simulacions – Homeòstasi

Activitats estructura i funció de l’aparell circulatori

Per revisar els components de la sang i de tot l’aparell circulatori, fent servir la informació de les animacions i de la informació que trobareu a la pròpia web preneu nota a la llibreta i completeu el dibuix mut, els mots encreuats i les respostes del test.

Als següents enllaços trobareu informació sobre:

L’estructura i funcionament del cor
Animació sobre el cicle cardíac.
Activitats sobre l’estructura del cor i test d’anatomia.
Vídeos Alya Red: A Computational heart

Simuleu una recerca i interpreteu-la

A partir de les dues investigacions de sota, en un document de text fes una descripció dels teus dissenys experimentals i contesta les qüestions. En acabar, transcriu també els resultats de l’avaluació de la web del projecte Newton :

Primera situació: Com a persona curiosa que ets, vols saber si el detergent pot afectar al creixement de les flors. Fent servir el simulador de sota, dissenya una recerca que permeta deteminar si els detergents fets servir en un rentat de cotxes automàtic han pogut afectar al creixement de les plantes d’un jardí proper, en contaminar-ne el terra. Raona les següents qüestions

Redacta la teua hipòtesi (Ha de ser una frase completa i descriure exactament allò que es vol contrastar)
Descriu el teu grup control i el grup experimental, deixant clares les variables que treballaràs en cadascun d’ells.
Recull en una taula les dades dels resultats obtinguts. La taula ha d’incloure una mitjana per als grups experimental i control.
Raona per què cal un grup control
Raona per què és necessària una mitjana per a comparar resultats.

Aquesta activitat està adaptada del Biology Corner

Segona situació: El problema que es planteja és el mateix que es va plantejar Galileu Galilei un diumenge de l’any 1581 a l’edat de 17 anys. No és gratuït agafar com a exemple Galileu, ja que ell personifica els inicis del mètode científic. Aquest dia Galileu es trobava a la catedral de Pisa escoltant missa. Gaire atent no hi devia estar, perquè es va fixar en un llum que penjava del sostre i que oscil·lava, ara amb un recorregut curt, ara amb un recorregut més llarg, i es va preguntar en quin cas el llum trigava menys a fer una oscil·lació.

Redacta la teua hipòtesi (Ha de ser una frase completa i descriure exactament allò que es vol contrastar).
Visiona el vídeo Galileo’s lamp in arbucies Mètode científic i respon les qüestions
A quin segle situem la història?
Quants anys tenia Galileu?
Quina pregunta es va fer Galileu aquell matí a la catedral de Pisa?
Abans de veure el vídeo, quina creies que era la resposta correcta? Per què?
A quins dos elements molt importants del mètode científic fa referència el vídeo que són bàsics per resoldre la pregunta?
Què va utilitzar Galileu per mesurar el temps? Per què?
A quina conclusió van arribar tant Galileu com els alumnes del vídeo?
Transcriu la frase final de Galileu.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4ckIER47cgs[/youtube]

Aquesta activitat està adaptada de Recursos de Física

Simulant el comportament dels gasos

A continuació teniu un seguit d’enllaços a diversos simuladors dels comportament dels gasos al modificar-hi algunes de les variables més comunes.

Cadascun dels tres primers exemplifica les lleis que hem comentat a classe amb la MUD de l’Edu365.

La majoria de les animacions són d’aquesta web, on trobareu més informació sobre els gasos i la teoria cinètico-molecular:

Animació i exercicis de la Llei de Boyle, que relaciona pressió i volum. També podeu simular gràficament el comportament.
Llei de Charles que relaciona temperatura i volum, animació i exercicis. També hi ha un simulador per generar gràfiques.
Animació i exercicis de la Llei de Gay-Lussac, que relaciona pressió i temperatura
Simulador de diversos paràmetres (velocitat, energia, quantitat,…) i el seu efecte sobre les partícules del gas
Altre simulador gràfic, on triem Heli o Argó, per representar l’efecte de la pressió front a volum, temperatura o mols.
Senzill simulador per descarregar i modificar també diverses variables i observar les relacions.
I un tercer, més senzill gràficament, però amb més variables per treballar.
Per acabar i avançar, un darrer simulador del concepte de mol i la quantitat de molècules d’un gas

La Via Làctia i el Sistema Solar, tenen un futur variat

La Via Làctia i, amb ella, el nostre Sistema Solar tenen un futur ben fosc. O, més ben dit, començaran una nova aventura plegades 😉

Com comentava fa un temps l’Enric Marco. en el seu bloc Pols d’estels, la galàxia d’Andròmeda sembla tindre una trajectòria d’impacte contra la nostra Via Làctia i el resultat serà formar una nova enorme galàxia el·líptica, que desplaçarà el Sistema Solar als seus afores.

Feu una ullada a aquesta animació del Xoc de Titans, on es simula l’evolució de les dues galàxies en uns quants milers de milions d’anys…

Podeu veure la la notícia original explicant l’animació al Hubblesite o al Pols d’estels

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=EIxwTNp38W8[/youtube]

Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Us adjunte els dos vídeos que hem vist avui, per començar a parlar de l’estructura i organització cel·lular.

Primer de tot el vídeo Organitzacions procariota i eucariota, què introdueix i compara les organitzacions procariota i eucariota de les cèl·lules.
Després el vídeo Com són les cèl·lules explica les principals característiques de les cèl·lules eucariotes i d’alguns dels orgànulsmés característics. També introdueix el procés de reproducció cel·lular.
També podeu fer una ullada a aquesta animació i aquest simulador de l’estructura cel·lular.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Hyew8aI0Rzg[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c8MdBIGv49I[/youtube]

Temps de reacció tranquilitzant ovelles

Per continuar avaluant el vostre temps de reacció, a més de les mesures que heu pres a les sessions de pràctiques amb el regle, podeu practicar una mica amb el següent simulador. Disparant un dard tranquilitzant a les ovelles que fugen, podràs estimar el teu temps de reacció…

També podeu fer-ho posant-vos en la pell d’un batejador de baseball o en la d’una granota.

[flv]http://www.bbc.co.uk/science/humanbody/sleep/sheep/reaction_version5.swf[/flv]

[flv]http://www.exploratorium.edu/baseball/react_shock/REACTION_TIME04.swf[/flv]

[flv]http://sciencenetlinks.com/interactives/Zap.swf[/flv]

Fukushima, encara, per dins i per fora

Ara farà sis mesos de l’accident de Fukushima i, alguns, ja tracten de tirar sorra sobre el tema a cop d’actualitat fugisera o de reescriure‘l amb poderosos medis i mitjans.

Tot i que l’endemà mateix dels fets ja es posaven sobre la taula els pitjors escenaris possibles, el degoteig de notícies tranquilitzants, més que no tranquilitzadores, s’entesta a conviure amb d’altres fets no tan optimistes. Feu-vos-en una idea amb la línia dels esdeveniments de sota.

Ara, dic, és un bon moment per a començar a recopilar informació per a fer un balanç més equilibrat i amb perspectiva. A l’espera d’un article més dens, us adjunte algunes píndoles per a què valoreu també vosaltres.

Primer de tot un gràfic de la quantitat relativa dels diversos tipus de reactors operatius. Com els de Fukushima -reactors d’aigua en ebullició (BWR)- hi ha 92 operatius al món (entre ells Cofrents 🙁 ) prop del 21% del total.
Portals de seguiment de l’accident de la IAEA i de l’empresa ex-propietària TEPCO. També en té un semblant el JAIF japonés.
Algunes claus i una petita síntesi del que va passar des de la UPC.
Portal de seguiment de la crisi del col·lectiu japonés Green Action
Un recull crític de notícies, a càrrec del portal Energia sostenible, que també recopila reportatges i testimonis. Hi ha un segon recull al web Tanquem les nuclears.
Comparativa als blogs del Nature, de l’emissió de radiació a Fukushima i Chernobil. També inclou un complet monogràfic.
També podeu fer una ullada a la webcam de l’empresa TEPCO o una passejada, de la mà del foto-peridiosta Kazuma Obara i de la guia interactiva del Guardian, tant a l’interior de la central com a l’exterior, per fer-vos una idea de l’estat actual.
I finalment, no oblidem la tasca dels liquidadors i extraiem-ne conclusions de futur, com recordava Juli Peretó en un apunt de fa uns mesos o algunes lliçons operatives, com apuntava més recentment Àngel Manuel al Notícies d’In

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FGtxrW9d6g0[/youtube]

Fukushima inside

Fukushima disaster on Dipity.

via chartsbin.com

La genètica i les lleis de l’herència

Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.

Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:

Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
Explicar la importància biològica de la meiosi
Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
Discutir la influència de l’ambient en l’herència
Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions

Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:

Quèquicom L’herència: de pares a fills
Presentació de diapositives per refrescar alguns conceptes clau de 4t i altra per fer una perpectiva de la unitat.
Podeu repassar continguts de 4t en aquesta web del Projecte Biosfera.
El portal Genètica a l’abast de tothom.
Un Quadern Virtual sobre genètica
Bloc de l’Herència de la fibrosi quística del projecte Biologia en context
Altra presentació sobre herència genètica.
Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
Una anàlisi dels experiments de Mendel des de la Complutense.
Apunts de genètica de Toni Cassany i, des de la Revista de Ciències, apunts en PDF amb conceptes clau, sobre les Lleis de Mendel
Edició digital dels llibres Introduction to genetics i Introduction to genetic analysis. Amb reculls d’animacions i exercicis.
Bloc de genètica mendeliana al Biology project
Bloc de genètica clàssica al DNA from the beginning
Web Mosques de Toni Mulet, un taller de genètica virtual per treballar els creuaments amb Drosophila
Genetics WebLab Directory, un seguit de simuladors per treballar l’herència i el material hereditari. Entre d’altres el Mendel’s Peas.
Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper 😉

Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.

Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer 😥 )
Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer 😥 ) sobre Mendel.
Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer 😥 ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context

[slideshare id=6835202&doc=b6basesestructuralsdelherncia-sm-4teso-110206232706-phpapp01]

[slideshare id=30162&doc=classical-genetics-493]

[slideshare id=1033182&doc=3ccnn4esoval-1234785657446708-3]

[kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genmol/historia.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Mutacions, tipus i efectes

A banda d’una animació sobre la hibridació de que parlavem ahir, tot seguit teniu les activitats que heu de completar sobre les mutacions per pendre consciència de la seua importància i dels agents que les poden causar.

Com sempre, els resultats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

Fes una ullada a les definicions del Comsoc i a la següent presentació de diapositives sobre mutacions i enginyeria genètica (hi ha versió simplicada) i explica, fent servir exemples, les diferències entre les mutacions gèniques, genòmiques i cromossòmiques.
Llegeix la informació sobre les mutacions del projecte Biosfera i pren nota de les respostes correctes de l’activitat que relaciona patologies i mutacions.
Mira les diapositives del Institut Nacional del Càncer sobre mutacions hereditàries i adquirides, captura’n les imatges i explica’n les diferències.
Visualitza les animacions de McGrawHill sobre mutacions per substitució i adicions i delecions i contesta els qüestionaris.
Completa l’activitat sobre mutacions genètiques i proteïnes. Pren nota de la taula i contesta les qüestions
Visita ara aquesta pàgina amb quatre problemes resolts, planteja’t la teva resposta i contrasta-la. Tot seguit pren nota de la resposta indicant en que anaves encertat i en que no.
Ves ara a la pàgina de la Universitatde Utah i fes les activitats SLOOZE WORM MUTAGENESIS i MUTATE A DNA SENTENCE!. Pren nota de les nou qüestions.
Per sintetitzar, visita ara el simulador Mutations: Changing the Genetic Code i pren nota dels resultats de les set activitats.
Fes una ullada a l’article Evolució molecular, el rellotge de la vida del monogràfic Evolució de la revista Mètode i fes-ne una crítica en 10 línies.
Finalment, transforma el teu nom en una seqüència d’ADN i pren nota dels efectes dels diversos tipus de mutacions amb aquest simulador.

Més informació:

PDF sintètic de l’IES Guillem Guifré.
Diagrames sobre les causes de les mutacions i una animació de la revista Ciències.
Sobre reparacions en l’ADN i tipus de mutacions.
Alguns vídeos compilats al BiologyAnimations.
Vídeos de l’efecte de l’acomulació de danys al DNA
Relació entre les mutacions i la malaltia de Huntington
Mutacions i diagnòstic en PDF.
Animació sobre genètica de l’herència, inclou un apartat sobre mutacions.
Més informació i enllaços a la pàgina del Toni Cassan, de la Lourdes Luengo i de la UCM.
Molts més enllaços i recursos a la pàgina de Nclark
Portal del programa Mutalyzer 2.0

[slideshare id=4320458&doc=ud11-lesmutacionselsgensilenginyeriagentica-100526140519-phpapp02]

[slideshare id=6674115&doc=mutacions-110123112740-phpapp02]

[kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0041.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0044.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genmol/mutacion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Traducció i síntesi de proteïnes

Fluxe dinformació biològica — Fluxe d'informació biològica

Després de les activitats sobre replicació i transcripció, el darrer procés a tractar és la traducció.

Amb això acabem de plantejar els tres processos de l’anomenat Dogma central de la Biologia molecular, tot i que realment no és gens dogmàtic i ha patit diverses reformulacions des del seu plantejament per part de Francis Crick.

Avui en dia ve a dir alguna cosa semblant a que la informació de l’àcid nucleic es pot perpetuar o transferir, però que la transferència de la informació a proteïnes és irreversible.

Com a les activiats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context

Centrant-nos en la traducció, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la traducció del RNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del RNA el sentit del filament. Ajudeu-vos de la informació del web Nobelprize, d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins
Per reflexionar sobre el concepte de gen, codi genètic i la correspondència entre la informació continguda el la seqüència de nucleòtids en format ADN i la continguda en l’estructura primària de les proteïnes en format aminoàcids, entreu a la següent pàgina i, després de llegir els textos dels enllaços, contesteu a les sis qüestions que s’hi plantegen.
Completeu la correspondència del codi genètic de l’animació de Lourdes Luengo.
Construïu ara el polipèptid corresponent a la molècula d’RNA i feu una captura de pantalla.
Transcriu les frases correctes sobre la síntesi de proteïnes i còpia el text complet sobre el codi genètic.
Completeu el següent test i expliqueu qui forma i el paper que desenvolupen el complex iniciador i el codó de terminació en la traducció.
Captura les imatges corresponents i identifica els processos del Dogma central de la Biologia Molecular i els elements implicats en la traducció.
Finalment, com a síntesi dels tres processos, resol els 15 problemes del Biology Project i pren nota de les respostes correctes.

Altres recursos a tindre en compte són els següents:

Una ullada general al procés de traducció.
Completar l’expresió dels gens en Eucariotes al Biology project.
Més animacions sobre la traducció als webs de Lourdes Luengo, Nobelprize.org amb una segona més senzilla, Concord o la Universitat de Nebraska.
Construïu el vostre ribosoma per visualitzar la síntesi.
DNA workshop on
Jugueu a trencar el codi genètic

[kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/codigoejercicio.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/traduccion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/a/translation/animations/translation.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/b/translation/animation/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.concord.org/~btinker/workbench_web/models/eukTranslation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www-class.unl.edu/biochem/gp2/m_biology/animation/m_animations/gene3.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.phschool.com/science/biology_place/biocoach/images/translation/tlint.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]