Isop

Isop va ser un escriptor grec de faules que va viure el segle VII aC i que se’n desconeix la data exacta del seu naixement i mort. Es diu que va néixer sent esclau. Hi ha poques dades sobre la biografia d’Isop, ja en l’època clàssica la seva figura es va veure envoltada per elements llegendaris i fins i tot s’ha posat en dubte la seva existència per a molts historiadors. Les seves rondalles s’utilitzaven com a llibre de text a les escoles i de fet Plató deia que Sòcrates coneixia de memòria els apòlegs d’Isop. Atenes va encarregar a l’escultor Lisip la realització del cos del poeta.

Segons una tradició molt difosa, Isop va néixer a Frígia, tot i que hi ha qui el fa originari de Tràcia, Samos, Egipte o Sardes. Va viure a la Grècia del segle VII aC. Així, es conta que Isop va ser esclau d’un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per l’apòleg, Cresos el va cridar a la seva cort, el va satisfer de favors i el va enviar a consultar l’oracle de Delfos, perquè oferís sacrificis en nom seu i perquè distribuís recompenses entre els habitants d’aquella ciutat.

Irritat pels fraus i la cobdícia d’aquell poble de sacerdots, Isop els va adreçar el seu sarcasme i limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de Delfos. Aquests, per venjar-se, van amagar entre l’equipatge una copa d’or consagrada al déu Apol·lo. Van acabar acosant-lo de robatori sacríleg i el van precipitar des de l’alt de la roca Hiampa. Més tard se’n van penedir.

Retrat d’Isop de Diego Velázquez, 1639-1642. El gravat mostra un Isop no gaire agraciat físicament, com explica la tradició.

Pel que fa a la seva obra, les seves faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L’objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s’ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Algunes de les faules més cèlebres són:

• La cigala i la formiga: La formiga treballa tot l’estiu mentre que la cigala es dedica a divertir-se però quan arriba l’hivern és la formiga qui té aliment per sobreviure. És un elogi de l’esforç i la previsió.

• El gos i l’os: Un gos que porta un os a la boca es veu reflectit en un riu i quan vol agafar l’os de qui creu que és un altre gos, perd el seu, aprenent així que la cobdícia ho fa perdre tot.

• El corb i la guineu: Un corb te al bec un formatge i la guineu el vol. La guineu adula al corb dient-li que canti, ja que li han dit que té una veu molt maca. El corb ho fa i perd el formatge.

• La guineu i el raïm: Una guineu s’enganya dient que el raïm és verd perquè no el pot agafar. Això mateix ha esdevingut una dita popular en diverses llengües.

• El ratolí i el lleó: Un lleó captura un ratolí i aquest li prega que el perdoni, que li tornarà el favor. El lleó se’n riu però accedeix i més tard és caçat amb una xarxa. El ratolí la rossega fins que allibera a l’amic i demostra que no es pot menyprear a ningú perque tothom pot aportat qualitats.

• La llebre i la tortuga: Una llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre està tan confiada del seu triomf que s’adorm i així la lenta tortuga la pot avançar. Guanya aquesta última.

Bust en bronze d’Isop al Museu Pushkin de Moscou, però originalment procedent de la col·lecció de Villa Albani de Roma.