Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Dins de la programació de l’Americana Film Festival l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de Biologia i de Reptes actuals en Biologia i Geologia ha assistit a una matinal d’edició genètica i bioètica amb la projecció de Make people better, pel·lícula amb aproximacions, implicacions i perspectives d’un futur ben present.
Matí complet amb documental, debat i reflexió al cinefòrum. Han estat dues hores i escaig de biotecnologia, mètode científic, geopolítica, interessos econòmics, ciència i molt més.
L’alumnat de Batxillerat de Biologia, ha fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Aquesta setmana heu tornat ha plantejar si podeu fer plans per a les vacances o divendres s’acaba tot. Així que, tot i que ja hem parlat alguna cosa de la fi del món, tal i com l’entem astronòmicament parlant, pel previsible xoc entre la Via Làctia i Andromeda. I també hem comentat alguna qüestió sobre la relativitat de les estacions i de la mesura del temps amb segons quins calendaris
Deixant de banda el fet que considerar que, perquè poguès estar en risc la continuitat sobre la Terra d’una espècie relativament nouvinguda com la humana, tot s’acaba i arriba l’apocalipsi destructor i la fi dels temps, assimilant-ho amb un hipotètic Fi del Món és una mica pretenciós. Deixant-ho de banda, quatre línies ràpides sobre això de les prediccions basades en calendaris actuals o de cultures anteriors.
Ara toca als pobres maies, per si no en van tindre prou al seu temps, i no paren d’acusar-los d’haver pronosticat la fi de la humanitat i del món que habita.
Feu una ullada a aquest Què,qui,com sobre el Calendari de la fi del món que tracta de respondre a si arribarà la fi del món; en quin any creiem viure o la coincidència entre Nadal i solstici d’hivern precisament la nit més llarga de l’any. També sobre l’inici de l’any o el nom dels dies de la setmana.
I tingueu en compte també que, per no acabar, no acaba ni el calendari maia, des del blog Magonia ho sintetitzen be en 9 qüestions i un repte.
Fins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les activitats (adaptació de les activitats de la revista Eureka i Mar Carrió), sobre la pel·lícula GATTACA .
En un futur on l’enginyeria genètica permet
dissenyar els fills per fer-los genèticament perfectes, es produeix un nou tipus d’estratificació social segons les característiques genètiques.
La lluita d’un no vàlid de fer realitat el seu somni de viatjar a l’espai, planteja els límits de la capacitat i l’ètica humanes, de les limitacions que pot determinar el
nostre genoma i de les possibilitats que
ofereix l’ambient en el que ens desenvolupem.
A sota teniu la promoció de la pel·lícula i la referència a l’IMDB
Us faig un recull de diversos entrades anteriors -per tant alguna cosa pots estar duplicada-, amb enllaços sobre el nucli, material genètic i la mitosi amb les animacions que hem treballat a classe i més informació:
Visitant l’animat interior cel·lular, recull d’animacions sobre la cèl·lula eucariota i alguns processos dels seus components
Fins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les