In memoriam Coloma Blanes i Blanes (1932-2024)

En els primers dies de 2024, concretament el 9 de gener, avui fa un any, va morir Coloma Blanes i Blanes (1932-2024), que, havia estat des de temps enrere i fins a la seva jubilació, catedràtica de Grec a l’Institut Joan Alcover de Palma.

Obituari: Coloma Blanes i Blanes (1932-2024)

Espluga , X. ., and M. . Capellà Soler. “Obituari: Coloma Blanes I Blanes (1932-2024)”. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualia, no. 14, Dec. 2024, pp. 193-6, doi:10.1344/AFAM2024.14.12.

Coloma Blanes i Blanes

Coloma María del Rosario Blanes havia nascut a Artà el 6 d’octubre de l’any 1932 en el si d’una família nombrosa (era la setena de tretze) i  benestant que tenia, entre d’altres,  possessions a Calicant ( a Sant Llorenç)  i Son Marí ( a Santa Margalida), a més de sa Posada a Artà i una casa senyorial a Palma. Després d’acabar els estudis de batxillerat al Sagrat Cor de Palma, va estudiar la Llicenciatura de Filologia Clàssica a Barcelona, però el primer any de Filosofia i Lletres, en ésser comú a totes les especialitats, el feien des de Palma, i s’examinaven lliures a Barcelona. Va comptar amb la preparació de Font i Tries i d’Eusebi Riera, pare de la professora, novel·lista i acadèmica Carme Riera. Llavors ja a segon residí a la residència del Sagrat Cor a Sarrià i acabà la carrera el 1952-53, any en què a Barcelona es mogué la primera gran vaga general de la postguerra i passà gran part del darrer curs a la possessió de casa seva i a la casa de Palma. En acabar la carrera, el 53-54 començà a fer classes a escoles religioses de Palma -entre les quals la de les Trinitàries, al carrer de la Concepció- , es casà amb l’oceanògraf Pedro Balle Cruellas el 1957, i el 1964 se presentà a oposicions d’agregaduria de Grec i les guanyà amb destí a l’INEM femení de Gijón (1964), però no arribà a ocupar la plaça perquè la permutà per una plaça a Palma, al Joan Alcover. L’any 1980 esdevingué Catedràtica de Grec d’Ensenyament Mitjà  i ja de catedràtica la destinaren primer a Llucmajor i poc temps després a l’INEM d’Inca i finalment altra volta al Joan Alcover, on se jubilà el 1992 amb seixanta anys. Sempre contava que se presentà a càtedra perquè als agregats els feien omplir horari amb assignatures afins de Lletres, i en canvi els catedràtics tenien guanyada l’exclusivitat de l’assignatura de què eren titulars.

Tot i restar a l’ensenyament secundari durant tota la seva vida laboral, Coloma Blanes col·laborà en diverses iniciatives didàctiques de la nounada Universitat de les Illes Balears (UIB).

Així, l’any 1985, en el marc de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB publicà, juntament amb el llatinista Alexandre Font Jaume i la historiadora Manuela Alcover Lladó i amb il·lustracions de Jaume Ramis, una antologia bilingüe llatí-català a partir dels textos dels Carmina Burana. Es tractava d’un petit quadern, destinat als alumnes de les assignatures de Llatí i d’Història de l’Art, que constituïa una introducció a la interpretació del context cultural d’aquest text literari, amb una lectura comentada d’algunes composicions, amb un volum dedicat al professor i un destinat a l’alumne.

L’any següent, amb els mateixos autors, repetia l’experiència dedicant també un petit quadern a l’estudi de la figura de Medea, conjuntant igualment els aspectes mitològics amb la tradició històrico artística, en el volum Medea. Aproximació a una cultura a través d’un mite

Amb Alexandre Font, repetia autoria en l’encara imprescindible Les Illes a les fonts clàssiques, escrit en col·laboració també amb Joana Bonet i Rosselló i Aina Maria Rosselló i Callejas, aparegut el 1990.

Després de la seva jubilació va continuar col·laborant activament amb el departament d’educació de Mans Unides, tal com ho va fer la seva professora, la catedràtica de Grec Francesca Massot i Villalonga  (1921- 2019 ).

La professora de Grec, Coloma Blanes i Blanes, amb els seus alumnes de COU de Grec de l’institut d’Inca (curs 1982-1983): Joana Maria de Selva, Toni de Sencelles, Maria Àngels de Sineu, Fanny d’Inca i Margalida de Campanet

 Per als qui vàrem tenir la sort de ser alumnes seus, Coloma Blanes era la mestra per excel·lència i la millor professora, una persona increïble, bondadosa, amb sentit de l’humor que professava una profunda fe, i amb la seva immensa passió pel que ensenyava a tots ens va deixar un record inesborrable i a alguns ens va despertar la nostra vocació i ens ha marcat la nostra vida docent. Les seves classes de grec, amb un guix i una pissarra, eren rigoroses (ens feia traduir Tucídides i Homer ja a primer)  i alhora despertaven la curiositat pels diferents aspectes del  món grec i la seva pervivència al llarg dels segles fins a l’actualitat amb audicions de la Medea de Cherubini, amb visites al cinema a Palma per veure la Medea de Pasolini, sense abandonar mai el paper dels romans, grans transmissors del llegat hel·lènic al món occidental, així ens feia fer representacions teatrals amb vestimenta clàssica al teatre romà de Pol·lèntia, lectures dramatitzades en diferents llengües de les diferents Antígones en un treball interdisciplinar i interdepartamental, dramatitzacions al poblat talaiòtic de Ses Païsses, en el seu estimat Artà natal, de fragments de La deixa del geni grec del poeta Miquel Costa i Llobera amb Nuredduna i uns presoners grecs a punt de ser sacrificats per les tribus de foners nadius, ens va facilitar la participació a les Feriae Latinae, organitzades per la llatinista Bàrbara Pastor, on durant uns dies es parlava només llatí amb gent de tot el món i sols es consumia menjar romà a partir de les receptes d’Apici, etc. Els apunts de llengua, literatura grega i cultura i civilització de batxillerat tenien un nivell acadèmic tan alt fins al punt que ens varen servir per preparar-nos les oposicions i guanyar-les a la primera.  Coloma Blanes ens va il·luminar el camí en la docència i també en la vida fins a l’últim moment de la seva llarga vida. Ens venia a veure als exàmens de Selectivitat, ens feia quedar al cap de cinc anys per saber què havia estat dels nostres estudis universitaris i de la nostra vida, ens continuava seguint i interessant-se pel que nosaltres fèiem (cercant-nos en la guia telefònica primer i més endavant a les xarxes socials), … També va restar unida per sempre al Berenguer d’Anoia d’Inca, on vàrem tenir la sort de ser els seus deixebles, i en la preparació dels actes del  cinquantè aniversari i, arran del monument commemoratiu de la Balanguera de Joan Lacomba, ajudà a descobrir el món de les Moires en el fil de la lletra que filava la Balanguera i el seu magisteri arribà ben intacte fins a El Fil de les clàssiques.

Coloma Blanes i família

Amb Pedro Balle Cruellas va ser mare de cinc fills: Aquil·les, Carles, David, Eduard i Ester), set néts (Nèstor, Elvis, Bàrbara, Laura, Helena, Dione i Josep) i quatre besnéts (Lua, Quim, Martina i Nil). La petjada clàssica és ben patent en alguns dels seus antropònims i sobretot en la seva educació i filosofia d’entendre la vida i també la mort. Va enviudar l’any 2010. Aleshores sovint anava a la propietat familiar de Cala Ratjada, tot recordant els seus temps de joventut, i fins a l’últim moment comentava amb el seu fill Carles les lectures que aquest anava fent de literatura grega i llatina i  els paral.lelismes entre passatges llegits i d’altres de l’Antic i sobretot del Nou Testament. I val a esmentar un apotegma que, gairebé idèntic, apareix al llibre del Seràcida de l’Antic Testament, deuterocanònic, original en hebreu, on llegim  11, 28-29: “Abans de la mort no tinguis ningú per feliç perquè és al final que un home es fa conèixer”, tot recordant els versos finals de l’Èdip Rei  de Sòfocles:

ὥστε θνητὸν ὄντ’ ἐκείνην τὴν τελευταίαν ἰδεῖν
ἡμέραν ἐπισκοποῦντα μηδέν’ ὀλβίζειν, πρὶν ἂν

τέρμα τοῦ βίου περάσῃ μηδὲν ἀλγεινὸν παθών.

Versos que segles a venir Petrarca dugué encara a un graó més elevat, segons li deia el seu fill Carles, al Sonet LVI del Canzoniere:

” Et or di quel ch’i’ho letto mi sovene
che nanzi al di de l’ultima partita
uom beato chiamar non si convene”.

Certament seguint l’adagi de Petrarca: “Un bel morir tutta la vita onora”.

El comiat definitiu serà Eurípides, a Alcestis 463-464: κούφα σοι / χθὼν ἐπάνωθε πέσοι, γύναι i autors com Ovidi (Art d’estimar 3.740) o Tibul (Elegies 2.4.50) en repetiran sentèncias similars: terraque sit super ossa leuis.

Coloma Blanes i Blanes descansa en pau a la tomba familiar del cementiri mallorquí d’Artà i el seu llegat es manté inesborrable en els seus familiars i amics, així com en els seus deixebles i estudiosos que s’apropen als seus escrits amb finalitats tant didàctiques com de recerca. S.T.T.L.

Bibliografia

Alcover, Manuela, Blanes Coloma, Font, Alexandre (1986), Medea. Aproximació a una cultura a través d’un mite, Palma, Centre de recursos pedagògics d’Educació Compensatòria.

Blanes i Blanes, Coloma, Bonet i Rosselló, Joana, Font i Jaume, Alexandre, Rosselló i Callejas, Aina Maria (1990), Les illes a les fonts clàssiques, Palma, Miquel Font.

Espluga, Xavier i Capellà Soler, Margalida. “Obituari: Coloma Blanes I Blanes (1932-2024)”. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualiano. 14, Dec. 2024, pp. 193-6, doi:10.1344/AFAM2024.14.12.

Font Jaume, Alexandre, Alcover Lladó, Manuela, Blanes Blanes, Coloma (1985), Carmina Burana. Una antologia, Palma, Institut de Ciències de l’Educació – Universitat de les Illes Balears (Recursos didàctics).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *