El perquè mitològic dels noms del sistema solar

Els científics han donat als planetes del sistema solar el nom dels déus més importants de la mitologia clàssica. Quins altres noms, doncs, haurien pogut posar a uns astres tan importants?

 –Mercuri era el missatger dels déus, el que anava d’un lloc a l’altre contínuament; per això portava ales al casc i a les sandàlies. Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, per tant, és el que té l’òrbita més curta i dona més voltes entorn de l’astre rei.

Planeta Mercuri

Venus és l’astre més lluminós del firmament, després del Sol i de la Lluna. Porta el nom de la deessa de l’amor; una divinitat que, sens dubte, brillava per la seva bellesa.

Terra emergí de Caos, una massa de no-res giravoltant. La terra engendrà sis nois i sis noies amb Urà (nom que prové del grec i significa “cel”). Aquests fills esdevingueren els titans. D’un d’aquets titans, Rea, naixeria Zeus (el Júpiter llatí), amb el qual començaria l’era dels nous déus.

Mart és el quart dels planetes del sistema solar, atenent a la seva proximitat al Sol. Segons la mitologia clàssica, Mart és el déu de la guerra, vestit sempre per l’ocasió, amb casc, escut i armes. Sembla que era força temut i que inspirava por i terror. Curiosament, els dos petit satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos, noms grecs que signifiquen “terror” i “por”, respectivament.

Júpiter  és el déu més carismàtic de la mitologia clàssica, el déu de déus i el que governa l’univers. Amb aquestes característiques, només podia donar nom al gegant del sistema planetari. Júpiter té molts satèl·lits al seu voltant, que porten el nom de personatges que es van relacionar d’una manera directa amb el déu.

Un dels satèl·lits més propers a Júpiter és Amaltea, nom de la cabra que, segons la llegenda, va tenir cura del déu quan era un nadó. Un altre satèl·lit de Júpiter s’anomena Europa, nom d’una princesa que Júpiter, convertit en un brau, s’emportà a Creta. Cal·listo és el nom d’un altre satèl·lit, tot recordant una nimfa del bosc de la qual el déu s’enamorà. Aquesta s’havia consagrat a la virginitat, però Júpiter li féu perdre aquest vot i fou expulsada del bosc. Per últim, Ganimedes, un jove heroi troià que, per la seva bellesa, fou elegit pels déus com a coper de Júpiter, ha donat nom a un altre satèl·lit.

Saturn és el més vistós dels planetes gràcies als seus anells tan vistosos. Té un important seguici de satèl·lits, tots ells amb noms de déus i deesses escollits entre titans.

Urà, el principal déu de la primera generació, espòs de la Mare Terra i pare dels titans, va donar nom a aquest planeta.

Neptú té el blau més intens del sistema solar i per això ha rebut el nom de déu del mar i de totes les aigües. Tritó, que segons la mitologia grega era fill del déu Neptú, ha donat nom a la lluna més gran del sistema neptunià. El planeta Neptú té, a més, un petit satèl·lit anomenat Nereida. Les nereides eren divinitats marines, personificació de les innombrables ones del mar.

Plutó és el planeta de les tenebres, tan allunyat del Sol que ni els més potents telescopis poden detallar-ne la superfície. Plutó, segons els clàssics, era el déu del món subterrani, del món dels morts. Aquest déu tenia un gran aliat, el barquer Caront, el qual, a canvi d’una moneda pel viatge, transportava amb la seva barca les ànimes dels difunts a través del riu Aqueront, que separava el món dels vius del món dels morts. No és gens estrany, per tant, que el satèl·lit d’aquest planeta porti el nom de Caront, el vell barquer.

Clara Serrano Jiménez, 2n de batxillerat C

Aquest article s'ha publicat dins de Astrologia, Del grec al català, Del llatí al català, Ètims llatins, Experimentals, General, Mitologia i etiquetat amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El perquè mitològic dels noms del sistema solar

  1. Retroenllaç: El perquè mitològic dels noms del...

  2. Iria Rael diu:

    Salve!
    Bon apunt!
    Des de ben petita ja savia que els noms dels planetes del sistema solar provenien de la mitologia.
    Van ser els grecs els que van començar a nomenar algunes de les estrelles i constel·lacions amb noms de la seva mitologia, costum que s’ha anat enriquint al llarg de les diverses èpoques d’observació i investigació de l’Univers, de manera que durant l’Edat Mitjana i el Renaixement els astrònoms continuaven anomenant als planetes, les estrelles i les constel·lacions amb noms de déus i herois de la mitologia grecoromana, com molt bé dius en el teu apunt.

  3. Mariona Sabanés diu:

    Molt bon apunt!
    El planeta que més m’agrada és Venus i no només per la seva aparença, sinó per l’origen del seu nom. Venus és la deessa de la bellesa i, ja que aquest planeta brilla molt li van assignar aquest nom per la seva bellesa, com ben bé dius en l’article.

  4. Retroenllaç: La mitologia dels planetes i satèl·lits | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *