Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Per complementar el tema d’immunologia podeu fer una ullada al l’etiqueta #microMOOCvirusypandemias a Twitter, on aquests dies de confinament I. López-Goñi desenvolupa via @microBIOblog cada dia a partir de les 10h micro fils monogràfics relatius a virus, immunologia, pandèmies més enllà de la Covid 19 com:
Davant de la velocitat que van agafant els esdeveniments relacionats amb l’expansió de l’anomenat virus del Sindrome Respiratori Sever Coronavirus 2 (SARS-CoV-2) causant de la malaltia de la Covid19 i de la proliferació d’informacions dubtoses, que acaben generant desinformació i el brou perfecte per al pànic, un recull ràpid de quatre recursos i fonts fiables per seguir-ne l’evolució. I remarque la importància, ara més que mai, de fer servir FONTS FIABLES i de CONTRASTAR la informació abans de transmetre-la. Menys compartir vídeos i memes i més tallar cadenes de desinformació.
Continuarem actualitzant la pàgina…
(actualitzat a 25/10/2020)
Font: Dong E, Du H, Gardner L. An interactive web-based dashboard to track COVID-19 in real time. Lancet Infect Dis; published online Feb 19. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(20)30120-1
Fonts fiables i actualitzades:
Importància de frenar l’expansió en fases inicials:
If you only learn one thing about #COVID19 today make it this: everyone’s job is to help FLATTEN THE CURVE. With thanks to @XTOTL & @TheSpinoffTV for the awesome GIF. Please share far & wide. pic.twitter.com/O7xlBGAiZY
— Dr Siouxsie Wiles (@SiouxsieW) March 8, 2020
Debats sobre desconfinament
Articles generals i sobre l’origen dels virus i del SARS-CoV-2:
Mites i fakes
Pautes individuals:
Datadista per comunitats estat espanyol
Per explicar als menuts
Després d’un parell de dies circulant per les xarxes hem rebut moltes felicitacions, gràcies per llegir-nos! ????
També hem rebut algunes correcions q han servit per millorar el conte, així q us deixem una versió millorada del #MussolielCoronavirus ????????
????https://t.co/YOuKZJPtMY pic.twitter.com/ZMnjPv7rXW
— Enric Vidal ?????????????? (@vidal_enric) March 23, 2020
@isglobalorg) ens ha fet reflexionar sobre la importància i característiques de la recerca però, també, sobre implicacions ètiques i socials que comporta.
La majoria de la producció científica es comunica públicament a partir de la seua publicació en revistes científiques periòdiques. Aquestes estan caracteritzades per tindre una clara estructura formal de les revistes científiques i tipus d’articles, tot i que també hi ha altres tipus publicacions. Algunes d’elles són accessibles de forma oberta en la xarxa i, de fet, aquesta sembla la tendència actual amb les bases de dades més potents.
Per minimitzar els fraus o els resultats erronis, per a la publicació en ciència es fa servir bàsicament un sistema de control de qualitat anomenat revisió per parells (peer review) o arbitratge. Fullegeu aquesta completa guia de l’organització Sense about science. Podeu trobar les fases resumides en aquesta pàgina de Wiley o aquesta altra d’Elsevier.
Tot i què el procés està ben pautat i protocol·litzat a la majoria de publicacions científiques (teniu un exemple de les normes de la revista Science), no ha evitat alguna sorollosa relliscada (altres exemples els podeu trobar ací, ací o ací). I és que sovint la pressió de la publicacions és difícil de suportar.
Per tal de clarificar el procés de publicació d’un article científic, la importància d’establir un procés de revisió, així com el paper dels diversos actors implicats, simulareu aquest procés fent servir l’adaptació d’un antic joc de rol de Sense about science. A cada persona se us assignarà un dels rols què trobareu definit en aquesta carpeta juntament amb l’article a treballar.
A l’hora de treballar aspectes sobre l’Univers un dels principals problemes és la visualització, comprensió o representació de les enormes distàncies i mesures que s’hi donen. A sota teniu un parell de vídeos per ajudar a fer-se una idea aproximada.
Al primer dels dos, sobre el llit sec d’un llac, un grup d’amics ha dut a terme un model a escala del Sistema Solar amb les òrbites planetàries corresponents. Una molt bona representació del nostre lloc a l’Univers.
Al segon, fent servir una animació, es representen les mides i les distàncies relatives dels principals astres del Sistema Solar.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zR3Igc3Rhfg[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=MK5E_7hOi-k[/youtube]
Actualitzant, i aprofundint, els viatjes de Powers of ten i el café de Utah hi ha un nou simulador anomenat The Scale of the Universe què permet anar amunt i avall per l’escala de l’Univers a cop de click.
A Recerca en acció se’n feien ressó fa uns dies:
“Aquest joc és senzillament fascinant. Movent un cursor amunt i avall podem viatjar vers allò enormement petit o bé fins a les dimensions més enormes de l’Univers. Si movem el cursor vers allò molt petit ens sorprendrem de visualitzar, primer, els organismes i les estructures biològiques més petites. A mesura que el viatge continua ens endinsem en l’estructura dels àtoms, i després en les partícules, i després… El viatge acaba als 10 elevat a -35 metres, una escala de longitud molt més petita que un neutrí i que, de fet, correspondria a la mida de les cordes que postula la teoria de cordes. I a l’inrevés, movent el cursor vers les dimensions més grans podem contemplar la Terra, el sistema solar, les galàxies… I arribar fins a 10 elevat a 27, enorme escala de longitud que correspon a l’Univers observable. “
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0fKBhvDjuy0[/youtube]
A partir de les dues investigacions de sota, en un document de text fes una descripció dels teus dissenys experimentals i contesta les qüestions. En acabar, transcriu també els resultats de l’avaluació de la web del projecte Newton :
Primera situació: Com a persona curiosa que ets, vols saber si el detergent pot afectar al creixement de les flors. Fent servir el simulador de sota, dissenya una recerca que permeta deteminar si els detergents fets servir en un rentat de cotxes automàtic han pogut afectar al creixement de les plantes d’un jardí proper, en contaminar-ne el terra. Raona les següents qüestions
Aquesta activitat està adaptada del Biology Corner
Segona situació: El problema que es planteja és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l’any 1581 a l’edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic. Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4ckIER47cgs[/youtube]
Aquesta activitat està adaptada de Recursos de Física
Tal com hem quedat, us adjunte els dos vídeos que hem vist sobre el mètode científic i les seus fases.
Recordeu que n’heu d’extreure les sis fases que poden composar-lo, fer-ne una definició d’una línia de cadascuna i organitzar-les en un esquema seqüencial.
Si amb els vídeos no ho veieu clar, podeu recoradar una mica continguts en aquesta web del projecte Newton
El primer d’investigadors de l’IMIM
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2l0MfhsIqUU[/youtube]
I el rap amb les fases
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=eA86dYxrg4Q[/youtube]
I, ja posats, un parell d’animacions sobre les variables que intervenen en una recerca i la importància de la contrastació
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=x2606GQmDqY[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9kf51FpBuXQ[/youtube]
Aquesta setmana heu tornat ha plantejar si podeu fer plans per a les vacances o divendres s’acaba tot. Així que, tot i que ja hem parlat alguna cosa de la fi del món, tal i com l’entem astronòmicament parlant, pel previsible xoc entre la Via Làctia i Andromeda. I també hem comentat alguna qüestió sobre la relativitat de les estacions i de la mesura del temps amb segons quins calendaris
Deixant de banda el fet que considerar que, perquè poguès estar en risc la continuitat sobre la Terra d’una espècie relativament nouvinguda com la humana, tot s’acaba i arriba l’apocalipsi destructor i la fi dels temps, assimilant-ho amb un hipotètic Fi del Món és una mica pretenciós. Deixant-ho de banda, quatre línies ràpides sobre això de les prediccions basades en calendaris actuals o de cultures anteriors.
Ara toca als pobres maies, per si no en van tindre prou al seu temps, i no paren d’acusar-los d’haver pronosticat la fi de la humanitat i del món que habita.
Feu una ullada a aquest Què,qui,com sobre el Calendari de la fi del món que tracta de respondre a si arribarà la fi del món; en quin any creiem viure o la coincidència entre Nadal i solstici d’hivern precisament la nit més llarga de l’any. També sobre l’inici de l’any o el nom dels dies de la setmana.
I tingueu en compte també que, per no acabar, no acaba ni el calendari maia, des del blog Magonia ho sintetitzen be en 9 qüestions i un repte.
Presentació de Pedro López i Saber Bouazza de 1r de BAT A d’introducció a la unitat L’espai que ens envolta de CMC curs 2012-2013
[slideshare id=15391829&doc=lespaiqueensenvolta-121128130247-phpapp01]
