Quino ens ha deixat, Mafalda roman per sempre

Avui Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut com a Quino (1932-2020), el creador de Mafalda, ens ha deixat: Sit tibi terra levis. Ens queda per sempre la seva obra, i hi ha molt més de Quino més enllà de Mafalda que l’ha portat a la fama. Aere perennius.

Viatjar gratuïtament a l’època de la Guerra de Troia gràcies a un videojoc

Si preguntem a qualsevol persona sobre la Guerra de Troia segur que li ve al cap el mític cavall on els soldats aqueus es varen amagar dins, i així burlar les immenses muralles de Troia i poder entrar-hi. Doncs bé, gràcies a les companyies de videojocs històrics podem viatjar en el temps i endinsar-nos a la Guerra de Troia que va relatar Homer en la IIíada. A continuació, us explicaré de què tracta Total War Saga: Troy  i com podem obtenir-lo gratuïtament.

De què tracta el joc? 

The Creative Assembly és una empresa de videojocs per PC (ordinador) propietària de la saga de videojocs Total War. En aquesta sèrie de videojocs estratègics estan la gran majoria ambientats en importants èpoques històriques, des de la Roma imperial (Rome, Rome II

Vista general del mapa de campanya

Total War) fins a les guerres Napoleòniques (Napoleon Total War) passant per l’Europa en temps d’Àtila (Total War: Attila), entre d’altres.

 

En aquesta nova entrega de la sèrie Total War, Total War Saga: Troy  estarà situada en la Guerra de Troia.

Podrem gaudir d’una barreja sensacional entre història i mitologia. Amb una gran gamma d’interaccions amb els déus de l’Olimp, podent tenir diferents avantatges en el joc segons quin déu beneeixes o representant la teva facció (Atena, Posidó, etc.).

Total War Saga: Troy esperem que segueixi l’esquema típic de la sèrie Total War . Hi ha dues campanyes generals: La primera és seguir una campanya militar centrada en el títol del joc, és a dir, en el nostre cas hi haurà una campanya centrada només en la Guerra de Troia, segurament puguem escollir entre ser l’atacant o l’atacat, sent l’objectiu conquerir o defensar victoriosament Troia. La segona manera de jugar solen estar centrada en un àmbit més històric. Podent escollir entre diverses faccions de la península d’Anatòlia o l’extrem sud de la península balcànica (Grècia) entre els segles XII i XIII aC (1100 – 1200 aC). En aquesta campanya, hi podrem dirigir una població sencera, podent focalitzar la nació en la navegació, comerç o exercit. L’objectiu és conquerir uns territoris predeterminats i controlar-los durant un cert període de temps. Per cert, el temps està regit per torns. Una vegada ja has administrat el teu territori cliques al botó de següent torn i veu com l’IA (intel·ligència artificial del joc) administra la resta de faccions. Existeixen dues maneres de jugar, o en mapa de campanya on administres la teva facció o en una batalla, condicionada amb el que fas amb la teva facció en el mapa de campanya, és a dir, si presentes batalla a un exèrcit enemic. Pot ser, aquesta explicació sigui un tan feixuga, però la majoria d’aquests jocs comencen amb un tutorial ràpid i entenedor, facilitant molt l’entrada de l’usuari a la partida.

Com puc obtenir Total War Saga: Troy totalment gratuït? 

És molt fàcil, només hem d’esperar fins al 13 d’agost d’enguany (13/08/2020) i tenir accés a la plataforma de videojocs: Epic Games (entitat propietària del famós joc Fornite).

  • El primer pas és descarregar-se l’iniciador Epic Games  en l’ordinador, sovint ens demana que creem un compte per poder tenir-hi accés.
  • El segon pas és esperar-se al dia 13 d’agost, només pot ser aquest dia, ni abans ni després. Una vegada exhaurit el dia el joc passarà a tenir un cost. Normalment aquests jocs tenen uns costos d’uns vint euros.

Quins requisits ha de complir el meu ordinador? 

 Fins al dia d’avui no hi ha cap notícia que expliqui els requisits mínims o recomanables del nostre ordinador, però sí que ha de tenir un sistema operatiu Windows.

Finalment us deixo enllaços d’interès, imatges del joc i el tràiler.

Enllaç on descarregar Epic Games: Aquí

Enllaç on hi ha la fitxa tècnica del joc i informació rellevant: Aquí

Enllaç al tràiler de Total War SagaTroy. Aquí

Imatges generals del joc:

 Ivan Romero López

Grec 1

Referents clàssics a l’anime

Aquesta quarantena està donant per a molt, i, sobretot, per a veure molt anime, per això m’he proposat ajuntar tots els referents que trobi en un mateix lloc. Algú em podria donar idees?

Jena
2n Batxillerat Grec

Quina relació pot tenir amb Pandora?

Dibuix fet per Joan Gili

Quina relació pot tenir aquest dimoni fet per Joan Gili amb Pandora?

El món clàssic en L’amic retrobat de Fred Uhlman

Resultat d'imatges de fred Uhlman

Fotografia de Fred Uhlman

Fred Uhlman va néixer el 19 de gener del 1901, a Stuttgart (Alemanya), va ser un escriptor i pintor d’origen jueu. A causa d’això últim va fugir del règim nazi, va viure uns mesos a Tossa de Mar i a París abans d’establir-se a Londres, on va morir l’11 d’abril del 1985.

Uhlman va escriure L’amic retrobat, publicat l’any 1971. Aquest llibre es basa en l’experiència autobiogràfica de l’autor Resultat d'imatges de l'amic retrobat. La història transcorre a Stuttgart en el 1935, el protagonista, Hans Schwarz, un nen d’origen jueu que viurà els inicis de l’Alemanya nazi i es farà amic d’en Konradin Hohenfels. Un nen que arribarà nou a  classe i que tothom li tindrà respecte a causa de la història de la seva família. Aquests dos es faran amics inseparables fins  que la situació empitjori a Stuttgart. El pare d’en Hans decidirà enviar-lo cap a Nova York, on viurà amb el seu oncle. El nostre protagonista no tornara a saber res més del seu àmic de l’ànima fins al final del llibre, quan passin molts anys.  

Aquest llibre està ple de referents clàssics, en aquest blog els hem dividit en 5 apartats. Personatges mitològics, referències filosòfiques i literàries, llatinismes i descobriments arquitectònics o arqueològics.

 

PERSONATGES MITOLÒGICS:

– Pàg 16: “(…) hauria estat difícil trobar un amant que mirés Helena de Troia amb més atenció i (…)”.                                  

Hèlena de Troia, Antonio Canova

Helena de Troia: Filla de Zeus i Leda famosa per la seva bellesa. La guerra de Troia (ciutat de Turquia) comença quan Paris, amant de la grega Hèlena, se l’emporta a Troia. S’inicia una guerra entre els grecs i els troians que durarà deu anys i que acabarà amb la mítica escena del cavall de Troya, figura de fusta gegant amb què els grecs aconsegueixen enganyar els troians, els quals, pensenque és un regal. Els grecs s’amaguen dins la immensa figura i així aconsegueixen cremar la ciutat i portar Hèlena a casa.

– Pàg 39: “(…) que després ens va batejar com Castor i Pollack, i els Caviar, que van decidir ignorar-nos”.

Càstor i Pòl·lux: Bessons germans d’Helena de Troia, que van acompanyar Jàson en busca del velló d’or.

En Bollacher els anomena així perquè en Hans i en Konradin sempre van junts.

-Pàg 49: “ (…) planetes milers de vegades més grans que Mart i Venus, Júpiter i Saturn. 

Mart: Era el déu romà de la guerra, fill de Juno (dona nom al mes juny) i una flor màgica. El mes de març, dona nom al dimarts o Martes i el planeta Mart (el segon planeta més petit del sistema solar), planeta de color vermellós, d’aquí que si li atribueixi el nom del déu de la guerra. En un principi, Mart era considerat déu de la fertilitat i la vegetació i els romans invocaven aquest deu perquè purifiqués els camps i  els fes fèrtils, sacrificant un cavall en el seu honor. Parella de Venus amb qui té a Cupido com a fill. 

Venus: Deessa romana de l’amor i la bellesa, filla de Júpiter i Dione. Va tenir  un fill, Cupido, amb Mart. El planeta Venus rep el seu nom també ho fa el sisè planeta més gran del sistema solar conegut actualment i el divendres, Viernes.

El naixement de Venus de Botticelli

Júpiter: És el principal déu de la mitologia romana, déu suprem del cel. Els seus símbols són el llamp, l’àguila i el roure. Per altra banda, dona nom al planeta Júpiter, el planeta més gran del sistema solar i al dijous, Jueves.

Saturn: Déu de l’agricultura i la collita. Cronos és el seu equivalent en la cultura clàssica grega. Els romans celebraven les Saturnàlia, festivitat que coincidia amb la consagració del temple de Saturn. S’iniciava el 17 de desembre amb els sacrificis al déu, aquesta festivitat se celebrava fins al dia 23 de desembre i és la festivitat més semblant al Nadal actual,  s’organitzava un banquet públic, s’intercanviaven regals i els esclaus i els privilegiats intercanviaven els papers durant el transcurs d’aquesta celebració. També dona nom al segon planeta més gran del sistema solar i al dissabte, Sábado.

– Pàg 50: “(…) sense cap mena de semblança a Andròmeda i Antígona”.

Personatges de la mitologia grega.

Andròmeda: Filla de Cefeu (rei d’Etiòpia) i Cassiopea. Perseu, en la tornada, després d’haver matat Medusa, troba Andròmeda en una platja lligada a una pedra i vigilada per un monstre marí. Perseu s’enamora d’ella i va  a buscar els seus pares immediatament. Amb ells, acorda que si és capaç de matar la bèstia i alliberarà Andròmeda, la seva filla li serà asignada en matrimoni i, això mateix fa, mata la bèstia i es casa amb Andròmeda.

Antígona: Filla de Iocasta i Èdip. Quan Èdip (rei de Tebes) va saber els crims que havia comès la seva filla,  després de consultar l’oracle, es va treure els ulls i s’exilia de Tebes guiat per la seva filla. Antígona és condemnada a ser sepultada viva, a l’haver desobeït el seu tiet el rei Creont que va prohibir enterrar el seu germà Polinices, i acabarà suïcidant-se. 

 

-Pàg 82: “ (…) els dos grifons es feren enrere, amenaçadors però sense poder, movent en va les seves ales depredadores”.

Grifó o griu és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d’ocell rapaç, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec punxegut.

La porta de casa d’en Konradin és coronada amb dues gàrgoles en forma de grifó que sembla que vigilin l’entrada amb mirada amenaçant.  

Grifons a la font del Parc de la Ciutadella de Barcelona

HISTÒRIA:

– Pàg 9: ”  (…) l’any que Luter es presentà a Carles V, diví emperador romà i rei d’Espanya.”

Resultat d'imatges de carles v

Carles V

Carles V: Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (va ser la unió política d’un conglomerat d’estats de l’Europa central, que es va mantenir des de l’edat mitjana fins a l’acabament de l’edat moderna.) i rei d’Espanya.

Resultat d'imatges de Escipió l'Africà

Escipió l’Africà

– Pàg 15: “Em sabia les seves gestes tan bé com les d’Escipió l’Africà o les d’Anníbal o Cèsar”.

Escipió l’Africà: va ser un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica (guerra entre Roma i Cartago) i un home d’estat de la República romana. Pel que més es coneix, és per haver derrotar el general cartaginès Anníbal a l’Àfrica, fet pel qual va guanyar el cognom d’Africà.

Resultat d'imatges de Anníbal

Anníbal

Anníbal: fou un polític i cabdill militar de l’antic Imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica.

Resultat d'imatges de cressus rei de libia

Cressus

Cèsar: és un títol nobiliari instituït durant l’Imperi Romà, qui tenia aquest títol era l’emperador. Exemple: Gai Juli Cèsar o Juli Cèsar.

– Pàg 36 “La meva vida havia canviat i que havia deixat de ser un pidolaire per passar a ser més ric que Cressus

 Cressus: Rei de Lídia (561-546 aC) que es considerava molt feliç perquè era molt ric. 

– Pàg 60: “Exigissin Alemanya perquè en una època havia estat ocupada pels romans.

– Pàg 101: Homer i Horaci, Eurípides i Virgili, espartans a les Termòpiles i els romans a canà.

Termòpiles: és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia. La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l’any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica (el perses volien conquerir les ciutats-estat gregues), i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de les Termòpiles.

Batalla de les Termòpiles

Canà: era una ciutat de Galilea ( ampla regió situada al nord d’Israel dividida en tres parts).

-Pàg 103: “Deixeu-me que us digui el que ha significat aquesta herència al llarg dels darrers tres mil anys. Per volts de l’any 1800 abans de Crist, van aparèixer a Grècia algunes tribus àries, els doris. Fins llavors, Grècia, un país pobre i muntanyós, habitat per gent d’una raça inferior, havia estat adormit, impotent, era la llar dels bàrbars sense passat i sense futur. Però poc després que arribessin els aris, l’escena va canviar totalment fins que, com ja sabem, Grècia va engendrar la civilització més brillant de la història de la humanitat. Ara, avançem-nos una mica en el temps. Tots heu sentit a parlar dels anys foscos que seguiren la caiguda de Roma. ¿Us sembla que podia ser pura casualitat que comencés la Reinaxença poc després que els emperadors alemanys haguessin baixat a Itàlia? ¿No us sembla més probable que fos la sang alemanya la que va fecundar els camps italians, estèrils des de la caiguda de Roma?”

 La caiguda de Roma: en el  476 va caure l’imperi romà d’occident. 

PERSONATGES FILOSÒFICS:

Resultat d'imatges de homer filosof

Homer

 Pàg 8: “Vaig comentar Madame Bovary i l’existència o no-existència d‘Homer“. Homer va ser un poeta d’èpica grega a qui s’atribueix les dues obres en què s’obre la literatura universal,  la Ilíada i l’Odissea.

 

 

PERSONATGES LITERARIS:

Resultat d'imatges de horacio i virgilio

Virgili

– Pàg 101: “Homer i Horaci, Erupídes i Virgili encara tenien allà més importància que els inventors i els mestres temporals del món”. Horaci va ser el principal poeta líric i satíric en llengua llatina. Eurípides va ser un gran poeta tràgic grec. Virgili va ser un poeta romà que va escriure L’Eneida.

Resultat d'imatges de horacio

Horaci

Resultat d'imatges de Eurípides

Eurípides

LLATINISMES:

– Pàg 16: “Anno von Hohenfels era amic de Fredric II, el més magnífic de tots els Hohenstaufen, Stupor Mundi”. Significa un món maravellós.

– Pàg: 16: “(…)  i l’havia ajudat a escriure el seu llibre, De arte venandi cum avibus”. Significa l’habilitat de la caça amb aus.

– Pàg: 19: “(…) sobre la lectura de poesies i la necessitat de defensar-se del profanum vulgus”. Significa que no aprecia la bellesa de la poesia i la considera profana i ignorant.

Pàg 24: “Dulce et decorum pro Germania mori. Significa que morir per Alemanya és dolç i honorable.

– Pàg 24: “(…) estava segur que morir pro amico també era dulce et decorum. Significa que també és dolç i honorable morir per un amic.

Pàg 28: “Aquests homes cansats, desilusionats, que acostumaven a dir-nos que non scholae sed vitae discimus”. Significa que no aprenem per a l’escola, sinó per a la vida.

Pàg 115: “Sub specie aeternitatis, tots, sense excepció, som uns fracassats”. Significa que des del punt de vista de l’eternitat som uns fracassats.

DESCOBRIMENTS ARQUITECTÒNICS O ARQUEOLÒGICS:

– Pàg 30: ” Uns dies després em vaig endur unes quantes  monedes gregues a l’escola; feia col·lecció de monedes des dels dotze anys. Vaig portar dracma de plata de Corint, un mussol de Pal·las Atena i un cap d’Alexandre el Gran.” 

Resultat d'imatges de dracma de plata de corint

Dracma de plata de Corint

Resultat d'imatges de lechuza de palas atenea moneda griega

Mussol de Pal·las Atena

Resultat d'imatges de cabeza de alejandro el grande moneda griega

Cap d’Alexandre el Gran

-Pàg 59: “ (…) malaquites, un terròs de lava d’Herculà, una dent de lleó, una urpa de tigre, (…) una fíbula romana, dos fragment de vidre romà, (manllevats d’un museu), una rajola romana amb la inscripció LEG XI (…)”

Fíbula romana

Fíbula romana: paraula provinent del llatí (agulla, grapa, sivella),​ tota mena de peces metàl·liques utilitzades en l’antiguitat per a unir o subjectar alguna de les peces de vestir.

LEG XI: va ser una legió romana, reclutada per Juli Cèsar per a envair la Gàl·lia l’any 58 a. C.

 Terròs de lava d’Herculà: Herculà va ser  una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del volcà Vesuvi, en un turó entre dos rius. Fou una ciutat secundària la fama de la qual deriva del fet que fou destruïda per l’explosió del volcà de l’any 79 i que se n’han trobat les restes, en part molt ben conservades.

-Pàg 83: “(…) que donava a un jardí molt ben conservat, amb una font, un petit temple dòric (…)” És el més primitiu amb columnes senzilles sense bases que buscaven l’harmonia.

El Partenó d’Atenes presenta aquest ordre.

L’estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, junt al jònic i al corinti.

-Pàg 84: “(…) les monedes gregues d’una bosseta de llana Pegàs de Corint, un Minotaure de Cnossos, monedes de Lampsagus i Argentium, Segesta i Selinunte. (…) una deessa de Gela, (…) i una figura petita de bronze d’Hèrcules.” 

Imatge relacionada

Pègas de Corint

Resultat d'imatges de Minotaure de Cnossos moneda

Minotaure de Cnossos: (Laberint de Creta)

Lampsagus: va ser una de les principals ciutats gregues de Mísia.

Segesta: va ser una ciutat de Sicília al nord-oest de l’illa.

Selinunte: va ser una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest.

Gela: és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

– Pàg 92:  “(…) una sala d’espera grandiosa amb de marbre de Corint (…)” 

-Corint: ciutat del Peloponès (península) a Grècia.

Aquestes són les referències clàssiques.

Si us ha agradat el llibre i sou amants del teatre, podeu gaudir de l’adaptació dramatúrgica per Josep Maria Miró que es realitzarà entre 04/12/19, fins al  22/12/19,  en el TNC (Teatre Nacional de Barcelona). Encara hi sou a temps! Nosaltres hi anirem!

Azahar Criado,

Claudia López i

Núria Serra

Cultura Clàssica de 4t d’ESO

Mitologia aplicada. L’ALBA RECHE ens brinda l’oportunitat d’endinsar-nos en aquest món amb el seu primer àlbum QUIMERA

La cantant Alba Martínez Reche, més coneguda com a Alba Reche va estrenar el seu primer disc el passat 25 de novembre. Abans de la seva publicació, i després del tret de sortida amb els singles Medusa i Caronte, tot apuntava que el seu primer disc Quimera giraria entorn un mateix fil conductor “la mitologia”, especialment, la mitologia grega,  tema pel qual l’Alba, aposta de manera totalment altruista, ja que des de ben petita s’havia interessat per les històries mitològiques, i amb el que ha aconseguit que molts dels seus seguidors que van poder seguir els seus passos en el programa de televisió “Operación Triunfo” es nodreixin d’aquesta cultura. I és que l’oportunitat que li ha brindat aquest programa ha estat per a ella una autèntica Quimera.

Podem veure que l’Alba porta un tatuatge de Venus, deessa romana que representa l’amor i la bellesa


Hem estat  treballant aquest disc a classe de cultura clàssica a l’institut de Premià de Mar amb la Margalida Capellà com a professora, aquí el link per a veure la proposta de la Montse Bastons que hem treballat també a classe i els apunts fets a L’emprempta d’Orfeu per altres alumnes de l’institut Premià de Mar, sobretot el de la Clara Bigordà de primer de Grec.

QUIMERA EN LA MITOLOGIA

Dona nom a l’àlbum i a la primera cançó d’aquest.

En la mitologia grega és un monstre fabulós amb cap de lleó cos de cabra,  cua i dos caps de drac capaç d’expulsar foc per la boca, filla de Tifó (gegant amb cent braços acabats en caps de drac i en lloc de cames dues cues d’escurçó) i Equidna (serp amb aparença de dona i cua d’escurçó), germana de Cèrber (monstre de l’inframón), L’Esfinx (dimoni representat amb rostre de dona, cos de lleó i ales d’au) i el lleó de Nemea (vall de Corint).

El rei de Lídia ordena a Bel·lerfont matar Quimera que estava devastant el seu regne i menjant-se el ramat, d’aquesta manera, Bel·lerfont, aconsellat per l’oracle va domar Pegàs i es va disposar a matar la bèstia amb una fletxa  d’or que li dispararia a la boca i que acabaria fonent-se i cremant l’interior de la bèstia quan aquesta intentés treure el seu foc.

QUIMERA D’ALBA RECHE

En aquesta cançó l’Alba intenta desfer-se de l’empremta d’una relació amb una  persona que l’ha marcat en algun moment de la seva vida i a la qual no deixa de recordar i veure en tot allò que fa, tot és producte de la seva imaginació. Cada cop està més a prop d’aconseguir-ho i ja pel final de la cançó, decideix cremar el tron en què ha estat posant a aquesta persona durant tot aquest temps (veiem aquí en el foc una referència a l’ésser Quimera).

Pensaba levantarme, hacerte un trono

Y quemarlo como a todos

Es mi acabada despedida

Guardaste la paz en mí

També la  trobem representada en altres frases com aquesta:

Prendo el alquitrán

Por si apareces en el humo

CANCÓ NÚM. 2 CARONTE

CARONTE A LA MITOLOGIA

La barca de Caront de
José Benlliure

 

Barquer de l’inframón encarregat de transportar, per les aigües del riu Aqueront, a tots aquells morts que portin una moneda a la boca, coneguda amb el nom d’òbol (en el videoclip podem veure com l’Alba treu un òbol de la seva boca), i que hagin estat prèviament enterrats, fins al seu parader final, producte dels seus actes en la anterior vida, (Tàrtar, infern, un destí ple de foc on series comdemnat a cremar- te fins l’eternitat, per les teves malifetes al mon dels vius, el Camps Elicis on anaven les ànimes bondadoses…) Les ànimes d’aquells morts que no havien estat regits per aquest procés estaven destinades a divagar pel riu Aqueront. Caront era fill d’Èreb (divinitat primordial sorgida del Caos, substància a partir de la qual, segons la mitologia grega es crea l’univers.  Èreb representa la part obscura del món) i Nix (principal deessa de la nit).

CARONTE D’ALBA RECHE

Personalment, penso que a Caronte l’Alba Reche explica la història d’una relació tòxica.

 

L’estètica de l’inframon és molt bon recurs  a l’hora d’explicar aquesta situació, la relació l’ha mort en certa manera (veiem com es treu l’òbol de la boca al començar la cançó) i la barca la trasllada pels seu records, amb passatges més clars de colors roses, representant la “Quimera” de l’enamorament, i altres més foscos quan canta les frases més dures. Aquesta cançó no parla d’una relació
de parella, ja que, com la cantant ha explicat, Quimera i Aura són les úniques cançons que tracten aquest tema.

Vendí mi alma

No hubo opción

Imatges extretes del videoclip de Caronte

 CANÇÓ NÚM.3 ASTERIA

ASTÉRIA A LA MITOLOGIA

Deessa de les estrelles fugaces i els ritus nocturns filla del tità Ceos (tità de la intel·ligència) i la titànida Febe (filla d’Urà i Gea). Fuig de Zeus que està boig per ella i la vol violar, per a fer-ho es transforma en guatlla i es llença al mar creant així l’illa d’Estígia, més tard coneguda com a Delos.

Amb Perses (tità de la destrucció), donarà a llum a Hècate, deessa de la bruixeria. 

ASTERIA D’ALBA RECHE

Com la cantant ha afirmat en algunes de les seves entrevistes, Asteria parla sobre voler fugir d’un sentiment que t’empressona. De la trobada de la pau en la nit, quan anem a dormir i com les preocupacions tornen quan arriba el dia. Com a interpretació pròpia penso que l’Alba, als versos: 

Solitaria, encadenada

En media vibarción del mar

Lastimada, envenenada

Culpa de la sobriedad

 Canta “encadenada en media vibración del mar” (fent referència a Astèria al parlar del mar) i, potser, explica que el fet de no acudir, per exemple, a l’alcohol, representat pel mar, l’encadena a viure el dia a dia i, per tant, és “enverinada per culpa de la sobrietat” 

Lejos veo el foco

La luz no le deja brillar

Va tocando fondo

Con miedo a la profundidad

 És incapaç de veure les coses bones que l’envolten durant el dia.

Veiem altres referències a la deessa Astèria en aquest fragments:

Grito nocturno volver a escapar

Solo puede ser en la intimidad

Grito nocturno querer despertar

Huir sinónimo de claridad

Duele cuando vuelve el alba

Solo hunde dignidad

Solo buscaba la calma

No le teme a la oscuridad

CANÇÓ NUM.4 AURA 

AURA EN LA MITOLOGIA

Aura és una deessa, personificació de la brisa. Dionís que està bojament enamorat d’ella semrpe l’intenta atrapar, però ella sempre acaba  guanyant la carrera. Fins que un dia, com a càstig per a haver-se atrevit a comparar amb la seva companya de caça Artemis, serà violada per Dionís, embogirà  i tindrà dos fills bessons amb ell, un dels quals serà mort per ella. Finalment s’acabarà tirant al riu Sangari, riu que estaria situat a l’actual Turquia, i serà transformada en font gràcies a la màgia de Zeus.

AURA D’ALBA RECHE

És una de les dues cançons que la cantant ha confirmat que parlen sobre una relació de parella, sent l’altra Quimera. Aquesta cançó parla  la ruptura d’un amor sa,  diu ” espero verte feliz aunque sea sin mi”, la cantant estima a l’altra persona i,  per aquesta raó, desitja sobre totes les coses que l’altra sigui feliç encara que això comporti distanciar-se. No obstant la duresa sentimental que la situació pugui suposar la cançó és dolça i transmet pau representant així la brisa i el sentiment tan pur que la relació deixa al seu pas.

 

 CANÇÓ NÚM. 5 NIÑA 

És l’única cançó de l’àlbum a la que (que jo sàpiga) no li és assignada cap referència clàssica. Parla de la conciliació entre l’Alba del passat i l’Alba del present.

 

CANÇÓ NUM. 6 LUX

Déu greg Pan

 

Lux és un diminutiu del nom Lucífer o Lucero, àngel que representa la llum, la puresa  i la bellesa i que en la religió cristiana és castigat al rebutjar el pla de deu de seguir amb la guerra i enviat a l’infern, d’aquí que el coneixem com “el angel caido del cielo”. Un cop Lucífer arriba a l’infern és representat amb la figura del dimoni, la qual està inspirada en el déu Pan (déu greg de la fertilitat i la sexualitat masculina) que acostumava perseguir pels boscos a nimfes i nois per a “temtar-los al plaer de la luxúria”.  Aquest personatge també està relacionat amb Hèsper de la mitologia grega, “el lucero vespertino” o el que és el mateix que el planeta Venus vist a la tarda.

 

 

LUX D’ALBA RECHE

Lux és una cançó protesta que parla sobre com la dona sempre ha estat jutjada i socialment perseguida pel pecat. I també com aquest fet està molt present en les últimes sentències per violació.

 

Era blanca y dormía al alba
Quién te rompió cariño
Quién te calló
Quién osó pecarte
Era tan bonita

Cayó del cielo mirando al fuego
Te crearon por lucero

Tu imprudencia no fue delito
Será juzgada por Dios divino
El valor de tu cuerpo
No está regido por mí
Fiera a morir

 CANÇÓ NÚM.7 HÈSTIA

HÈSTIA A LA MITOLOGIA

Deessa de la llar i la família, filla del tritó Cronos i la titànida Rea. Hèstia era present en el foc de totes les llars i als temples, els quals eren llocs de culte i asil.

HÈSTIA D’ALBA RECHE

Hèstia parla sobre la família,  parla sobre aquelles persones en què busquem asil quan tenim algun problema i la gent que et fa sentir com a casa. Tot el que fan per nosaltres i el que nosaltres som capaços de fer per elles.

CANÇÓ NÚM.8 INNANA

INNANA A LA MITOLOGIA

En aquest cas Innana no és cap deessa grega ni romana, sinó mesopotàmica. Innana representa l’amor, la fertilitat i la guerra. Germana de Ereshkigal i filla de Kishar (deessa de la terra) i Anhar (déu del cel).

INNANA D’ALBA RECHE

És aquell plantejament de si continuar amb una relació romàntica quan algo  falla, tu mateix. Com diu Amy Winehouse a la cançó “Help yourself”, “I can’t love you if you don’t help yourself” o el que és el mateix, “no puc ajudar-te si no t’ajudes a tu mateix” l’amor comença per un mateix i si això falla, una relació pot arribar a ser molt tòxica. És una cançó empoderadora, que utilitza l’empoderament, (fent referència aixì a la deessa Inanna) per a donar a l’amor propi l’importància que és mereix.

 

 No quiero que me quieras más

Quiero que me quieras bien

Tu ego se burla de mí

No vas a conseguir atarme

Hice todo por cuidarme

Mi silencio habla por mí

Primero me quiero a mí

 

CANÇÓ NÚM. 9 ECO

ECO  A LA MITOLOGIA

“Eco i Narcís”, John William Waterhouse

Eco era una nimfa de la muntanya d’Helicó (entre el llac Copais i el golf de Corint) amb un do especial per la paraula. Va ser criada per nimfes i educada per les Muses (personificacions de la inspiració artística). Hera estava gelosa de la nimfa, així que maleeix a Eco per a por a que Zeus s’enamorés d’ella, amb el càstig de només ser capaç de pronunciar les últimes paraules dels demès. Més tard, Hera s’enamora de Narcís que no tenia cor i va rebutjar i menysprear a la nimfa. Com a càstig dels déus, és condemnat a mantenir una relació eterna i exclusiva amb ell mateix, amb el seu reflex. La qual, finalment, acabarà en desamor.

ECO D’ALBA RECHE

Alba Reche representada com Narcís

Com la cantant va explicar  a una sessió en acústic d’alguns dels seus temes, Eco va sorgir a partir de la idea de parlar-se a un mateix en aquelles situacions que et produeixen ansietat. Gràcies a aquesta història  podem arribar a la conclusió que a “Eco”, l’Alba és representada per Narcís, que, a causa del càstig dels déus haurà de mantenir una relació amb el seu reflex la qual, acabarà en desamor. El mateix passa al llarg de la cançó, que representa aquesta discussió continua que l’Alba té amb ella mateixa, aquella persona que es reflecteix en ella o que l’acompanya sense haver-hi un perquè aparent i que no la deixa ser ella mateixa.

 

CANCÓ NÚM. 10 MEDUSA

MEDUSA A LA MITOLOGIA

“Medusa” de Caravaggio

Medusa és una de les tres gorgonas filles de Gorgon (deu marítim), les tres germanes vivien a una illa allunyada del món dels mortals, prop de l’inframón i a diferència de les seves germanes Medusa era immortal. Cert dia va rebre el càstig d’Atena per haver sigut violada per Posidó (es demostra l’argument de la cançó “l’ux”). Ja no podria tornar a mantenir relacions amb homes, Atena transforma els seus flocs de cabell en serps i fa que, a partir d’aquell precís instant, tot aquell que li dirigís la mirada quedés petrificat.

Un dia Perseu amb el casc d’invisibilitat d’Hades, entra a la cova on dormien les gorgonas. Medusa, en sentir una presència que rondava  per la penombra es gira però no veu res a què atacar i en aquell moment apareix una espasa que li talla el cap.

MEDUSA D’ALBA RECHE

Medusa és una de les figures més míticas de la mitologia grega. A la cultura pop Medusa ha estat molts cops una inspiració per a representar l’empoderament femení, poder que l’Alba aconsegueix transmetre molt bé en aquest videoclip. Podem veure referències a la gorgona en la serp, les escultures del videoclip i en els versos: 

 

Nadie mira como lo hago yo

 Tu mirada se clava

Con instinto animal

Personalment penso que en aquesta cançó l’Alba no parla d’ella mateixa, sinó que parla d’una altra persona que ella compara amb Medusa.

Imatge extreta del videoclip de Medusa


(torna a ser present el color rosa símbol de l’amor i la Quimera)

CANÇÓ NÚM.11 ARES

 

Ares és déu de la guerra, la violència i la força bruta, germà d’Atena (deessa de la guerra, l’estratègia i la saviesa) i fundador de la ciutat de Tebes. Va tenir moltes parelles i cap esposa, un exemple d’elles és Afrodita amb qui va tindre dos fills : Fobos (divinitat personificació de la por i el temor) i Deimos (personificació del terror). Amb altres parelles també va tenir altres fills com per exemple:   Eros, Harmonia,  Les Amazones, o  Ròmul i Rem, figures molt conegudes en la mitologia grega.

 

 

 

ARES D’ALBA RECHE 

Per aquesta raó, l’Alba Reche i en Pol Granch, que ofereix unes frases en francés i castellà, van trobar en el déu Ares una manera de representar la memòria històrica. Aquesta cançó parla sobre com la història es repeteix i sobre la importància que hauria de tenir la memòria històrica en el dia a dia.

No te escuchó más

No te oigo cantar

La historia se repite

Como un grito más

Fins aquí tot, qualsevol interpretació, aclariment o informació addicional serà benvinguda als comentaris.

Claudia

4t ESO Cultura Clàssica

In memoriam Francesca Massot i Villalonga

Francesca Massot i Villalonga

Francesca Massot i Villalonga (Paquita Massot) 1921-2019

Francesca Massot i Villalonga, referent de referents, va ser la professora de Grec de la meva professora de Grec de secundària, Coloma Blanes i Blanes.

Comiat a la nostra estimada Paquita Massot

Homenatge a Francesca Massot Villalonga, catedràtica de Grec de l’Institut de Batxillerat Joan Alcover de Palma. Aquest volum va ser coordinat per Maria Carme Bosch i Juan amb aportacions de companys, professors i antics alumnes.

Referents clàssics i mitologia grega a les joies Suárez

Quins referents clàssics hi trobeu? En quines col·leccions?

https://www.instagram.com/stories/highlights/18041111764171133/

Influència clàssica al descobert: Dolce & Gabbana, Sicília 2019



El poder segons Fer

La vinyeta Fer, El Punt Avui 2 de maig de 2019

Quins referents clàssics hi trobeu? Com utilitza els ètims Fer?