De: Antígona (antigona-de-tebes@tebesmail.gr)
Per a: Ismene (1sm3n3.labdacida@tebesmail.gr)
Estimada germana,
Perdona per no haver-te escrit abans, els soldats de Creont m’han pres el mòbil i no he pogut enviar-te cap missatge pel What’s Up. Fa una estona el meu estimat Hèmon ha vingut a veure’m a la presó (d’amagat del seu pare, és clar) i m’ha deixat el seu Iphone 5.
L’Hèmon està molt trist pel meu destí. Em pregunta contínuament com he pogut acabar amb la meva joventut així, com se m’ha ocorregut contradir l’oncle sabent com n’és de tossut! Jo repeteixo un i altre cop que ho he fet per amor a Polinices, perquè no suporto la injustícia i la crueltat envers el meu germà més petit.
Tu mateixa saps que sóc ferma en les meves decisions i que sóc fidel als meus ideals, saps que sempre seguiré la veritat i que prefereixo morir a viure en un món de mentides. Faria el mateix per Etèocles (que en pau descansi), per Hèmon i per tu. Sé que he ferit els sentiments d’Hèmon, ell m’estima i jo a ell, però en aquest món no podem estar junts, sinó en un de llunyà i etern. Ell diu que si moro, ell es traurà la vida. Quina bogeria!
Sé que estic sent egoista amb tu perquè et deixo sola en un règim governat per la tirania en persona, un règim que vol acabar amb tots els Labdàcides, però no ho aconseguirà sempre que algú recordi el nostre llinatge i el nostre martiri.
Totes les meves pertinences són teves: el meu portàtil, la meva habitació, aquella samarreta que tant et plau, els meus patins que són al garatge, la col·lecció de llibres de Sòfocles (aquell autor que tant ens fascina) i sí, pots llegir el meu diari personal… Però després el cremes, d’acord?
Ja és fosc i tinc fred, hauria d’haver agafat una jaqueta abans de sortir de casa. Sento passes, són els soldats, crec que ja és l’hora. Ismene, t’estimo com sempre t’he estimat i t’estimaré. Les meves llàgrimes ennuvolen la meva visió i és per això que he deixat tant d’espai entre línia i línia del missatge.
Et demano que no m’odïs, però no fa falta que m’estimis, no està bé estimar els enemics de guerra… Ostres, se m’acaba la bateria! No tindria que haver jugat a l’aplicació dels Sims.
M’he n’haig d’anar, ensenya aquest missatge a l’Hèmon i digues-li que m’hauria agradat casar-me amb ell en unes altres circumstàncies. Ismene, recorda’m sempre i que no t’arrebatin els somnis, segueix sempre la veritat.
Adéu per sempre,
La teva Antígona.
P.D. T’adjunto una fotografia que m’he fet amb un soldat molt simpàtic.
Scoop.it Lectura de Clàssics
