Atracció turística
Evocati Apri Scipioni
2Època recreada: Època republicana
Àmbit de recreació: Exèrcit
Ubicació: Sabadell
Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.
Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.
Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.
Tarraco ludus
3Creació: Any 2012
Època recreada: Segles I i II dC
Àmbit de recreació: Gladiatura
Ubicació: Tarragona
Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.
Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com Nemesis, Thaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano.

Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura
Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.
Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa.
Thaleia
0Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida civil
Ubicació: Tarragona
“Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica” és una associació tarragonina l’objectiu de la qual és mostrar a l’espectador, des d’una perspectiva dinàmica i divertida, la manera de viure en època romana (la infància, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió, la música, la medicina….). A diferència de la majoria de grups, només es dedica a la vida quotidiana, i és un referent entre els que recreen aquest aspecte de la vida dels romans tan poc treballat.
Thaleia és el primer grup de reconstrucció musical d’època romana de l’Estat espanyol i manté contacte amb els millors grups europeus en aquest camp. Un dels espectacles que organitzen, que és dels més interessants que he trobat, és una representació musical. “Carmina Canere en Viu” és un espectacle ideat pel mateix grup que consisteix en un concert de música amb dansa romanes on reprodueixen tot un seguit d’instruments musicals de l’època, com per exemple la Tibia (instrument de vent que podia estar fet de fusta, os, ivori, etc.,); la Syrinx (denominada avui dia flauta de “Pan”); la Kithara i la Pandovra (instruments de corda) el Crotalvm i el Cymbalvm (percussió).
Val a dir que han publicat un disc amb totes les seves interpretacions musicals, titulat: “Carmina Canere”, la imatge del qual teniu a continuació.
A part de la seva faceta musical, el grup organitza nombrosos espectacles i participacions durant la Tarraco Viva, com les que relato a continuació, tot i que per més detalls convido el lector a mirar la seva magnífica pàgina web:
- SEQUERE ME: La prostitució a Roma
- SATURNALIA: Explicació de la festivitat
- SACRA PRIVATA: els rituals de la llar
- VENERALIA: El culte a Venus
- ELS CIRCS ROMANS: Tots els aspectes dels jocs de circ
- LA MODA A ROMA: Un passeig per la societat romana a través del vestuari
- DOMI AC FORI: Explicació de la vida d’una família romana
- ROMA ARCANA: màgia, superstició i religió a Roma
- DIES VIRILES: El pas de nen a home en temps dels romans
- SERVITUS ET MANUMISSIO: L’esclavitud a Roma
- ARS MEDICA: La medicina a Roma
- DIVORTIUM: El divorci en temps dels romans
- CEREALIA: El culte a la deessa Ceres
-
DIES LVSTRICVS ET LVDVS LITTERARIVS: La vida dels nens romans
Des dels seus inicis ha participat en Jornades Internacionals de Divulgació Històrica, com les que es celebren cada any a Tarragona, des de 1999 i en festivals com el Mercat Romà de Guissona, el Festival Romà d’Andelos a Mendigorria, la Magna Celebratio a Badalona o Blanda Aeterna a Blanes.
La reconstrucció històrica digital
1Darrerament, els que estem en contacte amb el món de l’arqueologia hem sentit a parlar de la tomba més gran desenterrada fins el moment, datada com a pertanyent a l’època d’Alexandre Magne. Pel que sabem fins ara, es tracta d’un mausoleu subterrani datat (aproximadament) cap al 300 aC, i s’especula, degut a les seves dimensions i riquesa, que podria pertànyer a un membre de la família del conqueridor macedoni.
Aquest és, precisament, el problema. La pressió mediàtica que envolta les excavacions que s’estan fent en aquest indret de Grècia és immensa, i tant és així que desenes de mitjans de comunicació estan instal·lats al voltant del jaciment a la recerca de notícies sobre noves troballes.
I és per això que els arqueòlegs que hi treballen ho fan sota una enorme responsabilitat, a més de la ja esmentada pressió. Aquesta pressió és la que ha provocat, segons la meva opinió, una reacció en cadena de publicació de resultats i material multimèdia merament especulatiu: les reconstruccions en 3D.
Recomano la lectura d’aquest article que en parla, i del qual he tret part de la informació. La voluntat de la gent de saber més novetats sobre la tomba de manera immediata ha propiciat l’aparició de nombrosos programes i simuladors que recreen l’estructura d’aquesta, alguns amb més sort que altres, però cap basant-se en informació verídica i contrastada per l’equip arqueològic que hi treballa. A l’article citat anteriorment en podeu trobar més, però jo en mostro un:
La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic és un fenomen en auge, i ja s’ha consolidat com a l’eina estrella per comprendre les restes arqueològiques als museus i jaciments, ja que proporciona una imatge clara de com devia ser una casa medieval o una ciutat romana. Aquí en teniu un exemple, la reconstrucció virtual del fòrum pertanyent a la ciutat romana de Iuliobriga (Cantàbria), que jo considero original i diferent de les reconstruccions ordinàries i comunes:
Arqueología Virtual – Reconstrucción virtual de la ciudad hispano-romana de Turóbriga – Arqueologia 3D from PlatoVirtual on Vimeo
Entrevista a Javier García
2Ahir vaig anar a Gavà a entrevistar en Javier García Pérez, concretament a la seva cafeteria “La Torna“.
Tot i la brevetat de l’entrevista en comparació amb altres que he fet, vam parlar de moltes coses:
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per apropar la història a la gent i fer-la més interessant i visual. Per ara, ell veu que la gent sap distingir entre els diferents nivells de realisme quan va a un festival de reconstrucció històrica, tot i que sempre hi ha excepcions.
Pel que fa a la seva experiència personal, ell hi va entrar en contacte mitjançant la xarxa, quan va trobar un grup de gent interessada en la història de Roma que recreava la vida a l’antiguitat. En Javier em va dir que ell s’hi va unir per sentir-se com un romà, i fer les mateixes coses que feien ells, de manera que podem dir que va ser un cert nivell d’empatia el que va fer que decidís participar-hi.
Ell va començar en un grup que recreava l’època augústea, però més tard es va passar a l’època republicana (que ell diu que és més difícil documentar-se). El principal motiu va ser que és una part de la història de Roma que té molt poca presència entre la comunitat recreadora, a més de pel fet que el principal conflicte d’aquest període (les guerres púniques) es va desenvolupar al nostre territori (la futura Hispània).
Actualment forma part dels “Evocati Apri Scipioni“, que al seu torn pertany a “Bellum anibalicum“, una associació per a la recreació de les guerres púniques que engloba els mateixos “Evocati”, “Athenea promakhos“, “Iboshim” i “Ibercalafell“, tots relacionats amb aquest famós conflicte armat.
Per acabar, em va parlar de projectes de futur: Realitzar la via Scipionis, la ruta que va fer Escipió l’africà, amb l’equipació d’un soldat romà republicà i construir un campament de l’època, per ajudar a la gent a fer-se una idea de com vivia un militar llatí del segle II abans de la nostra era.
Aquí teniu el vídeo complet, i demano disculpes si el so no és el millor:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/watch?v=bpr1Kzdp8Qo[/youtube]
Vull agrair a l’entrevistat la seva amabilitat i cordialitat, així com el detall de convidar-nos a prendre alguna cosa…
Stella Noviomagi a Neumagen
1A la localitat de Neumagen-Dhron (Alemanya), hi ha una atracció turística que està estretament relacionada amb el món romà: la rèplica a escala real d’un vaixell de càrrega, concretament vinícola.
Per tenir context, val a dir que La població de Neumagen-Dhron es troba a l’oest d’Alemanya, a l’estat de Renània-Palatinat, districte de Bernkastel-Wittlich. Dista tan sols 20 quilòmetres de Trier i està considerada com la localitat vinícola més antiga del país germànic. Com a conseqüència, és una regió amb molta cultura vinícola, on es produeixen vins de bona qualitat, i valorats internacionalment.
A finals del segle XIX es va descobrir una gran escultura de pedra que tenia forma de vaixell, i on s’hi representava la tripulació i la càrrega, barrils de vi. Va ser datada cap a l’any 220 dC, forma part del seu escut i l’any 2007 els habitants de la ciutat de Neumagen-Dhron van decidir construir la Stella Noviomagi (Estrella de Noviomagus), un vaixell de transport romà sense veles, de 19 metres d’eslora i 4 de mànega.

Foto del vaixell Foto de “Viator imperi”
Foto de l’escultura en qüestió, probablement provinent de la tomba d’un ric comerciant romà. Foto de “Viator imperi”
Actualment, aquesta embarcació està a disposició d’agències de viatges i particulars que el vulguin llogar per a creuers d’una hora i mitja pel riu Mosela. La particularitat d’aquests viatges és que es poden fer degustacions a bord, i fins i tot es pot remar!
Personalment, crec que és una bona idea, ja que és una manera d’unir tot el que hi ha de bo a aquella zona: el vi, el riu, els romans… Desgraciadament, això no passa a tot arreu, i aquí no ens podem permetre aquest tipus d’activitats, que, tot i això, s’acabarien amortitzant. El problema és, més aviat, que a casa nostra no hi ha la cultura necessària per part de l’administració per donar suport a aquestes magnífiques idees, que, en general, es veuen com a inútils.
Comentaris recents