El perquè mitològic dels noms del sistema solar

Els científics han donat als planetes del sistema solar el nom dels déus més importants de la mitologia clàssica. Quins altres noms, doncs, haurien pogut posar a uns astres tan importants?

 –Mercuri era el missatger dels déus, el que anava d’un lloc a l’altre contínuament; per això portava ales al casc i a les sandàlies. Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, per tant, és el que té l’òrbita més curta i dona més voltes entorn de l’astre rei.

Planeta Mercuri

Venus és l’astre més lluminós del firmament, després del Sol i de la Lluna. Porta el nom de la deessa de l’amor; una divinitat que, sens dubte, brillava per la seva bellesa.

Terra emergí de Caos, una massa de no-res giravoltant. La terra engendrà sis nois i sis noies amb Urà (nom que prové del grec i significa “cel”). Aquests fills esdevingueren els titans. D’un d’aquets titans, Rea, naixeria Zeus (el Júpiter llatí), amb el qual començaria l’era dels nous déus.

Mart és el quart dels planetes del sistema solar, atenent a la seva proximitat al Sol. Segons la mitologia clàssica, Mart és el déu de la guerra, vestit sempre per l’ocasió, amb casc, escut i armes. Sembla que era força temut i que inspirava por i terror. Curiosament, els dos petit satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos, noms grecs que signifiquen “terror” i “por”, respectivament.

Júpiter  és el déu més carismàtic de la mitologia clàssica, el déu de déus i el que governa l’univers. Amb aquestes característiques, només podia donar nom al gegant del sistema planetari. Júpiter té molts satèl·lits al seu voltant, que porten el nom de personatges que es van relacionar d’una manera directa amb el déu.

Un dels satèl·lits més propers a Júpiter és Amaltea, nom de la cabra que, segons la llegenda, va tenir cura del déu quan era un nadó. Un altre satèl·lit de Júpiter s’anomena Europa, nom d’una princesa que Júpiter, convertit en un brau, s’emportà a Creta. Cal·listo és el nom d’un altre satèl·lit, tot recordant una nimfa del bosc de la qual el déu s’enamorà. Aquesta s’havia consagrat a la virginitat, però Júpiter li féu perdre aquest vot i fou expulsada del bosc. Per últim, Ganimedes, un jove heroi troià que, per la seva bellesa, fou elegit pels déus com a coper de Júpiter, ha donat nom a un altre satèl·lit.

Saturn és el més vistós dels planetes gràcies als seus anells tan vistosos. Té un important seguici de satèl·lits, tots ells amb noms de déus i deesses escollits entre titans.

Urà, el principal déu de la primera generació, espòs de la Mare Terra i pare dels titans, va donar nom a aquest planeta.

Neptú té el blau més intens del sistema solar i per això ha rebut el nom de déu del mar i de totes les aigües. Tritó, que segons la mitologia grega era fill del déu Neptú, ha donat nom a la lluna més gran del sistema neptunià. El planeta Neptú té, a més, un petit satèl·lit anomenat Nereida. Les nereides eren divinitats marines, personificació de les innombrables ones del mar.

Plutó és el planeta de les tenebres, tan allunyat del Sol que ni els més potents telescopis poden detallar-ne la superfície. Plutó, segons els clàssics, era el déu del món subterrani, del món dels morts. Aquest déu tenia un gran aliat, el barquer Caront, el qual, a canvi d’una moneda pel viatge, transportava amb la seva barca les ànimes dels difunts a través del riu Aqueront, que separava el món dels vius del món dels morts. No és gens estrany, per tant, que el satèl·lit d’aquest planeta porti el nom de Caront, el vell barquer.

Clara Serrano Jiménez, 2n de batxillerat C

Publicat dins de Astrologia, Del grec al català, Del llatí al català, Ètims llatins, Experimentals, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 4 comentaris

Els mots provinents de la mitologia

La mitologia clàssica ha deixat una empremta evident en el llenguatge actual. Sovint, utilitzem paraules que provenen del nom d’alguna divinitat, el significat de les quals està relacionat amb alguna característica del personatge esmentat.

A continuació, teniu un petit glossari de mots relacionats amb el nom d’alguns dels déus o deesses olímpics:

Apol·lini. Mot provinent del déu Apol·lo, atribuït a persones d’una gran bellesa.

Bacanal. Festes dedicades al déu Bacus, que se celebraven a Roma. Es caracteritzaven pels excessos i l’entusiasme dels qui hi participaven. Actualment, una bacanal és una festa sense mesura, amb una gran disbauxa. Utilitzem també l’adjectiu dionisíac (provinent del nom grec de Bacus, Dionís) per designar actituds i maneres de fer temperamentals, sense mesura ni serenitat.

Sacrifici a Bacus, oli de Massimo Stanzione

Cereal. Mot derivat del nom de la deessa Ceres, protectora de l’agricultura. Actualment, designa les plantes de la família de les gramínies, el fruit de les quals pot ser transformat en farina.

Juny. Mes dedicat a Juno, que era, entre altres coses, la deessa de la fecunditat. Aquest nom li va ser donat perquè és el mes més productiu, durant el qual es recullen millors fruits.

Març. El tercer mes de l’any, dedicat al déu de la guerra, Mart. En aquest mes, es feien les lleves per reclutar soldats per a les campanyes militars, que començaven amb el bon temps.

Marcial. Mot relacionat amb l’aspecte i les qualitats guerreres del déu mart. Té el significat de “caràcter guerrer i militar”.

Mercuri. Mineral líquid a temperatura ambient, molt àgil, movible, com el déu que li dóna nom, Mercuri, que és el que corre més, el que va d’un lloc a l’altre, el missatger dels déus.

Minerva. Mot derivat del nom de la deessa romana de la saviesa, Minerva, protectora de les arts i dels oficis. Designa, en català, una màquina d’imprimir que es fa servir per a treballs petits, com ara les targetes. L’equivalent grec, Atena, ha originat el mot ateneu, que designa un tipus d’associació cultural, científica i literària dedicada a ampliar el nivell intel·lectual dels associats mitjançant conferències, cursos i actes culturals diversos.

Veneri. Adjectiu que designa les malalties que es transmeten per via sexual, és a dir, a través de relacions sexuals. Deriva del mon de Venus, la deessa de l’amor. L’equivalent grec, Afrodita, ha originat el mot afrodisíac, que designa les substàncies que exciten l’apetit sexual.

Volcà.  Segons la mitologia, Vulcà, el déu del foc, feia que sortissin materials en ebullició d’unes muntanyes còniques amb una obertura al cim, quan entraven en erupció. Cal remarcar el canvi de la vocal u per o, fet que no es produeix en el mot derivat vulcanisme.

A part d’aquests mots derivats de noms de divinitats, n’hi ha que tenen el seu origen en herois, monstres, semidéus i altres personatges mitològics.

Atlant. Designa una estàtua en forma d’home que, en arquitectura, s’utilitza per sostenir una cornisa. Prové d’Atlas, un gegant a qui Júpiter va donar el càstig d’aguantar la volta del cel sobre les seves espatlles.

Atles. Paraula derivada també del gegant del mateix nom, que designa una col·lecció de mapes.

Atlas Turned to Stone d’Edward Burne-Jones, 1878

Ciclopi. Els ciclops eren gegants que tenien un sol ull al front. D’aquests deriva l’adjectiu que designa algunes construccions antigues formades per blocs de pedra de grans dimensions.

Herculi. Hèrcules és l’heroi més valent i forçut de tota la mitologia; per tant, aquest adjectiu català designa allò que té força extraordinària.

Museu. Nom d’un edifici on es guarden i s’exposen obres d’art, restes històriques, peces de la història de la ciència o de la tecnologia, etc. És un mot derivat de les muses, les nou divinitats filles de Zeus que inspiraven els artistes i que amb el seu cant acompanyaven el déu Apol·lo mentre tocava la lira.

Clara Serrano Jiménez, 2n Batxillerat Llatí

Publicat dins de General, Mitologia | Etiquetat com a , | 28 comentaris

Ètims llatins del nostre cos

D’on ve el mot català relacionat amb el cos humà, del llatí o del grec? Ja vàrem veure algunes parts del cos humà d’origen grec, ara és l’hora de fer recerca i saber què té a veure un dit amb digital, etc.

Inés

4t ESO Llatí

Publicat dins de Cos humà, Del llatí al català, General | Etiquetat com a , , | 34 comentaris

Els nostres cognoms d’origen vegetal

Reprenent el fil dels nostres cognoms d’origen llatí, els alumnes de llatí de quart del curs 2014/15 de l’IPM han decidit fer, a la vegada que llegien la segona part de Narracions de mites clàssics en què els personatges esdevenen arbres, plantes i flors, aquest treball col·laboratiu referent els cognoms d’origen vegetal.

En coneixeu més? Hi voleu col·laborar també?

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, Experimentals, General, Onomàstica | Etiquetat com a , , | 20 comentaris

Del futur llatí…

De tots és ben sabut que el llatí és la mare de les llengües romàniques i que la llengua catalana té una forta petjada llatina, però després de veure els mots catalans derivats dels participis llatins i després d’estudiar el futur llatí (ja sabeu que els verbs de la 1a i 2a conjugació afegeixen al tema de present -bo, -bis, -bit, -bimus, -bitis, -bunt), vàrem fer recerca i ens hem adonat que el verb llatí s’ha transformat en noms ben comuns per a nosaltres com el fet d’anar al lavabo o donar un placebo. Ho sabíeu vosaltres? A més de lavabo i placebo, coneixeu més mots derivats del futur llatí?

[youtube]https://youtu.be/z03FQGlGgo0[/youtube]

Iria Rael & Omaima El Azouan
1r Batxillerat llatí

Publicat dins de Del llatí al català, General, Medicina | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris