Hesíode va viure durant els segles VIII i VII aC. Se’l considera l’escriptor èpic en llengua grega més important juntament amb Homer.
Com Homer, Hesíode és un poeta narratiu que escriu en hexàmetres. L’obra d’Hesíode parla sobre la justícia i el treball, a més a més intenta explicar la història de la humanitat a partir de les diverses generacions de déus i d’homes. Així doncs el gran mèrit d’Hesíode fou que va el primer en ordenar tots aquells mites que s’havien anat transmetent de pares a fills des dels principis del temps, sense un altre precedent literari i èpic que el llegendari Homer.
Hesíode i la Musa de Gustave Moreau, 1891.
Les obres més representatives d’Hesíode són La Teogonia i Els Treballs i els Dies, les quals recopilen l’herència mitològica grega amb arrels mesopotàmiques, com bé hem comentat abans. De fet, entre ambdues ens podem fer una idea de la vertadera essència hesiòdica.
– La Teogonia és la més antiga de les dues, de la qual només es conserven algunes parts:
- Al proemi apareixen les Muses de l’Helicó i de Pièria i inspiren l’autor.
- Cosmogonia: Caos i Gea, Tàrtar, Eros, Érebos, Nit, Èter i Dia.
- Cosmogonia-Teogonia: Úranos i els Urànides (les Erínies, els Gegants, les Nimfes, Afrodita, Cíclops i Hecatonquirs). També es narra l’enfrontament entre els Titans i Zeus.
- Cosmogonia-disgressió: Els descendents de Nit i Thànatos: Moira, Nèmesi, Eris, les Hespèrides… També s’explica el llinatge de Nereu: Taumant, Forcis, Leto, les Nereides, Iris, les Harpies, les Gorgones, Geríon, Cèrber…
- Teogonia: La descendència dels Titans fins a arribar a Zeus. Zeus destrona el seu pare Cronos i venç a la resta dels Titans. Al final es proclama “rei dels déus”.
- Teogonia: Llinatge de Zeus i els primers contactes entre déus i mortals, sorgint així els herois.
– Treballs i Dies és la segona obra hesiòdica més cèlebre després de la Teogonia. Els mites que constitueixen l’obra d’Hesíode expliquen com és la naturalesa humana:
- Proemi: Himne a les Muses de Pièria i elogi de Zeus.
- Mites i faules: Avisos a Perses sobre la justícia i el treball, i explicacions sobre la dolorosa vida humana i el poder justicier de Zeus. Hi ha dues Discòrdies: l’enveja i superació en el treball, aquesta última és la que s’ha de seguir.
- Mite de Prometeu i Pandora.
- Mite de les edats (or, argent, bronze i herois) fins a l’edat de ferro, quan hi predomina la injustícia.
- Faula del falcó i el rossinyol.
- La Justícia explica les injustícies dels homes i Zeus (el seu pare) els castiga.
- Els dos camins i el tema del treball.
- Calendari agrícola (tardor, hivern, primavera i estiu).
- Treballs en la navegació.
- Consells referents a la dona, la família a l’Antiga Grècia, els veïns, els amics i la conducta social, i els segueix una sèrie de prohibicions.
- Els dies: calendari dels dies del mes que són fasts i els que són nefasts.
Suposat bust d’Hesíode, tot i que durant molt de temps se l’ha considerat de Sèneca. Còpia romana a partir d’un original hel·lenístic, segle II aC.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: Literatura grega i astronomia | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Pandora, la portadora dels mals | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Pegàs: del mite a l’actualitat | El fil del mite grec
Hesíode va ser un dels escriptors més rellevants de las primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època. Segons Heròdit va viure al voltant del 850 aC, encara que molts autors antics el situen al voltant del 735 aC. Va néixer a Ascra, a Beòcia, on el seu pare va emigrar des de Cuma, a l’Eòlia.
Hesíode era un poeta narratiu que escrivia en hexàmetres, era el cantor del treball i de la justícia, i pretenia oferir una imatge més veritable del passat, des dels orígens del món fins a la creació de les successives generació de déus i homes. Hesíode va exposar les seves idees en dos poemes: La Teogonia i Treballs i Dies. Els títols no són originals, sinó molt posteriors. Altres obres ens han arribat només fragmentàriament, com el Catàleg de les dones i l’Escut. Hesíode només en una ocasió va travessar el mar, per cantar en els jocs fúnebres del Rei Amfidamant d’Eubea, l’illa veïna de Beòcia. Combinava la lírica i un nou estil d’èpica, el seu propi, per ajudar-se a viure. Sobre l’edat d’Hesíode, val a dir que és anterior a poetes com Arquíloc, Estesícor i Semònides, els quals presenten indicis del seu influx. Sol considerar-se més recent que Homer.
En Hesíode trobem els poemes d’un camperol de Beòcia, pastor i aede al mateix temps. Ens parla dels problemes de la vida del poble treballador, i els nobles apareixen només en la figura dels ‘reis’, els nobles que afavoreixen la prosperitat del poble quan són justos, però que de vegades són corruptes i sentencien tortament, exposant-se al càstig diví. El món diví és polimorf: al costat de Zeus i els Olímpics apareixen divinitats monstruoses dels temps antics i d’altres divinitats naturals com Terra, Cel, Mar, Muntanyes, etc. o bé abstraccions com Justícia o Memòria. Un món diferent, en el qual l’important no són els valors agonals i heroics, sinó la Justícia.Hesíode amenaça amb el càstig diví no només Perses, sinó també els reis injustos i els homes en general, i insisteix en el premi que del mateix déu rep el comportament just.Per això tota l’obra està centrada, des del mateix proemi, en el tema de Zeus.Els precedents poètics es troben en els poemes homèrics. Els poemes d’Hesíode es consideren generalment posteriors. Hesíode coneix els temes i els procediments narratius d’Homer, coincideix amb ell en el metre, l’estil i també en nombroses fórmules èpiques concretes, així com temes cosmogònics emparentats.Però els temes centrals són diferents en la composició i en la llengua.
Tant pel que fa al seu caràcter d’obres literàries com al seu contingut, les d’Hesíode són obres fortament gregues i fortament originals.La Teogonia és un intent d’oferir una panoràmica de tot el món natural i diví que l’èpica, centrada en les gestes dels herois, només deixa entreveure, sobretot en els seus estadis més moderns i antropomòrfics, olímpics. Junt amb aquests existeixen a Grècia tots aquells altres déus que eren a la vegada una representació del món natural o del món humà; altres, testimonis d’estadis religiosos arcaics i primitius.
Al voltant d’Hesíode s’ha plantejat dos problemes:
Si Hesíode és encara un poeta oral o no. Estudis realitzats sobre la llengua i les fórmules són en general positius, tot i que aquestes fórmules són en gran part tradicionals, que depenen dels models ja hel·lènics d’Hesíode. De tota manera, una cosa és la composició oral, i una altra l’estil amb restes de fórmules orals, que pot donar-se en obres escrites o directament dictades i que després es reciten de memòria i adquireixen nous elements orals.
Les reals o suposades interpolacions. Les obres d’Hesíode presenten digressions més o menys laxes, retrospeccions, inconnexions reals o suposades. Fins fa poc es tendia a eliminar tot episodi que interrompia el relat genealògic. La composició de Treballs i Dies, desmanegada cap al final, potser s’expliqui pel fet que el mateix Hesíode va anar afegint episodis al poema.
Els presocràtics continuen Hesíode, tot i que dins d’un nou ambient, i en el moral va tenir grans continuadors, com ara Arquíloc, Soló i Èsquil. A jutjar per les cites freqüents d’autors com Plató, el text hesiòdic havia de ser molt llegit.
Retroenllaç: Ser un Cèrber | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: Comparativa entre les religions mesopotàmica i grega | El fil del mite grec