Fa poc vàrem tractar les dones de la Ilíada i curiosament ens vàrem adonar que elles eren les que tenien un paper cabdal en l’obra d’Homer i en aconseguir la pau. Ara li ha tocat el torn a l’Odissea, i aquest fragment de Salvador Espriu ens servirà per ampliar mires:
Després de tornar-se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci, varen conversar. L’un i l’altra trobaven difícil de resumir en unes quantes hores el que havien passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells últims vint anys, i més potser el viatger, que tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perquè a la dona, sense moure’s de casa, li havia vagat de teixir i desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia d’oblidar. Acabada la prova del llit, ella se li havia ofert.
[…] Quant a ell, el fum no li havia entelat la mirada, però compliria, coratjós, el seu deure. […] No podia tanmateix esborrar totalment comparances, en primer terme el d’una joveneta, que es guardaria prou d’esmentar a la fidel companya […].
Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el blau.
Es tracta d’un text de Salvador Espriu inspirat clarament en l’Odissea d’Homer. L’escrit descriu el moment en què Odisseu (més conegut amb el nom llatí Ulisses) jeu al llit amb la seva fidel esposa Penèlope després d’estar-se vint llargs anys vagant pels set mars, vivint aventures i lluitant per tornar a la seva pàtria, en contra de la voluntat dels déus.
Acabada la conquesta troiana, els herois aqueus supervivents tornen a les seves llars després de feixucs viatges. Odisseu per contra es troba retingut per Calipso, mentre està segrestat, Zeus, organitza una assemblea amb l’objectiu de determinar si podrà tornar a la seva pàtria. La deessa Atena, protectora d’Odisseu, amb el permís del sobirà dels déus, parteix cap a Ítaca per convèncer Telèmac, el fill d’Odisseu, perquè vagi a cercar el seu pare per les ciutats on habiten els herois aqueus.
Mentrestant a Ítaca, Penèlope entreté els seus pretendents, els quals creuen que el seu marit és mort a la guerra. Ella, per tal de fer temps, els hi diu que triarà un dels pretendents el dia que acabi el sudari del seu sogre, de dia el teixia i de nit, el desfeia. Seguint amb el fil del poema homèric, retornem a l’escena en què Odisseu és el presoner de Calipso per ordre dels déus, allí hi arribarà Hermes amb la feliç notícia per l’heroi, Zeus permetia que tornés a la seva pàtria. Així doncs, Odisseu va construir un rai amb el que va naufragar fins l’illa dels feacis, on Nausica, filla d’Alcínous el rei de l’illa, el troba i se n’enamora. Allí se l’acull i se li ofereix un gran banquet on es narren les grans gestes de la guerra de Troia i les del propi Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar.
Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar ell mateix les seves aventures; l’estada al país dels cicons, al país dels lotòfags, l’encontre amb el ciclop Polifem, l’estança a l’illa d’Èol, la pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons, l’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa, el descens a l’Hades, les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios. Un cop Odisseu acaba de narrar la història, adopta d’aspecte d’un rodamón, com li aconsella Atena i reprès la seva partida des de Feacia cap a Ítaca. Quan arriba a la seva pàtria, el seu fill Telèmac és el primer en reconèixer-lo, es introduït al palau i mica en mica es conegut per antics servents i amics. No serà fins molt més tard que el reconeixerà la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després descobreix la seva identitat davant dels pretendents i amb l’ajuda del seu fill i els seus fidels servents matà a gairebé tots els pretendents. Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà al seu ancià pare i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.
El text ens parla de dues dones, una d’elles Penèlope, la seva esposa, símbol universal de fidelitat fins a dia d’avui. La mare dels seus fills, una dona que es manté al seu costat fins i tot quan ell no hi és, quan qualsevol persona comprendria que inicies una nova vida al costat d’un altre home, amb la quantitat de pretendents que va arribar a tenir. En contraposició la joveneta de la que parla en el text és Nausica, filla d’Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. La jove Nausica queda molt impressionada i encisada amb Odisseu. Alcínous diu a l’heroi que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d’explicar les seves aventures als feacis, salpa cap a la seva pàtria per retrobar-se amb la seva esposa. Joan Maragall va escriure l’obra teatral Nausica a partir d’aquest personatge i la seva història d’amor amb Odisseu.
En quant a l’estructura l’obra consta de 24 cants. Igual que molts poemes èpics antics, comença in media res, el qual significa que comença a la meitat de la història, contant-hi els fets anteriors a base de records o narracions del propi Odisseu. El poema està dividit en tres parts. A la Telemàquia (cants de l’I al IV) s’hi descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del seu rei, el sofriment de Telèmac i Penèlope degut als pretendents, i com el jove emprén un viatge en busca del seu pare. A la tornada d’Odisseu (cants V al XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínou i hi narra totes les seves aventures des que sortí de Troia. Finalment, en la venjança d’Odisseu, es descriu la tornada a l’illa, el reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d’això, Odisseu és reconegut per la seva esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la pau entre tots els habitants d’Ítaca.
Al text d’Espriu ens parla bàsicament de la seva esposa Penèlope i de Nausica, la filla del rei dels feacis, però no són les úniques dones que influeixen a l’Odissea. Circe, per exemple, quan Odisseu arribà a l’illa d’Eea va convertir els seus companys en porcs. La bruixa es va sentir atreta per l’heroi, al qual va convèncer de restar-hi un any a l’illa, i quan en va voler sortir, el va comminar a esperar per anar a l’inframón i consultar Tirèsies. De retorn, el va advertir dels perills que encara l’esperaven i el va deixar continuar el seu camí. Calipso també va tenir un paper molt important en les aventures d’Odisseu, quan ell es va trobar a la deriva després del naufragi del seu vaixell, va arribar a l’illa d’Ogígia. Allà, Calipso el va allotjar a la seva cova, complimentant-lo amb menges, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys. La nimfa va intentar que l’heroi oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Tampoc hem d’oblidar Atena, la dea va ser l’única protectora d’Odisseu i la que va fer possible el seu retorn a casa.
En conclusió encara que les dones gregues estiguessin enclaustrades en un rol social molt tancat, no volia dir que no portessin de cap als homes, i sinó, només ens hem de fixar en el cas d’Odisseu, en el que vàries dones són responsables d’almenys la meitat de la seva estada lluny de la seva pàtria.
Scoop.it Lectura de Clàssics
