Tots els camins duen a Roma i nosaltres ens hem endinsat al món de les clàssiques i tot ens ha conduït als principals referents clàssics, els.professors i estudiosos del món clàssic en particular i humanistes en general. Ara bé , el camí per arribar-hi no ha estat gens fàcil, ple d’aventures i coneixences. Ha esdevingut tota una odissea!

Primer de tot, hem de reconèixer hic et nunc que aquest treball no sempre ha tingut el mateix rumb, hem fet moltes ziga-zagues,  ja que va ser encetat amb una altra finalitat de la que ara n’esteu veient el resultat: vàrem començar amb els objectes (productes publicitaris, establiments…)  i hem acabat amb les persones (professors i professores, arqueòlegs, humanistes tots). Una cosa sí, sempre hem perseguit l’objectiu d’endinsar-nos en aquest gran món, el món de l’origen del pensament, de les societats, per tal d’esbrinar el que hem estat, som i serem.

Una idea molt bona va ser realitzar el treball d’acord amb les TIC, igual que part de la tasca didàctica que fan alguns dels professors amb qui hem tingut la sort de parlar, doncs gràcies a aquestes noves tecnologies, la difusió de la informació guanya molt terreny, a més a més de la velocitat d’aquesta difusió a través de les xarxes socials, ajudant-nos a arribar, per exemple, a la majoria d’entrevistats/des en aquest treball, i que ha crescut a mesura que s’ha anat entrevistant i difonent a Facebook, Twitter,… les entrevistes i que creixerà, ja que aquest treball és in aeternum a la xarxa i, a més, inabastable: tants són els referents que és impossible capir-los tots.

En aquest treball hem pogut, en gran part gràcies a les TIC, com bé dèiem abans, entrevistar gent molt important en la tasca de la difusió del món clàssic, gran part, per no dir tots, professors/res, o ex-professors/res, siguin d’aquí, de Premià de Mar, de Barcelona o de Girona; però també de Badajoz, Vigo, Mérida, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Múrcia, Mallorca, Tenerife, Sevilla, gent més internacional, i, fins i tot, gent molt activa en l’actual procés sobiranista, tots/es i cada un/a d’ells/elles tan important com l’anterior.

Com bé deiem abans, gràcies a la realització d’aquesta recerca ens hem endinsat en el món de les clàssiques, veient i fent-vos veure a tots els que mireu aquest bloc  que l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma estan molt més presents en la nostra quotidianitat del que nosaltres pensem. Gràcies a totes i cada una de les xerrades que hem mantingut, podem mostrar-vos el nostre objectiu, que no és un altre que la difusió del món clàssic, el fer veure que tots formem part d’aquest món, que per a alguns resulta lluny i passat de moda, però que en veritat, podeu veure que no és així, doncs el món en què vivim és, en la major part, món clàssic, el que hem heretat de l’antiga Grècia i Roma. Nosaltres en som els seus hereus i de nosaltres depèn la seva pervivència.

Per tal de conèixer el grau de coneixement i l’opinió respecte els referents clàssics a la gent del nostre poble Premià de Mar, vàrem realitzar una enquesta online perquè la contestessin com més premianencs millor, també ens la vàren respondre els alumnes de quart de llatí del nostre centre, als que també els hi vàrem presentar un joc, que seguidament citarem, aquesta enquesta era oberta a tot el públic i la podia contestar qui volgués, ja que es troba a internet. Un altre gran ús de les TIC. Gràcies a aquesta enquesta hem pogut veure que els premianencs tenim un bon ull pels mots clàssics.

Com hem esmentat anteriorment, vàrem realitzar, gràcies a la inspiració després de parlar amb  Lourdes Tapia, un joc que el vàrem anomenar Nomen Omen, aquest joc el vàrem poder posar en pràctica amb els alumnes de quart de llatí, amb aquest joc hem pogut concloure que aquests alumnes trien els noms amb referent clàssic per les botigues per gust, perquè els hi agrada.

També, com han fet i fan els alumnes d’en Francesc Nadal, hem treballat amb la Realitat Augmentada, barrejant el món clàssic amb les noves tecnologies, una activitat molt divertida, i entretinguda que tothom pot dur a terme tenint nocions bàsiques d’informàtica. El món clàssic sempre s’actualitza i s’adapta als nous temps. Precisament perviu perquè té aquesta capacitat d’adaptació.

Ara aquest treball queda a les mans de tots per poder accedir al coneixement del món clàssic, aquest és un bloc, igual que molts altres, que beu del món clàssic i que serveix, com hem esmentat abans, per fer veure a la gent que els referents clàssics són els que ens marquen el dia a dia, que conèixer-los és estimar-los i alhora voler transmetre’ls.

Respecte la nostra hipòtesi, podem començar responent que, com volem mostrar a tothom,  més que trobar sovint referents clàssics el que podem dir és que tot el que tenim i veiem actualment són referències a l’antiga Grècia i l’antiga Roma, per exemple, simplement dialogant amb algú estem fent referència al món clàssic, ja que la nostra apreciada llengua prové del llatí, quan anem a un spa, no ens n’adonem però les sigles signifiquen: “Salutem per Aquam“, i fins i tot hi ha pel·lícules que tenen un rerefons clàssic, com una història mitològica, per exemple la pel·lícula “Avatar” on apareix un planeta anomenat “Pandora”. Com ens diuen alguns dels entrevistats, la gent no s’hi fixa, però nosaltres som grecs i romans modernitzats, excepte en l’àmbit de les noves tecnologies, seguim vivint com grecs i romans evolucionats.

Com ens diuen la majoria dels entrevistats, no seríem el que som sense la cultura clàssica, llavors és important que es mantinguin els referents, ja que si se’n perd el coneixement es perd la interpretació de la nostra cultura i del nostre entorn, les bases dels quals recauen en el món clàssic. El grec té un pes cultural important, sobretot en els elements arquitectònics, la mitologia, les lletres de l’alfabet…; en canvi, el llatí, tot i que perviu en les llengües romàniques, en els neologismes actuals, en la ciutat del Vaticà, en grups i classes de llatí viu…, es considera malauradament una llengua morta, i de fet al llarg de la seva història ha mort una i altra vegada,  el trobem molt sovint en nom d’establiments comercials, productes (especialment vins).. ja que es considera que dóna prestigi i qualitat. Podríem dir, doncs, que el llatí ha esdevingut més que una llengua morta (lingua mortua), una llengua immortal que sobreviu amb salut després de cada enterrament:

O quoties obitum linguae statuere Latinae!

Tot tamen exequiis salva superstes erat.

  (Josef EBERLE, Lingua mortua)

Quantes vegades han dit  que la llengua llatina ha mort!

tanmateix sobrevivia sana i estàlvia a cada enterrament.

El grec i el llatí, la cultura que grecs i romans ens han llegat són ben vigents en el segle XXI i formen part del nostre imaginari col·lectiu.  Els nostres entrevistats a les seves classes hi tenen un paper cabdal i tot sovint els fan servir  per fer veure als alumnes la quantitat de referents que arreu hi ha. Després de totes les xerrades que ens han proporcionat els nostres entrevistats, podem dir clarament que els principals i més importats transmissors de referents clàssics són els PROFESSORS, uns autèntics mestres, i no només de referents clàssics, sinó que cada professor és un referent per a cada alumne. Com bé ens han explicat els nostres entrevistats, un professor et marca molt i si és bo i t’encamina bé, el tindràs sempre com a referent, mai no ho oblidaràs.

Clarament i després de totes les xerrades que hem fet podem concloure que el paper de professor referent, principalment el de Cultura Clàssica, de Grec, de Llatí, de Llengua i de Literatura, … tot i que també pot ser d’economia o d‘aula d’acollida, si té un esperit remarcadament humanista, té un pes molt important i per aquesta raó s’ha de continuar així i s’han de preservar les matèries d’humanitats i la difusió del món clàssic en tots els àmbits culturals. Cal guiar bé a l’alumne i mai no s’ha de deixar de fer-ho perquè si no es fa, perdríem una font ben gran de referents i sense ells no seríem gairebé res.

En conclusió, els clàssics amb el seu passat han fet possible el nostre present i els professors amb un marcat caire humanista, encara que siguin de ciències, són els principals responsables i difusors d’aquests referents clàssics perquè la tradició clàssica continuï in aeternum a través dels futurs periodistes, polítics, publicistes, cineastes, literats… tots ells ciutadans, hereus també de grecs i de romans, cosmopolites dels referents clàssics; per tant, els professors són els autèntics Referents!