Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Font: Cameron Neylon / CC BY (https://creativecommons.org/licenses/by/2.0)
L’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Laura/Meritxell/Ainhoa/Nia), el volum (Valentina/Lucas/Aritz/Bedilu) o el tipus d’aigua (Víctor/Marc/Miquel/Nuria). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
Font: Cameron Neylon / CC BY (https://creativecommons.org/licenses/by/2.0)
Actualitzant una activitat que havíem treballat a CMC adaptada d’un projecte de l’Institut Montbui, l’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Alison/Nerea/Atanac), la presència de gas (Laura/Noa/Gisela), el volum (Norah/Pau/Pau/Jon), el tipus d’aigua (Hiba/Jordi) o la grandària del comprimit (Julia/Merly/Marielvira/Glenard). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
A partir de les dues investigacions de sota, en un document de text fes una descripció dels teus dissenys experimentals i contesta les qüestions. En acabar, transcriu també els resultats de l’avaluació de la web del projecte Newton :
Primera situació: Com a persona curiosa que ets, vols saber si el detergent pot afectar al creixement de les flors. Fent servir el simulador de sota, dissenya una recerca que permeta deteminar si els detergents fets servir en un rentat de cotxes automàtic han pogut afectar al creixement de les plantes d’un jardí proper, en contaminar-ne el terra. Raona les següents qüestions
Redacta la teua hipòtesi (Ha de ser una frase completa i descriure exactament allò que es vol contrastar)
Descriu el teu grup control i el grup experimental, deixant clares les variables que treballaràs en cadascun d’ells.
Recull en una taula les dades dels resultats obtinguts. La taula ha d’incloure una mitjana per als grups experimental i control.
Raona per què cal un grup control
Raona per què és necessària una mitjana per a comparar resultats.
Segona situació: El problema que es planteja és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l’any 1581 a l’edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic. Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació.
Redacta la teua hipòtesi (Ha de ser una frase completa i descriure exactament allò que es vol contrastar).
Tal com hem quedat, us adjunte els dos vídeos que hem vist sobre el mètode científic i les seus fases.
Recordeu que n’heu d’extreure les sis fases que poden composar-lo, fer-ne una definició d’una línia de cadascuna i organitzar-les en un esquema seqüencial.
Si amb els vídeos no ho veieu clar, podeu recoradar una mica continguts en aquesta web del projecte Newton
La setmana passada, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2012, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia vam fer una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Vam anar de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Abans de la visita, vam assistir a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular: del laboratori a l’hospital a càrrec de la Dra. Anna Serrano Mollar, que ens va explicar de primera mà la recerca que que ha desenvolupat els darrers anys en la investigació i implementació dels assajos clínics d’una teràpia pel tractament de la fibrosi pulmonar idiopàtica i dels resultats que està obtenint el seu equip.
Fa una estona al Canal33 han tornat a emetre un Què, qui, com de fa un anyet que duu per títol Homeopatia: creença o evidència .
Us deixe l’enllaç a l’entrada al blog del programa, perquè el vídeo és doblement interessant, be de reveure tranquil·lament, be de llegir pausadament la discussió que genera.
A partir d’algunes concentrats d’entrevista i algun estudi en píndola, intenta ser una aproximació, no al debat de si la homeopatia funciona o no, sinó a si aquesta té alguna base científica contrastable.
I no és un debat menor, més enllà de les qüestions estrictament de salut, per les implicacions que pot comportar donat les quantitats de diners que és mouen al voltant d’aquestos productes o preparats, mal anomenats “medicaments homeopàtics”.
Feu-ne una ullada, que paga la pena… 😉
Un any més -i ja en van 16-, en arribar novembre ja s’albira la setmana de la ciència i activitats relacionades.
Amb el lema Viu la ciència, enguany tindrà lloc del 18 al 27 de novembre i hi hauran centenars d’activitats de tota mena i per a tota mena de públics. Localitzeu les que més us interessen amb el cercador d’activitats de la setmana o amb l’agenda de Recerca en acció.
Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
Explicar la importància biològica de la meiosi
Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
Discutir la influència de l’ambient en l’herència
Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper 😉
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer 😥 )
Entreu a la web del Projecte Biosferai completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer 😥 ) sobre Mendel.
Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
Incisiva píndola de video-consideracions, des del blog Reflexiones de repronto, sobre l’ús poc veraç de imatges de científics o de conceptes tipus Ciència oVeritat, com a reclam plublicitari…
Ja que no és nou això de fer-ho servir, sembla que si surt gratis…. 😉
Dins els actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química, i per recordar els cent anys que fa que li van atorgar el Premi Nobel de Química del 1911, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha preparat conjuntament amb el parisenc Institut Curie una exposició sobre Marie Sklodowska, també coneguda perMarie Curie.
L’exposició s’inaugurarà el proper 6 d’abril -podeu descarregar el díptic de l’exposició-, i repassa la trajectòria de la cèlebre científica. La mostra es podrà veure al pati de l’IEC fins a final del 2011.
– algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
