Archive for 9 març 2023
La casa que vull. Elisabeth
1-Una casa gran voldria
per poder viure amb alegria
amb hort i jardí per
plantar fruits i romaní.
2-Tan gran seria que
deu habitacions tindria.
La llum del sol em tocaria
i ben agust em llevaria.
3-Als amics acomiadaria
a una festa que prepararia.
A la piscina ens banyarem
i molt fresquets estarem.
4-La meva casa alta serà
i unes vistes magnifiques tindrà.
Aviat serà estiu els fruits madurarien
i anar a berenar tots podrien.
NOM:Elisabeth
DATA:10/03/23
CURS: 4rt
La casa que vull. Joel
La casa que vull seria
gran com una mansió
plena d’alegria i il·lusió
i amb un gran jardí.
Amb la meva família estaria
i el mar tranquil veuria.
Les flors del jardí regaria
i ven a gust estaria.
I de nit al jardí estaria
i els estels contemplaria
com fanals brillarien i
a la lluna saludaria…
La casa que vull. Blau
La casa que vull,
que les muntanyes pugui veure
i una neu blanca a l’hivern
que m’he la decori .
Tant petita que és
l’escalfor del foc a terra
arriba a tota arreu en un tres i no res
i molt bé s’hi estarà.
Prop de pistes viuria
ni agafar el cotxe em caldria
i a esquiar jo aniria
fins que acabes el dia.
A uns amics convidaria
i una xocolata desfeta els faria.
Una excursió amb raquetes farem
i molt bé ens ho passarem.
Blau 5é
La casa que vull.1
LA CASA QUE VULL és un poema de Joan Salvat- Papasseit , al que ha posat música Lluís Llac. Amb els alumnes de CM i CS hem llegit el poema i hem intentat dibuixar la casa que vol el poeta. Després cada alumne ha intentat fer un poema de com ells voldrien la seva casa.
Vet aquí alguns dels dibuixos dels alumnes.
LA CASA QUE VULL
La casa que vull
que la mar la vegi
i uns arbres en fruit
que me la festegin
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen
çPer si emcal repòs
que la lluna hi vingui;ç
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que el temps de l’ estiu
niui l’ oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror ç
de la marinada.
.
En malaltia i presó , coneixeràs ton companyó. Joel
Hi havia una vegada dos amics, en Joel i en Dani que anaven sempre junts al col·legi. Tenien onze anys.
Un dia quan en Joel jugava futbol va caure al terra i es va fer molt mal a la panxa.Va haver d’anar al hospital per què s’havia trencat una costella.
Anaven passant els dies.Molts amics seus van anar a l’hospital a visitar-lo però en Dani ni hi va anar.
Al cap de quatre mesos ja estava recuperat i va anar a comprar galetes.
Desprès de comprar en Joel va anar a casa del Dani.
Quan va arribar a casa del Dani va tocar al timbre i el Dani va sortir.
El Joel li va dir:-Perquè no vas vindre ha fer-me companyia al hospital o saludar-me?-
En Dani li respon:-No me’n vaig recordar-.
En Joel li va dir:-Ja se qui són els meus amics ,però tu has demostrat que no ho ets.
Joel Castillo Martínez
5e
En malaltia i presó, coneixeràs ton companyó. Elisabeth
Hi havia na vegada, dos amics que estaven pescant en una barca.
De sobte va començar a posar-se els núvols grisos i a ploure molt.
Allò es va convertir en una tempesta. La barca es va bolcar. Un dels amics
no sabia nedar. El que si sabia nedar se’n va anar i el va deixar
allí sol.
Per sort va aparèixer un surfista que el va anar a salvar-lo.
Quan van arribar a la platja es va trobar amb el suposat amic.
El noi li va dir que gràcies a Déu estava viu. L’altre noi li
va dir que creia que ell era un bon amic però que en veritat només
era un interessat.
NOM:Elisabeth
DATA:9/03/2023
CURS:4rt
En malaltia i presó coneixeràs ton companyó. Blau
Fa uns vint anys dos amigues , la Sofia i la Laura, anaven sempre juntes . Anaven a la universitat , sortien de festa, vivien al mateix pis , anaven al teatre.
Un dia la Sofia es trobava molt malament i va anar al metge .Ell li va dir que tenia una malaltia i que s’hauria de quedar allí a l’hospital durant un temps.
Quan ho va saber la Laura es va dir”Si m hi apropo m’ho podria apegar , llavors jo també estaré malalta”.
A la Sofia , cada dia que passava , l’anaven a veure familiars i amics, però la Laura no va aparèixer . La Sofia estava molt trista perquè la seva millor amiga no l’anava a veure.
Al cap d’uns mesos quan la Sofia estava curada , es va trobar a la Laura quan anava a comprar .La Laura li va dir per quedar aquella nit.La Sofia va dir:
-No m’has vingut a veure quan estava malalta a l’hospital, van ser els moments que més et necessitava.
L’estada a l’hospital m’ha fet veure qui són els meus amics de veritat. Adéu Laura!
Blau 5é
Faula. Els viatgers i l’ ós
Aquesta setmana hem treballat la faula DELS VIATGERS I L’ ´0S. En aquesta faula dos amics viatgen per un bosc. En un moment determinat senten un soroll i un d’ ells puja a un arbre, mentre que l’ altre s’ ajeu a terra perquè el seu company no l’ ajuda a pujar a l’ arbre,
Arriba l’ ós i ensuma el que està estirat. L’ òs sembla que li diu alguna cosa i se’ n va. El de l’ arbre baixa i abraça al seu company. Li diu que li ha semblat que l’ós li deia alguna cosa.
El seu company li comenta que si que li ha dit una cosa, que es busqui un n ou company que aquell no és un bon amic.
En malaltia i en presó coneixeràs ton companyó.
A partir de l’ ensenyament de la faula cada alumne farà la seva faula.
Comentaris