El nostre objectiu principal amb Cada passa referents clàssics és demostrar que les referències al món grec i romà formen part de la nostra realitat quotidiana ja que Grècia i Roma són les nostres arrels i perviuen encara avui. Pretenem conscienciar a la gent que estem envoltats de referents clàssics i volem fer-los obrir els ulls a allò que tenen davant seu a peu de carrer: productes comercials, establiments, noms de carrers, anuncis televisius… i navegant per internet (Facebook, twitter…). Som conscients, com a hereus de la cultura i civilització grecoromana, que la tradició clàssica en el món que ens ha tocat viure, després de segles i segles d’empremta en la literatura, l’art, la música, el pensament, … és inabastable. Tanmateix, en el dia a dia, mirem on mirem, veiem referents clàssics i pretenem desvetllar, en la mesura del possible, aquesta realitat clàssica i obrir els ulls, la mirada clàssica del nostre món, a la gent del nostre entorn i sobretot als nostres companys i companyes per tal que sentin més a prop seu el llatí i el grec i valorin molt més els ensenyaments d’aquestes dues matèries.

El treball, tot i així, és enorme i som conscients que no l’acabarem; però que deixarem un fil obert per tal que els alumnes d’aquest curs i de propers cursos el vagin continuant, tal com va passar amb el treball de recerca que fa uns anys va tutoritzar la nostra tutora, Margalida Capellà Soler, i que encara tots continuem i continuaran en un futur: L’empremta d’Orfeu, el TR de Oriol García-Penche a la recerca dels referents clàssics en la música actual, o el regal que van fer a la Margalida tres alumnes seus cinèfils en deixar l’institut: La cinta de NIKH o els referents clàssics en el cinema.

Són tants i tants els referents! Més a prop del que la gent es pensa; en les nostres samarretes, als nostres cotxes, als nostres carrers… En definitiva, som grecs i romans i el llatí i el grec ens han donat moltes de les coses que ara fem servir de manera inconscient; però sobretot la nostra llengua: el setanta per cent del lèxic habitual del català és d’origen llatí i d’aquest, principalment el referent al lèxic científic, tècnic i humanístic,  un trenta per cert prové del grec.

Podíem haver tibat del fil a partir de moltes petjades clàssiques: l’arquitectura, la literatura, l’art, el lèxic, la política, el pensament, … tanmateix, nosaltres no volíem repetir el que ja algú altre s’hi ha dedicat anteriorment, com per exemple en la literatura, en la òpera, en la música, en les pel·lícules, … Hem volgut tibar d’un altre fil, molt més prosaic, això sí. Ens dediquem bàsicament a desvetllar la mirada clàssica de les coses que podem trobar a peu de carrer, asseguts al sofà o davant de l’ordinador, és a dir, busquem allò que està a l’abast dels alumnes de llatí i de grec, el món que poden veure anant pel carrer i navegant lúdicament per Internet.

Per acabar, també ens agradaria despertar aquesta mirada clàssica de la realitat del segle XXI en la gent normal, no erudita.  Per tal d’entendre millor el nostre present, hem de conèixer les arrels del nostre passat i així desvetllar les ganes de buscar informació sobre els establiments on van a comprar o a menjar  o sobre el carrer on viuen, és a dir, ganes de saber que hi ha darrere dels noms dels objectes que els envolten en el dia a dia de la seva vida quotidiana, tot interessant-se per un mot clàssic, la seva etimologia, els canvis que ha experimentat, en definitiva, saber més i guanyar així més cultura. Cultura apassionant i que si en sabéssim més, de ben segur els agradaria i en voldrien saber més ja que quan sabem el perquè, ens vénen ganes de saber més i més.