Nosaltres, per fer aquest treball, vàrem decidir utilitzar les eines TIC, doncs hem reunit la informació de la nostra recerca en forma de blog, i a partir d’aquestes eines i d’altres com les xarxes socials, en aquest cas, el Facebook, hem anat tibant del fil i aconseguint aquesta teranyina tan gran de referents.

Doncs bé, comencem pel principi, hem utilitzat el Google Drive per fer totes les presentacions que hi ha al nostre treball, a classe, al carrer, als llibres, et cetera. Aquesta eina és molt útil, ja que ens permet fer canvis in situ i en el moment que es desitja, i així si tenim coses noves a afegir ho podem fer sense necessitat de guardar i retocar, simplement amb un clic ho podem actualitzar i mostrar-ho a tothom qui entri al blog. A més de les presentacions de referents, en tenim tres que serveixen de glossari, de personatges mitològics, una altra d’escriptors i l’última de noms geogràfics.

També, com comentàvem, vàrem fer ús del Facebook per a la nostra recerca, concretament el PLE de la nostra tutora Margalida Capellà Soler, per aconseguir contactar amb totes les xerrades que hem dut a terme, unes 42. També val a dir que la nostra recerca és contínua i que no parem de cercar referents arreu, ja sigui per mitjà dels professors o de la nostra pròpia recerca. Aquestes xerrades les hem fet o presencials, o per correu o per Skype, com la Bàrbara Pastor entre d”altres.

A més a més, hem utilitzat dos Google Maps endegats al bloc El Fil de les Clàssiques, geolocalitzant en un establiments amb referents clàssics , i en l’altre carrers i places amb referents clàssics.

En el decurs del nostre treball, hem realitzat també dues enquestes: una tracta sobre els referents clàssics que hi ha en el nostre poble Premià de Mar i sobre el perquè no n’hi ha més, i l’altra tracta sobre quin nom amb referents clàssics li posarien els alumnes del cicle de Comerç i màrqueting de l’Institut Premià de Mar a la seva botiga de roba de moda jove. Fetes amb una eina digital també, el Google Docs.

De la segona enquesta, ens va sorgir una idea, i a través de la xerrada amb Francesc Nadal, vàrem agafar el nom més votat dels que hi havia Alter ego, a partir d’aquesta idea, també vàrem fer servir una altra eina digital molt innovadora, la realitat augmentada, (RA) per reproduir el nom del nostre propi establiment de manera tridimensional.

Després una de les persones amb les que vam parar, Lourdes Tapia, ens va donar una molt bona idea, un joc de referents, i així ho vam fer, a través de 16 caixes de llumins vàrem crear un joc amb llatinismes, on els alumnes havien de relacionar el lloc de l’establiment amb el que ells creien que venien, com per exemple, Scripta Manent que pot ser un bon nom per a una copisteria, ja que vol dir que allò escrit roman i per tant és molt adient per la copisteria. Ho vam representar i vàrem jugar amb el joc, els hi va agradar bastant, en ser una activitat nova, diferent, la que no estaven acostumats a fer, doncs va resultar una bona manera d’endinsar-los en el món dels referents. També ens vam inventar el nom d’aquest joc i el vam reproduir tridimensionalment amb la realitat augmentada, s’anomena Nomen omen, ja que el creiem molt escaient.

Per dur a terme tota aquesta recerca a part del PLE del Facebook i dels nostres blogs de classe,  El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila també vàrem cercar a les diferents webs de tota la gent amb qui parlàvem, per saber una mica més d’ells i poder copsar-ne tota la importància que es mereixien. I també vàrem mirar alguna revista Auriga, de la que n’és directora una de les persones amb qui hem parlat, la Montserrat Tudela. Entre altres llibres per cercar referents.

Com a conclusió, podem dir que és un treball fet del tot amb eines digitals i que sense elles hauria estat molt diferent i impossible de realitzar.