Parlant amb Bàrbara Matas

Vam parlar amb Bàrbara Matas,  professora de clàssiques  de l’institut Sant Andreu de Nou BarrisBarcelona i també al mateix temps professora de l’Autònoma de Barcelona, però ara està jubilada. És una llàstima pels seus alumnes no tornar-la a tenir ja que nosaltres vam estar escassa mitja hora amb ella i ens va contagiar el seu entusiasme pel món clàssic. Ens va caure molt i molt bé! Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 12 de novembre de 2013 a les 16h. al Bar Estudiantil de la Gran Via de les Corts Catalanes, 592 (Barcelona). Aquí podeu veure com va anar la xerrada i com, amb molta simpatia i molta alegria, ens va contestar a totes les preguntes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AnKaSj4uxbs[/youtube]

En aquesta xerrada, Bàrbara Matas ens comença explicant que sempre es fixa en els referents que veu arreu, gaudeix de la seva presència, li agrada trobar-los i desitja que perdurin durant molts anys. Ens comenta que en un capítol dels Simpsons es fa una representació de l’ Odissea, un gran mèrit per la cultura clàssica. Diu que actualment s’usen els referents clàssics per una qüestió de prestigi social, i abans per qüestió cultural i científica. Ens fa veure que hi ha un gran nombre de referents en la química (per exemple, seleni, tel·luri…). És important que pervisquin però amb seny, amb sentit (estètic…), doncs ens comenta que hem arribat a perdre una mica aquest sentit que tenen. Ens explica també que ha vist moltíssims referents, fins al punt de fer una activitat on els alumnes anaven pels carrers de l’Eixample, Balmes, Arribau, Muntaner… buscant ordres arquitectònics (dòric, jònic, corinti). Ens diu que com més gran i important sigui una ciutat més referents tindrà, i on n’ha vist més és a Barcelona, tot i que és de Mallorca, com la Margalida. Resumeix els llocs on hi ha més referents a les esglésies, ajuntaments i cementiris. L’àmbit dominant pel qua fa als referents és arquitectònic, i també la premsa. Ens comenta que la gent s’interessa pels referents, però que la ignorància juga un paper en contra. La Bàrbara és una col·leccionista nata pel que fa als referents clàssics. I els referents formaven part de la seva tasca docent, igual que a tots els professors de clàssiques, en major o menor grau o en un àmbit o altre. La seva estimació cap a les clàssiques li prové ja de petita, des que va començar a estudiar llatí, ens comenta amb furor que haver estudiat és de les coses que està més satisfeta en la seva vida, a part de la naixença de la seva filla. Ens comenta que va fer uns quants treballs amb els alumnes, inclòs un va rebre un premi de la mà de Jordi Pujol, aquest treball era sobre òpera de tema mitològic, altres treballs d’arquitectura per Barcelona, referents en música moderna i clàssica, botànica, literatura… i als seus alumnes els hi va agradar. Actualment i com a proposta per tal que els alumnes coneguin més referents o s’endinsin en aquest món recomanaria fer un bon passeig pel centre de Barcelona. I finalment si hagués de posar un nom a una floristeria l’anomenaria “Triantafilla

barbaramatas_zps37b134c1

Bàrbara Matas i Bellés. Fotografia A cada passa referents clàssics

Parlant amb Coloma Jofre

Vam parlar amb Coloma Jofre, professora de clàssiques  de l’institut Apel·les Mestres de L’Hospitalet de Llobregat. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 12 de novembre de 2013 a les18:30h. al Bar Estudiantil de la Gran Via de les Corts Catalanes, 592 (Barcelona). Aquí podeu veure com va anar la xerrada i com, amb molt de gust, ens va contestar a totes les preguntes.

[youtube]http://youtu.be/mc74fLpw43Q[/youtube]

En aquesta xerrada amb Coloma Jofre comencem parlant de referents clàssics arreu, dient-nos que sempre està atenta a noves troballes, ens comenta que fer-ho li agrada, i amb el temps ho ha après a estimar, comenta que quan ella estudiava, tota la tradició clàssica i la pervivència no rebia l’atenció que necessitava, fins arribar a un curs on es centrava l’ús de referents en la literatura. Ens comenta que Barcelona forneix d’una gran quantitat de referents, arquitectònics (columnes, finestres..) i en botigues. L’àmbit que domina a Barcelona és l’arquitectònic. Encara s’utilitzen tants referents degut a que són la nostra pàtria cultural comuna. Ens comenta que la cultura predominant avui dia, l’anglosaxona, també beu de la tradició clàssica, diu que, actualment, saber de clàssics dóna un “toc de distinció”, una mostra de cultura. És important que es mantinguin ja que si es perd el coneixement es perd la interpretació de la nostra cultura i del nostre entorn. Comenta que és necessari tenir uns coneixements bàsics de cultura. Creu que la gent no és conscient dels referents que hi ha, en gran part, perquè no els coneixen, inclòs ella mateixa. Dia a dia, segueix descobrint referents com per exemple SPA, els centres de salut que ofereixen tractaments en base d’aigua, doncs aquest nom és un acrònim i significa “Salutem per Aquam“, salut a través de l’aigua. Explica que en els vins hi ha un gran nombre de referents, també trobem referents al cinema, com “Gladiator”. La seva estimació cap a les clàssiques es deu a la seva família, en part culturitzada, i amb intriga per la cultura. Per altra part, a Mallorca una professora anomenada Coloma Blanes (-que també va ser professora de la Margalida), li va fer entrar satisfactòriament en el món del llatí i el grec. També ens parla de la seves companyes i amigues, Mercè Otero i Bàrbara Matas. Explica que la seva estimació cap a les clàssiques augmentava cada cop que viatjava, on buscava llocs on trobar ruïnes i museus, “viatjar retroalimenta molt el gust per les clàssiques” comenta amb il·lusió. En aquests viatges, compra alguns records (imants de nevera, figuretes…) sense voluntat col·leccionista, ho porta a l’institut i ho rifa. Tots aquests referents ajuden a la Coloma a fer veure als alumnes la quantitat de referents clàssics que hi ha, per exemple en un encenedor o un grafit. Ha realitzat activitats de recerca d’aquests referents amb els alumnes, actualment els fa cercar informació sobre aquests, comenta que ser el subjecte actiu d’un aprenentatge, fer la pròpia descoberta, ajuda a l’interès de l’alumne. I finalment si hagués de posar un nom a una rellotgeria, seria Tempus Fugit.

 

Parlant amb Joan Alberich

El dia 30 d’octubre de 2013 a les 18:30 vam quedar amb en Joan Alberich, catedràtic jubilat de grec i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l‘Institut Emperador Carles de Barcelona, degut a un error nostre per falta d’experiència no el vam poder conèixer en persona, però molt amablement el mateix dia ens va respondre les preguntes per Gmail i aquí teniu les seves respostes:

1. Per què li agrada trobar referents clàssics arreu?

Perquè te’ls trobes arreu. en els anuncis, en l’art, en la pintura, en l’escultura, en la música, en el cinema , en el parlar quotidià, etc.

2. Amb quina finalitat ho fa?

El fet de comparar el present amb el passat del món clàssic és inevitable per a un persona que s’ha dedicat a ensenyar llengües clàssiques i la seva cultura.

3. Per què creu que encara s’utilitzen mots amb referents clàssics arreu?

Els humans tenim més passat que futur. I en la cultura el passat pesa, perquè tots els assoliments literaris, artístics, científics tenen el seu pes. Tan aviat com un es pregunta la raó de les coses, el món clàssic surt immediatament. Per a un estudiant si es pregunta quin és l’origen de les matèries que estudia, gairebé totes tenen nom grec o llatí. Nom grec: Matemàtiques, Física, Gimnàstica, Història, Geografia, Filosofia, Geologia, Biologia,  Mitologia…Llatí: Literatura, Català, Castellà, Llengua, etc.

4. Per què és important que s’utilitzin tants referents?

Plató i Aristòtil ja van afirmar que l’ésser humà  és imitador per naturalesa. Les criatures imiten els pares, els mestres, els cantants, els seus ídols d’una manera inconscient. A mesura que una persona madura va prenent consciència d’aquesta realitat.

5. Quins referents ha trobat pels carrers de Barcelona?

Pel que fa als noms, carrer d’Homer, de Virgili, de Marc Aureli, d’Horaci.

L’arquitectura, sobretot, la noucentista, imita els assoliments arquitectònics clàssic, com les grans finestres termals del Palau Nacional de Montjuïc,  les columnes jòniques davant la font de Montjuïc, les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona, moltíssims monuments dedicats a ciutadans il·lustres es fan posant un bust damunt d’un pilar com si fos un herma clàssic. Per exemple el monument a Macià de la plaça de Catalunya, l’herma que corona el monument al doctor Robert de la plaça de Tetuan, etc.

6. Ha fet cap ruta de referents clàssics?

Sí, he fet de guia amb alumnes i persones grans mirant i comentant els referents clàssics del Passeig de Sant Joan, del parc de la Ciutadella, de les Rambles barcelonines, de la Via Laietana etc.

7. Podria fer-ne una on surtin un o dos referents de cada àmbit?

Barcelona com que és una ciutat comercial té Hermes o Mercuris a tot arreu. A la plaça de Catalunya hi ha un Hermes damunt de la rotonda que hi ha al capdamunt de la casa cantonera entre Rambla de Catalunya i plaça de Catalunya; A la cantonada entre plaça de Catalunya i la Rambles hi ha un altre Mercuri a la porta principal de ferro, perquè abans hi havia un banc. A la plaça de Catalunya fent cantonada amb el Portal de l’Àngel hi ha un mont de caduceus, símbol de Mercuri, perquè és la seu dels Banc d’Espanya.

També hi ha un Mercuri preciós davant de l’estació del tren de Mataró, que a més corre damunt d’una roda de tren..

8. De quin àmbit n’hi ha més?

En tots els àmbits, el comercial ha estat tractat abans, l’industrial també sempre veiem la personificació de la Indústria amb una roda dentada  i amb paquets de coses que envien els industrials.

A les esglésies també trobem llatinismes: Domus Dei, Porta coeli, etc. Al capdamunt de la creu de tots els sants Crist hi posa INRI = Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, etc.

En els magatzems del Corte Inglès del Porta de l’Àngel diu LABOR OMNIA VINCIT, i moltíssims altres exemples.

9. Solen ser mots ben trobats o mots que només sonen bé i que potser no tenen sentit amb el que venen o patrocinen?

Normalment estan ben posats. per exemple una botiga de roba femenina es diu VESTA; una bodega que venen VINVM DIVINUM perquè és un botiga DI/E VINVM..

10.  La gent s’interessa molt pels referents clàssics?

Quan es té sensibilitat cultural és molt fàcil que la gent s’hi interessi. Tothom que té lleugeres nocions de filosofia i d’història és propens a descobrir elements clàssics arreu.

11. A qui coneix que l’interessi aquest tema? Molta gent o en són pocs?

Jo ara estic jubilat, però encara imparteixo dos cursos de dues hores a la setmana en què estan matriculades persones grans que no han tingut oportunitat d’aprofundir en el mon clàssic i ara aprenen grec i cultura clàssica, literatura, filosofia, art, pervivència. Es diu Universitat Sènior i es fa al Col·legi de Llicenciats de Barcelona.

12. Què solen haver-hi més mots d’origen grec o d’origen llatí?

Els mots tècnics, literaris, científics, mèdics, filosòfics són predominantment grecs en totes les llengües de cultura.

Els mots més usuals en les llengües romàniques són predominantment d’origen llatí.

13. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?

Sí, retalls de diari, postals o fotografies d’obres d’art, etc..

A més en totes les obres de la literatura grega que he traduït he dedicat un apartat a la pervivència de l’obra a través del temps en tots els camps en els quals he trobat referents..

14. El va ajudar amb la seva tasca de professor?

M’ha permès tenir una vida més feliç. Aristòtil diu que la cultura fa feliç a l’ésser humà. Jo crec que té raó, malgrat que potser algú no ho cregui. És un problema de fe en la cultura.

15.  D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Vaig tenir una professora que em va fer descobrir el gust pel món clàssic.

Vaig trobar que el món clàssic m’omplia l’esperit o l’ànima més que no pas altres coses que també m’agraden, com la filosofia, la història, l’art, la literatura. I és que al final tot està relacionat.És com a un  que li agrada la fruita i no sap si és més bo un préssec, una pera, una poma o una tallada de meló..

16. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

Segurament que n’hauria trobat, com en troben els artistes i tothom que s’interessa una mica per la cultura..

17. Va fa alguna activitat amb els alumnes? Quina?

Moltíssimes. He estat un professor que he cregut que tant s’aprèn a l’aula com al carrer, com en un museu, com veient teatre, etc.

Durant els darrers 26 anys, en el darrer centre on he estat he tret cada any tots els alumnes de ciències i de lletres que han volgut a Roma. a París, a Viena, a Madrid i Toledo en excursions d’una setmana o de tres dies, a més de les sortides a Tarragona. Empúries, Badalona, Bàrcino, etc. Fins i tot en crèdits d’ESO he comparat amb alumnes la Plaça dels Països Catalans amb l’àgora d’Atenes, perquè crec que cal conèixer els referents clàssics del que tenim més a prop.

18. Als seus alumnes els hi va agradar aquesta activitat? Si vol la pots compartir a la nostra  web sota el teu nom.

Crec que sí. Ara només tinc alumnes jubilats com jo. Nosaltres ja no fem servir les modernitats de les webs.

19. Si hagués  de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?

No he pensat mai muntar negocis. La meva feina ha estat ensenyar cultura i llengua. Si hagués de fer una botiga per ensenyar llengua diria LOQVENDO LOQVI DISCITVR = Parlant s’aprèn a parlar.

 

Parlant amb Lourdes Tapia

El passat dia 18 d’octubre del 2013 a les 20h. en la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar, Barcelona (carretera de Vilassar de Dalt, 100) vam parlar amb Lourdes Tapia, professora jubilada de l’IES Mediterrània al Masnou, Barcelona. Ha dirigit diversos treballs de recerca, com per exemple: “La inspiración clásica en la obra de Shakespeare. Podem veure aquí com va anar la xerrada que tan amablement ens va concedir:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=etovtSxc1JQ[/youtube]

En aquesta entrevista a Lourdes Tapia comencem parlant de referents clàssics als establiments, ens comenta que en veu i n’ha vist molts, (cave canem, scarpe diem…)  i que això afavoreix la pervivència d’aquests mateixos, exposant com a raó de l’ús d’aquests referents que són la nostra cultura i és important no perdre-la per la mateixa raó, són la base de la nostra cultura, llavors explica amb una metàfora la seva importància, la nostra societat és com un arbre, i la cultura són les arrels, si tallem aquestes arrels perdrem gran part de la nostra cultura i per tant, no seríem els mateixos. Ens comenta també que la gent no és conscient ďaquests referents. També ens parla ďhaver dirigit alguns treballs de recerca amb la finalitat de trobar referents, treballant a classe amb aquests referents també. Ens comenta que va fer la seva carrera a Grècia i que la seva passió per les clàssiques prové d’un professor de llatí que tingué de jove, un capellà. Més tard ens explica el cas d’una alumne que ja des de quart d’ESO volia fer el treball de recerca sobre referents clàssics. I finalment ens comenta que va fer un joc per relacionar tendes i déus amb els alumnes, d’aquí va sortir la nostra idea del joc i per això, si tingués una botiga de disfresses l’anomenaria Zeus o Hera en el cas d’una agència de detectius.

 

Parlant amb Teresa Devesa

El 18 d’octubre de 2013 a les 17h. vam portar a terme una xerrada amb Teresa Devesa, professora de clàssiques a l’Isaac AlbénizBadalona (C/ Parc Serentill, s/n).  Aquesta va ser feta al seu estudi, que per cert, moltes gràcies per prestar el lloc i per concedir-me el seu temps. Aquí podem veure com va quedar la xerrada:

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KdeJ8PtiUos[/youtube]

 

En aquesta xerrada, Teresa Devesa ens explica que la finalitat d’un/a professor/a és que els alumnes descobreixin, mirin amb ulls nous coses que han tingut davant seu tant de temps però sense donar-li importància. Ens explica també que la seva cerca de referents clàssics es duu a terme en gran part amb finalitat didàctica, pedagògica i vocacional. Ens comenta que veu bastants referents a Badalona, el poble on imparteix classes. Ens explica concretament el cas d’una botiga de Premià de Mar, “L’antiga Primilia”. Ens parla de les restes arqueològiques de Badalona i de Premià de Mar. Comenta que l’àmbit que predomina en relació als referents és el món de la decoració i la roba. Diu que seguim usant aquests referents degut a que som grecs i llatins evolucionats, i és important que seguim usant-los per continuar amb aquesta tradició, doncs per molt que avancem i siguem més moderns, no podem renunciar a les nostres arrels. “No hi ha avenç possible si un no té un arbre on créixer” comenta amb molta raó. Ens comenta que la gent, en general, no s’adona dels referents clàssics, hi conviu però no hi dóna importància. Ens diu també que l’estimació per les clàssiques prové de segon de BUP, on tots els alumnes feien llatí, i va ser quan el va començar a cursar que va veure que el llatí era la seva passió, i l’estimació va augmentar quan va començar a fer grec. Explica que ha realitzat moltes activitats sobre referents amb els alumnes i encara segueix fent-ne. I finalment si hagués de posar un nom a una perruqueria seria “Berenice“.

 

 

Parlant amb Jordi Rincón

Vam parlar amb Jordi Rincón, professor de llatí i grec del centre d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat Vedruna Gràcia a Barcelona. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 30 d’octubre de 2013 a les 16:15h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada, cal dir que ens va fer riure molt i que ens va caure genial:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GCfV5gbS5lM[/youtube]

En aquesta xerrada amb Jordi Rincón ens comença explicant que els referents ens recorden qui som, d’on venim i que tenim la sort de viure en un país on els referents i la herència dels grecs i romans és molt manifesta encara que molta gent no ho sàpiga. Diu que hi ha moltíssims referents en molt àmbits de la societat, música, cinema, art, política… I que té pensat realitzar un itinerari clàssic per Barcelona. En Jordi té un blog de treball per a l’institut, on posa articles per treballar a classe, per realitzar treballs…explicant-nos que el blog és de gran ajuda. Sol veure molts referents per Barcelona, més dels que podem reconèixer diu, comenta que l’àmbit que predomina és el comercial i l’artístic. Explica també que els referents s’utilitzen degut que venim dels grecs i els romans i, afortunadament, aquí estem. I és important que s’utilitzin per no oblidar aquesta memòria col·lectiva i històrica que van deixar fa temps. Diu que la gent no és conscient dels referents que ens envolten. El que agrada i obre els ulls als alumnes és veure i reconèixer la quantitat de senyals, d’empremtes que hi ha del món clàssic, i la feina que han de fer els professors és explicar-les per tal de no ser ignorades. Ens comenta que, quan ell estudiava, els professors que va tenir no van ser gaire “bons” en el sentit d’endinsar-lo a estimar les clàssiques, i l’estima cap al món clàssic va ser per influència pròpia. En Jordi ha realitzat amb èxit amb els seus alumnes moltes activitats relacionades amb la recerca de referents clàssics. I finalment si hagués de posar un nom a un bar l’anomenaria “Ne Quid Nimis“.

Parlant amb Isabel Carreras

El passat dia 19 de novembre del 2013 a les 11:39h. a  l’INS Premià de Mar (Rafael de Casanova S/N) vam parlar amb Isabel Carreras, professora jubilada de llatí i grec de l’antic institut Serra de Marina, situat a Premià de MarBarcelona. És llicenciada en història i en clàssiques. Podem veure aquí com va anar l’entrevista que tan amablement ens va concedir:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qLqqyyqrhC0[/youtube]

En aquesta xerrada, Isabel Carreras ens explica que, tot i estar jubilada, es fixa en els referents clàssics que veu arreu, abans els apuntava perquè li servien per la seva tasca docent però actualment només gaudeix de la seva presència i del record que li proporciona veure’ls. No veu gaires referents pel Masnou, el seu poble, en veu molts a Barcelona, sobretot a botigues, diaris… L’àmbit dominant en referents llatins és la política i en referents grecs els noms científics i tècnics. Ens comenta que els referents clàssics donen un caire “global” a un mot, i ens comenta també que les paraules gregues són l’origen i que són molt transparents, al ser l’origen de les denominacions, volen dir el que volen dir. Ens diu que els mots clàssics no s’utilitzen tant com voldria, i que és molt bo que tinguin un valor de perennitat i de globalització; doncs, és el nostre origen i ens ajunten a tots, és un patrimoni comú. La gent no és conscient dels referents que ens envolten ens comenta, la majoria de gent s’intriga quan en veu i si els hi ho expliques els agrada sentir-ho, però no en són conscients. Ens explica que Washington DC és una capital neoclàssica, doncs als nord-americans els referents clàssics els hi apassionen, fins i tot el seu lema nacional que és “E Pluribus Unum“, que significa “De molts, un”. Diu que des de petita li han encantat les clàssiques, tot el relacionat amb el llatí, menys els romans, que opina que són imperialistes i que no hem d’aprendre d’aquest imperialisme. El grec la va enamorar ens comenta amb il·lusió, i que tot i haver estudiat història, es va dedicar a fer classe de clàssiques. Diu que en les classes de cultura clàssica ha dut a terme alguna activitat, com fer buscar aforismes grecs… agradant més aquestes activitats als seus alumnes que treballar la llengua. Comenta el gir en les seves classes, a partir de la revolució del blog de la Margalida, de fer veure els referents clàssics a l’actualitat. Ens parla també de les seves antigues col·leccions sobre referents clàssics, retalls de premsa, fotografies, i que ho té tot guardat a internet. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga de perfums l’anomenaria “Lacrima Dei

Parlant amb Xavier Domeño

Vam parlar amb Xavier Domeño, professor de clàssiques  de l‘INS Lluís Companys de Ripollet (Barcelona) jubilat des de l’any 2005. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 24 d’octubre de 2013 a les 19h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com en Xavier ens va respondre a les nostres preguntes de molt bona gana:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DEIx_4-bX7M[/youtube]

Xavier Domeño ens comença dient que li atrau molt tot el que pertany al món clàssic, a l’antiguitat en general, s’hi fixa amb satisfacció en observar que encara perdura allò que en un moment va ser tant important i que ara ens marca el dia a dia. S’hi fixa per plaer, i alguns dels referents els penja al Facebook per ampliar la seva difusió. Ens comenta que hi ha referents arreu, n’hi ha en gran quantitat, sobretot en l’àmbit estatuari. En general, la gent no fa cas d’aquests referents. En Xavier no feia servir gaire en la seva tasca docent els referents com a eina de treball, tot i parlar de mitologia, arqueologia… doncs es centrava més en la llengua. Ens explica que la seva estimació cap a les clàssiques li ve de ben jove. Va néixer a Tarragona, on hi ha un bé de Déu de referents clàssics. Va estudiar filosofia pura i poc després va començar a estudiar llatí. Va realitzar algunes excursions amb els seus alumnes per culturitzar-los i fer-los veure els referents, com una ruta mitològica en el laberint d’Horta, una gimcana per la Barcelona Romana… Ens explica també les seves visites amb els alumnes al Museu de Badalona, ampliat més tard per abastar les importants restes romanes. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga, l’anomenaria “Carpe Diem

Parlant amb Auda Ferrer

Vam parlar amb Auda Ferrer, professora de clàssiques  de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat, Barcelona. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 24 d’octubre de 2013 a les 17h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com l’amabilitat amb què Auda Ferrer va respondre a les nostres preguntes, així com el seu entusiasme pel món clàssic i per donar-lo a conèixer no sols als seus alumnes sinó també a nosaltres:

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jiDdwudsYb0[/youtube]

 

Com hem pogut sentir,Auda Ferrer ens va parlar sobre el món clàssic relacionat amb les noves tecnologies, les TIC. Ens comenta que internet facilita la divulgació del món clàssic, per exemple quan ella veu algun referent clàssic pel carrer el fotografia amb el telèfon mòbil i el penja al Facebook. No pensa que la gent sigui conscient dels referents clàssics que ens envolten i creu fermament que són els professors els qui han de despertar aquest interès. Comenta que no podem prescindir de la nostra cultura, i que aquests referents en són un exemple. Diu que la seva atracció cap al món clàssic prové d’una professora que tingué de jove, Teresa Maspoch. Ens ha dit que quan treballava a Roses, l’any 97-98, va realitzar un treball amb els alumnes cercant els noms dels carrers (i ens hem adonat que encara no estan geolocalitzats en el Google Maps de Carrers amb referents de El Fil de les Clàssiques). Finalment, ens va dir que si tingués una botiga de cosmètica l’anomenaria Ego.

Parlant amb Ramon Coll

Vaig parlar amb en Ramon Coll, autor de nombrosos treballs de recerca arqueològica i etnogràfica que han estat publicats en forma de llibre i en diverses revistes especialitzades. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 10 d’octubre de 2013 a les 16h. al Museu de l’Estampació del carrer Joan XXIII, 8 de Premià de Mar (Barcelona) i vàrem parlar sobre Premià i els seus orígens. En Ramon em va atendre amb molt d’entusiasme i amb moltes ganes de compartir els seus coneixements amb tots vosaltres. Aquí en teniu el resultat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ogsmy1U2_G0[/youtube]
En aquesta entrevista a Ramon Coll, ens centrem en el poble de Premià de Mar, que és on treballa en Ramon. Responent a la primera pregunta, el primer referent que trobem és el nom del nostre poble, Premià de Mar, que prové dels mots, Primiliano, Premiliano, Primiano, Premillano, Primiiano, Primilan i Primilia. Parlant sobre la importància dels referents, ens diu que la nostra llengua prové del llatí i que aquests referents són congènits. Sobre els referents en botigues, comenta que n’hi ha i són de gran importància. Ens comenta també que el Llatí és tan important que estudiïs el que estudiïs, s’hauria de fer un any de llatí com a mínim, doncs són les nostres arrels i és el més important, s’ha de tenir un mínim de cultura en aquest àmbit. Opina que la gent no s’interessa pels referents, en gran part per no tenir aquesta base que recomana. També ens ha informat de la localització dels pocs rellotges solars que queden a Premià de Mar: Masia de Can Manent, Masia de Can Comes, Carrer Sant Cristòfol i pocs més dient-nos que a Premià de Dalt n’hi ha més. Respecte a la revista Vila Primilia, ell hagués escollit un altre nom: Villa Primiliani, en masculí en aquest cas. Per acabar, ens diu que si posés una peixateria, li posaria Posidó.
Parlar amb en Ramon ha estat un plaer i ens ha recordat una pila d’apunts de El Fil de les Clàssiques i d’Aracne fila i fila.