Bé, com qualsevol treball que es realitzi, hem de dir que ha estat difícil fer tota aquesta recerca per un cantó de referents i per altre cantó les xerrades. Però aquests dos termes que semblen ben oposats, no ho són. Al llarg del nostre treball ens hem anat adonant que el major referent que podem trobar són les persones. En la majoria de les entrevistes la gent ens diu que s’hi ha dedicat a les clàssiques degut a que van començar bé gràcies al seu professor, ells varen ser qui els van fer agafar el gust per allò clàssic. En aquest cas, el nostre gran referent com a professora, tutora i persona és la Margalida Capellà.

Volíem fer-li una entrevista ja que seria una font de coneixement molt gran però quan li ho vam proposar, ens va dir que no era possible, ella és la nostra tutora i, per tant, creu que no era adient entrevistar-la; però amb la seva ajuda com a tutora del treball hem arribat a molta gent important, tot i que sempre ens mancarà el nostre més gran referent.

En un principi, la meva recerca particular tractava sobre l’ecologia a l’Antiga Roma, ja que ho volia relacionar amb el projecte Comenius que es duu a terme en el nostre centre, INS Premià de Mar aquest tracta sobre la sostenibilitat i totes les seves vessants. Però, un dia, la Margalida va dir-me, amb molt d’encert, ‘aquest tema, Elisa, no t’agrada i si no t’agrada no podrà brillar de cap de les maneres.’ I després d’uns dies d’incertesa i confusió per a mi ja que no sabia quin tema escollir, va dir-me de sobte: ‘Ahir vaig pensar, Elisa, ja que sempre m’ensenyes referents d’allà que potser seria una bona idea fer el teu treball sobre referents clàssics, però no te’ls acabares.’ Aquest període de temps coincidia amb una sortida que vaig fer a Montserrat i on vaig trobar un munt de referents.

Al principi no tenia del tot clar com enfocar aquest treball ja que veia que hi havia molta feina per realitzar i que seria difícil recopilar tots els referents, a dia d’avui però, veig clar que és una recerca impossible d’abastir tota sola i en el poc temps que tenim, però deixem el fil obert perquè tothom posi els seus referents per fer-ho el més complert possible i poder arribar ben lluny i endinsar-nos en aquest gran món dels referents clàssics.

Després d’uns mesos, aquesta idea de treball continuava amb la seva essència però va agafat un altre rumb, el que veiem ara mateix. Tal i com hem dit abans, es basa principalment en dos grans blocs, els referents a peu de carrer i les persones com a referents, és a dir, les xerrades.

Quan vàrem encetar aquest segon bloc, que des de bon principi no hi era, van començar els viatges a Barcelona i com jo no sóc gaire de viatges, vaig preguntar al meu company F. Xavier Gras si m’acompanyava, aquest va accedir-hi sense problemes. Doncs després de les primeres xerrades va quedar fascinat per veure la quantitat de referents clàssics que hi ha, és a dir, que quasi des del principi de les entrevistes ell tenia clar que aquest treball li atreia, no li cridava molt l’atenció però era una molt bona recerca i molt interessant. No va ser fins la xerrada amb Eulàlia Vintró on va quedar bocabadat de les seves paraules i la seva saviesa, i des d’aquella xerrada va començar a veure el món d’ una altra forma, ja havia agafat la ‘mirada clàssica’ i va començar a agafar més gust pel món clàssic fins el punt que podem dir que l’apassionen els referents i el fet de trobar-se’n pel carrer. I com que el seu treball no anava gaire avançat vaig aprofitar l’ocasió per proposar-li si el volia fer amb mi i hi va accedir encantat. Llavors va començar la nostra odissea per aconseguir que el realitzés amb mi.

A dia d’avui podem dir que estem molt i molt contents d’haver pogut fer el treball junts, moltes gràcies a la seva antiga tutora Anna Vinyoles per permetre-ho i a tothom qui ha confiat en nosaltres o que ens ha donat el vist-i-plau. Cada dia estem més contents d’haver tirat per aquest camí de les xerrades, perquè gràcies a això hem conegut a gent que per a nosaltres és molt important, com la Bàrbara Pastor, que a part de la xerrada amb ella, vàrem tenir el plaer d’assistir a un fòrum d’oratòria que va realitzar als alumnes de quart i vam quedar encara més meravellats del que estàvem.

Nosaltres hem investigat de quina manera la gent és un referent, hem buscat el referent dels referents a partir del PLE de la nostra professora. Hem fet una bona recerca de referents, cada persona que hem entrevistat d’alguna manera és important i la difusió que en fem és encara més important. Com va dir en la sortida literària d’Espriu a Arenys de Mar el nostre professor de literatura catalana, Vicent Sanz, ‘el col·leccionisme és una forma de coneixement‘, i no va pas equivocat, nosaltres tenim una col·lecció ben gran i això ens ha enriquit per sempre més com a estudiants, però sobretot com a persones.

Els nostres entrevistats i la nostra pròpia professora han anat fent difusió de les entrevistes, aquí teniu una recopilació de difusions: