El dia 2 de desembre , els nens de l’ Escola Sol Naixent de Cubells vam anar a Agramunt a visitar el museu de Guillem Viladot. Hi vam anar amb furgoneta.
Primer anar a l’església a veure un refugi per quan tiraven bombes.
Després vam anar al museu a veure construccions de poesia visual. Una mica més
tard vam anar a la botiga de la xocolata i ens van ensenyar com fan la xocolata i ens en van donar de desfeta. Després vam anar a dinar en un parc i a veure escultures de ferro de poesia visual.
Hi havia un tren, un arbre i lletres de ferro molt grans. Ens vam tirar fotos i vam tornar cap a l’escola .
El que em va agradar més va ser menjar xocolata

Maka i Gisela. Segon

Hi havia una vegada una família de cinc persones. Formada per l’avia Pepita,el pare Jordi,la mare Maria,el fill Joel i la filla Gisela.
A la Gisela la mare li va comprar una bata a Balaguer.
La bata era negra,gris i blanca i amb quadradets molt petits.
A l’arribar a casa ens vam adonar que la bata no tenia botons. L’àvia va dir:-Jo tinc la solució.Tinc botons en una capseta.
L’àvia va anar a ‘armari a buscar la capseta on hi havia els botons hi havia molts botons:blaus,vermells,grocs,blancs,grisos,amb dos i quatre forats,tots rodons.
L’àvia va agafar la bata,el fil,l’agulla i va anar cosint els botons a la bata.Després va fer els traus a l’altre costat.Quan va acabar li va donar la bata a la Gisela.
La Gisela es va cordar els botons. L’últim botó estava cosit malament i va caure al terra. L’avia li va dir:-Gisela descorda’t la bata i treu-te-la que tornaré a cosir el botó.
L’àvia va tornar a cosir el botó i el botó no es deixava cosir.Ho va provar moltes vegades i era inútil,el botó no es deixava cosir.
L’àvia va guardar el botó.Va agafar un altre botó i el va cosir sense problemes.
El botó màgic va tornar a la seva capseta. Aquell era el seu botó preferit.

Joel
5è