Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi per buscar-ne una diana terapèutica. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.
Trobareu més imatges en aquest àlbum.
L’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Laura/Meritxell/Ainhoa/Nia), el volum (Valentina/Lucas/Aritz/Bedilu) o el tipus d’aigua (Víctor/Marc/Miquel/Nuria). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
Actualitzant una activitat que havíem treballat a CMC adaptada d’un projecte de l’Institut Montbui, l’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.
En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Alison/Nerea/Atanac), la presència de gas (Laura/Noa/Gisela), el volum (Norah/Pau/Pau/Jon), el tipus d’aigua (Hiba/Jordi) o la grandària del comprimit (Julia/Merly/Marielvira/Glenard). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…
Amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat vam assistit a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) a una xerrada sobre evolució, malalties i futur.
Després d’anys i alumnats variats, acomiadem com cal, gaudint, la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Al llarg d’aquestes dues setmanes hem dut a terme diverses activitats al centre, coincidint amb la Setmana de la Ciència, agrupades a la Setmana de la Ciència a l’Institut Santa Eulàlia #SCISE19.
Aquest any les activitats fora del centre s’han adreçat bàsicament a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat i incloïen visites a centres de recerca, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) o l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), i l’assistència a diverses xerrades i tallers com Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes), Criptografía: les matemàtiques de la informació secreta, Parlem de drogues: ús i efectes del cànnabis o Arteriosclerosis: Colesterol l’assassí silenciós. També ens vam desplaçar a l’IEC per dur a terme una trobada amb el Premi d’Ecologia Ramon Margalef 2019, l’oceanògraf Carlos Duarte. En aquesta carpeta trobareu un recull d’imatges de les diverses activitats.
Finalment per tancar la SCISE19 al llarg d’aquesta setmana, als corredors del centre s’ha ubicat l’exposició del Parc Científic de Barcelona (PCB) Dones que han canviat el món on es destaquen dones que han marcat l’avenç de la ciència al llarg de la història
A més a més coincidint amb aquests dies també s’ha dut a terme al compte d’Instagram de l’Institut (@instisantaeulalia) el concurs Setciències sobre habilitat i cultura científica general i s’han exposat al centre diversos materials elaborats per l’alumnat destacant-hi:
Dins de les activitats de tutoria adreçades a treballar l’orientació acadèmica i professional, amb l’alumnat de 1r de Batxillerat vam acudir a una sessió sobre expectatives personals, itineraris formatius, evolució del mercat laboral, habilitats i treball en equip…
Podeu veure més imatges en aquest àlbum
Amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat hem assistit a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) a la xerrada sobre genòmica Seqüenciant el paller a càrrec de Ferran Casals, director del servei de Genòmica del CEXS-UPF.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
A l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) hem assistit amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves? a càrrec de Jordi Sunyer, responsable del grup de recerca de salut infantil d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona)
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de maduració cognitiva en humans i de com aquesta es pot veure afectada per diversos elements en etapes crítiques. Ens ha plantejat com l’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix, existeixen grups de població que són especialment sensibles als efectes de la contaminació: qualsevol persona amb malalties cardíaques i/o respiratòries, nadons, nens en edat preescolar, persones grans i dones embarassades.
Després ens han fet cinc cèntims sobre l’estudi BREATHE, coordinat per l’ISGlobal, centrat en l’avaluació dels efectes de la contaminació atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, què va concloure que existia una afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Amb motiu de les activitats al voltant del Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2019 (DENIP), l’alumnat de 1r de Batxillerat ha dut a terme al centre una intervenció en el taller K passa: Drets Humans de la @associaciojis
Podeu veure més imatges en aquest àlbum
Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF
Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats…
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
