Hi havia una vegada un llop que vivia en un bosc molt gran. El llop era alt, jove, negre i tenia els ulls ver.Tenia el cau al mig del bosc sota unes enzineres el llop era mentider.

Un dia , com que tenia gana va anar a buscar menjar i va veure una nena. La nena tenia uns set vuit anys, i anava tota vestida de vermell i portava una cistella molt gran al braç que anava a portar-li unes galetes a la seva avia. El llop li va dir a la Caputxea que a on anava. La Caputxeta li va respondre que anava a la casa de la seva avia. El llop li va dir que on era la casa de la seva avia. La Caputxeta li va dir que era al final del camí. Com que el llop coneixia el bosc li va dir que anés per un altre camí que arribaria mes aviat. El llop va arribar primer i va tocar la porta i l’avia la va obrir. El llop va agafar a l’avia i la va ficar a dins de l’armari. Es va posar el vestit de dormir de l’avia i es va ficar al llit. Deu minuts desprès la Caputxeta va arribar i com va veure la porta una mica oberta va entrar i es va apropar al llit. La Caputxeta li va dir que estava molt canviada li va preguntar que si es trobava bé. El llop li va dir que si. La Caputxeta va dir que perquè tenia els ulls tan grans el llop li va dir que eren per veure-la millor. La Caputxera li va dir que perquè tenia les orelles  tan grans el llop li va respondre que eren per escoltar-la millor. La Caputxeta li va dir que perquè tenia la boca tan gran el llop li va respondre que eren per menjar-se-la. La Caputxeta va cridar que l’ajudessin que hi havia un llop. Un caçador que que estava caçant va escoltar els crits i va anar a veure que passava. Quan va entrar va veure un llop que estava apunt de mossegar a la Caputxeta. El caçador li va tirar un tret i li va tocar a la pota. El llop va aprofitar que la porta estava oberta i es va escapar cap al seu cau. es va quedar tres setmanes fins que es va curar la pota. El llop no sap que va passar  a la padrina de la Caputxeta. El caçador va treure  l’avia de l’armari i ho van celebrar menjant les galetes que portava la Caputxeta.