Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
L’alumnat de Batxillerat de Biologia, ha fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Aquesta setmana heu tornat ha plantejar si podeu fer plans per a les vacances o divendres s’acaba tot. Així que, tot i que ja hem parlat alguna cosa de la fi del món, tal i com l’entem astronòmicament parlant, pel previsible xoc entre la Via Làctia i Andromeda. I també hem comentat alguna qüestió sobre la relativitat de les estacions i de la mesura del temps amb segons quins calendaris
Deixant de banda el fet que considerar que, perquè poguès estar en risc la continuitat sobre la Terra d’una espècie relativament nouvinguda com la humana, tot s’acaba i arriba l’apocalipsi destructor i la fi dels temps, assimilant-ho amb un hipotètic Fi del Món és una mica pretenciós. Deixant-ho de banda, quatre línies ràpides sobre això de les prediccions basades en calendaris actuals o de cultures anteriors.
Ara toca als pobres maies, per si no en van tindre prou al seu temps, i no paren d’acusar-los d’haver pronosticat la fi de la humanitat i del món que habita.
Feu una ullada a aquest Què,qui,com sobre el Calendari de la fi del món que tracta de respondre a si arribarà la fi del món; en quin any creiem viure o la coincidència entre Nadal i solstici d’hivern precisament la nit més llarga de l’any. També sobre l’inici de l’any o el nom dels dies de la setmana.
I tingueu en compte també que, per no acabar, no acaba ni el calendari maia, des del blog Magonia ho sintetitzen be en 9 qüestions i un repte.
Fins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les activitats (adaptació de les activitats de la revista Eureka i Mar Carrió), sobre la pel·lícula GATTACA .
En un futur on l’enginyeria genètica permet
dissenyar els fills per fer-los genèticament perfectes, es produeix un nou tipus d’estratificació social segons les característiques genètiques.
La lluita d’un no vàlid de fer realitat el seu somni de viatjar a l’espai, planteja els límits de la capacitat i l’ètica humanes, de les limitacions que pot determinar el
nostre genoma i de les possibilitats que
ofereix l’ambient en el que ens desenvolupem.
A sota teniu la promoció de la pel·lícula i la referència a l’IMDB
Us faig un recull de diversos entrades anteriors -per tant alguna cosa pots estar duplicada-, amb enllaços sobre el nucli, material genètic i la mitosi amb les animacions que hem treballat a classe i més informació:
Visitant l’animat interior cel·lular, recull d’animacions sobre la cèl·lula eucariota i alguns processos dels seus components
Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
Explicar la importància biològica de la meiosi
Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
Discutir la influència de l’ambient en l’herència
Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper 😉
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer 😥 )
Entreu a la web del Projecte Biosferai completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer 😥 ) sobre Mendel.
Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.