El Prometeu encadenat és una tragèdia atribuïda a Èsquil, escrita en el segle V aC. És la primera part d’una triologia formada per El Prometeu encadenat, Prometeu alliberat i Prometeu portador del foc.
Escriptors de totes les èpoques han recreat el mite de Prometeu per la seva universalitat: explica els inicis de la civilització a partir de la introducció del foc, així com de la ramaderia i l’agricultura, l’establiment dels primers poblats, l’ús d’herbes medicinals…
Des de l’època clàssica, el mite de Prometeu ha gaudit de gran popularitat, de fet un cop a l’any els joves atenesos celebraven les Lampadedròmies, unes curses atlètiques en les que els participants corrien amb torxes de foc, en honor a Prometeu.
Tanmateix podem destacar tres versions clàssiques del mite:
- La versió d’Hesíode (Teogonia, Els Treballs i els dies): El Prometeu d’Hesíode no se’l representa ni com a positiu ni com a negatiu. Per una banda Prometeu intena ajudar els homes, però per l’altra enganya i desobeeix a Zeus.
- La versió d’Èsquil (El prometeu encadenat): Prometeu representa la democràcia atenesa, qui ajuda i ofereix la cultura als homes. També s’expliquen les causes del càstig de Prometeu. Hi ha un conflicte entre Zeus (tirania) que no aixeca el càstig del tità i aquest últim (savi, filantropia) que no revela a Zeus qui el destronarà.
- La versió de Plató (Diàleg “Protàgoras”): Plató afegeix al mite original que Zeus va atorgar al poble la justícia i la vergonya, perquè le tècnica artesanal que els va oferir Prometeu no era suficient per la convivència en les ciutats. És gràcies a Zeus que hi ha vida humana. Tanmateix el Pare dels déus acaba castigant Prometeu encara que no s’expliqui el perquè.
Creació de la civilització per Prometeu, relleu romà del segle III dC.
A continuació analitzarem més acuradament la versió del mite de Prometeu (El Prometeu encadenat) d’Èsquil, l’estructura de la qual és força senzilla:
- Pròleg: Prometeu és clavat i encadenat en una roca del Caucas per Hefest, seguint les ordres de Zeus. El Poder i la Força hi són presents per assegurar-se que es compleixen les ordres de Zeus. Prometeu es lamenta.
- Pàrode: Les Oceànides (filles d’Ocèan) mantenen un diàleg amb Prometeu i també es lamenten de la seva sort.
- Primer Episodi: Prometeu explica les causes del seu càstig. També entra en escena Ocèan per aconsellar-lo, però és inútil.
- Primer Estàsim: El cor enumera una sèrie d’indrets que es planyen pel destí de Prometeu.
- Segon Episodi: Prometeu explica quins són els beneficis que ha donat als humans, quin ha estat el canvi de la civilització amb avenços com el foc, tècniques artesanals, ramaderia i agricultura, caça i pesca, la medicina, etc.
- Segon Estàsim: El cor recorda la primacia dels déus per davant dels favors als humans.
- Tercer Episodi: Io entra en escena, ja convertida en vaca. Explica la seva història, l’amor de Zeus envers ella i la fúria d’Hera. A continuació, Prometeu pronostica el futur de Io, concretament el llarg viatge que haurà de seguir abans d’acabar amb el seu patiment.
- Tercer Estàsim: El cor expressa el seu temor a que una deïtat s’enamori d’elles i que les martiritzi cruelment, com a Io.
- Èxode: Hermes entra en escena i amenaça a Prometeu a revelar el gran secret (qui destronarà a Zeus) sota un càstig encara més dur: quedar enterrat sota terra i que un àliga devori el seu fetge contínuament (recordem que Prometeu és immortal). Finalment el tità desafia a Hermes, les Oceànides el recolzen fins a la fi i s’acaba complint el cataclisme que el déu missatger ha anunciat.
Prometeu de Nicolas-Sébastien Adam, 1762. Museu del Louvre.
La versió esquiliana presenta algunes novetats en la tragèdia grega:
- Apareixen personatges abstractes: Poder i Força.
- Oposició de caràcter entre dos personatges: partidaris de Prometeu (Oceànides, Io) i partidaris de Zeus (la majoria dels déus olímpics).
- L’oportunisme i la covardia d’Ocèan (pacta amb qui més li convé).
- La valentia i el sacrifici de les Oceànides a l’hora de fer costat a Prometeu.
- Zeus com a personatge negatiu: Io i Prometeu són les seves principals víctimes en la tragèdia.
- La fúria d’Hera envers Io.
- La injustícia de Prometeu es contraposa a la tirania de Zeus.
No és estrany que el sacrifici de Prometeu per ajudar els humans hagi tingut una incansable pervivència en la literatura universal:
- A l’època clàssica: Les versions d’Hesíode, d’Èsquil i de Plató.
- A l’edat mitjana: La comparació de Prometeu amb Jesucrist pel seu patiment i sacrifici per la humanitat.
- A l’edat moderna: Es comencen a traduir textos grecs originals i es relaciona el personatge de Pandora (la primera dona com a càstig per a la humanitat) amb el pecat d’Eva en el Gènesi (Antic Testament). També en destaquen les recreacions de Francisco de Herrera, Quevedo i Calderón de la Barca.
- A l’època contemporània: S’utilitza el mite amb motius filosòfics i polítics (Rousseau, Voltaire, Heinrich Müller), amb motius lúdics (Lord Byron, Percy i Mary Shelley, Gérard de Nerval) o amb fins psicològics (André Gide, Sigmund Freud).
- Concretament, a la literatura catalana destaquem: El nou Prometeu encadenat d’Eugeni d’Ors (1920), Prometeu de Pere Coromines (1934), el poema que Salvador Espriu dedica a Prometeu en el seu llibre poètic El llibre de les hores (1952).
Prometeu encadenat de P.P.Rubens, 1611-1612. Philadelphia Museum of Art
Scoop.it Lectura de Clàssics
Salve.
Gran article Laia. No sabia que t’haguessis llegit El Prometeu encadenat d’Èsquil. En la meva opinió has fet un molt bon anàlisi de l’obra i has estructurat d’una manera molt encertada les idees principals.
Vale.
Retroenllaç: Anònim
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/fulletsblUB/id/332
Retroenllaç: Bartolomé encadenado al Grec | Cartellera de teatre clàssic
Χαιρε!
el mite de Prometeu té moltes versions diferents escrites per varis personatges importants com per exemple Plató, Èsquil i Hesíode. Aquest mite s’ha anat utilitzant durant els pas dels anys des de l’època antiga fins ara, la època contemporània i també ha tingut varies representacions en l’art, en forma de pintura i escultura.
Retroenllaç: La mitologia a la cartellera teatral de Barcelona | El fil del mite grec
Molt bon article!
Has explicat molt clarament les diferents versións de l’obra, les seves parts i com s’estructuren, i com l’obra manté pervivències d’altres èpoques.
Sense cap dubte una obra molt recomanada!
Aquesta tragèdia, escrita en el segle V aC. Va ser la primera part de la trilogia que és el Prometeu encadenat.
Hi ha hagut molts autors que han reescrit aquest mite, com Plató, Hesíode i Èsquil, on cadascú té la seva visió d’aquesta tragèdia.
A Prometeu el castiguen a ser encadenat a una roca i atorrentat per una àguila i jo penso que ell està vivint en una societat injusta on la civilització no progressa, no hi ha canvis i aquella acció de robar-li el foc als déus fa que el castiguin, ja que els per Zeus el foc era un bé exclusiu dels déus i la bondat de Prometeu i la seva estima al poble va ser afectar pel càstig de Zeus.
Sincerament, m’ha agradat aquesta història del bo i el dolent entre Zeus i Prometeu que tota aquesta tragèdia ha arribat fins als nostres dies fent d’exemple al progrés de la societat el dia d’avui.
Prometeu encadenat és una tragèdia de la qual podem destacar tres versions clàssiques a causa de la seva gran universalitat: la versió d’Hesíode, d’Èsquil i de Plató.
En el nostre cas, hem llegit la versió d’Èsquil, on el protagonista representa la democràcia ajudant als homes. En aquest mite hi ha un conflicte en el qual Prometeu, un tità que va ajudar al déu Zeus a destronar Cronos (el pare d’aquest), és castigat pel mateix Zeus perquè s’ha atrevit a donar el foc, que simbolitza el progrés, als homes. Clavat amb argolles d’acer dalt d’una muntanya inexpugnable del Caucas, cada dia haurà de patir l’àtac d’una àguila que li devorarà el fetge i el qual li serà regenerat, en ser com és, un ésser immortal.
Prometeu és un personatge que representa la rebel·lió contra els déus, és conscient de tot el que fa i encara s’adoni de tot el que provoca, no se’n penedeix. És una obra que per molt antiga que sigui la seva història, aquesta sempre perdurarà fins als nostres dies, ja que és una obra de referència que continuarà vivint, perquè sempre hi haurà rebels que ens ajudin a arribar cada cop més a la llibertat i poderosos amb els quals competir.
El mite de Prometeu encadenat és una història que segueix molt present avui en dia, tot i tenir tants segles d’antiguitat. Nosaltres hem llegit la versió d’Èsquil, qui, amb Prometeu, el protagonista, vol reflectir la democràcia atenesa del moment. El Prometeu d’Èsquil ajuda i ofereix cultura als homes.
Hi ha hagut vaires versions d’aquest personatge mitològic, i no tots coincideixen en tots els aspectes, així i tot, crec que la versió d’Èsquil representa moltes coses i plasma idees molt interessants. Prometeu pot ser considerat manipulador, ja que enganya als déus per tal d’aconseguir els seus objectius. Tanmateix, això ho fa per tal de millorar la vida de la humanitat. Prometeu acaba essent castigat per haver robat el foc i haver enganyat als déus, per tant, Èsquil representa al tità com un heroi, car s’ha sacrificat per millorar la vida dels mortals.
Per una altra banda, opino que és natural que aquest mite segueixi present en els nostres temps, ja que sempre han d’haver-hi persones que actuïn com Prometeu. Necessitem herois que donin la cara per la resta, per tal de millorar.
En conclusió, crec que hem après molt d’aquesta obra d’Èsquil i que és molt important que seguim tenint present la figura de Prometeu.
La versió d’Esquil mostra un Prometeu valent que va en contra dels dèus i aquesta rebel•lia és el que fa que ens agradi tant aquest personatge, veiem a Prometeu com un model a seguir o ens veiem reflexats en en la seva personalitat.
Personalment crec que el que fa tan reconegut aquest personatge és com passa per sobre d’allò que l’imposen i decideix que ajudar als homes és més important que l’obediència i l’orgull dels dèus. Aquest esperit sacrificador que mostra en un principi és el que admirem i el que les persones aspiren a ser.
Prometeu té qualitatats bones i admirables com l’impuls d’ajudar als homes però tambè mostra que vol quedar per sobre dels dèus i de les seves ordres d’alguna manera.
El mite del Prometeu ha estat present al llarg dels segles perquè ens presenta l’individu que se sacrifica pels humans, el sacrifici d’un ésser pel bé d’un col·lectiu.
Prometeu dona als homes el domini del foc, tot i saber que a causa de la seva gosadia serà castigat per Zeus. I al llarg de la història hi ha hagut Prometeus que s’han enfrontat a forces majors, que s’han enfrontat a qui tenia el poder, amb l’objectiu de millorar la situació del poble, de la col·lectivitat; per això hi ha individus que esdevenen herois d’un poble: perquè amb el seu sacrifici s’han pogut aconseguir més llibertats.