El fòrum romà avui

Com ja hom sap, el fòrum és un dels punts més importants de la ciutat romana. Si encara no teniu clar aquest concepte, o creïeu que no sabeu totes les activitats que es podien dur a terme en aquest recinte visiteu l’apunt de l’ Imad de segon de batxillerat Humanístic, on es dóna una perfecta idea general de què és veritablement el fòrum romà. 

A Romà, tota ciutat  important necessitava d’un fòrum, per tant podem trobar aquests espais en ciutats com ara Bàrcino,  Empúries, Pol·lèntia i Túscul

Actualment, nosaltres també utilitzem la paraula “fòrum”, òbviament no per a designar el centre administratiu o la plaça del mercat de la nostra ciutat, sinó per a designar una reunió pública, un debat o un col·loqui (fòrum de medicina, fòrum d’infermeria…). Dins del món de les noves tecnologies, també utilitzem aquesta paraula per a designar grups d’internautes que intercanvien opinions sobre un mateix tema a través de missatges en una pàgina web (fòrum de lectures, fòrum de videojocs…)

A més a més, la paraula llatina forum es vincula a una arrel indoeuropea que volia dir “porta” i que va donar lloc a altres mots llatins com ara: “foras” (fora) d’on procedeixen les paraules fora i forester, i “foris” (part exterior d’una porta) d’on procedeix la paraula trifori.

Què sabeu vosaltres del fòrum? Quines altres paraules en català i en altres llengües coneixeu que provinguin de forum?

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Lingüística, Política, Religió | Etiquetat com a | 1 comentari

Argentina d’argentum

El mot “Argentina” prové del llatí argentum que vol dir “plata”. Aquest terme apareix per primera vegada el 1536 en un mapa venecià. L’any 1554 surt en una peça cartogràfica del portuguès Lopo Homen amb la denominació de Terra Argentea; però el nom es va fer popular perquè l’autor espanyol Martín del Barco Centenera va escriure un poema intitulat “L’Argentina”, en el qual es descriu la regió del Riu de la Plata.

Molts altres noms de països arreu del món provenen del llatí. Sabries trobar quins?

-Abril Gabutti  1r Batx. Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Geografia, Història, Lingüística, Llatinismes, Onomàstica | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

La nimfomania i la satiriasi, i la relació amb la mitologia

DIANA-I-les-seves-NIMFES-sorpreses-per-un-faune-Rubens

“Diana i nimfes sorpreses per Faune” de P.P.Rubens

Sabeu què és la nimfomania? I la satiriasi?
Segurament la paraula nimfomania o nimfòmana us sona, però sabeu el significat i d’on prové? Nimfomania és l’exageració patològica del desig sexual femení. És pròpia de certs estats d’excitació psíquica, sobretot en l’estat maníac. La paraula nimfomania prové de νύμφη (“núvia”, “jovençana”) i μανία (“follia”). Amb el significat concret de núvia, tenim el mot paranimf, nom que rep avui el saló d’actes d’algunes universitats. En l’antiguitat, però, el paranimf era l’amic que anava a cercar la núvia (παρά, “al costat de”) i que la conduïa fins al nuvi; després, en les universitats, fou la persona encarregada de fer el discurs d’inici de curs.

I ara, la paraula satiriasi, que de fet coneixeu el concepte però utilitzeu el mot incorrecte (nimfomania masculina). La satiriasi és l’exageració morbosa de l’impuls sexual en el sexe masculí. La paraula satiriasi procedeix del llatí satyriăsis, la qual a la vegada procedeix del grec σατυρίασις. També rep el nom d’andromania. Avui la paraula sàtir s’usa per referir-se a l’home que pateix d’hipersexualitat.

La nimfomania o satiriasis és considerada en psicologia un trastorn de la personalitat que descriu l’addicció al sexe, com una patologia. Totes les addiccions són perjudicials, però algunes són particularment més delicades que altres. Si podem comprendre que ludòpates o alcohòlics haurien de prescindir de joc o alcohol, també podríem entendre que els addictes al sexe o consumidors compulsius de menjar (bulímics) no poden eradicar absolutament aquesta addicció, doncs menjar i fer sexe són vitals i necessaris en la seva raonable mesura.

La majoria de gent pensa que hi ha més nimfòmanes que homes amb satiriasi, ja que aquest terme és poc conegut, però aquí us deixem una mica d’història on es tracten aquest dos temes. En el llenguatge mèdic, la paraula nimfomania va aparèixer al segle XVII per al·ludir al desig sexual exagerat d’una dona, també conegut com a “furor uterí.

En la mitologia grega, les nimfes eren divinitats menors, d’una extraordinària bellesa, que personificaven les forces naturals. Gairebé sempre representades amb poca roba, rebien diferents noms segons la regió de la naturalesa que habitaven: dríades (les dels arbres), Nàiades (les de les fons, rius i llacs), Nereides (les de la mar)… En la mitologia romana les nimfes foren identificades amb les camenes. Solien formar part del seguici d’algun déu o deessa com Àrtemis, o d’una altra nimfa de més alt nivell, com Calipso. La sexualitat és, sens dubte, una important dimensió de les nimfes de la mitologia clàssica, ja sigui com a objectes d’assetjament eròtic –com els passà a Dafne o Sírinx o Siringa– o buscant elles mateixes la unió amb mortals, com fou el cas de Calipso, que prometé la immortalitat a Odisseu si es quedava al seu costat.

I sobre la satiriasi en la mitologia grega, els sàtirs (σάτυροι) eren uns personatges meitat home meitat cabra, amb cua de cavall, que personificaven l’esperit de la vida salvatge. Formaven part del seguici de Dionís, però també de Pan, déu dels boscos. Eren addictes al vi, a la festa i a la luxúria. Solien ser representats despullats, amb el membre viril perpètuament erecte. Consumaven el seu desig sexual amb qualsevol ésser o fins i tot amb objectes inanimats. Els sàtirs més importants foren el vell Silè i Màrsias.

Ninfomanía 1

Eren les nimfes nimfòmanes? i els sàtirs patien de satiriasi o més aviat de priapisme? Obriu un nou apunt sobre priapisme i referents mitològics, si és el cas.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General, Mitologia, Psicologia, Sexualitat | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Procrastineu vosaltres?

Bonum Diem!!

Com ja sabeu la pervivència de la llengua llatina ocupa una gran posició en els nostres dies. Així doncs, la paraula procrastinar vé del llatí procrastinare i significa “pro”, endavant i “cras”, demà.

La procrastinació és l’acció de deixar per més endavant accions o activitats que s’han d’atendre ràpidament i obviar altres tasques més agradables.

procrastinacion

Coneixeu alguna altra paraula que derivi d’aquests mots? Com es diu procrastinar en altres llengües? No procrastineu i prepareu-vos bé!

Mireia Sánchez Cano

1r Batxillerat – Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General | Deixa un comentari

Enterovirus

L’enterovirus està monopolitzant les notícies actuals, i últimament en hospitals i ambulatoris només es parla d’això.  Aquest virus, que per desgràcia, s’ha posat de moda té uns símptomes d’allò més variats, des d’un refredat comú a la miocarditis ( inflamació pulmonar cardíaca que prové dels mots grecs: “μῦς/-υός”- múscul,  “καρδία” – cor i “îtis”– inflamació)

Deixant de banda les part més científiques, anem a portar aquest virus cap a un cap més lingüístic com ara l’etimologia, i anem a esbrinar d’on prové aquest mot.

La paraula “enterovirus” prové de la unió del mot grec ἔντερον que vol dir intestí amb el mot llatí uirus que vol dir verí.

Quins altres mots coneixeu que provinguin dels ètims ἔντερον  i  uirus?

Sandra Mendoza
1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Del grec al català, Del llatí al català, Ètims grecs, Ètims llatins, General, Medicina | Etiquetat com a , | 1 comentari