Parlant amb Coloma Jofre

Vam parlar amb Coloma Jofre, professora de clàssiques de l’institut Apel·les Mestres de L’Hospitalet de Llobregat. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 12 de novembre de 2013 a les18:30h. al Bar Estudiantil de la Gran Via de les Corts Catalanes, 592 (Barcelona). Aquí podeu veure com va anar la xerrada i com, amb molt de gust, ens va contestar a totes les preguntes.

[youtube]http://youtu.be/mc74fLpw43Q[/youtube]

En aquesta xerrada amb Coloma Jofre comencem parlant de referents clàssics arreu, dient-nos que sempre està atenta a noves troballes, ens comenta que fer-ho li agrada, i amb el temps ho ha après a estimar, comenta que quan ella estudiava, tota la tradició clàssica i la pervivència no rebia l’atenció que necessitava, fins arribar a un curs on es centrava l’ús de referents en la literatura. Ens comenta que Barcelona forneix d’una gran quantitat de referents, arquitectònics (columnes, finestres..) i en botigues. L’àmbit que domina a Barcelona és l’arquitectònic. Encara s’utilitzen tants referents degut a que són la nostra pàtria cultural comuna. Ens comenta que la cultura predominant avui dia, l’anglosaxona, també beu de la tradició clàssica, diu que, actualment, saber de clàssics dóna un “toc de distinció”, una mostra de cultura. És important que es mantinguin ja que si es perd el coneixement es perd la interpretació de la nostra cultura i del nostre entorn. Comenta que és necessari tenir uns coneixements bàsics de cultura. Creu que la gent no és conscient dels referents que hi ha, en gran part, perquè no els coneixen, inclòs ella mateixa. Dia a dia, segueix descobrint referents com per exemple SPA, els centres de salut que ofereixen tractaments en base d’aigua, doncs aquest nom és un acrònim i significa “Salutem per Aquam“, salut a través de l’aigua. Explica que en els vins hi ha un gran nombre de referents, també trobem referents al cinema, com “Gladiator”. La seva estimació cap a les clàssiques es deu a la seva família, en part culturitzada, i amb intriga per la cultura. Per altra part, a Mallorca una professora anomenada Coloma Blanes (-que també va ser professora de la Margalida), li va fer entrar satisfactòriament en el món del llatí i el grec. També ens parla de la seves companyes i amigues, Mercè Otero i Bàrbara Matas. Explica que la seva estimació cap a les clàssiques augmentava cada cop que viatjava, on buscava llocs on trobar ruïnes i museus, “viatjar retroalimenta molt el gust per les clàssiques” comenta amb il·lusió. En aquests viatges, compra alguns records (imants de nevera, figuretes…) sense voluntat col·leccionista, ho porta a l’institut i ho rifa. Tots aquests referents ajuden a la Coloma a fer veure als alumnes la quantitat de referents clàssics que hi ha, per exemple en un encenedor o un grafit. Ha realitzat activitats de recerca d’aquests referents amb els alumnes, actualment els fa cercar informació sobre aquests, comenta que ser el subjecte actiu d’un aprenentatge, fer la pròpia descoberta, ajuda a l’interès de l’alumne. I finalment si hagués de posar un nom a una rellotgeria, seria Tempus Fugit.