A cada passa referents clàssics!

La cantant Alba Martínez Reche, més coneguda com a Alba Reche va estrenar el seu primer disc el passat 25 de novembre. Abans de la seva publicació, i després del tret de sortida amb els singles Medusa i Caronte, tot apuntava que el seu primer disc Quimera giraria entorn un mateix fil conductor “la mitologia”, especialment, la mitologia grega,  tema pel qual l’Alba, aposta de manera totalment altruista, ja que des de ben petita s’havia interessat per les històries mitològiques, i amb el que ha aconseguit que molts dels seus seguidors que van poder seguir els seus passos en el programa de televisió “Operación Triunfo” es nodreixin d’aquesta cultura. I és que l’oportunitat que li ha brindat aquest programa ha estat per a ella una autèntica Quimera.

Podem veure que l’Alba porta un tatuatge de Venus, deessa romana que representa l’amor i la bellesa

Hem estat  treballant aquest disc a classe de cultura clàssica a l’institut de Premià de Mar amb la Margalida Capellà com a professora, aquí el link per a veure la proposta de la Montse Bastons que hem treballat també a classe i els apunts fets a L’emprempta d’Orfeu per altres alumnes de l’institut Premià de Mar, sobretot el de la Clara Bigordà de primer de Grec.

QUIMERA EN LA MITOLOGIA

Dona nom a l’àlbum i a la primera cançó d’aquest.

En la mitologia grega és un monstre fabulós amb cap de lleó cos de cabra,  cua i dos caps de drac capaç d’expulsar foc per la boca, filla de Tifó (gegant amb cent braços acabats en caps de drac i en lloc de cames dues cues d’escurçó) i Equidna (serp amb aparença de dona i cua d’escurçó), germana de Cèrber (monstre de l’inframón), L’Esfinx (dimoni representat amb rostre de dona, cos de lleó i ales d’au) i el lleó de Nemea (vall de Corint).

El rei de Lídia ordena a Bel·lerfont matar Quimera que estava devastant el seu regne i menjant-se el ramat, d’aquesta manera, Bel·lerfont, aconsellat per l’oracle va domar Pegàs i es va disposar a matar la bèstia amb una fletxa  d’or que li dispararia a la boca i que acabaria fonent-se i cremant l’interior de la bèstia quan aquesta intentés treure el seu foc.

QUIMERA D’ALBA RECHE

En aquesta cançó l’Alba intenta desfer-se de l’empremta d’una relació amb una  persona que l’ha marcat en algun moment de la seva vida i a la qual no deixa de recordar i veure en tot allò que fa, tot és producte de la seva imaginació. Cada cop està més a prop d’aconseguir-ho i ja pel final de la cançó, decideix cremar el tron en què ha estat posant a aquesta persona durant tot aquest temps (veiem aquí en el foc una referència a l’ésser Quimera).

Pensaba levantarme, hacerte un trono

Y quemarlo como a todos

Es mi acabada despedida

Guardaste la paz en mí

També la  trobem representada en altres frases com aquesta:

Prendo el alquitrán

Por si apareces en el humo

CANCÓ NÚM. 2 CARONTE

CARONTE A LA MITOLOGIA

La barca de Caront de
José Benlliure

Barquer de l’inframón encarregat de transportar, per les aigües del riu Aqueront, a tots aquells morts que portin una moneda a la boca, coneguda amb el nom d’òbol (en el videoclip podem veure com l’Alba treu un òbol de la seva boca), i que hagin estat prèviament enterrats, fins al seu parader final, producte dels seus actes en la anterior vida, (Tàrtar, infern, un destí ple de foc on series comdemnat a cremar- te fins l’eternitat, per les teves malifetes al mon dels vius, el Camps Elicis on anaven les ànimes bondadoses…) Les ànimes d’aquells morts que no havien estat regits per aquest procés estaven destinades a divagar pel riu Aqueront. Caront era fill d’Èreb (divinitat primordial sorgida del Caos, substància a partir de la qual, segons la mitologia grega es crea l’univers.  Èreb representa la part obscura del món) i Nix (principal deessa de la nit).

CARONTE D’ALBA RECHE

Personalment, penso que a Caronte l’Alba Reche explica la història d’una relació tòxica.

L’estètica de l’inframon és molt bon recurs  a l’hora d’explicar aquesta situació, la relació l’ha mort en certa manera (veiem com es treu l’òbol de la boca al començar la cançó) i la barca la trasllada pels seu records, amb passatges més clars de colors roses, representant la “Quimera” de l’enamorament, i altres més foscos quan canta les frases més dures. Aquesta cançó no parla d’una relació
de parella, ja que, com la cantant ha explicat, Quimera i Aura són les úniques cançons que tracten aquest tema.

Vendí mi alma

No hubo opción

Imatges extretes del videoclip de Caronte

 CANÇÓ NÚM.3 ASTERIA

ASTÉRIA A LA MITOLOGIA

Deessa de les estrelles fugaces i els ritus nocturns filla del tità Ceos (tità de la intel·ligència) i la titànida Febe (filla d’Urà i Gea). Fuig de Zeus que està boig per ella i la vol violar, per a fer-ho es transforma en guatlla i es llença al mar creant així l’illa d’Estígia, més tard coneguda com a Delos.

Amb Perses (tità de la destrucció), donarà a llum a Hècate, deessa de la bruixeria. 

ASTERIA D’ALBA RECHE

Com la cantant ha afirmat en algunes de les seves entrevistes, Asteria parla sobre voler fugir d’un sentiment que t’empressona. De la trobada de la pau en la nit, quan anem a dormir i com les preocupacions tornen quan arriba el dia. Com a interpretació pròpia penso que l’Alba, als versos: 

Solitaria, encadenada

En media vibarción del mar

Lastimada, envenenada

Culpa de la sobriedad

 Canta “encadenada en media vibración del mar” (fent referència a Astèria al parlar del mar) i, potser, explica que el fet de no acudir, per exemple, a l’alcohol, representat pel mar, l’encadena a viure el dia a dia i, per tant, és “enverinada per culpa de la sobrietat” 

Lejos veo el foco

La luz no le deja brillar

Va tocando fondo

Con miedo a la profundidad

 És incapaç de veure les coses bones que l’envolten durant el dia.

Veiem altres referències a la deessa Astèria en aquest fragments:

Grito nocturno volver a escapar

Solo puede ser en la intimidad

Grito nocturno querer despertar

Huir sinónimo de claridad

Duele cuando vuelve el alba

Solo hunde dignidad

Solo buscaba la calma

No le teme a la oscuridad

CANÇÓ NUM.4 AURA 

AURA EN LA MITOLOGIA

Aura és una deessa, personificació de la brisa. Dionís que està bojament enamorat d’ella semrpe l’intenta atrapar, però ella sempre acaba  guanyant la carrera. Fins que un dia, com a càstig per a haver-se atrevit a comparar amb la seva companya de caça Artemis, serà violada per Dionís, embogirà  i tindrà dos fills bessons amb ell, un dels quals serà mort per ella. Finalment s’acabarà tirant al riu Sangari, riu que estaria situat a l’actual Turquia, i serà transformada en font gràcies a la màgia de Zeus.

AURA D’ALBA RECHE

És una de les dues cançons que la cantant ha confirmat que parlen sobre una relació de parella, sent l’altra Quimera. Aquesta cançó parla  la ruptura d’un amor sa,  diu ” espero verte feliz aunque sea sin mi”, la cantant estima a l’altra persona i,  per aquesta raó, desitja sobre totes les coses que l’altra sigui feliç encara que això comporti distanciar-se. No obstant la duresa sentimental que la situació pugui suposar la cançó és dolça i transmet pau representant així la brisa i el sentiment tan pur que la relació deixa al seu pas.

 CANÇÓ NÚM. 5 NIÑA 

És l’única cançó de l’àlbum a la que (que jo sàpiga) no li és assignada cap referència clàssica. Parla de la conciliació entre l’Alba del passat i l’Alba del present.

CANÇÓ NUM. 6 LUX

Déu greg Pan

Lux és un diminutiu del nom Lucífer o Lucero, àngel que representa la llum, la puresa  i la bellesa i que en la religió cristiana és castigat al rebutjar el pla de deu de seguir amb la guerra i enviat a l’infern, d’aquí que el coneixem com “el angel caido del cielo”. Un cop Lucífer arriba a l’infern és representat amb la figura del dimoni, la qual està inspirada en el déu Pan (déu greg de la fertilitat i la sexualitat masculina) que acostumava perseguir pels boscos a nimfes i nois per a “temtar-los al plaer de la luxúria”.  Aquest personatge també està relacionat amb Hèsper de la mitologia grega, “el lucero vespertino” o el que és el mateix que el planeta Venus vist a la tarda.

LUX D’ALBA RECHE

Lux és una cançó protesta que parla sobre com la dona sempre ha estat jutjada i socialment perseguida pel pecat. I també com aquest fet està molt present en les últimes sentències per violació.

Era blanca y dormía al alba
Quién te rompió cariño
Quién te calló
Quién osó pecarte
Era tan bonita

Cayó del cielo mirando al fuego
Te crearon por lucero

Tu imprudencia no fue delito
Será juzgada por Dios divino
El valor de tu cuerpo
No está regido por mí
Fiera a morir

 CANÇÓ NÚM.7 HÈSTIA

HÈSTIA A LA MITOLOGIA

Deessa de la llar i la família, filla del tritó Cronos i la titànida Rea. Hèstia era present en el foc de totes les llars i als temples, els quals eren llocs de culte i asil.

HÈSTIA D’ALBA RECHE

Hèstia parla sobre la família,  parla sobre aquelles persones en què busquem asil quan tenim algun problema i la gent que et fa sentir com a casa. Tot el que fan per nosaltres i el que nosaltres som capaços de fer per elles.

CANÇÓ NÚM.8 INNANA

INNANA A LA MITOLOGIA

En aquest cas Innana no és cap deessa grega ni romana, sinó mesopotàmica. Innana representa l’amor, la fertilitat i la guerra. Germana de Ereshkigal i filla de Kishar (deessa de la terra) i Anhar (déu del cel).

INNANA D’ALBA RECHE

És aquell plantejament de si continuar amb una relació romàntica quan algo  falla, tu mateix. Com diu Amy Winehouse a la cançó “Help yourself”, “I can’t love you if you don’t help yourself” o el que és el mateix, “no puc ajudar-te si no t’ajudes a tu mateix” l’amor comença per un mateix i si això falla, una relació pot arribar a ser molt tòxica. És una cançó empoderadora, que utilitza l’empoderament, (fent referència aixì a la deessa Inanna) per a donar a l’amor propi l’importància que és mereix.

 No quiero que me quieras más

Quiero que me quieras bien

Tu ego se burla de mí

No vas a conseguir atarme

Hice todo por cuidarme

Mi silencio habla por mí

Primero me quiero a mí

CANÇÓ NÚM. 9 ECO

ECO  A LA MITOLOGIA

“Eco i Narcís”, John William Waterhouse

Eco era una nimfa de la muntanya d’Helicó (entre el llac Copais i el golf de Corint) amb un do especial per la paraula. Va ser criada per nimfes i educada per les Muses (personificacions de la inspiració artística). Hera estava gelosa de la nimfa, així que maleeix a Eco per a por a que Zeus s’enamorés d’ella, amb el càstig de només ser capaç de pronunciar les últimes paraules dels demès. Més tard, Hera s’enamora de Narcís que no tenia cor i va rebutjar i menysprear a la nimfa. Com a càstig dels déus, és condemnat a mantenir una relació eterna i exclusiva amb ell mateix, amb el seu reflex. La qual, finalment, acabarà en desamor.

ECO D’ALBA RECHE

Alba Reche representada com Narcís

Com la cantant va explicar  a una sessió en acústic d’alguns dels seus temes, Eco va sorgir a partir de la idea de parlar-se a un mateix en aquelles situacions que et produeixen ansietat. Gràcies a aquesta història  podem arribar a la conclusió que a “Eco”, l’Alba és representada per Narcís, que, a causa del càstig dels déus haurà de mantenir una relació amb el seu reflex la qual, acabarà en desamor. El mateix passa al llarg de la cançó, que representa aquesta discussió continua que l’Alba té amb ella mateixa, aquella persona que es reflecteix en ella o que l’acompanya sense haver-hi un perquè aparent i que no la deixa ser ella mateixa.

CANCÓ NÚM. 10 MEDUSA

MEDUSA A LA MITOLOGIA

“Medusa” de Caravaggio

Medusa és una de les tres gorgonas filles de Gorgon (deu marítim), les tres germanes vivien a una illa allunyada del món dels mortals, prop de l’inframón i a diferència de les seves germanes Medusa era immortal. Cert dia va rebre el càstig d’Atena per haver sigut violada per Posidó (es demostra l’argument de la cançó “l’ux”). Ja no podria tornar a mantenir relacions amb homes, Atena transforma els seus flocs de cabell en serps i fa que, a partir d’aquell precís instant, tot aquell que li dirigís la mirada quedés petrificat.

Un dia Perseu amb el casc d’invisibilitat d’Hades, entra a la cova on dormien les gorgonas. Medusa, en sentir una presència que rondava  per la penombra es gira però no veu res a què atacar i en aquell moment apareix una espasa que li talla el cap.

MEDUSA D’ALBA RECHE

Medusa és una de les figures més míticas de la mitologia grega. A la cultura pop Medusa ha estat molts cops una inspiració per a representar l’empoderament femení, poder que l’Alba aconsegueix transmetre molt bé en aquest videoclip. Podem veure referències a la gorgona en la serp, les escultures del videoclip i en els versos: 

Nadie mira como lo hago yo

 Tu mirada se clava

Con instinto animal

Personalment penso que en aquesta cançó l’Alba no parla d’ella mateixa, sinó que parla d’una altra persona que ella compara amb Medusa.

Imatge extreta del videoclip de Medusa

(torna a ser present el color rosa símbol de l’amor i la Quimera)

CANÇÓ NÚM.11 ARES

Ares és déu de la guerra, la violència i la força bruta, germà d’Atena (deessa de la guerra, l’estratègia i la saviesa) i fundador de la ciutat de Tebes. Va tenir moltes parelles i cap esposa, un exemple d’elles és Afrodita amb qui va tindre dos fills : Fobos (divinitat personificació de la por i el temor) i Deimos (personificació del terror). Amb altres parelles també va tenir altres fills com per exemple:   Eros, Harmonia,  Les Amazones, o  Ròmul i Rem, figures molt conegudes en la mitologia grega.

ARES D’ALBA RECHE 

Per aquesta raó, l’Alba Reche i en Pol Granch, que ofereix unes frases en francés i castellà, van trobar en el déu Ares una manera de representar la memòria històrica. Aquesta cançó parla sobre com la història es repeteix i sobre la importància que hauria de tenir la memòria històrica en el dia a dia.

No te escuchó más

No te oigo cantar

La historia se repite

Como un grito más

Fins aquí tot, qualsevol interpretació, aclariment o informació addicional serà benvinguda als comentaris.

Claudia

4t ESO Cultura Clàssica