Eustoquio, el meu avi

Molta gent quan li presentes aquest nom, Eustoqui, te’l diuen malament, ja que l’antropònim que tenim posat en les nostres ments quan l’escoltem ràpid és Eustaquio. Però la veritat és que el meu avi patern no es deia així. El meu avi, oriünd de Tórtoles de Esgueva (Burgos), tenia com a nom Eustoquio llatinitzat en Eustochius (en grec antic,  Εὐστόχιος a partir de  εὐ- (bo) i ὁ στόχος, -ου fi). Així que juntant els dos ètims, en català ens sortiria com a “el de bon final, que apunta bé“. En el cas de Eustaquio, ve de εὐ- (bo) i ὁ στάχυς, -υος (espiga), donant “el de bona espiga, fèrtil“. Així que encara que fònicament s’assemblen; en el significat divergeixen bastant.

El meu avi Eustoquio amb la meva àvia, els meus tiets i el meu pare.

Però hi ha moltes paraules en català que tenen aquest sufix εὐ. Per exemple:

Eufemisme (εὐ + φημί), la cosa ben dita. Mot atenuant en comptes d’un altre de més dur, inconvenient o desplaent.

Eufònia (εὐ + φωνή + ία), de bona veu

Eupèpsia (εὐ + πέσσω + ία), bona digestió

Euèdric (εὐ + ἔδρα), de bona cara

Eulàlia (εὐ + λαλιά), la que parla bé

Eutanàsia (εὐ + θάνατος), de bona mort

Eugenèsia (εὐ + γένος + ία), de bon naixement

Eutòcia (εὐ + τοκία), de bona descendència

Eutròfia (εὐ + τροφή + ία), de bons aliments

Eubiòtica (εὐ + βίος), de bona vida

Eucaliptus (εὐ + καλυπτός), el ben embolcallat. L’arbre de gran alçària, les fulles del qual tenen virtuts medicinals, rep el nom de la forma encapsulada del seu fruit.

Eucaristia (εὐ + χάρις + ία), agraïment, acció de gràcies. Sagrament de la comunió.

Eufòria (εὐ + φέρω), el ben suportat

Evangeli (εν + ἂγγελος),  el bon anunci

Eurítmia (εὐ + ῥυθμός + ία), de bon ritme.

Jorge Velasco

Grec 2