El dia 30 d’octubre de 2013 a les 18:30 vam quedar amb en Joan Alberich, catedràtic jubilat de grec i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l‘Institut Emperador Carles de Barcelona, degut a un error nostre per falta d’experiència no el vam poder conèixer en persona, però molt amablement el mateix dia ens va respondre les preguntes per Gmail i aquí teniu les seves respostes:
1. Per què li agrada trobar referents clàssics arreu?
Perquè te’ls trobes arreu. en els anuncis, en l’art, en la pintura, en l’escultura, en la música, en el cinema , en el parlar quotidià, etc.
2. Amb quina finalitat ho fa?
El fet de comparar el present amb el passat del món clàssic és inevitable per a un persona que s’ha dedicat a ensenyar llengües clàssiques i la seva cultura.
3. Per què creu que encara s’utilitzen mots amb referents clàssics arreu?
Els humans tenim més passat que futur. I en la cultura el passat pesa, perquè tots els assoliments literaris, artístics, científics tenen el seu pes. Tan aviat com un es pregunta la raó de les coses, el món clàssic surt immediatament. Per a un estudiant si es pregunta quin és l’origen de les matèries que estudia, gairebé totes tenen nom grec o llatí. Nom grec: Matemàtiques, Física, Gimnàstica, Història, Geografia, Filosofia, Geologia, Biologia, Mitologia…Llatí: Literatura, Català, Castellà, Llengua, etc.
4. Per què és important que s’utilitzin tants referents?
Plató i Aristòtil ja van afirmar que l’ésser humà és imitador per naturalesa. Les criatures imiten els pares, els mestres, els cantants, els seus ídols d’una manera inconscient. A mesura que una persona madura va prenent consciència d’aquesta realitat.
5. Quins referents ha trobat pels carrers de Barcelona?
Pel que fa als noms, carrer d’Homer, de Virgili, de Marc Aureli, d’Horaci.
L’arquitectura, sobretot, la noucentista, imita els assoliments arquitectònics clàssic, com les grans finestres termals del Palau Nacional de Montjuïc, les columnes jòniques davant la font de Montjuïc, les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona, moltíssims monuments dedicats a ciutadans il·lustres es fan posant un bust damunt d’un pilar com si fos un herma clàssic. Per exemple el monument a Macià de la plaça de Catalunya, l’herma que corona el monument al doctor Robert de la plaça de Tetuan, etc.
6. Ha fet cap ruta de referents clàssics?
Sí, he fet de guia amb alumnes i persones grans mirant i comentant els referents clàssics del Passeig de Sant Joan, del parc de la Ciutadella, de les Rambles barcelonines, de la Via Laietana etc.
7. Podria fer-ne una on surtin un o dos referents de cada àmbit?
Barcelona com que és una ciutat comercial té Hermes o Mercuris a tot arreu. A la plaça de Catalunya hi ha un Hermes damunt de la rotonda que hi ha al capdamunt de la casa cantonera entre Rambla de Catalunya i plaça de Catalunya; A la cantonada entre plaça de Catalunya i la Rambles hi ha un altre Mercuri a la porta principal de ferro, perquè abans hi havia un banc. A la plaça de Catalunya fent cantonada amb el Portal de l’Àngel hi ha un mont de caduceus, símbol de Mercuri, perquè és la seu dels Banc d’Espanya.
També hi ha un Mercuri preciós davant de l’estació del tren de Mataró, que a més corre damunt d’una roda de tren..
8. De quin àmbit n’hi ha més?
En tots els àmbits, el comercial ha estat tractat abans, l’industrial també sempre veiem la personificació de la Indústria amb una roda dentada i amb paquets de coses que envien els industrials.
A les esglésies també trobem llatinismes: Domus Dei, Porta coeli, etc. Al capdamunt de la creu de tots els sants Crist hi posa INRI = Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, etc.
En els magatzems del Corte Inglès del Porta de l’Àngel diu LABOR OMNIA VINCIT, i moltíssims altres exemples.
9. Solen ser mots ben trobats o mots que només sonen bé i que potser no tenen sentit amb el que venen o patrocinen?
Normalment estan ben posats. per exemple una botiga de roba femenina es diu VESTA; una bodega que venen VINVM DIVINUM perquè és un botiga DI/E VINVM..
10. La gent s’interessa molt pels referents clàssics?
Quan es té sensibilitat cultural és molt fàcil que la gent s’hi interessi. Tothom que té lleugeres nocions de filosofia i d’història és propens a descobrir elements clàssics arreu.
11. A qui coneix que l’interessi aquest tema? Molta gent o en són pocs?
Jo ara estic jubilat, però encara imparteixo dos cursos de dues hores a la setmana en què estan matriculades persones grans que no han tingut oportunitat d’aprofundir en el mon clàssic i ara aprenen grec i cultura clàssica, literatura, filosofia, art, pervivència. Es diu Universitat Sènior i es fa al Col·legi de Llicenciats de Barcelona.
12. Què solen haver-hi més mots d’origen grec o d’origen llatí?
Els mots tècnics, literaris, científics, mèdics, filosòfics són predominantment grecs en totes les llengües de cultura.
Els mots més usuals en les llengües romàniques són predominantment d’origen llatí.
13. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?
Sí, retalls de diari, postals o fotografies d’obres d’art, etc..
A més en totes les obres de la literatura grega que he traduït he dedicat un apartat a la pervivència de l’obra a través del temps en tots els camps en els quals he trobat referents..
14. El va ajudar amb la seva tasca de professor?
M’ha permès tenir una vida més feliç. Aristòtil diu que la cultura fa feliç a l’ésser humà. Jo crec que té raó, malgrat que potser algú no ho cregui. És un problema de fe en la cultura.
15. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?
Vaig tenir una professora que em va fer descobrir el gust pel món clàssic.
Vaig trobar que el món clàssic m’omplia l’esperit o l’ànima més que no pas altres coses que també m’agraden, com la filosofia, la història, l’art, la literatura. I és que al final tot està relacionat.És com a un que li agrada la fruita i no sap si és més bo un préssec, una pera, una poma o una tallada de meló..
16. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?
Segurament que n’hauria trobat, com en troben els artistes i tothom que s’interessa una mica per la cultura..
17. Va fa alguna activitat amb els alumnes? Quina?
Moltíssimes. He estat un professor que he cregut que tant s’aprèn a l’aula com al carrer, com en un museu, com veient teatre, etc.
Durant els darrers 26 anys, en el darrer centre on he estat he tret cada any tots els alumnes de ciències i de lletres que han volgut a Roma. a París, a Viena, a Madrid i Toledo en excursions d’una setmana o de tres dies, a més de les sortides a Tarragona. Empúries, Badalona, Bàrcino, etc. Fins i tot en crèdits d’ESO he comparat amb alumnes la Plaça dels Països Catalans amb l’àgora d’Atenes, perquè crec que cal conèixer els referents clàssics del que tenim més a prop.
18. Als seus alumnes els hi va agradar aquesta activitat? Si vol la pots compartir a la nostra web sota el teu nom.
Crec que sí. Ara només tinc alumnes jubilats com jo. Nosaltres ja no fem servir les modernitats de les webs.
19. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?
Etiquetes:Barcelona, Converses, Joan Alberich, Referents clàssics
[…] i la veritat és que encara que sigui una versió en prosa és una magnífica traducció de Joan Alberich del poema d’Homer. Llegir versions originals de les grans obres clàssiques a vegades pot […]