Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi per buscar-ne una diana terapèutica. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.
Trobareu més imatges en aquest àlbum.
L’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Laura/Meritxell/Ainhoa/Nia), el volum (Valentina/Lucas/Aritz/Bedilu) o el tipus d’aigua (Víctor/Marc/Miquel/Nuria). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
Actualitzant una activitat que havíem treballat a CMC adaptada d’un projecte de l’Institut Montbui, l’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Alison/Nerea/Atanac), la presència de gas (Laura/Noa/Gisela), el volum (Norah/Pau/Pau/Jon), el tipus d’aigua (Hiba/Jordi) o la grandària del comprimit (Julia/Merly/Marielvira/Glenard). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
Amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat vam assistit a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) a una xerrada sobre evolució, malalties i futur.
Després d’anys i alumnats variats, acomiadem com cal, gaudint, la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat hem assistit a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) a la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
A l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) hem assistit amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves? a càrrec de Jordi Sunyer, responsable del grup de recerca de salut infantil d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona)
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de maduració cognitiva en humans i de com aquesta es pot veure afectada per diversos elements en etapes crítiques. Ens ha plantejat com l’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix, existeixen grups de població que són especialment sensibles als efectes de la contaminació: qualsevol persona amb malalties cardíaques i/o respiratòries, nadons, nens en edat preescolar, persones grans i dones embarassades.
Després ens han fet cinc cèntims sobre l’estudi BREATHE, coordinat per l’ISGlobal, centrat en l’avaluació dels efectes de la contaminació atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, què va concloure que existia una afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF
Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats…
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Avui a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) hem assistit amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat a la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
