Fotografia de Fred Uhlman
Fred Uhlman va néixer el 19 de gener del 1901, a Stuttgart (Alemanya), va ser un escriptor i pintor d’origen jueu. A causa d’això últim va fugir del règim nazi, va viure uns mesos a Tossa de Mar i a París abans d’establir-se a Londres, on va morir l’11 d’abril del 1985.
Uhlman va escriure L’amic retrobat, publicat l’any 1971. Aquest llibre es basa en l’experiència autobiogràfica de l’autor 
. La història transcorre a Stuttgart en el 1935, el protagonista, Hans Schwarz, un nen d’origen jueu que viurà els inicis de l’Alemanya nazi i es farà amic d’en Konradin Hohenfels. Un nen que arribarà nou a classe i que tothom li tindrà respecte a causa de la història de la seva família. Aquests dos es faran amics inseparables fins que la situació empitjori a Stuttgart. El pare d’en Hans decidirà enviar-lo cap a Nova York, on viurà amb el seu oncle. El nostre protagonista no tornara a saber res més del seu àmic de l’ànima fins al final del llibre, quan passin molts anys.
Aquest llibre està ple de referents clàssics, en aquest blog els hem dividit en 5 apartats. Personatges mitològics, referències filosòfiques i literàries, llatinismes i descobriments arquitectònics o arqueològics.
PERSONATGES MITOLÒGICS:
– Pàg 16: “(…) hauria estat difícil trobar un amant que mirés Helena de Troia amb més atenció i (…)”.
Hèlena de Troia, Antonio Canova
Helena de Troia: Filla de Zeus i Leda famosa per la seva bellesa. La guerra de Troia (ciutat de Turquia) comença quan Paris, amant de la grega Hèlena, se l’emporta a Troia. S’inicia una guerra entre els grecs i els troians que durarà deu anys i que acabarà amb la mítica escena del cavall de Troya, figura de fusta gegant amb què els grecs aconsegueixen enganyar els troians, els quals, pensenque és un regal. Els grecs s’amaguen dins la immensa figura i així aconsegueixen cremar la ciutat i portar Hèlena a casa.
– Pàg 39: “(…) que després ens va batejar com Castor i Pollack, i els Caviar, que van decidir ignorar-nos”.
Càstor i Pòl·lux: Bessons germans d’Helena de Troia, que van acompanyar Jàson en busca del velló d’or.
En Bollacher els anomena així perquè en Hans i en Konradin sempre van junts.
-Pàg 49: “ (…) planetes milers de vegades més grans que Mart i Venus, Júpiter i Saturn.
Mart: Era el déu romà de la guerra, fill de Juno (dona nom al mes juny) i una flor màgica. El mes de març, dona nom al dimarts o Martes i el planeta Mart (el segon planeta més petit del sistema solar), planeta de color vermellós, d’aquí que si li atribueixi el nom del déu de la guerra. En un principi, Mart era considerat déu de la fertilitat i la vegetació i els romans invocaven aquest deu perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant un cavall en el seu honor. Parella de Venus amb qui té a Cupido com a fill.
Venus: Deessa romana de l’amor i la bellesa, filla de Júpiter i Dione. Va tenir un fill, Cupido, amb Mart. El planeta Venus rep el seu nom també ho fa el sisè planeta més gran del sistema solar conegut actualment i el divendres, Viernes.
El naixement de Venus de Botticelli
Júpiter: És el principal déu de la mitologia romana, déu suprem del cel. Els seus símbols són el llamp, l’àguila i el roure. Per altra banda, dona nom al planeta Júpiter, el planeta més gran del sistema solar i al dijous, Jueves.
Saturn: Déu de l’agricultura i la collita. Cronos és el seu equivalent en la cultura clàssica grega. Els romans celebraven les Saturnàlia, festivitat que coincidia amb la consagració del temple de Saturn. S’iniciava el 17 de desembre amb els sacrificis al déu, aquesta festivitat se celebrava fins al dia 23 de desembre i és la festivitat més semblant al Nadal actual, s’organitzava un banquet públic, s’intercanviaven regals i els esclaus i els privilegiats intercanviaven els papers durant el transcurs d’aquesta celebració. També dona nom al segon planeta més gran del sistema solar i al dissabte, Sábado.
– Pàg 50: “(…) sense cap mena de semblança a Andròmeda i Antígona”.
Personatges de la mitologia grega.
Andròmeda: Filla de Cefeu (rei d’Etiòpia) i Cassiopea. Perseu, en la tornada, després d’haver matat Medusa, troba Andròmeda en una platja lligada a una pedra i vigilada per un monstre marí. Perseu s’enamora d’ella i va a buscar els seus pares immediatament. Amb ells, acorda que si és capaç de matar la bèstia i alliberarà Andròmeda, la seva filla li serà asignada en matrimoni i, això mateix fa, mata la bèstia i es casa amb Andròmeda.
Antígona: Filla de Iocasta i Èdip. Quan Èdip (rei de Tebes) va saber els crims que havia comès la seva filla, després de consultar l’oracle, es va treure els ulls i s’exilia de Tebes guiat per la seva filla. Antígona és condemnada a ser sepultada viva, a l’haver desobeït el seu tiet el rei Creont que va prohibir enterrar el seu germà Polinices, i acabarà suïcidant-se.
-Pàg 82: “ (…) els dos grifons es feren enrere, amenaçadors però sense poder, movent en va les seves ales depredadores”.
Grifó o griu és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d’ocell rapaç, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec punxegut.
La porta de casa d’en Konradin és coronada amb dues gàrgoles en forma de grifó que sembla que vigilin l’entrada amb mirada amenaçant.
Grifons a la font del Parc de la Ciutadella de Barcelona
HISTÒRIA:
– Pàg 9: ” (…) l’any que Luter es presentà a Carles V, diví emperador romà i rei d’Espanya.”
Carles V
Carles V: Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (va ser la unió política d’un conglomerat d’estats de l’Europa central, que es va mantenir des de l’edat mitjana fins a l’acabament de l’edat moderna.) i rei d’Espanya.
Escipió l’Africà
– Pàg 15: “Em sabia les seves gestes tan bé com les d’Escipió l’Africà o les d’Anníbal o Cèsar”.
Escipió l’Africà: va ser un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica (guerra entre Roma i Cartago) i un home d’estat de la República romana. Pel que més es coneix, és per haver derrotar el general cartaginès Anníbal a l’Àfrica, fet pel qual va guanyar el cognom d’Africà.
Anníbal
Anníbal: fou un polític i cabdill militar de l’antic Imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica.
Cressus
Cèsar: és un títol nobiliari instituït durant l’Imperi Romà, qui tenia aquest títol era l’emperador. Exemple: Gai Juli Cèsar o Juli Cèsar.
– Pàg 36 “La meva vida havia canviat i que havia deixat de ser un pidolaire per passar a ser més ric que Cressus“
Cressus: Rei de Lídia (561-546 aC) que es considerava molt feliç perquè era molt ric.
– Pàg 60: “Exigissin Alemanya perquè en una època havia estat ocupada pels romans.”
– Pàg 101: Homer i Horaci, Eurípides i Virgili, espartans a les Termòpiles i els romans a canà.
Termòpiles: és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia. La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l’any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica (el perses volien conquerir les ciutats-estat gregues), i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de les Termòpiles.
Batalla de les Termòpiles
Canà: era una ciutat de Galilea ( ampla regió situada al nord d’Israel dividida en tres parts).
-Pàg 103: “Deixeu-me que us digui el que ha significat aquesta herència al llarg dels darrers tres mil anys. Per volts de l’any 1800 abans de Crist, van aparèixer a Grècia algunes tribus àries, els doris. Fins llavors, Grècia, un país pobre i muntanyós, habitat per gent d’una raça inferior, havia estat adormit, impotent, era la llar dels bàrbars sense passat i sense futur. Però poc després que arribessin els aris, l’escena va canviar totalment fins que, com ja sabem, Grècia va engendrar la civilització més brillant de la història de la humanitat. Ara, avançem-nos una mica en el temps. Tots heu sentit a parlar dels anys foscos que seguiren la caiguda de Roma. ¿Us sembla que podia ser pura casualitat que comencés la Reinaxença poc després que els emperadors alemanys haguessin baixat a Itàlia? ¿No us sembla més probable que fos la sang alemanya la que va fecundar els camps italians, estèrils des de la caiguda de Roma?”
La caiguda de Roma: en el 476 va caure l’imperi romà d’occident.
PERSONATGES FILOSÒFICS:
Homer
– Pàg 8: “Vaig comentar Madame Bovary i l’existència o no-existència d‘Homer“. Homer va ser un poeta d’èpica grega a qui s’atribueix les dues obres en què s’obre la literatura universal, la Ilíada i l’Odissea.
PERSONATGES LITERARIS:
Virgili
– Pàg 101: “Homer i Horaci, Erupídes i Virgili encara tenien allà més importància que els inventors i els mestres temporals del món”. Horaci va ser el principal poeta líric i satíric en llengua llatina. Eurípides va ser un gran poeta tràgic grec. Virgili va ser un poeta romà que va escriure L’Eneida.
Horaci
Eurípides
LLATINISMES:
– Pàg 16: “Anno von Hohenfels era amic de Fredric II, el més magnífic de tots els Hohenstaufen, Stupor Mundi”. Significa un món maravellós.
– Pàg: 16: “(…) i l’havia ajudat a escriure el seu llibre, De arte venandi cum avibus”. Significa l’habilitat de la caça amb aus.
– Pàg: 19: “(…) sobre la lectura de poesies i la necessitat de defensar-se del profanum vulgus”. Significa que no aprecia la bellesa de la poesia i la considera profana i ignorant.
– Pàg 24: “Dulce et decorum pro Germania mori”. Significa que morir per Alemanya és dolç i honorable.
– Pàg 24: “(…) estava segur que morir pro amico també era dulce et decorum”. Significa que també és dolç i honorable morir per un amic.
– Pàg 28: “Aquests homes cansats, desilusionats, que acostumaven a dir-nos que non scholae sed vitae discimus”. Significa que no aprenem per a l’escola, sinó per a la vida.
– Pàg 115: “Sub specie aeternitatis, tots, sense excepció, som uns fracassats”. Significa que des del punt de vista de l’eternitat som uns fracassats.
DESCOBRIMENTS ARQUITECTÒNICS O ARQUEOLÒGICS:
– Pàg 30: ” Uns dies després em vaig endur unes quantes monedes gregues a l’escola; feia col·lecció de monedes des dels dotze anys. Vaig portar dracma de plata de Corint, un mussol de Pal·las Atena i un cap d’Alexandre el Gran.”
Dracma de plata de Corint
Mussol de Pal·las Atena
Cap d’Alexandre el Gran
-Pàg 59: “ (…) malaquites, un terròs de lava d’Herculà, una dent de lleó, una urpa de tigre, (…) una fíbula romana, dos fragment de vidre romà, (manllevats d’un museu), una rajola romana amb la inscripció LEG XI (…)”
Fíbula romana
Fíbula romana: paraula provinent del llatí (agulla, grapa, sivella), tota mena de peces metàl·liques utilitzades en l’antiguitat per a unir o subjectar alguna de les peces de vestir.
LEG XI: va ser una legió romana, reclutada per Juli Cèsar per a envair la Gàl·lia l’any 58 a. C.
Terròs de lava d’Herculà: Herculà va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del volcà Vesuvi, en un turó entre dos rius. Fou una ciutat secundària la fama de la qual deriva del fet que fou destruïda per l’explosió del volcà de l’any 79 i que se n’han trobat les restes, en part molt ben conservades.
-Pàg 83: “(…) que donava a un jardí molt ben conservat, amb una font, un petit temple dòric (…)” És el més primitiu amb columnes senzilles sense bases que buscaven l’harmonia.
El Partenó d’Atenes presenta aquest ordre.
L’estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, junt al jònic i al corinti.
-Pàg 84: “(…) les monedes gregues d’una bosseta de llana Pegàs de Corint, un Minotaure de Cnossos, monedes de Lampsagus i Argentium, Segesta i Selinunte. (…) una deessa de Gela, (…) i una figura petita de bronze d’Hèrcules.”
Pègas de Corint
Minotaure de Cnossos: (Laberint de Creta)
Lampsagus: va ser una de les principals ciutats gregues de Mísia.
Segesta: va ser una ciutat de Sicília al nord-oest de l’illa.
Selinunte: va ser una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest.
Gela: és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.
– Pàg 92: “(…) una sala d’espera grandiosa amb de marbre de Corint (…)”
-Corint: ciutat del Peloponès (península) a Grècia.
Aquestes són les referències clàssiques.
Si us ha agradat el llibre i sou amants del teatre, podeu gaudir de l’adaptació dramatúrgica per Josep Maria Miró que es realitzarà entre 04/12/19, fins al 22/12/19, en el TNC (Teatre Nacional de Barcelona). Encara hi sou a temps! Nosaltres hi anirem!
Azahar Criado,
Claudia López i
Núria Serra
Cultura Clàssica de 4t d’ESO
