Què malament que està això d’investigar… en laboratoris d’arreu 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fl4L4M8m4d0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què malament que està això d’investigar… en laboratoris d’arreu 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fl4L4M8m4d0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tot seguit teniu més informació del bloc d’embriologia i desenvolupament que hem treballat.
Tot i què altra forma de fer-ho hauria estat llegir l’interessant Mutants, sobre la varietat genètica i el cos humà d’Armand Leroi, en teniu un apunt a l’Icat i a l’Independent, també una completa crítica a Lecturaserrantes. És, en tot cas, una molt recomanable lectura estival 😉
[kml_flashembed movie="http://www.embryo.chronolab.com/time.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
L’escepticisme és fonamental i necessari, però qualsevol dubte no és raonable… sobretot si no és raonat 😉
I això és el que tracta de transmetre l’interessant pilot del programa Escépticos de EITB Es va arribar a la Lluna?
Altres recursos per documentar-se a la xarxa:
Com a curiositat i fora de tot discusió, a la xarxa hi ha informació també de la troballa d’aigua a la superfície llunar i al blog ens feiem ressó de l’aigua marciana. 😯
Download Title
Dimecres 17, coincidint amb el dia de la ciència a les escoles de la setmana de la ciència 2010, l’alumnat de CMC va asssitir a la xerrada Dermatologia: ciència, salut i pell, a càrrec del dermatòleg Urbà Gonzàlez.
A més de reflexionar sobre la salut de la nostra pell i la prevenció de les malalties i alteracions que l’afecten, es va plantejar la necessitat de la valoració crítica de la informació en temes de salut, incloent-hi la relació metge-pacient.
Ens va comentar què és la medicina basada en l’evidència (MBE) i la col·laboració Cochrane -anomenada així en record de l’epidemiòleg anglès Archie Cochrane– basada en preparar, mantenir i difondre revisions sistemàtiques sobre els efectes de l’atenció sanitària. I, finalment, ens va facilitar les eines per accedir als portals de recursos internacional o estatal i a la biblioteca accesible en xarxa (la versió anglesa necessita subscripció). Des d’ací podeu descarregar un manual d’ús introductori o, si voleu, més informació.
Ací teniu les fotos de la xerrada
El darrer dels tretze capitols de de la sèrie Cosmos de Carl Sagan, Who speaks for Earth, és el què hem vist avuí a CMC.
En aquest epíleg Sagan reflexiona sobre diversos temes que han anat sorgit al llarg dels diversos capítols, tot teixint un fil que relaciona origens i evolució de l’univers i la vida, coneixement, dubte, religions, destrucció, capacitats tecnològiques, història, guerra nuclear, futur, responsabilitat, opcions, tria…
I és per això que les seves paraules ens serviran per a fer de pont entre la segona unitat -on començarem a treballar els paradigmes relacionats en el coneixement de l’Univers i el nostre lloc en ell- i aquesta primera unitat què ha versat sobre la nostra relació amb la ciència i la tècnica. On hem treballat ciència i tècnica com a metodologies vives, cossos de coneixement i producte de l’activitat humana… afectades, per tant, de similars condicionants a la resta d’activitats. Com a co-modeladores del món on vivim avuí en dia i les societats on ens desenvolupem, però, alhora també, com a fonts de conseqüències -algunes d’elles terrorífiques- que s’han de valorar i que poden o han de ser modulades.
On hem justificat, al cap de tot, per què cal un enfocament crític de qualsevol actuació humana i, ben concretament, del paper de ciència i científics.
El vídeo el teniu també en castellà a Youtube en diversos capítols curts o complet a Vímeo.
Gaudiu-lo i reflexioneu-hi… 😉
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=4192793093886714469#" width="400" height="326" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tStCnKaocY4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ho farà avuí dijous –en una mitja horeta– i s’allargarà durant quasibé dues setmanes 😉
Del 12 al 22 de novembre més de 300 activitats tindran lloc sota el para-sol de la Setmana de la Ciència’2010.
Enguany els dos principals eixos temàtics giraran sobre l’Any Internacional de la Biodiversitat i de l’Any Internacional de l’Apropament de les Cultures
En aquest enllaç podreu seguir la conferència inaugural per video conefrència.
Més informació be amb les seves pròpies piulades, bé amb els hashtags #setciencia o #catciencia o bé al feisbuc.
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l’empresa què regala títols d’homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.
Així que, per evitar de veure càtedres creacionistes, geocèntriques, ufològiques, astrològiques i demés mangonejos, des del blog La Ciencia y sus Demonios, han fet còrrer per la xarxa un Manifest per una universitat lliure de pseudociència i obscurantisme (ací trobareu l’original), què us enganxe a sota i al qual podeu donar suport en aquest enllaç.
Continue reading Manifest Per una Universitat lliure de pseudociència i obscurantisme
Els resultats d’una enquesta -tot i que amb una metologia de treball no excessivament rigurosa 😉 -, sobre el nivell de confiança del públic en els continguts científics duta a terme pels editors de les revistes Scientific American i Nature, és un bon punt per rependre la qüestió de la comunicació d’informació i resultats en ciència. Ha sota us adjunte diversos enllaços.
Ací teniu l’enllaç al text de CMC per comentar (si no funciona proveu aquest ). Es tracta d’un extracte del text Apologia del Mètode Científic.
Recordeu que heu de fer un comentari d’una plana per entregar. La valoració ha d’incloure les tesis que defensa l’autor i la vostra opinió, tot relacionant-ho amb els continguts de la unitat.