La Ilíada d’Homer

La Ilíada, juntament amb l’Odissea, es tracta de l’obra èpica més important de la literatura grega i també de la literatura universal. La Ilíada narra cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia, concretament el setge dels aqueus en la ciutat de Troia.

L’Odissea és la continuació de la Ilíada des del punt de vista temàtic, de fet explica el viatge de tornada d’un dels guerrers grecs a la Guerra de Troia: l’astut Odisseu. Tanmateix hi ha certes diferències formals entre una obra i altra, aspecte pel qual molts investigadors dubten de que Homer hagués escrit les dues obres èpiques més importants de la literatura universal:

• Temàticament, la Ilíada és monòtona. En canvi l’Odissea presenta personatges i escenaris força variats.
• A l’Odissea apareixen certs elements folklòrics de la Grècia micènica que són inexistents a la Ilíada, tot i pertànyer a la mateixa època.
• Les divinitats a la Ilíada es mostren molt més distants i cruels amb els humans que a l’Odissea, en la que apareixen més “humanitzats” i propers amb els homes.
• A la Ilíada hi ha una uniformitat social i cultural, en canvi a l’Odissea es coneixen altres terres amb costums i personatges diferents.
• A la Ilíada es reflecteix la societat aristocràtica amb valors com l’honor, la justícia, la lleialtat, el bé, la religiositat… Tanmateix aquests a l’Odissea ja s’han perdut.

Els troians duent el cos d’Hèctor, relleu romà del segle II dC.

Després de nou anys de guerra entre grecs i troians, s’escampa una gran pesta entre els aqueus. L’endeví Calcant pronostica que l’epidèmia no desapareixerà fins que el rei Agamèmnon d’Argos (cap de l’expedició grega) no permeti que la troiana Criseida (l’esclava d’aquest últim) torni amb el seu pare Crises. Agamèmnon accepta, però pren com a seva Briseida, l’esclava d’Aquil·leu, qui estava enamorat d’ella. Per aquest motiu, el fill de Tetis es va retirar de la batalla, sent el més fort i valent de tots els aqueus.

La còlera d’Aquil·leu de François-Léon Benouville, 1847.

Els déus olímpics es posicionen amb un i altre bàndol jugant amb els guerrers grecs i troians com si fossin titelles. Els herois s’enfronten entre ells en sagnants combats o duels, els quals només aconsegueixen que cada cop hi hagi més víctimes i més patiment sobretot entre el pople troià que es troba envoltat pels aqueus.

Finalment Aquil·leu decideix reprendre la batalla arran d’un tràgic fet que el desconsolà per complet i va fer sortir d’ell una perillosa còlera: el millor amic del fill de Tetis, Pàtrocle va morir en combat fent-se passar per Aquil·leu. La guerra fa un gir amb l’entrada d’Aquil·leu en el camp de batalla i a més a més les divinitats olímpiques decideixen recolzar el bàndol aqueu i deixar de proporcionar ajut als troians.

Aquil·leu i el cos de Pàtrocle de Nikolai Ge, 1855.

El moment culminant és el duel entre Aquil·leu (representant els grecs) i Hèctor (representant els troians). Aquil·leu va vèncer l’heroi troià, el va lligar a un carro i el va passejar per la ciutat com a acte de revenja per haver matat el seu estimat amic.

Per acabar, els aqueus celebren jocs fúnebres en honor a Pàtrocle, van organitzar: carreres de carros, pugilat, lluita, llançament de pes, llançament de javelina i tir amb arc. En plena celebració dels jocs fúnebres, Príam (el rei troià) i un vell herald s’acosten al campament enemic i preguen que els deixin enterrar el cos d’Hèctor a canvi de nombrosos regals. Aquil·leu accepta i a més a més acorda amb Príam onze dies de pau per a recollir i donar sepultura als caiguts d’ambdós bàndols.

Aquil·leu triomfant de Franz Matsch, 1892.

Vid. La còlera d’Aquil·les, adaptació de la Ilíada d’Homer publicada a Biblioteca Teide.
La Ilíada (Luis Sagalá y Estalella)
Cant XXIV de la Ilíada rtve