientacions filosòfiques del nostre entorn. Com que la majoria de la gent interessada en l’evolució viu en una cultura capitalista anglòfona, les assumpcions neodarwinistes queden vetllades. Conceptes com la validesa de la terminologia “cost-benefici” i “competició contra cooperació” o la superioritat de l’anàlisi matemàtica són assumits acríticament.
Traduït d’un text escrit per Lynn Margulis en 2007. Llegeix el text sencer en l’anglès original »
L’any 2010, la Geologia es va sumar a les olimpíades científiques i, per això, diverses institucions vinculades amb la geologia, i coordinades per AEPECT, van organitzar la I Olimpíada Espanyola de Geologia.
La gran acollida que va tenir aquesta activitat amb aproximadament 600 participants va animar a organitzar una nova edició el 2011, amb l’objectiu de participar en les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO). En l’edició nacional van guanyar els quatre estudiants, elegits entre més de mil participants, que van participar en les Olimpíades Internacionals que es van celebrar a Itàlia. El resultat d’aquesta primera participació en la IESO es pot considerar un èxit: una medalla de plata (d’un total de 10), una de bronze (de 10) i dos premis per la capacitat d’organització i coordinació en el treball de recerca en grups.
Tot això anima a organitzar la III Olimpíada Espanyola de Geologia.
Dates d’inscripció: del 21 de novembre de 2011 al 31 de gener de 2012
Fase territorial a Tarragona: Divendres 2 de març de 2012, Universitat Rovira i Virgili (URV)
Qui pot participar?
Tots els estudiants de Batxillerat o 2n Cicle d’ESO de l’Estat espanyol, de fins a 18 anys, en equips de 4 estudiants coordinats per un professor del seu centre (es poden fer tants grups com el centre consideri oportú coordinats per un o diversos professors). Per participar en IESO 2012 és imprescindible no haver complert els 18 anys a l’inici de la competició (setembre o octubre de 2012).
Com participar?
1. Forma un equip amb un professor i quatre estudiants.
2. Descarrega el document d’inscripció a la web de l’olimpíada.
3. El professor de cada equip ha de trametre al coordinador de la fase territorial o l’organització nacional (veure adreces d’enviament).
En què consistirà l’olimpíada?
1. Al febrer de 2012, hauràs de participar en la fase territorial, de la província o regió a la qual correspongui teu centre. Si estàs entre els guanyadors, passaràs a la fase nacional.
2. La fase nacional se celebrarà el 24 de març de 2012 en el Palau de la Magdalena de Santander. Els guanyadors passaran a la fase internacional.
3. AEPECT organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La fase internacional se celebrarà a Argentina al setembre o octubre de 2012.
Més informació i bases a: http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/index2012.htm »
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) ens ofereix als docents una sèrie d’instruments i recursos entre els que es troben els blocs educatius. Des de la pàgina d’XTECBlocs podem crear el nostre bloc, trobar informació sobre el seu funcionament o resoldre dubtes en el fòrum. A més, la secció Bloc destacat enllaça temporalment a algun dels blocs allotjats en XTECBlocs que es considera interessant.
La vida meravellosa va començar al març de 2010 a l’Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, com un espai on penjar enllaços a recursos i activitats per treballar les Ciències naturals a l’aula. Poc a poc ha anat agafant més presència a les classes, i amb la progressiva digitalització de les aules el seu protagonisme i la seua utilitat han anat augmentant. Més d’un any i mig, i més de 7000 visites després, des de l’Àrea TAC del Departament d’Ensenyament publiquen un comentari en el bloc informant que La vida meravellosa apareixerà destacat al Bloc de la setmana de la pàgina de l’XTECBlocs:
Creiem que el vostre bloc exposa una manera de treballar amb l’alumnat molt innovadora i actual, aprofitant l’ús de les TIC en l’ampliació i assoliment dels continguts de l’àrea de ciències de la naturalesa.
És, per això, que l’exposarem al destacat Bloc de la Setmana, de la XTECBlocs.
Aquesta entrada és una forma d’expressar l’agraïment a aquells que pensen que aquest bloc mereix aquest reconeixement, així com a tots els companys i companyes que fiquen en la xarxa recursos, materials, informació… amb què enriquir les nostres classes, i a tots els alumnes que utilitzen aquesta eina, ja que és per a ells per a qui està pensada, i dedicades les hores invertides en la seua elaboració.
Moltes gràcies i bona feina a tot el món!