Mostra tots els articles de vramiro

Fukushima, un any després

1r ESO, 2n BAT, 4t ESO, , , , , , , , , ,

Fa un any, un terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter (el major al Japó i un dels majors mai enregistrats des que es pot mesurar la magnitud dels sismes) produïa a la costa est del Japó un tsunami de grans dimensions. Entre les moltes destrosses provocades pel terratrèmol i posterior tsunami, es va trobar l’accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi, que ja es considera el pitjor accident nuclear de la història després del de Txernòbil (Ucraïna).

L’augment de la contaminació per radiactivitat va forçar l’evacuació de la població en un radi de 30 km al voltant de la central nuclear, que en molts casos, encara no ha tornat a les seues cases.

A pesar de l’elevada exposició, deguda a l’alta densitat de població (hi viuen més de 120 milions de persones) Japó és el lloc del planeta més preparat davant dels moviments sísmics. L’arxipèlag és un arc d’illes en una zona de subducció en què convergeixen les plaques tectòniques Pacífica, Eurasiàtica, Nord-americana i Filipina. Aquesta catàstrofe, però, va superar les previsions dels japonesos que, malgrat tot, van mostrar al món la seua capacitat organitzativa i solidaritat davant una situació tan adversa. Així mateix, l’accident de Fukushima ha reobert la polèmica sobre l’ús de l’energia nuclear al Japó i arreu del món.

Llegeix al National geographic: Japón, refugiados nucleares i La calma antes de la ola »

Més recursos sobre el terratrèmol i el tsunami al Japó a l’XTEC »

L’aniversari de la notícia al 3/24, El Periódico, El Punt Avui i El País »

Olimpíades de Geologia

1r BAT, 2n BAT, ,

Quatre estudiants de Ciències de la Terra i del medi ambient de 1r i 2n de Batxillertat del nostre Institut ens van representar el passat divendres dia 2 de març a les 3res Olimpíades de Geologia de Catalunya: David García, Cristian Pardo, Laia Piñol i Sara Polo. L’acte va tindre lloc al Campus de Sescelades de la URV, a Tarragona, i va consistir en una prova individual de cinquanta preguntes tipus test, més una part pràctica en grup, d’interpretació d’un tall geològic i identificació de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els quatre millors entre tots els participants de la demarcació de Tarragona, entre els que es troba l’estudiant del nostre centre David García, passaran a la fase estatal, a Santander, els dies 23, 24 i 25 de març. El guanyador o guanyadora d’aquesta fase, participarà a l’Olimpíada Internacional de Ciències de la Terra (International Earth Sciences Olympiad, IESO), que en aquesta edició es celebrarà a l’Argentina.

El proper divendres dia 16 de març, a les 19:00h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, es procedirà a l’acte de lliurament de premis als classificats. A continuació hi haurà la conferència “Volcans de pel·lícula. El cinema com a recurs didàctic en les Ciències de la Terra”, a càrrec del Dr. David Brusi, geòleg de la Universitat de Girona i editor de la revista “Enseñanza de las Ciencias de la Tierra”, publicada per l’AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). Animem a l’assistència!

Aquest és el vídeo de la fase territorial de Tarragona, elaborat per la professora Mònica Amorós.

Per als professors de Ciències de la Terra i del medi ambient, com per a la resta de la comunitat educativa del nostre centre, ja és un premi la resposta positiva dels nostres alumnes en presentar-se voluntària i desinteressadament a aquest tipus de convocatòries. Si, a més, aquestes ganes d’aprendre i participar es veuen recompensades, el premi és doble. Per tant, moltes gràcies a tots quatre per participar, i enhorabona a tots i especialment a l’alumne classificat per a la següent fase!

Molta sort!

Foradant cap al mantell

1r ESO, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

La peridotita és una roca abundant en el mantell terrestre, d’un color verdós, degut a la presència del mineral olivina en la seua composició. El seu estudi es basa en els exemplars, alterats per les altes temperatures i pressions, expulsats a la superfície de la Terra a través dels volcans. Però no s’ha aconseguit mai, encara, obtenir-ne una mostra de peridotita fresca, directament del mantell.

Aquest és l’objectiu de l’equip internacional del científic de la Universitat de Southampton Damon Teagle: fer un forat fins la part superior del mantell per obtindre mostres de la seua composició. Per a poder fer-ho, busca un lloc on l’escorça siga més prima: un lloc d’escorça oceànica, menys gruixuda que la continental, i amb pocs sediments al damunt. Entre els llocs candidats, zones de Costa Rica, Baja California o les Illes Hawaii. Això implica que la perforació haurà de començar al fons oceànic, i foradar encara uns 8 km fins arribar al mantell. Els científics utilitzaran un vaixell japonès anomenat Chikyu, amb alta tecnologia que permetria barrinar a aquestes grans profunditats. El gran moment hauria d’arribar abans d’una dècada.

Llegit a l’edició en paper de National Geographic. Il·lustració d’Hernán Cañellas »

Magatzem submarí de gas

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , ,

Està previst que el proper mes de maig comence a funcionar la planta d’emmagatzematge de gas de Vinaròs, el conegut com a Projecte Castor. Aquesta infraestructura aprofita un substrat porós submarí que contenia petroli, ja explotat, per emmagatzemar ara gas natural provinent d’altres països, com ara Algèria. L’objectiu és constituir una reserva d’aquest gas. La instal·lació consta d’una plataforma marina que injecta el gas en la roca submarina, i d’una planta de terra que el tracta. Aquesta infraestructura va generar molta polèmica en el seu moment pels impactes que produïa i els possibles riscos, però malgrat la forta oposició ciutadana, el projecte va començar a construir-se l‘estiu de 2010.

Pots trobar més informació (explicacions, vídeos…) sobre el projecte a les pàgines de l’empresa responsable »

La notícia a El País »

Una altra infraestructura semblant: Gaviota, en Biscaia »

Aurora boreal a temps real

1r ESO, 3r ESO, ,

El Sol emet en la seua activitat unes partícules, en la seua majoria protons, que ens arriben en forma del que anomenem vent solar. Aquestes partícules queden atrapades per les línies de força del camp magnètic de la Terra, i entren a l’atmosfera pels pols, creant un espectacular fenomen que anomenen aurores polars: boreal a l’hemisferi Nord, austral al Sud.

Quan observem vídeos de les aurores polars normalment estan filmats en time lapse, tècnica que consisteix en reproduir les imatges a major velocitat, per poder veure accelerats fenòmens que ocorren lentament. Aquest vídeo, en canvi, té l’alicient de mostrar-nos l’aurora a temps real! Va ser filmat a Tromsø, Noruega, durant una tormenta solar el passat 24 de gener, pel fotògraf Alistair Chapman.

Llegit a Fogonazos i Bad Astronomy »

X(p)rimenta

General

Com l’any passat, la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca i l’Associació Catalana de Comunicació Científica busquen alumnes i professors que vulguen fer experiments interessants i que els filmen en vídeo. Els millors s’incorporaran al portal Recerca en Acció i rebran un premi.

X(p)rimenta 2012 s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic interessant. Els vídeos han de ser de durada curta (3 minuts com a màxim). Cada escola, i cada grup escolar, pot participar amb diversos vídeos. Vegeu-ne les bases per a copsar-ne els detalls.

Es concediran vuit premis als millors vídeos presentats, dos per a cada categoria (primària, secundària, batxillerat i cicles formatius) . Els premis consisteixen en:

– Professorat: vals per a efectuar una visita guiada singular de descoberta al Parc Natural del Delta de l’Ebre, que inclou la visita de la desembocadura en vaixell.

– Alumnat: entrades per a visitar el centre Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa.

– Centre educatiu: les escoles que presenten el primer i el segon vídeo més ben valorats pel jurat rebràn cadascuna un val de 300 euros per a adquirir material d’utilitat per a l’ensenyament.

A banda d’aquests premis, s’atorgaran Mencions d’Honor a d’altres vídeos meritoris, els quals seran penjats a Recerca en Acció per tal que serveixin d’exemple a qualsevol persona interessada. Tot plegat contribueix a alimentar la base de dades d’experiments del portal.

Els premis s’entregaran en un acte que tindrà lloc el mes de juny al Campus de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com participar-hi?

1- Llegiu-ne les bases.

2- Complimenteu aquest formulari d’inscripció i trameteu-lo al següent e-mail abans del dia 30 de març del 2012: xprimenta@fundaciorecerca.cat

3- Cal que entregueu el vídeo abans del dia 30 d’abril de 2012, tal i com s’explica a les bases.

Visiteu el projecte X(p)rimenta la ciència més jove per veure els vídeos distingits la passada convocatòria.

Onada de fred siberià

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , ,

Europa es troba immersa en una situació meteorològica de fred que ja dura uns dies i que està deixant sentir intensament els seus efectes. En la imatge adjunta podem veure la disposició de les isòbares, que explica la situació que estem vivint.

Les isòbares són línies imaginàries que uneixen els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica. Per damunt de 1013 hPa (hectoPascals) parlem d’altes pressions o anticiclons (el que solem associar a “bon temps” o temps assolellat); per baix, baixes pressions, depressions atmosfèriques o borrasques (“mal temps” o precipitacions). Les isòbares ens indiquen la direcció del vent: en l’hemisferi nord, en els anticiclons, aquests segueixen les línies en sentit de les agulles del rellotge; en les depressions, en sentit contrari. Si aquestes línies estan molt juntes, ens indiquen que els vents són intensos; si estan separades, els vents són suaus o inexistents, i aleshores parlem d’un pantà baromètric.

Així, mirant el mapa isobàric podem observar dos grans anticiclons (A) sobre Europa. I, si resseguim les línies de pressió, comprobem com ens arriben vents des del nord-est europeu. És aleshores quan parlem de vent siberià, per la procedència d’aquest aire gelat.

Pots trobar una senzilla explicació d’aquest fenomen i d’altres semblants en aquest vídeo.

Edu3.cat

Malgrat la situació no ha arribat a ser tan extrema com algunes prediccions apuntaven, encara queden uns dies fins que les temperatures tornen a pujar. Mentrestant, les inclemències meteorològiques han deixat més de 200 morts per tota Europa a dia d’avui, i a casa nostra tenim rècords de baixes temperatures, forts vents, talls de llum per l’elevat consum i neu fins i tot a nivell de la mar. Així que el més prudent serà seguir les recomanacions.

Més informació a les pàgines de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya »

Idèntics però distints

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Els germans bessons idèntics, en tant que són clons, genèticament iguals, proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí: per això s’anomenen bessons monozigòtics o univitel·lins.

Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens. La ciència que estudia aquests efectes s’anomena epigenètica, i explica com a partir d’uns mateixos gens podem trobar distints fenotips: el resultat de l’expressió gènica més la influència ambiental. De la mateixa forma en què, a partir de les mateixes tecles d’un piano, polsant unes i inhibint altres, obtenim melodies diferents.

Per altra banda les diferències entre els bessons idèntics i els germans no bessons o els bessons bivitel·lins, ens permeten conèixer la influència de la genètica sobre determinats caràcters. Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.

Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.

Llegit a National Geographic »

Investigació amb el virus H5N1

2n BAT, 3r ESO, , ,

L’Administració dels Estats Units ha prohibit la publicació en les revistes Science i Nature d’uns estudis sobre una soca especialment perillosa del virus H5N1, causant de la coneguda com a grip aviària. Sembla que aquesta soca es transmet més ràpidament entre humans. El motiu al·legat per Estats Units és que la informació d’aquests articles, si s’arribés a publicar, podria ser perillosa en mans de terroristes. Dues setmanes més tard, un grup de 38 científics, encapçalats pel viròleg holandès Ron Fouchier, un dels investigadors implicats, ha publicat una carta en la revista Science, en què s’autoimposa una moratòria de dos mesos en les investigacions amb el virus, mentre no es decideix quina informació és segur publicar i quina no. Aquests estudis poden donar un major coneixement sobre el virus i la seua actuació i, per tant, sobre com tractar la malaltia que ocasiona.

Així que el debat està servit: és la investigació un risc que obri les portes a una guerra biològica o una esperança davant la possible prevenció o curació d’una malaltia mortal?

Llegeix la notícia a rtve.es i a El País »

El cementiri nuclear a Villar de Cañas

2n BAT, , ,

Els residus generats per les centrals nuclears són emmagatzemats en piscines dins de les mateixes centrals. Però una alternativa quan parlem de residus d’alta activitat és recórrer a un cementiri nuclear o magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.

Fins ara els residus d’alta activitat de les nostres centrals eren enviats al Regne Unit o a França, però l’expiració dels contractes amb aquests països a tal efecte ha impulsat la creació d’un MTC a l’Estat Espanyol. Tretze municipis van presentar les seues candidatures, i el passat mes de desembre es va desvetllar la futura ubicació del primer MTC d’Espanya. Aquest es construirà finalment en Villar de Cañas (Conca), que era la quarta opció, darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).

La vida útil d’un MTC és d’uns 50 anys. Cal no confondre’l amb el magatzem geològic profund, que permet guardar residus d’alta activitat durant milers d’anys.

Aquesta és una notícia no exempta de polèmica, donat que els municipis candidats solen dividir-se entre els partidaris i els detractors. Normalment sol tractar-se de localitats petites, amb una demografia decreixent i economia estancada, que veuen en el MTC una font d’ingressos per al municipi i una possibilitat de revifar la seua activitat industrial i crear llocs de treball. Per altra banda hi ha qui pensa que el risc de tindre a prop residus tan perillosos no compensa els possibles beneficis, especialment des de les localitats veïnes que no reben directament la injecció de diners que aquesta instal·lació suposa, però sí comparteixen els riscos potencials.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »