Anorèxia, megarèxia i vigorèxia

XAIPE!!

Gairebé tothom ha sentit parlar de l’anorèxia, és a dir, la manca o disminució de les ganes de menjar. Però també hi ha una altra malaltia molt semblant que s’anomena megarèxia. La megarèxia és un trastorn de la conducta alimentària que distorsiona la imatge corporal de la persona que la pateix.  Les persones que la pateixen normalment són grasses i no estan sotmeses a cap règim. Degut a la distorsió de la imatge no veuen el problema d’obesitat que pateixen i es veuen com persones molt saludables. L’anorèxia és el contrari de la megarèxia. En tots aquests trastorns, tots formats per una obsessió amb el físic podem afegir una altra malaltia, la vigorèxia. Es tracta d’una addició a la musculatura i a tenir un cos musculós. Aquesta malaltia fa que la gent que la pateix es vegi extremadament prima i, per tant, vulgui muscular cada vegada més, quan en realitat ja ho està.

anorexia

Anorèxia

Megarexia

Megarèxia

vigorexia

Vigorèxia

-Sabeu de quins mots grecs vénen aquestes paraules? Coneixeu més mots catalans, castellans, anglesos… amb aquests ètims?

-Sabeu alguna cosa més de la megarèxia? Coneixeu algú que en pateix?

-Creieu que és bo tenir tanta obsessió amb el físic? Quina importància donaven els grecs al físic?

Mireia Sánchez Cano

1r Batxillerat – Humanístic

 

Publicat dins de Cos humà, Del grec al català, Ètims grecs, General, Psicologia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Etimologia: Δέκα

A la part d’etimologia del  nostre llibre de Grec de Primer de Batxillerat humanístic trobem molts mots grecs que formen mots catalans. Aquestes paraules catalanes són molt comunes en el nostre vocabulari i les utilitzem diàriament sense saber el seu origen.

Avui parlarem sobre el mot grec δέκα. Aquest mot vol dir 10 i δέκατος, -η, -ον vol dir dècim. D’aquesta paraula obtenim mots catalans com ara: Dècada (Sèrie de deu, especialment de deu dies o deu anys), decaedre (Deu cares), decagram (Deu grams), decàgon, decalitre, decàmetre, decàleg i decasíl·lab.

I també a les matemàtiques

Trobem aquests mot fins i tot a la química!

Sabeu altres paraules catalanes que provinguin del mot  δέκα? I en altres llengües?

Per què el Decameró rep aquest nom?

Sabeu qui és el Deca? i per què es va posar aquest nom?

Sandra Mendoza Barco

1r Bat Humanístic.

Publicat dins de Alfabet, Del grec al català, Ètims grecs, General, Lingüística, Matemàtiques | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El fòrum romà avui

Com ja hom sap, el fòrum és un dels punts més importants de la ciutat romana. Si encara no teniu clar aquest concepte, o creïeu que no sabeu totes les activitats que es podien dur a terme en aquest recinte visiteu l’apunt de l’ Imad de segon de batxillerat Humanístic, on es dóna una perfecta idea general de què és veritablement el fòrum romà. 

A Romà, tota ciutat  important necessitava d’un fòrum, per tant podem trobar aquests espais en ciutats com ara Bàrcino,  Empúries, Pol·lèntia i Túscul

Actualment, nosaltres també utilitzem la paraula “fòrum”, òbviament no per a designar el centre administratiu o la plaça del mercat de la nostra ciutat, sinó per a designar una reunió pública, un debat o un col·loqui (fòrum de medicina, fòrum d’infermeria…). Dins del món de les noves tecnologies, també utilitzem aquesta paraula per a designar grups d’internautes que intercanvien opinions sobre un mateix tema a través de missatges en una pàgina web (fòrum de lectures, fòrum de videojocs…)

A més a més, la paraula llatina forum es vincula a una arrel indoeuropea que volia dir “porta” i que va donar lloc a altres mots llatins com ara: “foras” (fora) d’on procedeixen les paraules fora i forester, i “foris” (part exterior d’una porta) d’on procedeix la paraula trifori.

Què sabeu vosaltres del fòrum? Quines altres paraules en català i en altres llengües coneixeu que provinguin de forum?

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Lingüística, Política, Religió | Etiquetat com a | 1 comentari

Argentina d’argentum

El mot “Argentina” prové del llatí argentum que vol dir “plata”. Aquest terme apareix per primera vegada el 1536 en un mapa venecià. L’any 1554 surt en una peça cartogràfica del portuguès Lopo Homen amb la denominació de Terra Argentea; però el nom es va fer popular perquè l’autor espanyol Martín del Barco Centenera va escriure un poema intitulat “L’Argentina”, en el qual es descriu la regió del Riu de la Plata.

Molts altres noms de països arreu del món provenen del llatí. Sabries trobar quins?

-Abril Gabutti  1r Batx. Humanístic

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Geografia, Història, Lingüística, Llatinismes, Onomàstica | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

La nimfomania i la satiriasi, i la relació amb la mitologia

DIANA-I-les-seves-NIMFES-sorpreses-per-un-faune-Rubens

“Diana i nimfes sorpreses per Faune” de P.P.Rubens

Sabeu què és la nimfomania? I la satiriasi?
Segurament la paraula nimfomania o nimfòmana us sona, però sabeu el significat i d’on prové? Nimfomania és l’exageració patològica del desig sexual femení. És pròpia de certs estats d’excitació psíquica, sobretot en l’estat maníac. La paraula nimfomania prové de νύμφη (“núvia”, “jovençana”) i μανία (“follia”). Amb el significat concret de núvia, tenim el mot paranimf, nom que rep avui el saló d’actes d’algunes universitats. En l’antiguitat, però, el paranimf era l’amic que anava a cercar la núvia (παρά, “al costat de”) i que la conduïa fins al nuvi; després, en les universitats, fou la persona encarregada de fer el discurs d’inici de curs.

I ara, la paraula satiriasi, que de fet coneixeu el concepte però utilitzeu el mot incorrecte (nimfomania masculina). La satiriasi és l’exageració morbosa de l’impuls sexual en el sexe masculí. La paraula satiriasi procedeix del llatí satyriăsis, la qual a la vegada procedeix del grec σατυρίασις. També rep el nom d’andromania. Avui la paraula sàtir s’usa per referir-se a l’home que pateix d’hipersexualitat.

La nimfomania o satiriasis és considerada en psicologia un trastorn de la personalitat que descriu l’addicció al sexe, com una patologia. Totes les addiccions són perjudicials, però algunes són particularment més delicades que altres. Si podem comprendre que ludòpates o alcohòlics haurien de prescindir de joc o alcohol, també podríem entendre que els addictes al sexe o consumidors compulsius de menjar (bulímics) no poden eradicar absolutament aquesta addicció, doncs menjar i fer sexe són vitals i necessaris en la seva raonable mesura.

La majoria de gent pensa que hi ha més nimfòmanes que homes amb satiriasi, ja que aquest terme és poc conegut, però aquí us deixem una mica d’història on es tracten aquest dos temes. En el llenguatge mèdic, la paraula nimfomania va aparèixer al segle XVII per al·ludir al desig sexual exagerat d’una dona, també conegut com a “furor uterí.

En la mitologia grega, les nimfes eren divinitats menors, d’una extraordinària bellesa, que personificaven les forces naturals. Gairebé sempre representades amb poca roba, rebien diferents noms segons la regió de la naturalesa que habitaven: dríades (les dels arbres), Nàiades (les de les fons, rius i llacs), Nereides (les de la mar)… En la mitologia romana les nimfes foren identificades amb les camenes. Solien formar part del seguici d’algun déu o deessa com Àrtemis, o d’una altra nimfa de més alt nivell, com Calipso. La sexualitat és, sens dubte, una important dimensió de les nimfes de la mitologia clàssica, ja sigui com a objectes d’assetjament eròtic –com els passà a Dafne o Sírinx o Siringa– o buscant elles mateixes la unió amb mortals, com fou el cas de Calipso, que prometé la immortalitat a Odisseu si es quedava al seu costat.

I sobre la satiriasi en la mitologia grega, els sàtirs (σάτυροι) eren uns personatges meitat home meitat cabra, amb cua de cavall, que personificaven l’esperit de la vida salvatge. Formaven part del seguici de Dionís, però també de Pan, déu dels boscos. Eren addictes al vi, a la festa i a la luxúria. Solien ser representats despullats, amb el membre viril perpètuament erecte. Consumaven el seu desig sexual amb qualsevol ésser o fins i tot amb objectes inanimats. Els sàtirs més importants foren el vell Silè i Màrsias.

Ninfomanía 1

Eren les nimfes nimfòmanes? i els sàtirs patien de satiriasi o més aviat de priapisme? Obriu un nou apunt sobre priapisme i referents mitològics, si és el cas.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General, Mitologia, Psicologia, Sexualitat | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari