Objectius:
1. Relacionar la situació de crisi econòmica dels anys 30 i els antecedents històrics d’Alemanya amb l’aparició del nazisme alemany.
2. Analitzar els factors que van provocar la crisi de la República de Weimar i que van contribuir a l’èxit electoral dels nazis.
3. Descriure la gestió politicosocial i econòmica de la dictadura nazi.
4. Identificar els principals trets de la ideologia nazi: fanatisme, puresa racial, persecució de les minories, antisemitisme, etc.
5. Analitzar els objectius econòmics del nazisme i relacionar-los amb la seva política territorial expansionista.
Apocalipsis. El ascenso de Hitler
El 30 de gener de 1933, la designació d’Adolf Hitler com a canceller
d’Alemanya posa fi a la democràcia en aquest país. Guiats per idees
racistes i autoritàries, els nazis van abolir les llibertats bàsiques i
van buscar crear una comunitat “*Volk”. En teoria, una comunitat “*Volk”
unia a totes les classes socials i les regions d’Alemanya sota el
control d’Hitler. En realitat, el Tercer *Reich ràpidament es va tornar
un estat policial, on les persones eren sotmeses arbitràriament a
l’arrest i a l’empresonament.
En els seus primers mesos com a
canceller, Hitler va començar a concertar una política de
“sincronització” mitjançant la qual forçava a les organitzacions, els
partits polítics i els governs estatals a alinear-se amb els objectius
nazis i a posar-los sota el domini nazi. La cultura, l’economia,
l’educació i la llei van quedar baix major control nazi. Els sindicats
van ser abolits i els treballadors, els empleats i els ocupadors van ser
forçats a incorporar-se a organitzacions nazis. A mitjan juliol de
1933, el partit nazi era l’únic partit polític permès a Alemanya. El
Reichstag (parlament alemany) no feia més que confirmar automàticament
la dictadura d’Hitler. La voluntat del *Führer es convertirà a la base
de la política de govern.
El nomenament de membres del partit nazi en
càrrecs de govern va augmentar l’autoritat d’Hitler sobre els
funcionaris estatals. D’acord amb el principi de lideratge del partit
nazi, l’autoritat venia d’a dalt i s’esperava absoluta obediència al
superior en cada nivell de la jerarquia nazi. Hitler era amo i senyor
del Tercer Reich.
27 DE FEBRER DE 1933
L’EDIFICI DEL REICHSTAG (PARLAMENT ALEMANY) ÉS DESTRUÏT PEL FOC
Després de declarar que els comunistes van ser els responsables de l’incendi
premeditat que va destruir l’edifici del Reichstag (parlament alemany) a
Berlín, Adolf Hitler utilitza aquest fet per *arrogarse poders
extraordinaris a Alemanya. Hitler convenç al president alemany, Paul
*von *Hindenburg, de declarar l’estat d’emergència. D’aquesta manera,
les llibertats personals protegides per la constitució queden suspeses.
5 DE MARÇ DE 1933
ELS NAZIS NO OBTENEN LA MAJORIA DE VOTS EN LES ELECCIONS DEL REICHSTAG (PARLAMENT ALEMANY)
Malgrat
la declaració de l’estat d’emergència al febrer de 1933 i dels poders
extraordinaris assumits per Adolf Hitler, els nazis no aconsegueixen
guanyar una majoria de govern en les eleccions parlamentàries. Els nazis
guanyen solament el 45 per cent dels vots. Més endavant, al març de
1933, Hitler presenta un projecte de llei que li atorgaria al seu govern
el poder de decretar lleis sense sotmetre-les a votació al parlament
alemany. El projecte de llei s’aprova, en part a causa de l’arrest de
diversos oponents comunistes i socialistes abans de la votació per al
projecte.
23 DE MARÇ 1933
EL REICHSTAG (PARLAMENT ALEMANY) VOTA PEL PODER LEGISLATIU PER A HITLER
Després del fracàs del partit nazi en el qual no obté la majoria al parlament,
Adolf Hitler presenta un projecte de llei que li atorgarà al seu govern
l’autoritat legislativa. Els nazis, els conservadors i el partit centro
catòlic recolzen l’anomenada “Llei *habilitante” que li garantiria al
govern d’Hitler el poder per decretar lleis sense una votació al
parlament durant un període de quatre anys. Abans de la votació, els
oponents comunistes i molts socialistes van ser arrestats. Finalment,
solament els socialistes que encara quedaven s’oposen a la mesura. El
projecte és acceptat i Hitler aviat declara il·legals a tots els partits
polítics a Alemanya, a excepció del partit nazi.
30 DE JUNY DE 1934
NIT DELS GANIVETS LLARGS
Hi ha una purga en la cúpula de les tropes d’assalt (*SA) i d’altres
supòsits oponents al règim d’Adolf Hitler. A aquesta purga se li coneix
com la “Nit dels ganivets llargs”. Més de 80 líders de les *SA són
arrestats i afusellats sense un judici. Hitler sosté que la purga és la
resposta a un complot de les *SA per enderrocar al govern. Les *SA, al
comandament de *Ernst *Roehm, han intentat assumir el lloc de l’exèrcit
alemany. L’eliminació de *Roehm li val a Hitler un major suport de
l’exèrcit.
2 D’AGOST DE 1934
EL PRESIDENT *VON *HINDENBURG MOR Als 87 ANYS
El president alemany Paul *von *Hindenburg mor als 87 anys. Després de la
seva defunció, Adolf Hitler assumeix els poders de la presidència.
L’exèrcit fa un jurament de lleialtat personal a Hitler, la dictadura de
la qual es basa en la seva posició com a President del *Reich (cap
d’estat), Canceller del *Reich (cap de govern) i *Führer (líder del
partit nazi). Ara, el títol oficial d’Hitler és “*Führer i Canceller del
*Reich”.
Crema de llibres
El nom de “Nit dels vidres trencats”
és una referència al nombre incalculable de finestres trencades de les
sinagogues, de les botigues jueves, de centres comunitaris i de cases
saquejades i destruïdes en els aldarulls i els actes de violència que
van tenir lloc la nit del 9-10 de novembre de 1938. Els manifestants van cremar o destruir
267 sinagogues, van saquejar 7.500 negocis jueus, i van matar almenys a
91 persones jueves. També es van profanar cementiris jueus, i es van
destrossar hospitals, escoles i llars de famílies jueves.
Sol a Berlín
En els carrers del Berlín de Hitler, el pànic, les
delacions i la traïció estan instaurades. Entre moltes altres víctimes,
hi ha un matrimoni que planta cara al nazisme sense gairebé mitjans. La
lluita és desigual però així i tot li aconsegueixen fer mal, prou mal
com per molestar-lo.(Edició castellana de Maeva.) Si algú s’ha preguntat què feien els
alemanys del carrer mentre Hitler era al poder, aquest és el seu llibre.
Un gruixut expedient obert per la Gestapo de Berlín i tancat pel
Tribunal Popular de la mateixa ciutat conté el destí d’un matrimoni de
mitjana edat que vivia al nord de la capital. Entre el 1940 i 1942
aquestes dues persones sense recursos ni capacitats específiques,
emprenen una lluita contra l’estat nazi.
Història d’un alemany s’ha convertit en un clàssic de la literatura
*memorialística germana del segle XX i, al mateix temps, en una obra
imprescindible per comprendre els complexos processos que van permetre
l’aparició i consolidació del moviment nazi en la societat alemanya
entre els anys 1914 i 1933. Sebastian *Haffner, en aquesta
peculiar autobiografia de joventut, descriu la seva vida com la d’un
home qualsevol, que es veu obligat per les circumstàncies a combatre
contra un estat totalitari pel dret a la seva intimitat i ens ofereix
també una impecable i aguda reconstrucció dels efectes emocionals que
els esdeveniments històrics d’aquesta època van tenir sobre el poble
alemany. *Haffner, en aquesta magnífica exposició de la seva pròpia
vida, narra l’itinerari d’un jove de dretes durant l’exaltació
nacionalista de l’estiu de 1914 al rebuig del mateix moviment en l’estiu
de 1933. El seu objectiu és entendre els motius que han fet possible el
triomf d’Hitler, el monstre vulgar i groller que descriu amb paraules
fulminants i el seu veredicte sobre Alemanya i els alemanys és
veritablement desesperançat. Història d’un alemany, és, sense cap dubte,
una de les grans obres de la literatura.
“La historia que va a ser relatada, versa sobre una especie de duelo. Se trata del duelo entre dos contrincantes muy desiguales: Un estado tremendamente poderoso, fuerte y despiadado, frente a un individuo particular, pequeño, anónimo y desconocido.
El individuo está en todo momento a la defensiva. No pretende mas que salvaguardar su propia personalidad, su propia vida y su honor personal. Todo ello es atacado sin cesar por el Estado en el que vive.
Dicho Estado exige a este particular, bajo terribles amenazas, que renuncie a sus amigos, que abandone a su novia, que deje a un lado sus convicciones y acepte otras preestablecidas, que salude en forma distinta, que niegue su pasado y su propio yo, y en especial, que al hacer todo ello, muestre continuamente un entusiasmo y agradecimiento máximo de l’exili”
Haffner ens explica la situació d’Alemanya després
de la “Gran Guerra” (La Primera Guerra Mundial), la humiliació alemanya
en el Tractat de Versalles, la inestabilitat econòmica i la inflació
d’Alemanya en els anys ‘20, els intents de “putsch” de
Kapp i d’Hitler, la guerra del Ruhr, el col·lapse econòmic
inflacionista, l’obsessió passatgera per l’esport, el liberalisme, o “el
control de divises” que va fer impossible els viatges a l’estranger…
